Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eleccions Municipals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eleccions Municipals. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de maig del 2011

Descomposició democràtica. Ressorts de Weimar a Vic

L'alcalde de Vic, Vila d'Abadal fa públics els seus dubtes sobre si agafar l'acta de regidor/alcalde o no. Burgaya del PSC, soci principal del govern de Vila d'Abadal, dimiteix disparant a tort i a dret. Ambdós casos són una reacció a l'avenç de PxC i de l'estancament electoral d'un i la davallada de l'altre.
El partit xenòfob d'Anglada ha entrat en una nova fase, després del seu naixement i el seu primer creixement. Ara es consolida i s'expansiona, entrant en grans ciutats i en pobles mitjans i petits. Ho fa en un context de desafecció vers la política i els dubtes i temors davant la crisi, sobretot en les classes mitjanes.
Malgrat tot, els d'Anglada continuen sent, en general un partit marginal, sense arribar al centenar de regidors. No per això, s'ha de baixar la guàrdia, ja que on eren s'han consolidat i fins i tot han crescut.
Vic, i per extensió Osona, és el primer front electoral davant Anglada. És per això que és preocupant la sensació de descomposició que mostren dos grans partits a la capital osonenca, amb els dubtes creats per Vila d'Abadal i la sortida rancorosa de Burgaya.
Ara són moments d'assumir els resultats i respondre amb fortalesa, lideratge polític i de prestar atenció a tota la gent que el 22M no va participar en una festa de la democràcia que cada cop fa menys gràcia.
Cada cop sento més la comparació entre Vic i Weimar, la ciutat que dóna nom a la República Alemanya, il.lustrada però políticament dèbil, que va ser aniquilada per la dictadura hitleriana. El col.lapse de les dubitatives forces democràtiques i la seva descomposició van deixar via lliure las nazis. Un exemple clar que cal mà ferma i responsabilitat política, si no històrica.
L'estat d'ànim és de derrota davant de PxC, quan no és així, però si les partits democràtics es descomponen i es rendeixen, al final la derrota serà real.

diumenge, 8 de maig del 2011

Blocaire en campanya

Durant aquesta campanya escriuré un diari de campanya, on aniré explicant tot el que vagi fent durant aquests 15 dies. El podeu anar seguint, si us interessa al meu bloc d'Esquerra, i recordeu que a www.jordicasalsprat.cat, trobareu totes les meves eines 2.0

dilluns, 2 de maig del 2011

Desafecció i abstenció. Qui hi guanya?

Diuen que hi ha desafecció política, que la gent està allunyada de la política, o que els polítics estan allunyats de la gent. Fa temps que es diu.
En les eleccions municipals això s’hauria de notar menys, però hi ha indicis que no té per què.
Des de la ciutadania que rondina, es diu que els polítics van a la seva. Des de la gent que fa política des de les institucions públiques i els partits també rondina que els mitjans posen molta atenció a les notícies negatives que afecten la política. Aquí també hi podríem afegir que els comentaris públics de la ciutadania vers la política i els polítics rau gairebé sempre en la crítica negativa i sovint en la generalització.
Tot plegat, fa que la política del dia a dia, que és l’exercici de la representació que atorguen els vots als grups polítics, passa força desapercebuda o “cansa”.
El discurs anti-polític ha calat, quan la política és la via que tenim els que no som poderosos per intentar transformar les coses. L’antipolítica en els que no som classe dominant és un gol en pròpia porta.
Ara bé, no vull pas fer de Ponç de Pilat i rentar-me les mans en aquest allunyament de la política i de la gent que hi està vers la ciutadania. Alguna cosa haurem fet malament, la qüestió és saber el què i intentar solucionar-ho. Però de cara a les eleccions, ve un primer round de la batalla política. El 22M l’abstenció és una derrota que dura 4 anys. I com sempre, en una derrota, sempre hi ha un vencedor...

divendres, 15 d’abril del 2011

#juntspertorelló, fem xarxa

La filosofia d'acció a la xarxa, a internet, és això, fer xarxa. Diferents persones són nodes que van teixint xarxa.
En la opció que tots sabeus que lidero per les properes eleccions municipals, Esquerra i Junts per Torelló, comptem amb un gran equip humà, alguns dels quals són persones ben actives a internet.
Un cas paradigmàtic és l'Enric Xicoy, periodista i professó universitari a la Blanquerna. Des del seu bloc està creant i llençant a la xarxa continguts de la coalició que ell mateix elabora i difon.
Visiteu el seu bloc Ges Avall, on hi trobareu vídeos (un exemple), apunts i, a partir d'ara, també entrevistes als membres de Junts per Torelló. La primera és la de Toni Cubí, mireu-la aquí.
Un altre cas del treball en xarxa és el twitter, podeu anar seguint (i fent xarxa tot retwittejant) el hashtag #juntspertorelló
Som un grup ben 2.0, per la presència a la xarxa, perquè fem xarxa i perquè volem i som propers. Sona bé, oi? és que comptem amb tu...

dissabte, 2 d’abril del 2011

Som gent ben normal, però compromesos i preparats



Aquest és el vídeo que vam passar durant la presentació d'ahir.
Si voleu llegir com va anar, de moment, podeu mirar-ho a la web d'Esquerra Torelló, però ja us avanço que Gestiomat es va quedar petit!
Gràcies a tots els que m'heu donat ànims i suport, ja sigui en directe o via email, sms o trucada.
Per cert, el pessigolleig es va mantenir fins al final. Bona senyal!

divendres, 1 d’abril del 2011

Pessigolleig a l'estómac, per Torelló

En un vídeo que em va fer El 9 TV em van tractar de veterà de la política. Crec que és la primera vegada que em diuen veterà, excepte a les JERC, que més aviat vol dir jubilat...
Diuen que la veterenia és un grau. Per l'experiència, suposo.
La veritat, però, és que aquell pessigolleig a l'estómac, abans de cada Ple municipal o davant qualsevol acte públic del grup municipal, no me n'he desprès. Potser és el respecte cap a la institució màxima de Torelló.
Per mi és un orgull poder servir als meus conciutadans des de l'Ajuntament. Conciutadans de Torelló, d'un poble que em va acollir una tarda de Carnaval de quan tenia 14 anys i feia poc que anava amb vespino (blanc i sense intermitents, inaudit a hores d'ara!).
Vaig sentir-me torellonenc el dia que vaig notar la gallega morriña o la brasilera saudade, l'enyorança en uns vespres universitaris barcelonins. M'agradava passar pel pas de la Sagrera. És curiós, però vaig enyorar concretament això.
Ser de Torelló és un estat d'ànim. Sentir un intangible que relliga el poble i que dóna una energia i una vitalitat especial que es mostra de diferents formes i colors, però on sempre hi ha persones i petits racons del poble.
Aquest divendres al vespre, em presento en públic com a candidat de la coalició d'Esquerra i Junts per Torelló. Ja sento el pessigolleig ara. Encara falten hores, però les formiguetes de l'emoció ja treballen.
Estic preparat? més que mai!

dimarts, 29 de març del 2011

El Ple de Torelló, en pre-campanya


En el Ple d’ahir al vespre, a Torelló, vam viure una escena que va dibuixar, a alguns, somriures i va obrir astoradament els ulls d’altres.
En el punt de la liquidació del consorci turístic Paisatges del Ter, va quedar damunt de la taula que s’havia d’establir una estratègia nova de treball. A soles? amb el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaure? amb Osona Turisme? La resposta quedava a l’aire, primer perquè no hi ha estratègia preestablerta i segon perquè l’haurien de dissenyar als qui els hi pertoqui després de les eleccions.
Així ho vam fer els grups de l’oposició, ERC i ICV-CdG, i l’equip de govern, a través del regidor de Turisme, Manel Romans, que és de CiU.
Però curiosament va agafar la paraula un altre regidor de l’equip de govern i no va ser per refermar o reforçar el que havia dit el seu company de govern, sinó més aviat per desmarcar-se’n.
I doncs? El regidor és del PSC, però no n’és el portaveu, n’és el candidat per les properes eleccions i és regidor de Promoció Econòmica. Ha parlat com a PSC, així que ho va fer com a candidat.
Hi ha un savi de la política, un jove vigatà, que em va remarcar un dia: el que importa és la trajectòria. Quin error dels polítics que vulguin i intentin actuar diferent que la resta de mandat. I això, és el que intentat fer el candidat del PSC, desmarcar-se de l’equip de govern del qual en forma part. Perquè en temes de turisme, el regidor de Turisme n’és el portaveu del govern, oi?