Bracons: dubtes i oportunitats

El divendres passat es va obrir oficialment el Túnel de Bracons, una infraestructura que ha d'unir dues comarques veïnes que fins ara vivien d'esquenes: Osona i la Garrotxa.
Va ser una posada de llarg de pes, amb el President de la Generalitat al capdavant.
El Túnel de Bracons i l'eix Vic - Torelló - Olot han tingut la seva contestació i controvèrsia en els darrers anys. Contestació, sobretot a la Garrotxa, contra l'impacte ambiental de la carretera. Controvèrsia, per les dimensions de la via (3 o 4 carrils) i per qui realment en farà ús, si camions pesats col.lapsaran la nova carretera. I per les controvèrsies dins el primer tripartit per tirar endavant o no l'obra. Fins i tot Joan Saura va dir que si ell estigués en un govern "mai" es faria aquesta carretera... com ens recorda Albert Bardolet, de CiU.
Crec que el túnel té les seves coses positives, sobretot per comunicar les dues comarques, que en sortiran beneficiats sobretot les famílies, el turisme i les petites i mitjanes empreses, que podran obrir la seva activitat econòmica a la comarca veïna, sense que el transport sigui un sobrecost excessiu.
Els meus dubtes són sobre l'equibri impacte ambiental - dimensions de la via de comunicació, l'equilibri entre el nostre entorn i la seguretat.
Les dimensions de la via, amb tres carrils em fa pensar massa amb l'eix Vic - Girona, i no em fa gens de gràcia. Tothom coneix els perills que comporta aquesta carretera...
Malgrat tots els dubtes, crec que Bracons és una oportunitat per Osona, la Garrotxa i sobretot per Torelló, que guanya una centralitat mai coneguda.
Què hi diu en Marc Alberch: Àudio1 i Àudio2
Osona.com: Fotos i vídeo: Osona i la Garrotxa ja estan enllaçades pel túnel de Bracons

Investint Zapatero

Ahir, sense donar-me'n compte, va començar el debat d'investidura del President del govern del Regne d'Espanya. Avalat prèviament pel Rei com a candidat, José-Luís Rodríguez Zapatero (ZP pels amics) ha mostrat les seves cartes per seduir, sobretot a CiU i, sense buscar el seu vot, al PP.

Tinc la impressió que ZP ja no serà el president espanyol modernitzador d'esquerres i federal que ens vam trobar després de l'11M, gairebé per sorpresa. El reformisme, en opinió meva, fa temps que el va enterrar. Però ara, fins i tot hem passat de l'Espanya plural a la de la unida i diversa (en el destino), vaja l'Espanya de les regions i dels coros y danzas.
El menysteniment dels resultats a Catalunya (només recolzats per xulejar a Joan Ridao) no és un bon senyal. La manca d'autocrítica tampoc indica res de bo (ha parlat que la darrera, va ser la legislatura de les infraestructures de Catalunya. No sé si devia parlar de Rodalies, de les autopistes o de l'aeroport del Prat).

I tampoc indica res de bo, les ganes que se li veuen de pinçar el govern d'Entesa amb CiU. No defensaré la gestió del Conseller Baltasar en el tema de la sequera, però tampoc és de rebut el fer d'un govern espanyol en funcions que apareix per fotre un cop de garrot al cap al govern català i d'un aspirant a president que juga a favor de l'oposició catalana tot fent un xarrup d'eau du Roine.

El damunt del taulell de joc hi ha moltes partides a l'hora, una l'apunta en Saül Gordillo al seu bloc, però n'hi ha d'altres.

.

PS: en Ballana ha comparat el discurs de ZP del 2004 i el d'enguany en l'apunt "Zapatero plural", amb un regust a cola-cao.

La mobilitat manresana d'Osona?

Miro el bloc de Josep Comajoan i em trobo un apunt sobre la creació d'una Autoritat del Transport Metropolitana de la Catalunya Central. Manel Nadal, Secretari General de Mobilitat de la Generalitat, diu que és un reconeixement a la capitalitat de Manresa a la Catalunya Central.
En Josep Comajoan s'exclama per l'anunci de facto de capitalitat de Manresa a la Catalunya Central. També fa referència a la meva intervenció en el darrer Ple al respecte.
Si mirem la notícia, però, tant a la web de El 9 Nou com la de Regió 7, veiem que el què s'ha creat és un consorci de transport públic de l'àrea de Manresa, amb la implicació de la ciutat i el Consell Comarcal. La voluntat manresana és que sigui l'embrió d'un ens a nivell de la Catalunya Central.
Aquí s'ajunta la voluntat més que manifestada de Manresa de voler ser capital i del PSC que Manresa sigui la única capital de la Catalunya Central.
En aquest comunicat de premsa, penjat a la web d'Esquerra Osona, en línia el que ja vaig manifestar en el darrer Ple de Torelló, Esquerra plantegem treballar estratègicament la qüestió del transport i la mobilitat de la comarca amb un consens entre els sectors polítics, socials i econòmics d'Osona.
L'actuació manresana en quan a la Catalunya Central sempre ha estat unilateralista, però han assumit un objectiu, ser la única capital de la Catalunya Central, i el lideratge necessari. De Vic, trobem a faltar un lideratge fins i tot com a capital de comarca.
.
Notícia a la web del Consell Comarcal del Bages
Notícia a Regió 7
Notícia a El9Nou.cat

I el president de la CECOT va demanar el concert econòmic

Ahir va ser la Global Night, la 13a Nit de l'empresari, de la patronal CECOT. Amb el secretari de Joventut vam assistir-hi, responent a la invitació feta pel seu president el senyor Abad.

El sopar comptava amb una assistència molt àmplia amb representants del món empresarial, polític i periodístic, a més de membres destacats de la societat civil.

En l'acte conduït pel periodista Xavi Coral, es van entregar els premis de reconeixement empresarial. Qui va fer el parlament en nom d'aquests fou l'empresari de l'àmbit de les màquines recreatives el senyor Lao. Em va fer arrufar el nas la seva defensa a una globalització "per sobre de banderes i cultures". Dubto que aquest ha de ser el camí, perquè trepitjar les cultures en nom de l'economia és caminar des d'una perspectiva anti-humana.

Però amb el discurs del senyor Abad em vaig sentir plenament satisfet. Com recorda la convergent Meritxell Lluís en el seu bloc, que també era allà, el preludi brillant va ser la porta coherent a un discurs ferm i sense tabús.

Antoni Abad va reclamar la publicació de les balances fiscals (en nom de la qualitat democràtica), el concert econòmic (no sols una millora del finançament com diu el Telenotícies!), millorar les inversions en infraestructures (i millor execució -oído cocina, ZP?) i que els catalans ens sentim orgullosos de Catalunya, que des de l'autoestima serà quan aconseguirem ser un agent actiu i atractiu en el món globalitzat que estem, en embat a la Catalunya trista. Hi estic d'acord, emprenyats sí, però amb orgull de país, perquè de maltractats hi hem estat sempre i sempre hem tirat endavant!

El fil conductor del president de la CECOT va ser el de construir estructures nacionals (sense terminologia nacionalista ni ideològica) perquè Catalunya existeix en el món global, sense por sinó amb il.lusió i amb eines per afrontar-ho (educació, infrastructures, recerca i el finançament necessari per fer-ho realitat).

Abad va demanar coratge polític al president Montilla. Aquest coratge polític és necessari, malgrat les eleccions que s'apropen, però també és necessari epr tots els partits polítics, des dels partits de govern fins a la oposició de CiU. Un coratge que va faltar a la major part de partits que van donar suport a l'Estatut del 30 de setembre i que van acotar el cap davant la foto imperial-raquítica de Mas i ZP després de la retallada.

És clar que la independència d'aquest país, que els espais de sobirania que han de muntar el puzle de la sobirania nacional, no la faran els partits polítics sols, que la societat civil també hi ha de jugar (i la CECOT n'és de societat civil), però en l'avantguarda del sobiranisme hi ha d'haver el front sòlid i solidari dels partits, els que han de saber entomar els cops de Madrid i fer que la societat civil teixeixi els espais de sobirania.

Hi ha qui pot pensar que les paraules d'Abad són sols parole e parole, les paraules de la CECOT són una invitació als partits polítics catalans a ser ferms i demanar el que pertoca a Catalunya com a nació.

.

PS: El responsable d'Indústria del depertament del Conseller Huguet també era allà, tenim una bona relació des que va venir a Torelló per un acte sobre l'Estatut. Em va dir que ja no pot actualitzar gaire el bloc, és una llàstima. Aquí podeu llegir un apunt sobre el "català emprenyat", molt bo!

Jaume Bosch, és com és... tapant les vergonyes de la ministra de Fomento

El senyor Bosch, un clàssic d'ICV, i diuen que un dels membres destacats de l'ala catalanista de la formació ecosiocialista, ha retret a Esquerra que hagi votat a favor de la compareixença al Parlament català de la ministra espanyola de Foment, Magdalena Álvarez, juntament amb CiU i el PP, contradient el vot socialista i d'Iniciativa.

El senyor Bosch ha dit que clar! els d'Esquerra som com som, i que segons les enquestes o els moviments interns els republicans catalans ens distanciem de socialistes i els ecosocialistes.
La Veritat és que el senyor Bosch retòricament ha esmentat bé, molt bé, però políticament ha demostrat un perfil propi i de defensa dels interessos nacionals i de la ciutadania que no supera el fang del tacticisme.
I més greu, potser encara, és que després d'un repoker d'avaries a Rodalies en la última setmana, el PSC i ICV no demanin la compareixença i a sobre acceptin que segurament la Ministra no vindrà malgrat la reclamació del Parlament. Això és assumir una democràcia i una autonomia de fireta i quedar-se tant amples!
Tots els partits pateixen atacs de tacticitis, a vegades aguda, però amb el tema de les infraestructures, com en la de la memòria històrica, Esquerra ha mantingut un trajectòria contínua, sense haver de tapar les vergonyes de ningú.
Com va dir un dia en Pau, Iniciativa, més que ecosocialista, és l'eco dels socialistes. És una llàstima...

El Periódico de Catalunya: ERC es desmarca del PSC i ICV i emana amb CiU i PPC la compareixença d'Álvarez al Parlament

PS: a Esquerra som com som, per això hi ha un conseller que fa la tonteria de dissenyar un Pla de Foment de la lectura... serà per la pressió de Carretero o per les enquestes, senyor Bosch?