dimecres, 30 de desembre de 2009

Sobre Josep Colomer i el seu article contra la consulta del 13D



En el Ple Comarcal d'aquest mes de desembre, es van aprovar els pressupostos (sense el suport de l'opoisició), es va tocar el tema de les vegueries (aprovant-se una moció un pèl estranya de l'equip de govern) i vaig intervenir per mostrar el meu desacord amb el vice-president socialista Josep Colomer, que va fer en el seu moment un article a El 9 Nou, que atacava (més que fer mofa) als organitzadors de la consulta del 13D a Osona. Parlava de "república bananera", de "deixar votar a immigrants andalusos, negres i moros" (sí, així!), de "trencar la cohesió social catalana" i d'amagar els problemes reals dels catalans.
Curiosament, uns dies després de l'article, els seus socis de govern, CiU aprovaven amb Esquerra i Iniciativa, una moció en suport a la consulta...
Podeu llegir la meva intervenció completa en aquest enllaç. Clica aquí

dilluns, 21 de desembre de 2009

De vegueries i capitals. De fets i de paraules

El govern de la Generalitat, després de 28 anys d'autonomia, es decidiex de tirar endavant la reestrucutració territorial sota paràmetres nacionals propis de Catalunya.
La Vegueria serà l'element central de descentralització.
El Departament de Governació ha redactat un avantprojecte de llei on estableix que hi haurà 7 vegueries i que les capitals les establirà el consell de vegueria.
Fa unes setmanes, Josep Comajoan escrivia en el article a El9Nou (aquest cop, però, no l'ha penjat al seu bloc) que un servidor, en tant que responsable de la Catalunya Central, i Josep Maria Freixanet, en tant que diputat, havíem parlat de cocapitalitat a la Catalunya Central (Vic - Manresa), però que el projecte de llei parlava de capitalitat uninominal per Manresa. Ens va reclamar fets i no paraules.
Al final, tal com s'ha vist, l'avantprojecte de llei no parla de capitalitats preestablertes i sembla, segons versió de Regió 7, que el que va arribar a les mans d'alguns mitjans era un document de treball que en cap cas era el definitiu. Com s'ha vist.
Quan hom parla en nom del partit o com a membre del govern, si es mulla en temes tant delicats com la capitalitat de la Catalunya Central, és perquè hi ha hagut xup-xup abans de manifestar-se. I sense fer soroll, també hi ha hagut contactes de diferents persones d'ERC d'Osona amb la Conselleria.
Fer demagògia en aquest tema és pa per avui i gana per demà. Una mica com els partits que donaven suport a l'Alt Ter i ja hem vist tot plegat com ha acabat i com s'han comportat aquells partits.

divendres, 18 de desembre de 2009

Abolició de les corridas, un pas endavant!


Avui 67 diputats han acceptat que s'aprovi la ILP a favor de l'abolició de les corridas de toros.
Estic molt content, el Parlament del meu país debatrà si acabem o no amb un espectacle tant salvatge com clavar punxons, una llança, una espasa i ganivets a un bou perquè unes persones cridin olés mentre la sang surt a raig. En diuen arte...
Si una societat no se sent ferida davant l'escarni públic i la tortura d'un brau, és una societat malalta i insensible. I no és el mateix un escorxador on es sacrifica animals per menjar que una plaça plena de gent cridant olés i corejant el sufriment d'un animal infringit per homenets vestits ridículament.
Quina diferència hi ha entre els gossos o galls de baralla i un toro de plaça? El dolor dels animals no són claus per prohibir la lluita en els primers cassos? perquè en cas dels braus no és així?
Motius culturals? La cultura ha de ser immòbil, petrificada i deslligada dels valors contemporanis?
Potser, tot és més crematístic. Quins interessos econòmics hi ha darrera d'això? Quin pes té el senyor Balanyá amo de places de toros i de nombrosos teatres i cinemes?
I per acabar, qui apel.la a la llibertat per mantenir la fiesta, advoca per una llibertat amoral. Val la pena una llibertat així?
Crònica.cat ha fet un molt bon seguiment d'aquest tema: Els antitaurins guanyen el primer assalt

dimarts, 15 de desembre de 2009

Unitat, estratègia, partits i ciutadania: Ara!

Una de les preguntes que es repeteix més en el post-13D és: "i ara què?".
Ara és moment d'unitat, de mantenir la tranversalitat del moviment cívic i lleialtat unitària que s'ha donat en cadascuna de vila i ciutat on la gent va poder omplir les urnes.
La fortalesa i la clau dels bons resultats que hi ha hagut han estat la feina ben feta i rigorosa i el treball leial i unitari dels organitzadors.
Ara és moment d'estratègia, de pensar a mitjà termini, saber quin és el procés global de tot plegat. Perquè hem de ser conscients que en la creació d'un estat d'opinió (i d'ànim), de fer una declaració d'intencions de més democràcia i de llibertat nacional sense res al darrera només faria que crear frustració.
Ara és el moment dels partits, perquè prenguin consciència de quin és el paradigma polític en què ens estem endinsant, el paradigma sobiranista, i si volen implicar-s'hi o el volen combatre. És el moment dels programes polític i els programes de país.
Ara és el moment de la ciutadania, perquè plantegin com volen usar les eines polítiques que tenen el seu abast, que són les institucions públiques catalanes i els partits polítics. La independència espontània no existeix, la sobirania s'aconsegueix i s'exergeix a través de la política i les seves eines.

dilluns, 14 de desembre de 2009

4024 persones pel dret a decidir a Torelló, malgrat els entrebancs

Un moment històric a la meva vida

34,67% de convocats a les urnes a Torelló han anat a votar.
34,67% de ciutadans que formen part del cens electoral, a més de joves a partir dels 16 anys i immigrants amb residència a Torelló.
Un èxit si parlem d'un municipi de més de 13.000 habitants, on el boca orella no és el mitjà de movilització de masses.
Un èxit si parlem d'un municipi on el seu alcalde i la major part del seu equip de govern de 13 regidors no van donar suport a la consulta.
El pes d'un alcalde en el seu poble és important, molt important. És el líder polític de la institució pròpia del municipi, elegit pels representants votats pel poble. Una importància sobretot simbòlica, l'alcalde de tots. Que per alguna cosa no va voler donar suport a què els torellonencs podessin votar responent la pregunta d'una consulta impulsada per la ciutadania, sense els aparells estatals que convoquen i difonen les eleccions.
Si a més i sumem que els regidors del partit més votat (PSC) i la meitat del segon (CiU), ambdós governant, no van donar suport a la consulta, encara complica més les coses.
I si finalment veiem que sols un partit ha fet campanya activa en el marc de les consultes (pel SÍ), la cosa encara és més dificultosa per crear ambient electoral.
Però si encara i afegim el temor de col.lectius de votants nous atemorits per rumors malintencionats, doncs...
Malgrat tots aquests fets, la consulta ha estat un èxit, com ja he dit.
Torelló ha viscut un moment històric, l'inici de l'era sobiranista de Catalunya, en la normalització de l'exercici del dret a decidir. Torelló ha posat damunt la taula la voluntat de decidir el futur de Catalunya, democràticament.
Torelló ha pogut enviar el missatge: democràcia i llibertat nacional.
I moltes gràcies als 4.024 torellonencs que han anat a les urnes i sobretot als que han anat a dipositar un "NO" a la urna, donant una lliçó de democràcia als qui estan en contra de la independència de Catalunya no han volgut que es fés la pregunta.
Per cert, més del 96% dels votants es van manifestar per la independència.
PS: la participació ha estat més alta que en les darreres eleccions europees.

diumenge, 13 de desembre de 2009

13D, viu la història. Participa

En un article d’opinió vaig escriure que a Catalunya entràvem en una nova era, l’era sobiranista.
Catalunya compte amb un procés històric de llarg abast i que en el període modern té un fil conductor que es diu catalanisme.
El catalanisme té diferents vessants que donen resposta a la pluralitat històrica, social i ideològica del nostre país, però sempre amb la flama de la nostra existència com a estendard.
Cada moment ha tingut el seu catalanisme hegemònic. El conservador de principis del XX, el republicà dels 30 i l’autonomisme dels 80 del segle passat.
Amb la fi del pujolisme, el catalanisme autonomista va començar a esquerdar-se i va començar un període on l’independentisme i, sobretot, el federalisme prenien posicions.
El procés de la redacció d’un nou estatut, que superés nacionalment (i no parlo sols d’identitat) l’anterior, semblava que Catalunya s’endinsava en una era de catalanisme federal. Tot plegat, però, va fracassar amb la retallada prematura per part de la majoria dels mateixos partits catalans i amb el raspall de les Corts espanyoles.
Aquesta ensopegada històrica torna a fer trontollar els fonaments del país. I l’amenaça d’un Tribunal Constitucional al serveis d’una Constitució que s’ha quedat raquítica, després de més de 30 anys de la mort del dictador, fa que les esquerdes s’obrin i que una nova energia penetri en el catalanisme: el sobiranisme.
El 13 de setembre a Arenys de Munt, es va celebrar un referèndum sobre la independència, organitzat des de la societat civil. L’impacte va ser tant important, que tres mesos després són més de 160 municipis que celebren un referèndum sobre la independència.
Unes consultes fetes a base de la mobilització social, sense aparells estatals al darrers ni grans capitals. Amb l’esforç cívic, segurament la matèria primera principal d’aquest país.
Unes consultes que suposen una onada sobiranista de gran magnitud i que en portaran més i que demostren que el temps de la pedagogia a Espanya ja s’ha acabat, que ara és temps de la pedagogia cap als mateixos catalans. Pedagogia per fer saber que com a poble tenim dret a decidir el nostre destí i que com a ciutadans lliures ningú pot coartar la nostra opinió i voluntat.
L’era sobiranista ja és aquí, sigui quina sigui la participació, la mobilització que s’ha generat demostra quina és la musculatura nacional del país.
En el 13D, viu la història en primera persona i participa del referèndum sobre la independència de Catalunya.

dissabte, 12 de desembre de 2009

De la revolució democràtica americana a la revolució democràtica catalana

Aquests dies he abandonat les meves lectures i m'he centrat en algunes que el meu estat d'ànim polític em demandaven.
Thomas Jefferson (wiki), pare dels Estats Units d'Amèrica i revolucionari republicà, ha pres la meva atenció.
És curiós com quan pensem en revolució pensem sobretot amb la francesa i la russa i quan parlem d'independències de nacions pensem en nacions de l'Europa de l'est, sobretot.
La primera potència mundial del darrer segle i aquest va aconseguir la independència i a través d'una revolució democràtica, republicana, de primer orde. Possiblement el fet que els EE.UU. tingui una actitud reaccionària a nivell internacional ha fet perdre la referència revolucionària dels orígens dels EE.UU.
Llegint la declaració de la independència dels EE.UU. i veient el tarannà democràtic del moviment independentista nordamericà, puc dir que els catalans tenim un referent històric clar en el nostre moviment d'alliberament nacional, el dels EE.UU.
I personalment, em puc prendre com a referent a Jefferson, qui pensava que la revolució democràtica, republicana, ha de ser permetent per mantenir la democràcia autèntica i profunda.
Endavant doncs amb la revolució democràtica catalana i l'alliberament nacional, i que no s'aturi ni en el 13D ni en la jornada d'aconseguir la independència, sinó que continui aprofundint en la democràcia, la justícia i la llibertat.

divendres, 11 de desembre de 2009

El 13 de desembre, votem tots!

El diumenge dia 13 de desembre, Torelló serà protagonista d'una data en què 161 municipis catalans celebraran un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Aquests referèndums són convocats per la societat civil de cada una d'aquestes poblacions amb la voluntat de mostrar que el Poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur i el seu estatus respecte l'Estat Espanyol i la comunitat internacional.
Un dret a decidir que s'entén en tant que principi democràtic, perquè és la ciutadania qui lliurement expressa la seva voluntat com a membres d'un col.lectiu nacional com és la dels catalans.
Hi ha qui diu que el dret a decidir no és legal. Possiblement és cert, possiblement la Constitució Espanyola no admet el dret a decidir dels pobles que conformen l'estat actualment. Un dret, per altra banda, que el recull la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides. És possible, també, que aquesta llei espanyola tampoc no admeti la constitucionalitat de la realitat nacional catalana i, malgrat això, els catalans ens sentim nació i ens sabem nació.
Les lleis han d'estar al servei de la ciutadania, no fer que la ciutadania estigui dominada per un cos legislatiu enquistat en plantejaments que neguen la identitat dels pobles o l'exercici democràtic del dret a decidir. Si una llei nega el dret a existir o al dret a ser preguntat a un què vol, és una llei legítima i democràtica?
Aquesta consulta serà una demostració de voluntat democràtica i de voler decidir, hem de fer tots pinya per la democràcia i el dret a decidir, per demostrar-nos a nosaltres mateixos i a la resta del món que els catalans i les catalanes som i volem ser. I volem ser el què nosaltres decidim, lliurement.
Per la democràcia i el dret a la llibertat individual (expressar la voluntat personal en una urna) i la llibertat col.lectiva (decidir què volem com a nació), nosaltres, com a regidores i regidors elegits democràticament per la ciutadania de Torelló, demanem que participeu en el referèndum del diumenge 13 de desembre, per demostrar que el Poble català té dret a decidir el seu present i el seu futur, democràticament i lliurement.
Al 13 de desembre, vota i exerceix el dret democràtic a decidir el teu futur com a ciutadà i membre d'una nació que es diu Catalunya.


Article publicat al Setmanari Torelló i signat per: Jordi Casals, Montse Ayats, Cristina Sala, Manel Romans, Lluís Sabatés, Núria Güell i Albert Soldevila, regidors i regidores de Torelló

dimarts, 8 de desembre de 2009

A favor del 13D: de tots els partits i de tots els sectors, però l'alcalde no hi era

Avui dimarts al vespre, en l'acte central de la Comissió 11 de Setembre - Vall del Ges Decideix hem omplert la sala d'actes del Centre Cívic del Barri de Montserrat de Torelló.
Més de 200 persones, algunes dretes i tot, han assistit en un acte a favor de la participació en el referèndum sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el proper diumenge, el 13 de desembre.
Ha estat un acte on hi havia gent de diferents sectors i de diferents partits. Un acte unitari i cívic. Un acte a favor de la democràcia i el dret a decidir del poble de Catalunya.
Dues imatges, en opinió meva, han sobresortit.
La primera ha estat la dels parlaments dels alcalde de Sant Vicenç i de Sant Pere de Torelló. Dos municipis on el consistori han donat suport a la consulta. El de Torelló no hi era. La majoria del consistori no va donar suport a la consulta. Una imatge, la d'una absència, colpidora.
La següent imatge ha estat la de persones de tots els partits i significatives de la Vall a l'escenari acompanyant a l'antic alcalde de Torelló, Josep Solà, llegint el manifest en suport a la consulta del 13D.
Al final, un clam: al 13, tots a votar, per la democràcia i per la llibertat. Com a poble tenim dret a decidir i volem decidir!

diumenge, 6 de desembre de 2009

Enquesta: més proximitat dels diputats amb els ciutadans


Un cop posat el debat sobre un nou sistema electoral, vaig fer una enquesta al bloc que s'hi ha pogut votar durant 15 dies.
La pregunta era "En un sistema electoral nou, què t'agradaria votar?". Com a opcions, vaig voler posar-hi el sistema actual (llistes de partits), llistes obertes (on es podés votar candidats a diputat de diferents partits, com en el Senat), escollir un candidat per circumscripcions properes (per comarca i districtes de ciutat, per exemple) o bé un sistema a l'Alemanya, amb dues urnes un en què es vota una llista de partit i una altra on es vota un candidat terriotorial. Un sistema mixt entre la primera opció i la tercera.
També hi podia haver posat l'opció de les llistes de partit desbloquejades, on es podria votar els candidats preferits dins un partit. No ho vaig fer, però.
el resultat ha estat que gairebé el 50% ha votat a favor d'un sistema mixt on es pugui votar a un partit i a més a un candidat territorial que primaria la proximitat (i el vincle) entre el candidat/diputat i l'electorat/territori.
En segon lloc, amb un 22% de vots hi ha l'opció de votar en circumscripcions properes al ciutadà, de petites dimensions. Primant el vincle entre els diputats i el territori a qui representaria, a l'estil britànic, per exemple. A l'elegir un diputat per circumscripció amb un sistema majoritari, el bipartidisme segurament s'aniria imposant.
En tercer lloc, amb el 16% del vots hi ha el sistema de llistes obertes, on l'electorat podria escollir candidats entre tots els partits i votar-los alhora.
Per acabar, amb un 12% hi ha el sistema actual, de llistes tancades de partits.
La conclusió és que els lectors d'aquest bloc, davant la nova llei electoral, volen un canvi, sense rebutjar les candidatures en llistes de partits, però amb una voluntat de més proximitat entre els diputats i els electors i els seus territoris.

dimarts, 1 de desembre de 2009

No és el Tribunal Constitucional, éstúpid!

Ahir hi va haver Ple i s'hi va tornar a parlar del dret a l'autodeterminació. Hi havia una moció de suport a l'editorial que van publicar els principals diaris catalans en defensa de "la dignitat de Catalunya".
La moció era d'adhesió el que es deia en l'editorial. Però l'editorial pot tenir diferents lectures. La única que jo em puc fer meva és que la dignitat no rau en l'Estatut si no en l'expressió del Poble català.
Com tothom sap ni el meu partit, Esquerra, ni jo vàrem fer campanya a favor d'aquest Estatut, ja retallat abans de celebrar el referèndum pertinent. Recordeu el pacte Mas - ZP (amb agenda oculta), oi?
Però encara que jo no estigui d'acord amb aquest text, jo respecto la voluntat del Poble català expressada en aquell referèndum. Això és el dret a decidir, preguntar i acceptar el resultat.
Ara tothom s'esgargamella contra el Tribuna Constituional que vol retallar l'Estatut (encara més!), fent saltar la condició nacional de Catalunya. Sembla.
Curiosament, els que neguen la legitimitat del Tribunal Constitucional, neguen la legalitat de les consultes d'autodeterminació. A Torelló, alguns es van escudar en això per no donar suport la que s'hi farà el 13D.
Legalment el Tribunal Constitucional ha de vetllar per la constitucionalitat de les lleis. Legalment la sobirania popular del Poble català no exiteix, legalment només exsiteix la del Pueblo Español.
El problema no és el Tribunal Constitucional! El problema és la Constitució i l'Estat Espanyol, que en la seva essència no permet la Catalunya nació en el seu sí.
Davant d'això què queda? Quin és el Pla B? Reformar la Constitució (es necessita els vots del PP i PSOE...) o iniciar un procés sobiranista?
Jo ho tinc clar.
Apunts interessants: