Vegueries, fent país

El govern de la Generalitat ha fet un pas endavant en construir estructures pròpies del país, és a dir de construcció nacional.

Una de les anormalitats nacionals eren les províncies, estructura nacional espanyola i d'esperit centralista. Avui, el govern ha aprovat el projecte de llei de les vegueries que ha de ser l'arquitectura institucional d'organització territorial de Catalunya.

Aquest projecte de llei ha costat, però la tossuderia d'Esquerra (del conseller Ausàs i de Puigcercós) ha fet que es desencalli.

També és de destacar que el plantejament es fa amb un full de ruta que explica com es desplegarà la llei i com es passarà de les quatre provincias a les vegueries. Serà en tres fases. Podeu llegir la informació del projecte de llei a la web de la Generalitat.

En el projecte de llei no es parla de capitalitats, aquestes s'hauran d'escollir en el mateix territori, en el Consell de Vegueria (wiki de vegueria). Una bona decisió en un context on la capitalitat física queda diluïda en la societat en xarxa i que l'emocionalitat guanya la partida en aquest aspecte. Una partida en un país amb ADN cantonalista.

Em sobta, però, que els que tenien de lema "fer país", quan ara s'aprova un projecte de llei que fa país la menystenen i s'amaguen en la no prioritat davant la crisi. "Això no toca", diuen ara. Aquesta llei preveu la no duplicació d'administracions i suposarà una racionalització de les estructures territorials.

Em sona com els arguments espanyolistes davant iniciatives a l'entorn de la llengua, per exemple. CiU queda descol.locada quan s'evidencia que el govern fa país, que el govern on hi és ERC, però no CiU, fa país. També sorpren el nas arrufat convergent davant una llengua nacionalment avançada com la de cinema...

El9Nou.cat: La llei de vegueries finalment deixa per a més endavant la capitalitat de la Catalunya Central

La Vanguardia: El síndic d'Aran no descarta reclamar la independencia

Avui: CiU demana la retirada de la llei de vegueries

Avui: Puigcercós reclama als partits que no alenteixin la tramitació parlamentària de les vegueries

Vic, capitalitat dramàtica (i no parlo sols de teatre)

Vic sempre ha estat orgullosa de ser capital. A més, ha tingut la voluntat d'ostentar una capitalitat multidimesional: d'Osona, de la Catalunya catalana, de l'Alt Ter (abans), de la Catalunya Central (ara), de la Catalunya Interior (algun dia?).

Però Vic exerceix la capitalitat(s) d'una manera molt sui generis. Vic, no busca el consens territorial perquè la impulsi cap a una posició de fortalesa, la ciutat dels Sants impulsa la seva capitalitat des del perquè sí i perquè sóc la més bonica (la més ordenada, la més catòlica, la més catalana, ...). Aquesta manera de fer la debilita.

Vic ha tirat pel dret, entre d'altres, amb el Parc Tecnològic, amb la capitalitat de la Vegueria (quina? ara una, ara l'altra), amb el tema dels empadronaments (que al marge de ser encertat o no és una mesura que afecta als municipis veïns) i ara amb el nou teatre.

El nou Atlàntida l'han batejat com a Centre d'Arts Escèniques d'Osona. Ara Vic és Osona i a la resta d'osonencs (amb teatres, programacions i activitats diverses) ...

Osona a Vic és una relació d'aquelles que la primera vol estimar i ser estimada per l'altra i Vic només vol ser estimada. Això que podria ser un melodrama romàntic, quan parlem de territori i polítiques públiques és un drama pur i dur. I no parlo de drama teatral...

Web d'Esquerra Torelló: Esquerra recolza a la regidora de Cultura amb l'afer del teatre a Osona

De vegueries i capitals. De fets i de paraules

El govern de la Generalitat, després de 28 anys d'autonomia, es decidiex de tirar endavant la reestrucutració territorial sota paràmetres nacionals propis de Catalunya.

La Vegueria serà l'element central de descentralització.

El Departament de Governació ha redactat un avantprojecte de llei on estableix que hi haurà 7 vegueries i que les capitals les establirà el consell de vegueria.

Fa unes setmanes, Josep Comajoan escrivia en el article a El9Nou (aquest cop, però, no l'ha penjat al seu bloc) que un servidor, en tant que responsable de la Catalunya Central, i Josep Maria Freixanet, en tant que diputat, havíem parlat de cocapitalitat a la Catalunya Central (Vic - Manresa), però que el projecte de llei parlava de capitalitat uninominal per Manresa. Ens va reclamar fets i no paraules.

Al final, tal com s'ha vist, l'avantprojecte de llei no parla de capitalitats preestablertes i sembla, segons versió de Regió 7, que el que va arribar a les mans d'alguns mitjans era un document de treball que en cap cas era el definitiu. Com s'ha vist.

Quan hom parla en nom del partit o com a membre del govern, si es mulla en temes tant delicats com la capitalitat de la Catalunya Central, és perquè hi ha hagut xup-xup abans de manifestar-se. I sense fer soroll, també hi ha hagut contactes de diferents persones d'ERC d'Osona amb la Conselleria.

Fer demagògia en aquest tema és pa per avui i gana per demà. Una mica com els partits que donaven suport a l'Alt Ter i ja hem vist tot plegat com ha acabat i com s'han comportat aquells partits.

Entrevista meva on parlo de la cocapitalitat

Avui: El govern ultima una llei de vegueries que serà de mínims

Un dia històric territorialment

Avui és un dia històric per Vic, Osona i Catalunya.

S'inauguren les seus de delegacions territorials d'alguns departament de la Generalitat a la Catalunya Central, ho fan a Vic.

Això vol dir que la nova estructura territorial, que supera les provincies espanyoles, ja és un fet cada cop més a prop de la totalitat.

La Catalunya Central ja és aquí, després d'un debat intens sobretot a Vic, recelosa del pes de Manresa (un debat que sembla que s'ha traslladat a l'àmbit universitari), planejava una vegueria feta a mida per una capitalitat solitària de Vic: l'Alt Ter.

I Vic hi és present aportant capitalitat, compartida amb Manresa. Un model de territori en xarxa, que no busca capitals centrifugadores sinó un territori equilibrat.

I sí Vic hi és present amb aquestes delegacions, la de Cultura, la de Governació i la d'Acció Social i Ciutadania (el meu!), és per la voluntat d'ERC de fer que Vic tingui un paper rellevant en el nou mapa territorial del Principat. I això s'ha de valorar, inclòs l'esforç dels regidors de Vic d'ERC, la Gràcia (bloc) i el Joan, i del diputat Freixanet (bloc).

Ens hem de felicitar tots plegats, sí senyor!

Nou vídeo: Congrés Regional d'Esquerra

He penjat un nou vídeo del Congrés Regional de la Federació de la Catalunya Central d'Esquerra, on el rodenc Jordi Serra es va imposar a Marc Ges, president comarcal del Bages i membre de Reagrupament Independentista.
El nou vídeo, que és de la notícia que en va fer El9Tv, és el següent i està penjat al meu canal de Youtube: CasalsPrat TV

Congressos

Avui hem acabat un reguitzell de congressos d'Esquerra que m'afectaven: el comarcal i el regional.
En els dos, han estat elegits els dos candidats a qui donava suport, en Carles Sanuy (la candidatura de la qual en formava part) i en Jordi Serra, ex-president comarcal en l'executiva del qual he fet de secretari comarcal. En la candidatura d'aquest també hi formaven part els osonencs Lluís Argemí i Montse Juvanteny (bé, del Lluçanès!).
En ambdós congressos hi havia una candidatura alternativa que s'erigia com a representant de Reagrupament Independentista (apunt al bloc de Josep Romeu), la fusió (o absorció, segons amb qui parlis) entre el Reagrupament de Carretero i l'Esquerra Independentista d'Uriel Bertran.
En ambdós congressos els resultats han estat clars 88 a 39 a Osona, i 173 a 75 a la Regional.
Hi ha qui vol, li interessa, li dono morbo, entre d'altres sensacions, el fet de la pugna eterna interna de l'independentisme parlamentari, mirant amb deteniment les "batalles" territorials entre "faccions". Molt bé, doncs, si veiem els resultats de les regionals, fins ara, sembla que la majoria de la militància tampoc avala en aquest cas els "crítics".
El què si és real, és que a excepció de la sortida de to, del candidat Marc Ges, perdedor en el congrés d'avui, un cop sapigut que no era elegit per la majoria de la militància, tots els processos congressulas viscuts des d'Osona han estat nets i molt correctes, sense perdre de vista que tots som d'Esquerra i que tots treballem pel mateix projecte: la República Catalana.
Ara toca governar els mandats de les dues executives i que tots anem a una.
Foto: Osona.com

Aeroport, Oliba, Salom i la Roja: Ple del Consell Comarcal

Hem fet el Ple Comarcal que tocava el juny, els tema més calent ha estat el de l'aeroport, en Jordi Serra ha posat damunt la taula les maneres de fer sociovergents, podeu llegir-ho en aquesta entrada del meu bloc d'Esquerra.
en les relacions amb el Ripollès. I n'hi ha que parlen d'Alt Ter i Catalunya Interior... Podeu llegir aquest notícia a la També vàrem aprovar una moció d'adhesió al Mil.lenari del nomenament d'Oliba com a Abat de Ripoll i Cuixà, en la meva defensa de la moció vaig denunciar el paternalisme i l'osonacentrisme. Ho podeu llegir a la web d'Esquerra Osona.
Ahir, però, també va ser el dia que Josep Salom (CiU)va renunciar com a Conseller Comarcal, després de 9 anys. En Salom, que vàrem estrènyer llaços per Internet (per exemple, mireu aquí), va sortir a moltes fotos com a arquitecte de la sociovergència al Consell Comarcal. Ara plega. Segur que ens retrobarem en algun espai, virtual o no. Molta sort.
I, a tall d'anècdota, m'agradaria que no passés desapercebut el paperot que juga l'Anglada en el Consell Comarcal, on només va parlar per cridar "A por ellos!" i esbufegar perquè arribaria tard a veure la Roja contra els rojos russos. Això és el què pot aportar la PxC a les institucions?
Per cert, no seria just, i segurament així constarà en l'acte, que l'ecosocialista Bardolet (bloc) passi com a interessat pel partit de la Rojaaporellosoléééé! com diria Berlusconi: "con ironiiiiiia!"

20è aniversari del Consell Comarc... què?

Aquest divendres, el Conseller Ausàs, de governació, presidirà la commemoració del 20è aniversari del Consell Comarcal d'Osona, en un acte que es farà a l'auditori Marià Vila d'Abadal, a l'Edifici del Sucre.

Com a nació dual que som, ple de realitats i contrarealitats, Catalunya té institucions i contrainstitucions, sense ser necessari llegir aquest prefixe "contra-" com a contrari, sinó com generador de dualitats que es sol.lapen.

Tenim el Govern central(ista) i el Govern de la Generalitat (d'origen dual: medieval i de l'efímera República Catalana de Macià), tenim els ens supramunicipals de les Diputacions i dels Consells Comarcal, i estem a l'espera de les Vegueries... i comptem amb ciutats/capitals que treballen centrífugament i sovint a esquenes del Consell Comarcal. Quin malgastar d'energia!

Llegint a Rovira i Virgili (wiki), en els annexos d'un llibre dels anys 30, hi trobo referències a textos constitucionals federalistes, autonomistes i separatistes catalans. En alguns, les comarques hi tenen un paper central, fins i tot alhora d'escollir senadors (del Senat català!) o el President de Catalunya.

La comarca és un element clàssic i tradicional en l'organització política i territorial del nostre país. Actualment, però, sembla que no li hem sabut donar el rol just i adient, movent-se en una ambigüitat entre un ens de servei als municipis i una institució representativa del territori.

S'hi trobarà solució?