Vic, capitalitat dramàtica (i no parlo sols de teatre)

Vic sempre ha estat orgullosa de ser capital. A més, ha tingut la voluntat d'ostentar una capitalitat multidimesional: d'Osona, de la Catalunya catalana, de l'Alt Ter (abans), de la Catalunya Central (ara), de la Catalunya Interior (algun dia?).

Però Vic exerceix la capitalitat(s) d'una manera molt sui generis. Vic, no busca el consens territorial perquè la impulsi cap a una posició de fortalesa, la ciutat dels Sants impulsa la seva capitalitat des del perquè sí i perquè sóc la més bonica (la més ordenada, la més catòlica, la més catalana, ...). Aquesta manera de fer la debilita.

Vic ha tirat pel dret, entre d'altres, amb el Parc Tecnològic, amb la capitalitat de la Vegueria (quina? ara una, ara l'altra), amb el tema dels empadronaments (que al marge de ser encertat o no és una mesura que afecta als municipis veïns) i ara amb el nou teatre.

El nou Atlàntida l'han batejat com a Centre d'Arts Escèniques d'Osona. Ara Vic és Osona i a la resta d'osonencs (amb teatres, programacions i activitats diverses) ...

Osona a Vic és una relació d'aquelles que la primera vol estimar i ser estimada per l'altra i Vic només vol ser estimada. Això que podria ser un melodrama romàntic, quan parlem de territori i polítiques públiques és un drama pur i dur. I no parlo de drama teatral...

Web d'Esquerra Torelló: Esquerra recolza a la regidora de Cultura amb l'afer del teatre a Osona

Sondheim a Torelló

El divendres passat vaig flipar, com diu el clàssic.
Un dels musicals més complicats de fer, "Alguna cosa divertida va passar camí al Fòrum", de Steven Sondheim (wiki en anglès), que és el que va motivar la versió cinematogràfica de "Golfus de Roma", va ser representat al Cirvianum per la companyia local El 9 69 Teatre.
El resultat va ser esplèndid (i axiò que el divendres era el dia de l'estrena, on hi ha nervis) i el públic es entregar a una repartiment eminenment jove i que posava damunt l'escenari el saber interpretar i el saber cantar. I això, ho diu una persona que arrufa el nas quan veu una pel.lícula o una obra de teatre on la gent es posa a cantar de cop i volta.
La companya El Nou 69 Teatre va aconseguir no sols que no arrufés el nas si no que gaudís del ritme, les cançons i, sobretot, la representació dels actors i, no oblidem, de la música en directe.
Però que al Cirvianum hi trobéssim bon teatre (ja sigui de companyies locals o de fora, amateurs o preofessionals) no és una novetat, però sí que es representés aquesta obra de Sondheim en català, així que Torelló també va viure un fet històric no sols per la població si no també pel país i la seva llengua. Gràcies!
Osona.com: Torelló estrenarà per primera vegada un musical de Sondheim en català
El9Nou.cat: Èxit rotund de Nou 69 Teatre a Torelló amb 'Alguna cosa divertida va passar camí del fòrum'
Foto: Ràdio Ona

Teatre, todo es puro teatroooo!

Aquest ha estat un capdesetmana de teatre.
El divendres, vaig assistir a l'estrena de "Raons Trigonomètriques" de l'amic i company de projecte de poble Joan Crosas (bloc), el dissabte del tret de sortida del Butaka Jove a Mataró i el diumenge a un ple total per "A la Toscana" (a la web de La Vanguardia), de Sergi Belbel.

L'obra del Joan és gairebé art total, amb poesia, teatre, cinema i música en directe, amb la Coral Lloriana. Amb moments estelars, en especial amb un pre-final in crescendo amb explosió retòrica sublim. En Joan encara ha de créixer com a artista, i segur que arribarà amunt, té un talent especial que Torelló ha de mimar.
El dissabte vaig poder viure in situ l'estrena de Butaka Jove a Mataró, una actuació destinada a facilitar l'aproximació dels joves al teatre. Al Club Clap hi va haver un ple total per veure un esplèndid espectacle de Hip-Hop i dansa. Espero que la gent de Xarxa i de Butaka tinguin èxit en aquest nou projecte a la capital del Maresme.
I per acabar, el diumenge, també al Cirvianum de Torelló, Sergi Belbel ens va fer endinsar en la deconstrucció de la destrucció d'un arquitecte d'èxit a través del subconscient perdut en malsons amb banda sonora de mòbil. Tot per arribar a un inici a la Toscana, amb amenaça de bucle "si no diu el que mai diria". Segurament no aclareixo res, però és perquè l'aneu a veure. Us agradarà...