L’alcalde
de Torelló, Jaume Vivet, va escriure una setmana abans de Carnaval
un article on carregava els tinters contra els Deixebles,
assenyalant-los com a responsables dels mals haguts i per haver en
les festes populars de Torelló.
En
nom de la responsabilitat social els assenyalava dubtant de la
qualitat de les activitats que fa aquesta entitat, posant damunt de
la taula el descontrol d’aquests horaris, responsabilitzant a
Deixebles de l’abús d’alcohol per part de menors, així com de
baralles (inexistents) en les festes que organitzen.
La
musa de la responsabilitat social, que va inspirar a l’alcalde per
tot aquest al·legat inèdit contra una entitat, va portar a
l’alcalde a una gran irresponsabilitat.
I
per què irresponsabilitat? Mostrar una opinió és irresponsable? es
pot preguntar algú. La irresponsabilitat és que, des del despatx
d’alcaldia, s’assenyalin els problemes i no s’aportin
solucions, això és l’article que va publicar Vivet.
Potser
el que caldria és parlar de la responsabilitat social d’un
alcalde.
Un
alcalde, un ajuntament, té eines per encarar els problemes existents
i les tensions que puguin sorgir entre l’oci i el descans dels
veïns, o per situacions desagradables sovint relacionades amb la
ingesta de l’alcohol.
Si
parlem d’horaris, l’ajuntament és qui autoritza els horaris i
qui ha de garantir el compliment d’aquests. No és de rebut que un
alcalde es queixi d’un no respecte dels horaris i es renti les mans
amb resignació. Només cal decidir com es controlen el compliments
dels horaris (com s’ha fet i ja es fa en segons quines activitats)
i actuar. Això només depèn de la voluntat política.
A
més, hi ha una eina bàsica de relació amb les entitats que és el
conveni, on es regulen els acords relacionats amb les respectives
subvencions i activitats, on es plasmen els drets i les obligacions
de les dues parts. El problema és quan aquests convenis són un
tràmit burocràtic que el reglament exigeix per poder atorgar
subvencions i s’oblida la feina de fer el seguiment dels acords i
una valoració amb les entitats cada any. Això, és el que
permetria vetllar per l’interès públic de les activitats i
treballar conjuntament el món associatiu i l’Ajuntament, per anar
millorant any rere any. Si el problema és el respecte dels horaris
de les activitats, doncs que es posin en el conveni i se’n faci una
valoració conjunta entitat i ajuntament, i si cal millorar-les es
fa.
Una
altra eina que té Torelló per tractar l’oci nocturn i les festes
populars és la Taula de Nits Q, espai de treball en comú
d’ajuntament, entitats, locals d’oci nocturn, AMPAs i la
Generalitat; un lloc per acordar iniciatives i solucionar problemes
al respecte, a través del diàleg i el pacte. Com queda ara aquest
espai de treball (i confiança) després de l’embat unilateral de
l’alcalde amb un dels components d’aquest espai de treball?
 |
| El Pullassu, organitzat pels Deixebles |
La
confiança és el fil roig que teixeix la viabilitat dels pactes i la
confiança permet la crítica, però no l’atac públic. Aquest és
un dels canvis substancials de l'actitud de l'alcalde respecte el
passat mandat, el d'abandonar el pacte i el diàleg, pel de la
imposició i l'atac públic, així com també un de rellevant, ha
abandonat invocar la responsabilitat dels pares i les mares respecte
l'abús de l'alcohol dels menors, per responsabilitzar-ne a una
entitat.
La
responsabilitat social d’un alcalde és no generar divisions ni
tensions, sinó buscar solucions. L’escrit que va fer va poder
despertar simpaties i potser guanyar vots, però realment no va
solucionar res, ans el contrari, la col·laboració i confiança
establerta en els darrers anys a base de l’esforç de totes les
parts s’ha trencat pel fer unilateral de l’alcalde. El després
de l’article és pitjor que l’abans i a anys llum de com estaríem
si s’hagués apostat pel diàleg i el pacte (on s’acorda des de
les dues bandes, o tres, si hi incloem els veïns).
I
compte, perquè aquest conflicte que ha esclatat va més enllà de
les festes, els horaris i els gustos culturals de l’alcalde. El
teixit associatiu és un gran capital social de Torelló, l’enveja
de molts pobles, i tots sabem que qui participa en col·lectius o
entitats no ho sol fer només en una. Fustigar a una entitat crea,
volent o no, un efecte domino que només ens perjudica com a
societat.
Un
alcalde no pot denunciar uns problemes quan la solució està en les
seves mans, i quan succeeix això es passa de ser part de la solució
a ser part del problema.
