Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura Popular. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura Popular. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de març del 2017

La responsabilitat social d'un alcalde

L’alcalde de Torelló, Jaume Vivet, va escriure una setmana abans de Carnaval un article on carregava els tinters contra els Deixebles, assenyalant-los com a responsables dels mals haguts i per haver en les festes populars de Torelló.
En nom de la responsabilitat social els assenyalava dubtant de la qualitat de les activitats que fa aquesta entitat, posant damunt de la taula el descontrol d’aquests horaris, responsabilitzant a Deixebles de l’abús d’alcohol per part de menors, així com de baralles (inexistents) en les festes que organitzen.
La musa de la responsabilitat social, que va inspirar a l’alcalde per tot aquest al·legat inèdit contra una entitat, va portar a l’alcalde a una gran irresponsabilitat.
I per què irresponsabilitat? Mostrar una opinió és irresponsable? es pot preguntar algú. La irresponsabilitat és que, des del despatx d’alcaldia, s’assenyalin els problemes i no s’aportin solucions, això és l’article que va publicar Vivet.
Potser el que caldria és parlar de la responsabilitat social d’un alcalde.
Un alcalde, un ajuntament, té eines per encarar els problemes existents i les tensions que puguin sorgir entre l’oci i el descans dels veïns, o per situacions desagradables sovint relacionades amb la ingesta de l’alcohol.
Si parlem d’horaris, l’ajuntament és qui autoritza els horaris i qui ha de garantir el compliment d’aquests. No és de rebut que un alcalde es queixi d’un no respecte dels horaris i es renti les mans amb resignació. Només cal decidir com es controlen el compliments dels horaris (com s’ha fet i ja es fa en segons quines activitats) i actuar. Això només depèn de la voluntat política.
A més, hi ha una eina bàsica de relació amb les entitats que és el conveni, on es regulen els acords relacionats amb les respectives subvencions i activitats, on es plasmen els drets i les obligacions de les dues parts. El problema és quan aquests convenis són un tràmit burocràtic que el reglament exigeix per poder atorgar subvencions i s’oblida la feina de fer el seguiment dels acords i una valoració amb les entitats cada any. Això,  és el que permetria  vetllar per l’interès públic de les activitats i treballar conjuntament el món associatiu i l’Ajuntament, per anar millorant any rere any. Si el problema és el respecte dels horaris de les activitats, doncs que es posin en el conveni i se’n faci una valoració conjunta entitat i ajuntament, i si cal millorar-les es fa.
Una altra eina que té Torelló per tractar l’oci nocturn i les festes populars és la Taula de Nits Q, espai de treball en comú d’ajuntament, entitats, locals d’oci nocturn, AMPAs i la Generalitat; un lloc per acordar iniciatives i solucionar problemes al respecte, a través del diàleg i el pacte. Com queda ara aquest espai de treball (i confiança) després de l’embat unilateral de l’alcalde amb un dels components d’aquest espai de treball?  
El Pullassu, organitzat pels Deixebles

La confiança és el fil roig que teixeix la viabilitat dels pactes i la confiança permet la crítica, però no l’atac públic. Aquest és un dels canvis substancials de l'actitud de l'alcalde respecte el passat mandat, el d'abandonar el pacte i el diàleg, pel de la imposició i l'atac públic, així com també un de rellevant, ha abandonat invocar la responsabilitat dels pares i les mares respecte l'abús de l'alcohol dels menors, per responsabilitzar-ne a una entitat.
La responsabilitat social d’un alcalde és no generar divisions ni tensions, sinó buscar solucions. L’escrit que va fer va poder despertar simpaties i potser guanyar vots, però realment no va solucionar res, ans el contrari, la col·laboració i confiança establerta en els darrers anys a base de l’esforç de totes les parts s’ha trencat pel fer unilateral de l’alcalde. El després de l’article és pitjor que l’abans i a anys llum de com estaríem si s’hagués apostat pel diàleg i el pacte (on s’acorda des de les dues bandes, o tres, si hi incloem els veïns).
I compte, perquè aquest conflicte que ha esclatat va més enllà de les festes, els horaris i els gustos culturals de l’alcalde. El teixit associatiu és un gran capital social de Torelló, l’enveja de molts pobles, i tots sabem que qui participa en col·lectius o entitats no ho sol fer només en una. Fustigar a una entitat crea, volent o no, un efecte domino que només ens perjudica com a societat.
Un alcalde no pot denunciar uns problemes quan la solució està en les seves mans, i quan succeeix això es passa de ser part de la solució a ser part del problema.

dissabte, 24 de desembre del 2011

Cagu'm el Pare Noel

La religió és un dels pòsits culturals de les civilitzacions i les festes de Nadal, que ara iniciem, en són un exemple. Malgrat que el Nadal, Sant Esteve, els Reis (L’Epifania) tenen un origen clarament religiós, l’expressió social contemporània nadalenca abasta a la gran majoria de la societat, però sols per un reduït nombre de persones representa un esdeveniment espiritual i de ritual religiós. Més aviat sembla que el ritual sigui més de consum comercial i de trobada familiar, que res més.
Ara bé, no podem oblidar que tot plegat és una expressió cultural, des del nucli original religiós d’aquests dies fins al consum comercial i gastronòmic i, com tots sabem, la cultura forma part de la nostra identitat i que, com aquesta, és evolutiva, canvia al llarg del temps. Un exemple és l’hegemonia comercial en l’expressió nadalenca, que ha desplaçat en bona part la dimensió eminentment familiar i, ja no diguem, la religiosa.
Però a més, en el Nadal, també hi trobem el xoc de cultures (no parlem del xoc de civilitzacions apocalíptic de Huntington), concretament el xoc entre l’expansiva i fins ara triomfant cultura anglosaxona enfront la resta, en el nostre cas, la mediterrània, llatina i en bona part catòlica. El paradigma de la “intrusió” anglosaxona és l’hiperconsumisme i la introducció d’un home barbut i vestit de forma bastant còmica, que viu a l’Àrtic i que té com a nom Pare Noel. Aquest senyor barbut i panxacontent està desplaçant un element propi d’aquestes contrades com és el Tió, l’entregat en el sofriment tros de llenya que a base de cops de bastó expulsa de dins seu diferents regals, abans torró, ara fins i tot Play Stations.
Campanyes d’agitació cultural com el de “Cagu’m el Pare Noel”, són campanyes reactives (que no reaccionàries) envers la substitució cultural, que representa l’expulsió del nostre tió, de la nostra expressió cultural davant la irrupció d’un Pare Noel, vestit amb els colors dictats per la Coca Cola.
La convivència de cultures sempre enriqueix, fins i tot Lenin va veure com sorgia dins seu l’esperit internacionalista al conviure en les seves festes l’avet de Nadal (introduït per la seva mare protestant) amb els rituals ortodoxes propis de la Mare Rússia. Però una cosa és l’aportació i la suma, l’altra és la substitució cultural, així que només em queda una cosa a dir: “Cagu’m el Pare Noel!”

Publicat a Nació Digital

dijous, 3 de març del 2011

Avui, Pullassu!

Avui toca Pullassu! Saludarem al Margalef (buuuuh!), mirarem si s'aparella amb la Fortiana la Marrana (que no podrà), gaudirem de l'energia de la Guita Tita i beurem apòzema i menjarem entrepà de la p...a del Margalef.

Web del Carnaval de Torelló: Pullassu (entreu-hi, val la pena!)

Vídeos de l'any passat:

dijous, 8 d’octubre del 2009

La cultura popular, via d'integració (que no li agrada a Susana Quadrado)

Ahir vàrem presentar a Vic el programa "Tots som una colla", que impulsem la Generalitat amb la Federació de Colles Castelleres de Catalunya. A Osona es treballa amb els Sagals (wiki i web).
Aquest programa és una línia de treball d'actuació en les polítiques per cohesionar una societat que compte amb prop del 17% de persones que hi viuen que són immigrades (i en el cas de la població jove sobrepassem el 25%).
Totes les identitats i cultures s'han de respectar, però per tenir una societat cohesionada i inclusiva ha de tenir un nucli comú, un punt de trobada. I a casa nostra ha de ser la catalanitat.
Catalunya es caracteritza per tenir un teixit associatiu molt ric i que fa un paper cohesionador a través d'uns valors cívics, solidaris i de país molt important.
I, per altra banda, Catalunya compte amb una cultura popular molt potent i que està absolutament establerta amb una gran capacitat d'assimilar els canvis d'una societat i un món en moviment. Tot això fa que la cultura catalana sigui viva.
Que una via del treball de la integració de les persones immigrades sigui a través del teixit associatiu i la cultura popular és una molt bona notícia, primer perquè les persones immigrades poden trobar un encaix amb el país important i per l'altre perquè la cultura popular i elteixit associatiu podrà assimilar les aportacions de les cosmovisions dels nou vinguts.
Ara bé, a La Vanguardia, Susana Quadrado ha escrit un article en contra d'aquest programa, per superficial (i barretinaire, suposo jo). Sembla que a Quadrado, que demana invertir en els barris on hi ha immigrants, li manca informació. I per escriure a La Vanguardia no s'haurien de fer articles superficials com els de Quadrado, que resumeix totes les polítiques en immigració a "Tots som una colla", obviant la Llei de Pla de Barris, per exemple, un model per a governs europeus.
A més, Quadrado ignora la necessitat d'acomodar els immigrats en la societat. I com he dit abans, fer-ho a través de la cultura popular i del teixit associatiu suma a ambdues parts: la part acollidora i la part acollida.
La Vanguardia: Sulayman, el casteller
Foto: Adrià Costa (www.osona.com)

dijous, 25 de juny del 2009

Un esclat de cultura popular a Torelló: Sant Joan

La revetlla de Sant Joan aTorelló va ser un esclat de cultura popular real, que reeixí des de la base, des de la ciutadania i diverses entitats.
Els sardanistes, els geganters i grallers i els Diables de Ges van fer de la Festa que relliga els Països Catalans a l'entorn del foc i la cultura popular un punt de trobada dels torellonencs, relligant la festa amb la reivindicació, enmig d'un ambient multigeneracional. I tot amb l'esforç del Casal Català la Desperta i Tradicat.
De nou, Torelló ha demostrat que és un poble culturalment viu, amb unes energies que ningú ha de gosar posar-hi portes al seu camí, que ha de ser imparable.
En algun plens municipals, com quan es va aprovar el Pla d'Acció Cultural, com a portaveu d'Esquerra he dit que Torelló pot esdevenir un referent a nivell nacional (Països Catalans). En les cadires governamentals han apareguts somriures. A mi, aquests somriures sorneguers són els que em fan riure...

dilluns, 27 d’abril del 2009

Contuberni català a la ONU?

..
En l'homenatge a Segimon Serrallonga, Jaume Ayats ens va explicar que "El cant dels ocells" és una cançó que va néixer com a cançó popular de joia per l'arribada de l'Arxiduc Carles, en la Guerra de Successió, a Barcelona. La lletra que ens van oferir el mateix Ayats i Sebastià Bardolet no deixava cap dubte: era un "himne" antiborbònic! Després ha anat evolucionant fins a ser... una Nadala.
Posteriorment, Pau Casals (wiki), segurament el millor intèrpret de "El cant dels ocells" en violoncel, es va declarar nacionalment català, fill d'una gran nació oprimida, just abans d'interpretar la peça suara esmentada. Tot en seu de l'ONU.
PS: hi ha un contuberni catalano-maçònic a l'ONU? mireu sinó aquesta imatge en la web dels Estats Units: http://www.america.gov/un-declaration.html

diumenge, 26 d’abril del 2009

Homenatge a Segimon Serrallonga: música popular

Avui, com cada any, s'ha fet l'homenatge a Segimon Serrallonga, Fill Predilecte de Torelló, poeta i intel.lectual de referència. L'homenatge l'organitza l'Aula Segimon Serrallonga i l'ha presentat Berta Faro.
Enguany l'acte ha voltat a l'entorn de l'interès per la música que tenia Serrallonga. Primer, l'ètnograf musical Jaume Ayats, de l'UAB, ha exposat el paper de la música popular en la societat. En el passat, com a via de comunicació de successos i de plantejar vivències. Ayats ha fet un paral.lelisme amb la televisió actual.
En el present, Ayats, n'ha denucniat una tendència de "lirisme fleuma" a l'hora d'encarar la música popular i de tradició oral.
Per acabar la primera part, Ayats, amb el tenor i pedagog musical, Sebastià Bardolet (el meu professor de música en la infància més tendre al Carme de Manlleu) han cantat quatre cançons populars i, Ayats, ens ha explicat el sentit real i l'origen d'aquestes cançons, que han estat "Caterina de Lió", sobre la violència de gènere; "Els estudiants de Tolosa", una cançó propagandística del Regne Francès, en un conflicte amb la ciutat occitana; "El cant dels aucells", una cançó en honor a l'Arxiduc d'Àustria, i "Els Segadors", una música que tenia una lletra que els segadors que baixaven als camps en temps de sega i que es va fer servir per una lletra patriòtica per cridar a les armes als rebels catalns enfront la Monaqruia Hispànica en la Guerra dels Segadors.
Finalment, Joan Rubinat, pianista torellonenc, ens ha deleitat en un seguit de peces del mestre Mompou.
Un acte realment brillant, que serveixper mantenir (i refermar) la memòria del nostre Segimon Serrallonga.

dilluns, 16 de març del 2009

Un cap de setmana amb quatre homenots: Joan Crosas, Juqueras, Tardà i Tresserras

. .
El cant de la Senyera, que és amb què he acabat el cap de setmana al Cirvianum
Aquest cap de setmana que va començar el divendres al vespre ha estat un dels caps de setmana més densos de la meva vida. Tot un tour personal amb 4 homenots.
El divendres al vespre, com he dit, vaig començar el meu tour personal a la presentació del nou llibre del Joan Crosas i Escudero (bloc), el gran Joan! El llibre, que es diu Absort, i que abandona la tònica poètica dels seus darrers llibres, el va presentar juntament amb la seva consciència, que va arribar tard (hehehe!) i que van conversar en veu alta, per gaudi dels presents a la biblioteca Dos Rius de Torelló.
El dissabte hi van haver diferents etapes amb l'Oriol Junqueras (bloc), primer donant un tomb pel mercat de Vic, després al Congrés Regional d'Esquerra Catalunya Central, seguit d'un dinar amb la militància avantsala de la visita de l'Oriol a l'escola de formació de les JERC, que han fet aSant Pere de Torelló. Ell va continuar a Sant Julià de Vilatorta i jo vaig cedir el relleu al Lluís (facebook).
L'Oriol és passió, passió pel seu país i per la seva gent. Em va carregar les piles, sí senyor! Oriol Junqueras, membre de la nova generació d'homenots nacionals.
Al diumenge vaig començar amb el Joan Tardà (bloc), també a l'escola de formació de les JERC, parlant de l'avortament, que s'ha de discutir la seva legislació al Congrés espanyol. Tardà també és passió, passió per la justícia social i els drets de les persones. Parla clar, un defecte molt gran al país del gran oasis.
Posteriorment em va tocar fer un taller sobre socialisme a l'escola de formació, que la vaig convertir en un taller de reflexió de què fer amb la plusvàlua. Està prou bé com a aperitiu d'abans de dinar, oi?
I per acabar el cap de setmana, vaig assistir a l'acte homenatge de la Colla Sardanista de Torelló als seus presidents. Els sardanistes de Torelló d'aquí a dos anys celebraran el seu centenari. Hi ha molta gent que no és conscient que el nostre municipi és molt ric en cultura. Ara farà un any del centenari dels gegants i dels capgrossos.
A l'acte, que ha estat l'estrena de la nova junta, hi ha assistit el que per mi ha és i haurà estat el millor Conseller de Cultura de Catalunya, Joan Manuel Tresserras.
A més, Tresserras (wiki) ha demostrat ser un home de paraula, ja que quan va venir a Torelló per les eleccions municipals, es va comprometre, davant les entitats presents en una gran trobada amb aquestes, a tornar a Torelló. Ho ha fet, i esperem que no sigui la darrera vegada.
Joan Crosas, Oriol Junqueras, Joan Tardà i Joan Manuel Tresserras, quatre homenots, diferents, contradictoris en la forma, però apassionats per la literatura, la història, la justícia i la cultura, malalts de Catalunya i de la seva gent.

dijous, 26 de febrer del 2009

Amb la sardina enterrada, s'acaba la República de la Barrila

Ahir va ser l'enterro de la sardina a Torelló.
El rei Carnestoles XXXIè ha mort, i amb ell la República de la Barrila... Que el donin pel cul!...preguem...
S'ha acabat la setmana barrilenca de la farra, dels excessos, i tot tornarà a la normalitat... fins l'any que ve!
Entrades al meu bloc sobre el Carnaval:
Vídeos del Pullassu
Carnaval de Torelló, malgrat TV3
Senyoretes'09: Yes, we can!
El Pullassu: Mengem butifarra i comença el Carnaval!
Cop d'Estat!!!!
Vídeos del Pullassu a CasalspratTV

dimarts, 17 de febrer del 2009

Cop d'Estat!!!!

..
Ahir la revolució carnavalesca va reeixir i la República de la Barrila s'ha proclamat trepitjant el règim democràtic i sobri de l'Ajuntament de Torelló.
Cop d'Estat del Rei Carnestoltes 2009

La festa comença a Torelló!

dilluns, 9 de febrer del 2009

Cultura popular, en defensa del foc!

Hi ha qui quan es parla de cohesió social es limita sols a pensar en polítiques socials. És veritat que les condicions de benestar i socials són un dels pilars que relliguen la cohesió de la societat.
Però hi ha un altre pilar que ens ha de permetre la cohesió de la nostra societat en tota la seva integralment. I quan parlo de "integralment" vull dir que podem i hem de plantejar-nos la nostra societat des de la perspectiva social però també des de la perspectiva de la identitat compartida, nacional i local.
És per això, que la cultura popular és un element central i imprescindible per la cohesió social. Una cohesió social, això sí, des d'una perspectiva democràtica popular. Gramsci va ser qui va dir que la cultura popular era l'expressió de la visió del món de les classes populars, enfront de les elits dominants.
Així doncs, que la cultura popular sigui forta, és garantia de reforç de la cohesió social i des d'una perspectiva popular, democràtica i nacional.
El grup municipal d'ERC-AM Torelló presentarem al proper Ple una moció en defensa de les expressions de la cultura popular de foc, davant d'una directiva de la UE que haurà d'adaptar el govern espanyol.

3cat24.cat: Deu mil persones es manifesten a Berga en contra de la directiva que regula l'ús del material pirotècnic
Facebook:
Salvem els actes de foc!
Bloc de Pol Pagès:
En defensa dels diables, el drac, el ball d'en Serrallonga i les colles de foc

dimecres, 24 de desembre del 2008

Cagumelparenoel! Avui toca CAGAR... el Tió!

Aquesta nit no és "nit bona" ni arriba ningú vestit de roig i amb llarga barba. És la nit de Nadal i es caga el Tió, que cagui turró i no arengades, que són salades, caga Tió!
Doncs això, a cagar! el tió...




dimecres, 26 de novembre del 2008

Vídeo: debat sobre el Pla d'Acció Cultural de Torelló

Un vídeo amb el debat sobre el Pla d'Acció Cultural (2008-2016) de Torelló, hi podeu veure les intervencions de la regidora de Cultura Núria Güell, la Montse Ayats (ICV) i un servidor.
Podeu llegir la notícia d'aquest tema clicant aquí.


El vídeo l'he tret de El9TV

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Cap de setmana de cultura nacional popular: 100 de Gegants a Torelló

Aquest cap de setmana va ser absolutament geganter a Torelló, en motiu d'acte del centenari dels gegants de Torelló.
El divendres hi va haver la presentació del llibre del centenari, el dissabte un aperitiu de la trobada amb més de 40 colles geganteres de tot el país. Llàstima de la pluja, poca per mullar-nos com un ànec però prou per posar en guàrdia als delicats gegants. Al final, però es va poder ballar i després un gran dinar de germanor (amb una magnífica fideuà, tot sigui dit) va ser el tancament d'una jornada històrica de Torelló, vila de cultura popular, de la cultura del poble.
La meva felicitació més sincera a la colla gegantera per fer del centenari un efemèride que ha involucrat a tot Torelló i que ha enriquit encara més la cultura popular, no només del poble sinó també de tota la nació catalana!


Aquí us deixo alguns enllaços referents al cap de setmana geganter:
Notícia de la celebració del centenari amb les 43 colles geganteres (El9nou.cat)
Galeria de Fotos del cercavila de dissabte (Osona.com, Adrià Costa)
Galeria de Fotos del cercavila de diumenge (Osona.com, Adrià Costa)
Notícia de la presentació del llibre del centenari (ElTer.net)
Web de la Colla Gegantera i de Grallers de Torelló
Els meus apunts sobre el gegnts de Torelló