dimarts, 29 de juny del 2010

"I tu, què feies quan el TC va rematar l'Estatut?"

Ahir estava al Ple de Torelló i el telèfon va començar a vibrar. Trucades i sms.
No me'n vaig poder estar, vaig haver de mirar què passava. Ja sé que això té una mica d'irrespectuós...
Hi ha qui fa servir el mòbil als plens, no a Torelló, per twittejar el que passa. Jo essent portaveu se'm fa impossible. Encara que seria interessant, potser hi hauria més gent seguint els plens de Torelló... avui, in situ hi havia tres persones més la premsa.
Però no és el cas, només he twittejat pel tema de la moció en suport de la consulta del 13D, quan va ser tombada.
A vegades també he fet servir el mòbil per fer una rèplica no pública a algun regidor de l'equip de govern.
Però el mòbil, al Ple, per a res més.
L'òs pedrer ahir... tants sms, tantes trucades... vaig agafar el mòbil i vaig començar a llegir que el TC havia emès sentència sobre l'estatut, parlaven de 15 articles.
No m'hi vaig poder estar i vaig entrar al twitter. Bullia! La retallada era un fet. L'autonomisme (i el federalisme?) havia mort amb l'Estatut re-retallat.
Potser d'aquí uns anys algú em preguntarà: "I tu, què feies quan el TC va rematar l'Estatut?". Jo respondré: feia de regidor d'Esquerra al Ple de Torelló.

PS: i tu, lector, què feies quan el TC va rematar l'Estatut?
Naciódigital: Mort i reinterpretat

dimarts, 22 de juny del 2010

Polítiques de joventut al Berguedà, un salt qualitatiu

La setmana passada vaig ser a Gironella, en un dia de presentacions i inauguracions molt importants per la comarca del Berguedà.
Quan fem balanç d'aquesta legislatura, l'equip de la Secretaria de Joventut podem estar orgullosos de la feina feta amb el Berguedà.
La veritat és que el treball desenvolupat amb aquesta comarca ha estat molt positiva a nivell polític i personal.
Els resultats han estat bons, però sense un bon treball entre tots no haurien estat possibles.
Podem dir que entre ajuntaments, Consell Comarcal i Secretaria de Joventut hem aconseguit fer un salt endavant en les polítiques de joventut.
La comarca acabarà la legislatura amb una borsa jove d'habitatge d'àmbit comarcal, la creació de la figura d'un dinamitzador compartit (per Gironella, Puig-reig, Avià i Guardiola de Berguedà) a més de l'obertura de dos equipaments juvenils destinats a la informació juvenil, un a Berga i l'altre a Gironella.

Encara queda molt per fer, però l'avenç de les polítiques de joventut al Berguedà són importants.

DBerguedà.cat:
Avià, Gironella, Guardiola i Puig-reig comparteixen dinamitzador de joventut
Berga Actual:
La Secretaria de Joventut i el Consell Comarcal del Berguedà presenten el programa Dinamitzador Compartit del Berguedà
Foto: DBerguedà.cat

divendres, 18 de juny del 2010

De nou Osona guardonada. Ara amb el Premi Nacional de Premsa a El 9 Nou

Si fa un any era Osona.com que rebia el Premi Nacional de Comunicació, en l'apartat de proximitat, enguany un altre mitjà de comunicació osonenc ha estat premiat amb el Nacional de premsa, El 9 Nou.
Els dos mitjans són de referència pel país, perquè ho són des de la comarca, fent periodisme de qualitat.
El 9 Nou, que va sorgir, al 1978, com una edició de paper, ha anat creixent creant un grup comunicatiu amb televisió, un portal (i Twitter) a internet i ara ràdio, esvedenint un d'aquells mitjans que ja formen part del paisatge d'Osona.
Crec que és una gran notícia per la comarca d'Osona tenir mitjans de comunicació reconeguts nacionalment, perquè aporten valor afegit a la nostra terra i, a més, qualitat democràtica.
La pluralitat en la comunicació és necessària, i aquesta, a més, ha de ser de qualitat. Però, a més, el periodisme local és un factor de cohesió dels territoris molt important, donant forma a un imaginari compartit que la comunicació de masses, abans, i ara en la societat líquida de l'era d'Internet, és un bé molt preuat.
Des d'aquí, cal felicitar els guardonats, però sobretot donar les gràcies!


dijous, 17 de juny del 2010

Resposta a Iñaki Escudero: Parlar d'independència és parlar de crisi


Al final l'he trobat! he trobat l'article que denúncia que s'imposa el debat independentista, sobre el dret a decidir. L'he trobat al bloc de l'amic Iñaki Escudero.
L'Iñaki és d'EUiA, per situar-lo políticament, d'esquerra esquerrana i federalista.
El post l'escriu arran d'un article de fons, de Miquel Macià sobre si hi ha independentistes a ICV (en Macià diu que sí, però com més aprop s'està de la cúpula, menys independentistes hi ha i, a més, creu que EUiA encara allunya més ICV de l'independentisme).
La tesi de l'Iñaki és que el dret a decdir és un debat imposat, com el de la burka (sic), una cortina de fum per no parlar de la crisi, que fa que hi hagi d'haver un posicionament entre el blanc o el negre.
Primer de tot, dir que posar la burka al costat de l'independentisme és una mica barroer i demagog, sobretot si l'argument de l'Iñaki és que de burka no n'hi ha o n'hi ha molt poques a tot Catalunya.
Ara no entraré en la burka (prometo fer-ho més endavant), però crec que si l'Iñaki
creu que el debat idenependentista és imposat, lligar la burka i l'independentisme, ja no et dic res...
El què lamento més de les tesis d'Escudero és que caigui en el tòpic, de certa esquerra catalana, que això de l'independentisme és una cortina de fum per tapar els problemes socials.
Ja ho va apuntar un intel.lectual llavors del PSUC, i més endavant ministre del PSOE, Jordi Solé Tura: el nacionalisme català és burgès. És a dir, el nacionalisme (i l'independentisme) són eines d'una classe social, la burgesa.

Ja creia que estava una mica desfasada aquesta tesi, però l'Iñaki la desenterra, suposo que fruit de veure que al costat del debat socioeconòmic, a Catalunya bull el debat sobiranista, sobre el dret a decidir. Bé, més que el costat van relligats.
Que per ell no sigui prioritari no vol dir que no ho sigui pel país, però s'ha d'entendre que li dolgui, sobretot perquè en un debat "identitari", que en diu ell, EUiA queda dil.luida.

El fet de situar el debat independentista en el factor "identitari" mostra que hi ha qui s'ha quedat ancorat als 80 i principis dels 90.
L'independentisme ha virat del sentiment a l'interès, de la identitat al benestar, del nacionalisme romàntic al sobiranisme social. No entendre això, és fer un anàlisi equivocat o desfasat.
Només cal veure que en les consultes sobiranistes que es van fent, no hi ha campanyes identitàries, les coses van per una altra banda. Espoli fiscal, infraestructures, col.lapse de l'Estat de les Autonomies, etc. Clar, que llegint el bloc de l'amic Iñaki, per ell les consultes són actes propagandístics d'una minoria...
És clar que ha de ser frustrant pels federals catalans veure com la panacea federalista, del camí del mig, està esdevenint una utopia i que, al costat, l'independentisme va agafant substància i cos, però això no ha de fer que com que el món no gira cap allà on volem diguem que ens enganyen.
El debat sobre l'independentisme no és imposat, Iñaki (com tampoc és identitari). Parlar d'independència és parlar del dret dels pobles a decidir, és parlar de dotar-nos d'un estat que doni resposta a la nostra societat en el context global, que ens sigui útil per sortir de la crisi (com Espanya demostra que és incompetent).
Parlar d'independència és parlar de crisi.

La independència en sí no ens evita la crisi, però està clar que Espanya se'ns emporta cap avall, avall, avall...


Bloc de l'Iñaki Escudero:
Debats imposats: del burka a la independència
Miquel Macià, a Nació Digital:
Hi ha independentistes a ICV...?

dilluns, 14 de juny del 2010

De Laporta a Sandro

Una etapa s'ha tancat en el Barça, la de Joan Laporta, la del laportisme.
Ha estat una etapa marcada pels èxtis esportius i per la resituació del Barça en el món global, després dels forat negre de l'era Gaspart.
Però a més, el laportisme ha estat una etapa marcada pel desacomplexament catalanista (del sobiranisme català, millor dit) de la institució més gran de la història, trencant el consens nacionalment conservador en l'exercici de les diferents juntes directives. Un reflex de l'actitud de la burgesia catalana, que és qui ha dominat la cúpula del Barça.
Tampoc cal oblidar que aquest desacomplexament nacional ha vingut de la mà de les ambicions polítiques de Laporta, segurament una cosa no pot anar deslligada de l'altra.
Però al costat dels èxits esportius del desacomplexament nacional Laporta ha tingut obscurs, com ara l'afer del seu cunyat de la Fundació Francisco Franco, la moció de censura (impulsada d'una forma molt oportunista i irresponsable, però seguida per la majoria dels socis votants) i d'estirabots de l'estil de "Al loro" i del "no em toquis".
I, a l'igual que el successor del nuñisme va ser el post-nuñisme (Joan Gaspart), el successor del laportisme ha estat el post-laportisme (crític, però amb origens laportistes), ja que el proper president era peça important en els inicis de l'era Laporta, així com la resta dels altres tres candidats.
Sandro Rossell és el nou president. Em temo que trobarem a faltar el desacomplexament nacional de Laporta que tant enervava a la caverna, i que el Grup Godó s'hagi volcat en fer campanya descarada per Rossell fa preveure que viurem un desacomplexament del "balla sardanes però amaga l'estalada".
En quan a la vesant esportiva Rossell sembla que tingui una solvència inqüestionable, era l'home de la part esportiva dels primers anys Laporta, clar que Gaspart també ho era de l'època Núñez... això ja se sap, si la pilota entra molt bé, si no...
Nació Digital: Que n'aprengui!

divendres, 11 de juny del 2010

1ers Premis de Blocs Educatius d'Osona

Demà el matí hi haurà l'entrega dels Premis Blocs Educatius que hem organitzat l'Osonosfera.
A mi, m'ha tocat fer de jurat dels premis, en representació de la Secretaria de Joventut. L'elecció no ha estat fàcil, perquè he pogut constatar que igual que la xarxa és lliure, l'ús de les seves eines també. Així doncs, segurament cada usuaris té una visió pròpia de la funció i l'objectiu de l'ús de les eines de la xarxa, en aquest cas el bloc.
Així que fer de jurat en aquest concurs ha estat un exercici d'empatia 2.0. Molt interessant, per cert.
Podeu trobar la informació del concurs i els finalistes al Bloc dels Premis Blocs Educatius.
Si voleu venir, l'acte es farà demà, a l'edifici del Sucre de Vic a les 11 del matí i, si no podeu venir, alguna piolada hi haurà al twitter.
(Foto agafada del bloc del Carles Banús)

dimarts, 8 de juny del 2010

8 de juny de 2010, una data a recordar

Avui és un dia històric, per primera vegada a la història s'ha aprovat que una iniciativa popular (IP) perquè s'impulsi una consulta sobre la independència de Catalunya. Això s'ha fet través d'una votació en la mesa del Parlament i sota el paraigua de la Llei de Consultes Populars.
Aquesta llei ha estat blasmada per grans patriotes, però ara, ha de permetre l'impuls d'aquesta IP per tal que es pugui fer la consulta.
Molt bé pels impulsors de la IP, molt bé pels partits que han votat a favor que el procés de la IP tiri endavant.
Avui és una data a recordar
PD: Què deien sobre la Llei de Consultes populars...
Agustí Colominas, de la Fundació Trias Fargas o CatDem
Meritxell Ruiz, d'Unió
CiU.cat
Manel Bargalló, de Reagrupament

Nació Digital: Bertran: «Exercirem el dret a l'autodeterminació, però no aquesta legislatura»
Nació Digital:
C's, PSC i PP carreguen contra l'ILP del referèndum
La Vanguardia:
Euforia en ERC y advertencias de "frustración" desde CiU
La Vanguardia:
Cuenta atrás para un referéndum de autodeterminación en Catalunya
El Periódico:
El Parlament tramitarà un referèndum sobiranista
Bloc de Joan Puigcercós: El què penso sobre l'IP de la Consulta de la Independència?

divendres, 4 de juny del 2010

No és crisi per a reis i futbolistes


L'Espanya paradoxal ens colga en el seu magma d'insults a la intel.ligència.
Ens reclamen aprimar el sector públic i prestacions socials com les pensions, ens demanen sortir de la crisi fent que el sector públic renuncii a ser part activa del consum, creant demanda i promovent la producció i la oferta.

Salvem a qui ha provocat la crisi econòmica sense cap contrapartida.
Escanyem els humils retallant l'estat social i mantenim institucions caduques devoradors de recursos econòmics, com la monarquia, i primem a multimilionaris vestits amb pantalons curts en 600.000€ per representar a un estat que té una xifra oficial del 20% d'aturats.

Espanya és crisi i nosaltres mesells, encara... Adéu, Espanya?

Avui.cat:
L'Hospital Clínic factura uns 25.000€ per l'estada del rei
Vilaweb:
ERC demana suprimir les primes pel mundial, que serien de 14 milions si guanyen
SMS25.cat:
La Casa Reial s'estreny el cinturó amb un pressupost anual de "només" 9 milions d'euros
Crònica.cat:
La Monarquia Espanyola ens costa 33 milions d'euros l'any
La Vanguardia:
Campeones en primas
Article de Jose Maria Font a Nació Digital:
Crisi econòmica: és la cultura

dimecres, 2 de juny del 2010

Dues constatacions de l'assalt israelià als vaixells humanitaris i de la implicació catalana en el conflicte


Els fets condemnables de l'assalt d'uns vaixells amb cooperants i amb ajuda humanitària destinada a la població civil de la Franja de Gaza, em fan constatar algunes coses.
La primera és que el govern d'Israel (no m'agrada diferenciar entre poble jueu i Estat d'Israel, perquè l'Estat el fan els ciutadans) estan presos d'una psicosis d'amenaça que els fa inoperants de cara a resoldre pacíficament un conflicte que li sobren piromans i li manquen bombers.
Difícilment ningú es podrà emparar en el sistema democràtic d'Israel mentre els seus governants es dediquen a assaltar vaixells civils en aigües internacionals. Això és pirateria.
La segona constatació és que la societat catalana s'implica profundament en els conflictes externs, tant profundament que arribem a divisió tant extrema que fins i tot fa que els debats serens siguin estranys en temes com el del conflicte al Pròxim Orient. Ens retreiem uns els altres els excessos del govern israelià i els altres del govern iranià.
Però on és aquest abrandament en el conflicte català amb Espanya, ara que vivim un punt àlgid de la negació de la realitat nacional catalana? On és aquest abrandament davant una crisi profunda i injusta?
Amb això no vull ser equidistant en una acció israeliana, a condemnar obertament, que només fa que avançar en el carreró sense sortida que és l'actual escenari de l'afer palestí/israelià, ni tampoc rebutjo l'activisme cooperant i intel.lectual dels catalans davant aquest conflicte, Catalunya té una llarga tradició solidària i internacionalista, però també existeix el cas català, que el patim, però que sembla que el vivim menys intensament.
Enllaços interessants al respecte:
Vicent Partal: Fa por
Roger Tugas: Israel i Palestina: juguem a bons/es i dolents/es?

Notícies al respecte: