Carles Puigdemont, Saül Gordillo i Quico Sallés, temps de periodistes 2.0

A dia d'avui, el món comunicatiu, el 2.0, el d'internet però que interactua amb els diferents usuaris, és una realitat consolidada, que ja forma part de la quotidianitat nostra.
Però no fa tants anys de les diferents eines 2.0 com els blogs o el Twitter.
Hi va haver un boom blogaire a mitjans de la dècada anterior, amb l'aparició de nombrosos blogs. Fins i tot podríem parlar d'una bombolla blogaire, perquè tothom que volia ser present en la vessant pública, més o menys ostentosa, obria el(s) seu(s) blog(s), personals, professionals, polítics, corporatius, d'aficions,... de totes les temàtiques hagudes i per haver. Molts d'aquests blogs eren abandonats al cap d'un temps o comptaven amb una activitat molt irregular. Hi va haver una gran "mortaldat" de blogs, existeixen un munt d'espais a internet ocupats com a cementiri de blogs.
Jo en tinc varis, alguns de curta vida perquè eren sobre viatges concrets, un de polític centrat en l'activitat com a regidor de Torelló i un de personal, aquest. També he creat blogs per campanyes d'ERC Osona de diferents temàtiques i en diferents moments.
El món blogaire tenia tanta empenta a casa nostra que va aparèixer la comunitat de blogaires nacional, la Catosfera i amb ella diferents comunitats territorials, com ara l'Osonosfera,  amb un agregador de blogs comarcals i, en el seu moment, amb una agenda d'activitats molt interessant.
El Twitter, una eina de microblogging, de missatges curts (140 caràcters) va prendre el relleu als blogs. Un canvi substancial, el blog oferia la possibilitat de la reflexió extensa, el Twitter demana molta concreció i brevetat, a vegades massa, però en canvi permet la capacitat d'una major interactuació entre usuaris.
D'aquest món 2.0, ara han pres força tres noms propis del món del periodisme 2.0, de periodistes que es van i es mouen en aquest món, Quico Sallés, Saül Gordillo i Carles Puigdemont, tal revival catosfèric.

Carles Puigdemont
El nou president de la Generalitat, i fins fa uns dies alcalde de Girona, és periodista i un dels pioners del món 2.0, blogaire de primera fornada, així com també twittaire de primera fornada, dels autèntics que incorporen aquestes eines en la seva comunicació quotidiana, respectant l'essència relacional del món 2.0, d'una comunicació d'anada i tornada entre l'emissor i el receptor del primer missatge, intercanviant els papers a partir d'aquí i així fins que el diàleg arribi a la seva fi.
No és estrany pels que estem avesats al 2.0 d'identificar el Molt Honorable Carles Puigdemont com a KRLS, el seu alies a Internet.

Saül Gordillo
És el nou director de Catalunya Ràdio, blogaire nacional de Catalunya, com m'agrada dir a mi. En el seu moment va ser la punta de llança del blogarisme català, amb un blog de referència del 2.0 català, el seu (encara amb c) "Bloc sense fulls", on comentava l'actualitat, feia anàlisi política i a més comentava a la realitat i les novetats en la blogosfera catalana, va haver un moment que si volies ser reconegut com a blogaire el teu blog havia de ser referenciat al del Saül. Recordo el cas d'un amic blogaire nou, que em va demanar com ho podia fer perquè en Saül l'esmentés al seu...
En Saül, com a avantguarda 2.0 de Catalunya va impulsar blogs col.lectius com el Poliblocs, agregador (més que això) de blogs polítics, així com del domini .cat.
Amb l'evolució del 2.0, cap a la miniblogarització del Twitter, en Saül també s'hi va incorporar i n'ha estat un dels exponents més clars i autèntics.

Quico Sallés
El Quico és un bon amic meu, però qualsevol elogi no serà regalat. Ens vam conèixer quan ell treballava per la SER Osona i el Canal Taronja de la comarca, jo estava (i estic) a l'altra banda de la trinxera, com a polític. Però ens vam respectar i vam connectar a nivell personal. En Quico va fer el dels mitjans tradicionals de la televisió i la ràdio a la premsa electrònica, primer al pioner Osona.com de Miquel Macià, després a l'àmbit nacional de NacióDigital, també de Macià, i posteriorment a El Singular Digital (ara El Món), a El Nacional i, actualment, a l'edició digital de La Vanguardia.
En Quico després de moltes demandes populars va obrir un blog que el va deixar massa abandonat, però amb el Twitter, des de la seva autenticitat, s'ha consolidat amb un dels twittaires de referència al nostre país. L'autenticitat ha estat clau en la carrera de Sallés, és el que el va portar a l'èxit en tots els mitjans tradicional o digitals (ara ja serien tradicionals, oi?) i amb una trajectòria absolutament ascendent.

Foto capçalera: Acte de l'Osonosfera a Tavèrnoles, amb Enric Xicoy, Partal i Carles Puigdemont i Saül Gordillo (Foto de Carles Banús)

Una lectura per aquest estiu: "El gentelman comunista"

A l'Osonosfera, s'ha obert un bloc sobre les biblioteques 2.0, el podeu llegir a http://biblioteques2punt0.blogspot.com.

Hi ha un apartat on alguns blocaires proposen lectures per l'estiu i el Joan, un dels actuals motors de l'Osonosfera i pescallunes com jo, em va demanar que en fes una recomanació.

Normalment, quan em demanen un llibre, jo sempre dic El Mestre i la Margarida, de Bulgakov, una sàtira de la societat soviètica dels anys 20, de l'època de la NEP, a través d'una història màgica, on Satanàs visita Moscou. Entremig podem llegir una versió diferent de la passió de Jesucrist, jo en dic la Passió segons Bulgakov. Crec que donaria per una obre de teatre. Però no puc fer una foto del llibre, perquè li vaig deixar a algú, i allò que passa, que no te'l torna! Així que si algú el té, que me'l torni! sisplau...

Així doncs, que us recomanaré la lectura d'aquest estiu (la principal de 3, sóc dels que llegeix més d'un llibre alhora), és la biografia de Fiedrerich Engels "El gentleman comunista", company de fatigues de Karl Marx. Últimament m'he aficionat a les biografies, són llibres que no deceben (normalment) i si són realment bones, tenen un ritme trepidant, que a més, als qui ens agrada la història, estan farcides de referències al context històric.

Per què Engels, però? primer perquè m'atreuen molt els actors secundaris, que sovint són imprescindibles. I segon, perquè ja està bé de tant pensament únic capitalista, no? Més ara, quan el capital avança especulant contra els mateixos estats que el protegeixen. Fotuts? els de sempre.

PS: per cert, demanen que la foto tingui un entorn estiuenc. Bé, l'he fet al meu lloc de treball estiuenc, la taula del meu menjador, que de moment és l'estiu que em toca!

Indignats. Cal observar la dimensió social i també la nacional

Aquest apunt és fruit d'un del blocaire torellonenc Joan Ayats (Tenim un problema), que ha fet arran d'un mini debat (intercanvi d'impressions) per part d'alguns osonosfèrics, que m'hi incloc.
L'intercanvi d'impressions osonosfèriques han vingut arran d'aquesta web, per tal de reformar el sistema polític i econòmic de l'Estat Espanyol, la meva resposta ha estat aquest enllaç (també a l'estil Ikea ;), ja que jo no vull reformar l'Estat Espanyol, si no fugir-ne (sí, més que anar-me'n, fugir-ne).
En Joan arriba a dues conclusions arran del moviment dels indignats i els independentistes/sobiranistes/nacionalistes indignats de fa temps:
"1.- És absurd voler fer res a Catalunya sense comptar amb els sectors més de la ceba.
2.- És absurd voler fer creure que la divisió entre nacionalitats separa els bons dels dolents. "
Primer de tot, fer servir el terme "sectors de la ceba" per parlar dels independentistes no em sembla del tot adequat, no crec que jo sigui molt de la ceba ni tampoc que hores d'ara els independentistes catalans siguin els de la ceba (els més identitaris, més nacionalistes, entenc jo, vaja).
Segon, no crec que els catalans que creguin en la reforma de l'Estat Espanyol i els independentistes catalans es divideixin per nacionalitats ni que uns siguin bons i els altres dolents. Clar que potser es referia a aquest article del Carod.
La qüestió que és latent a Catalunya, entre els mateixos catalans, és si podem aconseguir l'encaix amb Espanya o no. La qüestió és que sempre ens ha encaixat Espanya i mai hem estat els catalans qui ens hem encaixat, sobiranament, sense una amenaça més o menys ferma.
El moviment dels indignats, a Catalunya, peca segurament d'ignorar la dimensió nacional del país, centrant-se bàsicament amb demandes d'aprofundiments democràtic i de defensa dels drets socials (habitatge, salut, treball, etc). Ara bé, hi han hagut cosses per assumir el dret a l'autodeterminació de Catalunya i sembla assumir la demanda sorgida de Madrid d'un districte electoral únic.
És curiós que es tingui tant de temor des d'un moviment "revolucionari" al dret als pobles de decidir el seu futur (parlo del català, no del palestí ni el saharaui) i que com a recepta per apropar els elegits als electors, es confii amb un sistema que allunya molt i molt els candidats de la ciutadania.
Crec que qualsevol magnitud revolucionari o de reforma profunda s'hauria de definir, en l'àmbit social i el nacional, en quan els drets és fàcil, crec, sobretot si parlem de justícia i igualtat, justícia pels pobles, igualtat entre pobles. Justícia social i igualtat d'oportunititats.
De moment, simpatitzo amb els indignats quan parlen d'aprofundiment democràtic, però me n'allunya la seva ignorància a la dimensió nacional del meu país i algunes solucions que proposen. I reformar Espanya... encara?
Imatge treta de http://joangraupintura.blogspot.com/

#juntspertorelló, fem xarxa

La filosofia d'acció a la xarxa, a internet, és això, fer xarxa. Diferents persones són nodes que van teixint xarxa.
En la opció que tots sabeus que lidero per les properes eleccions municipals, Esquerra i Junts per Torelló, comptem amb un gran equip humà, alguns dels quals són persones ben actives a internet.
Un cas paradigmàtic és l'Enric Xicoy, periodista i professó universitari a la Blanquerna. Des del seu bloc està creant i llençant a la xarxa continguts de la coalició que ell mateix elabora i difon.
Visiteu el seu bloc Ges Avall, on hi trobareu vídeos (un exemple), apunts i, a partir d'ara, també entrevistes als membres de Junts per Torelló. La primera és la de Toni Cubí, mireu-la aquí.
Un altre cas del treball en xarxa és el twitter, podeu anar seguint (i fent xarxa tot retwittejant) el hashtag #juntspertorelló
Som un grup ben 2.0, per la presència a la xarxa, perquè fem xarxa i perquè volem i som propers. Sona bé, oi? és que comptem amb tu...

Eleccions 2.0, el debat, a Osona

El dijous 20 d'octubre, l'Osonosfera i Òmnium Cultural coorganitzen un debat sobre la comunicació 2.0, amb responsables de comunicació de CiU, PSC, ERC, PP i ICV.

L'acte es fa a la Central, a Vic, a les 8 del vespre.

Per qui utilitzi el Twitter s'utilitzarà el hashtag #eleccions2_0, per tal de poder fer un bon seguiment.

També podeu entrar a la pàgina del Facebook.

Web d'Omnium: Osonosfera i Omniu Osona s'uneixen per fer d'Osona la capital del debat sobre la comunicació de les eleccionsa les xarxes socials

Novetats blocaire de per aquí: Isaac Peraire i Arnau Jaumira

Aquests dies han sorgit dues novetat a blogosfera de per aquí, que m'agradaria destacar.
La primera és la renovació del bloc de l'Isaac Peraire, candidat d'Esquerra a Prats de Lluçanès (per això no parlo d'Osonosfera, no crec que li fés gràcia), portaveu regional de les JERC, dinamitzador juvenil de Vic i geganter. Us recomano que hi feu un tomb (malgrat que m'hagi deslinkat... hehehehe) i hi trobareu diferents recursos a més del text com un canal Youtube o galeries de fotografies.
L'altra novetat és la del bloc de l'Arnau Jaumira, que s'estrena amb un apunt comparatiu entre els Manel i els Amics de les Arts, que sembla que siguin els Blur i Oasis o Beatles i Rollings del panorama català, per la dicotomia, sobretot entre els fans que hi ha.
Si l'Arnau escriu només que sigui la meitat de bé que com tira les fotografies, serà un gran bloc. El bloc és Culdegot.blogspot.com.

21 diputats voten per la independència de Catalunya

El divendres passat va ser un dia històric pel Parlament de Catalunya (un altre, vivim temps històrics!), per primera vegada es va parlar clar i català sobre la indpendència de Catalunya. Fins i tot es va votar una resolució, presentada per ERC, per encetar un procés per exercir el dret a decidir sobre la independència.

L'Enric Xicoy (bloc) sempre ha insistit que el fracàs de l'Estatut portaria a l'avenç cap a la independència.

El que està clar és que el que necessitem és una bona eina per l'independentisme a les institucions. No tinc cap dubte que aquesta eina és ERC, que és qui ha portat l'independentisme a governar, amortitzant el federalisme i l'autonomisme al topar Catalunya amb el mur constitucional espanyol. És el que passa quan es fan polítiques nacionals des del govern de Catalunya, malgrat està ja descafeïnades des d'aquí...

Fins i tot La Vanguardia mostra en una enquesta que la gàbia constitucional espanyola reforça l'independentisme (vegeu l'enquesta).

L'independentisme està guanyant cetralitat política.

I què va passar en les votacions al Parlament sobre la independència? Doncs que hi ha 3 blocs clars i algú que s'ho pensa: PP i C's són el bloc espanyolista, el PSC i ICV el bloc federalista que espera una reforma constitucional, Esquerra és la única força que va avalar la independència i CiU s'ho pensa, encara.

Estem en un moment constituent per Catalunya, el debat ja no és tripartit sí, tripartit no. La qüestió en les properes eleccions han de ser dret a decidir sí, dret a decidir no.

I per qui estem per la independència, Esquerra s'ha mostrat l'enia més forta i útil.

La Vanguardia: El fallo del TC catapulta el respaldo a la independencia, que roza el 50%

Bloc de Josep Maria Freixanet: El Parlament ja parla obertament d'independència sí o no

Resposta a Iñaki Escudero: Parlar d'independència és parlar de crisi

Al final l'he trobat! he trobat l'article que denúncia que s'imposa el debat independentista, sobre el dret a decidir. L'he trobat al bloc de l'amic Iñaki Escudero.
L'Iñaki és d'EUiA, per situar-lo políticament, d'esquerra esquerrana i federalista. El post l'escriu arran d'un article de fons, de Miquel Macià sobre si hi ha independentistes a ICV (en Macià diu que sí, però com més aprop s'està de la cúpula, menys independentistes hi ha i, a més, creu que EUiA encara allunya més ICV de l'independentisme).
La tesi de l'Iñaki és que el dret a decdir és un debat imposat, com el de la burka (sic), una cortina de fum per no parlar de la crisi, que fa que hi hagi d'haver un posicionament entre el blanc o el negre. Primer de tot, dir que posar la burka al costat de l'independentisme és una mica barroer i demagog, sobretot si l'argument de l'Iñaki és que de burka no n'hi ha o n'hi ha molt poques a tot Catalunya.
Ara no entraré en la burka (prometo fer-ho més endavant), però crec que si l'Iñaki creu que el debat idenependentista és imposat, lligar la burka i l'independentisme, ja no et dic res...
El què lamento més de les tesis d'Escudero és que caigui en el tòpic, de certa esquerra catalana, que això de l'independentisme és una cortina de fum per tapar els problemes socials.
Ja ho va apuntar un intel.lectual llavors del PSUC, i més endavant ministre del PSOE, Jordi Solé Tura: el nacionalisme català és burgès. És a dir, el nacionalisme (i l'independentisme) són eines d'una classe social, la burgesa.
Ja creia que estava una mica desfasada aquesta tesi, però l'Iñaki la desenterra, suposo que fruit de veure que al costat del debat socioeconòmic, a Catalunya bull el debat sobiranista, sobre el dret a decidir. Bé, més que el costat van relligats.
Que per ell no sigui prioritari no vol dir que no ho sigui pel país, però s'ha d'entendre que li dolgui, sobretot perquè en un debat "identitari", que en diu ell, EUiA queda dil.luida.
El fet de situar el debat independentista en el factor "identitari" mostra que hi ha qui s'ha quedat ancorat als 80 i principis dels 90.
L'independentisme ha virat del sentiment a l'interès, de la identitat al benestar, del nacionalisme romàntic al sobiranisme social. No entendre això, és fer un anàlisi equivocat o desfasat. Només cal veure que en les consultes sobiranistes que es van fent, no hi ha campanyes identitàries, les coses van per una altra banda. Espoli fiscal, infraestructures, col.lapse de l'Estat de les Autonomies, etc. Clar, que llegint el bloc de l'amic Iñaki, per ell les consultes són actes propagandístics d'una minoria...
És clar que ha de ser frustrant pels federals catalans veure com la panacea federalista, del camí del mig, està esdevenint una utopia i que, al costat, l'independentisme va agafant substància i cos, però això no ha de fer que com que el món no gira cap allà on volem diguem que ens enganyen.
El debat sobre l'independentisme no és imposat, Iñaki (com tampoc és identitari). Parlar d'independència és parlar del dret dels pobles a decidir, és parlar de dotar-nos d'un estat que doni resposta a la nostra societat en el context global, que ens sigui útil per sortir de la crisi (com Espanya demostra que és incompetent).
Parlar d'independència és parlar de crisi.
La independència en sí no ens evita la crisi, però està clar que Espanya se'ns emporta cap avall, avall, avall...

Bloc de l'Iñaki Escudero: Debats imposats: del burka a la independència
Miquel Macià, a Nació Digital: Hi ha independentistes a ICV...?

1ers Premis de Blocs Educatius d'Osona

Demà el matí hi haurà l'entrega dels Premis Blocs Educatius que hem organitzat l'Osonosfera.

A mi, m'ha tocat fer de jurat dels premis, en representació de la Secretaria de Joventut. L'elecció no ha estat fàcil, perquè he pogut constatar que igual que la xarxa és lliure, l'ús de les seves eines també. Així doncs, segurament cada usuaris té una visió pròpia de la funció i l'objectiu de l'ús de les eines de la xarxa, en aquest cas el bloc.

Així que fer de jurat en aquest concurs ha estat un exercici d'empatia 2.0. Molt interessant, per cert.

Podeu trobar la informació del concurs i els finalistes al Bloc dels Premis Blocs Educatius.

Si voleu venir, l'acte es farà demà, a l'edifici del Sucre de Vic a les 11 del matí i, si no podeu venir, alguna piolada hi haurà al twitter.

(Foto agafada del bloc del Carles Banús)

Entrevista 2.0: El fet que qualsevol persona (sense ser periodista) pugui escriure, ‘contamina’ la feina del periodista? (2)

El fet que qualsevol persona (sense ser periodista) pugui escriure, ‘contamina’ la feina del periodista?

Aquest segurament és un debat que va més enllà de l'àmbit dels blocaires, la pregunta sobre si per exercir de periodista s'ha de tenir la titulació es repteix molt sovient.
El bloc és una eina personal o corporativa de comunicació, on s'escriu sobre temes concrets o són de caràcter personal o són informatius.
La diferència entre un bloc i un mitjà de comuniació "estandard" des d'on informen els periodistes, és que la relació entre el qui escriu el bloc i el qui llegeix és directe, no hi ha cap capçalera ni cap grup comunicatiu que aval.li el què s'hi diu. Així que el criteri del lector és molt important, però aquesta és la gràcia del bloc. Ja que un bloc no el construeix sols l'autor del bloc, si no també el lector amb les seves aportacions en forma de comentari, que complementen, esmenen o ratifiquen el què l'autor blocaire escriu.
No cal perdre de vista el fet que un bloc és tant l'apunt, com els enllaços com els comentaris, tot això conforma el què és realment el bloc, és el que se'n diu internet 2.0

Entrevista 2.0: Quan i qui va tenir la idea de crear l'Osonosfera?

Tornat de vacances, tenia una tema pendent, que potser arriba una mica tard. Fa temps que un grup d'estudiants de periodisme de la UVic ens van passar a l'Osonosfera una entrevista que vam decidir contestar a través dels nostres blocs. Intentarem anar-n'en contestant.
Això ja ho han anat fent el Joan Ayats i el Carles Banús

Quan i qui va tenir la idea de crear Osonosfera?
Ja fa temps, just quan els blocs estaven en auge, parlant amb diferents persones que estaven en el món de la política i que teniem bloc vam comentar que s'havia de posar en valor el bloc com a eina de comunicació i participació. Al final, vam configurar un grup promotor anomenat Blocaires.Osona, que vam presentar un manifest (el podeu llegir aquí) en un sopar tertúlia amb periodistes dels mitjans de comunicació de la comarca.
Aquest grup promotor comptava amb Joan Ballana (aleshores al PSC), Raül Escobar (ERC), Iñaki Escudero (EUiA), Carles Banús (CiU), Laia Jurado (CUP) i jo mateix, Jordi Casals, també d'ERC.
A partir d'aquella presentació el procés va començar a prendre embranzida, també gràcies al recull de l'activitat dels blocs osonencs per part Josep Comajoan, fins a arribar a cristal.litzar-se l'Osonosfera, primer com a grup informal, després amb el portal i finalment amb l'establiment formal de l'associcació de l'Osonosfera, que ara presideix la Adriana Barba.

1er Premi de Blocs Escolars de l'Osonosfera

Després de passar dos dies 0.0, per la caiguda del Wi-fi... escric per parlar de la presentació dels 1ers Premis de Blocs Escolars organitzat per l'Osonosfera, que fa poc que ens vàrem constituir legalment, però que fa temps que anem fent.
Podeu veure el vídeo de la presentació, que va ser l'estrena de l'Adriana (bloc) com a presidenta de l'Osonosfera.
La pissara de fons queda molt bé i és un bon substitut de l'estatua de l'Estudiant de Vic, que la neu no va deixar que ens acompanyés.
Podeu visitar el bloc de les Premis de Blocs Escolars, aquí.

De blocaires.osona a l'osonosfera.cat

El passat divendres al Casino de Vic, es va fer l'assemblea constituent de l'osonosfera, la comunitat blocaire de la comarca d'Osona.

Tot va començar un 22 de novembre del 2007 a les Gorgues, amb la presentació del manifest blocaires.osona. Aquell va ser un primer pas fet per blocaires que ens movíem en la política).

A partir de llavors, la comunitat blocaire va superar el primer nucli "polític" i l'olla 2.0 va anar fent xup xup i la comunitat blocaire osonenca ha vist néixer un portal de referència, hem fet diferents conferències, hem estat presents a la Catosfera i vàrem tenir un paper en els Premis Blocs que es va celebrar a Vic al 2009.

El divendres érem l'Adriana Barba (elegida presidenta), el Joan Ballana, el Josep Comajoan, el Dani Martínez, Joan Ayats, Jordi Vila, Guillem López, Carles Banús, Jordi Font i Iñaki Escudero, però la Osonosfera són tots els blocaires de la comarca.

Apunts sobre l'osonosfera

PS: un bon salt de blocaires.osona a l'osonosfera

Vic, capital catalana 2.0

Avui comença tota la moguda dels Premis Blocs Catalunya, edició 2009.

Al matí, els de l'Osonosfera, conjuntament amb Impevic i Stic.cat, hem fet un reconeixement a blocs escolars i a centres d'Osona que facin ús d'aquesta eina.

Els elegits han estat el CEIP Pompeu Fabra de Manlleu, l'escola Vedruna de Tona i l'aula d'acollida del CEIP La Sínia de Vic.

A la tarda, hi haurà diferents activitats, com una trobada de diferents esferes de Catalunya, conferències fins a arribar al vespre, quan hi haurà l'entrega dels Premis Blocs Catalunya (on hi he participat per segona vegada però no he passat el tall de la votació per internet, què hi farem!).

Amb epicentre l'edifici de El Sucre, Vic, per alguns la millor ciutat del món, serà la capital catalana d'Internet 2.0.

Agenda

www.premisblocs.cat

El nou 9nou.cat

Avui el grup comunicatiu de El 9 Nou estan d'estrena, ha sortit a la llum el nou portal El9Nou.cat, amb la voluntat que El 9 Nou a Internet sigui més que penjar les notícies del bisetmanari a la xarxa.

Podeu llegir l'explicació mateixa del grup comunicatiu sobre el nou portal en aquest enllaç.

Ja fa temps que esperava la sortida de el nou portal, el periodista més 2.0 de El 9 Nou, Josep Comajoan (bloc i Twitter), m'ho havia anat anunciant.

En Comajoan sempre ha volgut incloure Internet en la seva tasca quotidiana com a periodista, fet que comporta moltes barreres psicològiques quan la tasca central és en paper. Ell és un blocaire ja de referència a Osonosfera i ha inclòs l'ús de plataformes 2.0, com Twitter o Facebook en el seu programa de televisió, Angle Obert (bloc i facebook).

Una bona notícia que la família comunicativa d'Osona a Internet s'amplii, quantitativament i qualitativament. Felicitats a la gent de El9nou.cat

Ara bé, crec que és una pèrdua que els vídeo de El9 TV ja no es puguin baixar i no es puguin penjar ni enllaçar (si es fa és molt poc àgil). El meu canal de YouTube (CasalsPrat TV) se'n ressentirà, però El 9 Tv perd una oportunitat de difondre's per la xarxa.

Osona, llonganissa 2.0

.

La comarca d'Osona és coneguda sobretot pels embotits, els purins i els motoristes. També per l'hoquei, però la gran massa catalana ignora bastant un dels esports nacionals del país.

Però a més del tòpic porcí i la gasolina, també podem afirmar que Osona és una comarca en l'avantguarda de l'ús d'internet.

No és perquè sí que un portal com Osona.com, que amb un àmbit geogràfic restringit, sigui un dels portals més potents a nivell nacional.

Som una comarca en xarxa al nivell de Dinamarca, ho diu l'enquesta Llars TIC-2008 que va presentar el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch.

Osona.com: Osona, comarca líder en l'ús d'internet

Osonosfera, la comunitat blocaire d'Osona: www.osonosfera.cat

(vídeo extret de www.el9nou.cat)

2a Trobada de l'Osonosfera

Ahir vàrem, en un dia molt tecnològic, vàrem presentar la 2a Trobada de l'Osonosfera, dels blocaires de la comarca d'Osona.

Ho vàrem fer a Taradell, a la Plaça del Twitter (com podeu veure a la fotografia... hehehehe), perquè volem posar especial atenció a l'ús del Twitter, com a eina 2.0.

Si us voleu inscriure a la 2a Trobada de l'Osonosfera, cliqueu aquí. Es farà el divendres 19 de juny amb sopar inclòs.

Blocaires d'Osona, us hi esperem!

Paradoxes democràtiques a Orient Mitjà

Aquests dies estan tacats de sang. De nou, ha esclatat el conflicte obert a Israel/Palestina.
La història sona molt: treva signada, treva trencada, atac amb coets de Hamàs (wiki) a Israel, bombardejos israelians a territoris palestins i una futura incursió terrestre. Aquest cop, però, l'atac israelià ha estat especialment sanguinari, fruit de la gran densitat de Gaza (wiki), probablement la zona amb més densitat del planeta, amb els problemes de salubritat que això comporta. Les desgràcies no venen mai soles.
Segurament la proximitat de les eleccions israelianes, on el falcó Benjamin Netanyahu (web), d'un Likud (wiki) cada cop més a l'extrem de la dreta xovinista, té avantatge sobre la candidata centrista de Kadima (wiki), la ministre d'afers exteriors Tzipi Livni (wiki), successora frustrada del corrupte Olmert (wiki).
Livni, que lidera Kadima i fa de Primera Ministre a l'ombre, és, irònicament, la candidata de la pau enfront del falcó del Likud.
És paradoxal que la "pacifista" sigui la que carrega les armes que disparen contra els palestins. L'acusen de tova. Ha de demostrar que és dura i contundent als seus electors per tal d'encaminar a Israel cap a un acord amb els palestins. Per enèsima vegada...
I els laboristes (wiki)? el ministre de Defensa i ex-primer ministre, Ehud Barak (wiki), retorna a la palestra amb els atacs coordinats pel seu ministeri. Estratègia electoral o venjança pels coets de Hamàs? potser ambdós...
La democràcia d'Orient Mitjà porta incloses les bombes com a arma electoral per abonar el camí cap al pressumpte acord amb uns Palestins que viuen entre a voluntat de ser i la voluntat de destruir l'estat d'Israel. I si Israel havia atacat el Líban, els xiítes libanesos de Hezbol.là (wiki), finançats per l'Iran, criden a la intifada...
Què votarà Israel?
Per informar-vos: l'israelià Haaretz i/o l'àrab Al-Jaziraa
Apunt interessant: L'infern de Gaza, Bloc de David Minoves.

PS: L'Iñaki Escudero és radical en els seus plantejament i fa un joc de paraules, crec, desafortunat entre nazisme i sionisme... no cal Iñaki! Clar que l'amic Iñaki advoca per la destrucció d'Israel. Llegiu: Israel = Estat naz(s)ionista

L'antivigatanisme segons Comajoan

El Parc tecnològic forma part d'un dels eixos del Pla d'Innovació de la Comarca d'Osona.
Semblava que era un tema en somort, fins que Ausa Futur va aparèixer a la llum, un grup d'empresaris de la comarca de solvència contrastada que volien apostar per la comarca aportant-hi capital propi.
L'ajuntament de Vic, com diu en Joan Ballana en el seu bloc, s'hi va posar de cul, sovint fent servir arguments que els empresaris que es dediquin a fer negocis que de governar i planificar ja ho fan les administracions.
Aconseguir un funcionament amb la implicació del sector privat al costat de les institucions públics en matèria econòmica, industrial i tecnològic és una oportunitat de crear sinergies compartides que ens podrien fer salts qualitatius més que interessants. Però no va poder ser...
Tampoc va poder ser construir el model amb la resta del territori que Vic diu ser-ne capital, Osona. De tothom és sabut que els ajuntaments de la comarca mostraven interès amb el projecte d'Ausa Futur. Però no va poder ser...
Josep Comajoan parla al seu bloc d'antivigatanisme larvat durant anys d'unilateralisme i insolidaritat de Vic respecte a la comarca (i Ripoll). Avala les paraules del "modernitzador" i "progressista" Burgaya que és la última oportunitat per posar Vic (i Osona, dic jo) al mapa. Que l'antivigatanisme no ho mati!
Escudar-se en l'antivigatanisme el fet que el projecte unilateral de Vic no faci trempar a l'extraradi vigatà, ergo Osona, no crec que sigui just i és una mica de xantatge emocional: "o jo, o el no ser".

PS: el conseller Huguet va ser molt crític amb el fer de Vic en el Parc Tecnològic, tal com recull Osona.com.

Jerkis 2.0

Aquesta setmana, els republicans d'Osona (i del Lluçanès i Ripollès) som més 2.0.
Les JERC d'aquests territoris han estrenat bloc i diferents fotologs, com, per la part que em toca, el de la Vall del Ges.
Us animo que us els poseu a preferits i que els aneu seguint. I, ep! que els vagin actualitzant! bloc de les JERC d'Osona, Ripollès i el Lluçanès: jerkis.blogspot.com
fotolog de JERC Vall del Ges: fotolog.com/JERC_valldelges
Web de JERC d'Osona, Ripollès i el Lluçanès: www.jerc.cat/osona

PS: segur que la Glòria Rovira, d'Imatge i Comunicació regional de les JERC i adjunta meva a la secretaria d'Imatge i Comunicació hi té molt a veure. Visiteu el seu bloc personal clicant aquí.