Acabar amb el "processisme" del referèndum pactat

Aquest estiu del 2016, el que ha marcat l'equador del mandat de Junts pel Sí a la Generalitat per establir la República Catalana, ens ha portat de nou al referèndum. Un referèndum en estereo, el referèndum pactat amb l'Estat Espanyol i el referèndum no subordinat a la sobirania espanyola sinó a la catalana, el què alguns anomenen RUI (referèndum unilateral per la independència).
Hom pot sentir-se enmig d'una roda de hàmster, que va donant voltes i voltes i no ens movem de lloc (o fins i tot tirem enrere). D'aquesta metàfora en són molt aficionats els que es confronten en un projecte independentista que va guanyar les eleccions del 27S i d'on en sorgeix un mandat independentista, un mandat, però, amb una majoria pírrica (malgrat encara ser majoria).
Del 27S en va sortir un full de ruta que havia de passar per crear unes lleis de transitorietat (de la legalitat espanyola a la catalana) i obrir un procés constituent, que havia d'acabar amb un referèndum sobre la constitució catalana aprovada, refrendant o no la República Catalana. Tot supeditat a què si hi havia una oferta per part de l'Estat Espanyol a fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, amb pregunta i resposta clares i tot de caràcter vinculant. Tant la CUP com Junts pel Sí sempre han acceptat aquest fet.

CSQEP (Podemos+ICV-EUiA)
defensors del referèndum pactat al Parlament

Des del món dels Comuns (que inclou ICV i EUiA) s'ha anat remarcant que ells no donen suport a aquest full de ruta perquè els partits independentistes no van guanyar per més dels 50% dels vots (cal recordar que unes eleccions no es voten vots sinó diputats, igual que es van comptar regidors i no vots en les "constituents" del 31 que van desembocar en la República al 31). També esgrimeixen que la força a Catalunya rau en el consens del 80% de ciutadans que estan a favor del dret a decidir i no en el prop del 50% (amunt o avall) a favor de la independència.
I aquest món d'aquest esquerra emergent catalana s'encalla en una equidistància estèril entre l'independentisme i l'unionisme, agafant per bandera el referèndum pactat com a única solució vàlida. Aquí els acompanyen entitats o els sindicats majoritaris com són UGT i CCOO a Catalunya.
Curiós que ells que acusen sovint als independentistes de processistes (de recrear-se en el procés més que en avançar fins a la meta final) han caigut en el processisme del referèndum pactat, ja que en fan única bandera, però sense posar data límit a fer-lo, a més de no comptar amb ningú amb capacitat amb qui pactar aquest referèndum a Espanya.

Els líders de CCOO i UGT a Catalunya

Jo crec que realment la solució més neta i ideal és fer un referèndum pactat i vinculant, seria una via homologable a nivell internacional, però també a nivell espanyol i català. Malgrat tot, crec que si et bloquegen aquesta via, o actues per desbloquejar-la o bé busques un camí alternatiu, en aquest cas la unilateralitat (sigui un referèndum o una declaració d'independència).
Però centrem-nos en la hipòtesis del referèndum pactat. Si és el consens del 80%, doncs és una via que hauria de ser imparable (si tot aquest 80% de Catalunya empeny). Doncs això és el que s'hauria d'exigir al món dels Comuns, sindicats i entitats que estan pel dret a decidir. Marcar una línia d'actuació, un calendari i un objectiu que ens porti al referèndum pactat. això vol dir confrontació (pacífica) amb l'Estat, no descobrirem la sopa d'all si parlem de movilitzacions socials d'envergadura i continuada i lluita en l'àmbit econòmic (els sindicats tenen capacitat de fer vagues generals, es poden fer boicots de consum en sectors estratègics dels lobbies espanyol -per exemple les elèctriques, apagar cada dia 5 minuts la llum-). Pressionar de debò a l'Estat i el seu entorn del capitalisme del BOE (els que han convertit en Felipe Gonzalez en Mr X de l'IBEX i ha muntat un putsch al PSOE).
I si ni així ens en sortim, cal assumir que només queda la via unilateral per construir un Estat propi que respecti principis democràtics tant bàsics com donar la veu al poble.
La qüestió, però, és, està disposat el món dels Comuns i sindicats a liderar al costat dels independentistes una confrontació amb l'Estat sense un no retorn, una lluita per un referèndum pactat que pot desembocar en una independència unilateral en cas de bunkerització espanyola?
És aquí on rau acabar en el mite de la caverna del hàmster del referèndum pactat, és aquí on rau si els processistes del referèndum pactat van de debò.

Video-post: Plats trencats (UGT)

Un vídeo interessant de l'UGT-SICO d'Osona sobre la vaga general.

ZP l'amortitzat

"Apoyaré!" i no va recolzar...
"No recortaré las políticas sociales!" i retalla...
Zapatero ha encarat els dos majors reptes de les seves legislatures governamentals fent promeses, que al final no compleix.
Segurament José Luis Rodríguez Zapatero és el president de govern espanyol des de la restauració de la monarquia parlamentària que ha basat el seu fer en el simbolisme, en els cops d'efecte. Per això és ZP.
Llegint o escoltant alguns spin doctors sembla que la política és això, imatge i posada en escena. Però la veritat és que després dels grans discursos, dels grans eslògans i de les grans imatges, cal saber i voler governar, assolir els compromisos.
ZP de l'Espanya Plural envoltat de senyeres prometent acceptar l'estatut que sortís del Parlament de Catalunya.
ZP l'esquerranós amb mocador roig al coll en la festa de la UGT prometent que no hi hauria cap retallada social.
ZP el governant dient que mesures sí però que grans retallades no, perquè afectarien el creixement econòmic.
Finalment, Zapatero és qui ha permès les múltiples retallades estatutàries i ha iniciat una de les majors retallades socials de la història contemporània (si no la major) per fer front a una crisi provocada per l'especulació financera del gran capital.
L'esquerra espanyola hauria de plantejar-se si volen que l'amortització política de ZP no comporti l'amortitizació política de l'esquerra governant.

Generació Ni Ni, la decadència juvenil!

Ahir en la presentació del llibre de 30 anys de polítiques de joventut, va sortir a debat la generació Ni-Ni.
Carles Feixa, antropòleg de terres de ponent, va explicar que aquest terme el va crear Avalot, les joventuts de l'UGT per denunciar la precarietat dels joves. Ara, però, gràcies a una tele progre (com va dir Eugeni Villalbí), dóna nom als joves en general.
Històricament sempre ha estat oberta la veda per l'atac a la joventut com a decadent. Els clàssics grecs ja ho feien.
En el torn de paraula del públic, un regidor de CiU del Bages, va dir que l'administració pública ha sobreprotegit als joves i que aquests s'han acomodat, avalant la teoria Ni-Ni (versió la Sexta). Per acabar-ho de reblar, el sociòleg Lluís Tolosa ha dit que s'hauria de comparar on fan cua els joves d'aquí (per anar a OT, sic) o els de Xina (a muntar negocis i a buscar feina per promocionar-se). Jo he vist molts joves fent cua a les Borses Joves d'Habitatge per intentar trobar alguna solució per aconseguir l'habitatge...
El Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, va fer un bon article al respecte a El Punt (Generació Ni-Ni?) , quan el va penjar al Facebook, algú hi va deixar un comentari que deia que més que Joves Ni (estudia)-Ni (treballa), s'hauria de parlar de pares In-In: incompetents i inacapaços d'educar als seus fills.
Com va dir Aleix Saló (bloc), en la presentació del seu llibre "Generació Bombolla", els joves actuals són fills d'una bombolla d'hiperprotecció familiar que ha topat amb una altra bombolla, la immobiliària. La cosa va per aquí...

Post curt no apte per a joves (perquè no llegeixien)
Dèria: I tu ets un Ni-Ni?
Eugeni Villalbí: Generació Ni-Ni?

Cris a Osona 3: mobilització

Josep Maria Alvarez (UGT) donant suport a les consultes sobre la independència que es faran a Osona al 13D, a uns activistes de Torelló

Dissabte va ser un dia de movilització dels sindicats d'UGT i CCOO d'Osona, amb una concentració al matí al parc Jaume Portell, amb un seguit d'activitats, parlaments dels líders sindicals dels dos sindicats de la comarca i nacionals i, finalment, amb una manifestació fins a la plaça Major de Vic.
Les reivindicacions que s'hi varen sentir ja ens les van transmetre en la reunió que hi vàrem tenir Esquerra Osona a Torelló i també les vàrem poder sentir en la concentració que els dos sindicats varen fer a davant l'Oficina de Treball de Vic: respostes de les administracions, fer front a la desindustrialització d'Osona i apostar per reforçar la formació, amb un paper central de la UVic.
Hi ha qui va dir que hi havia poca gent. Segurament és veritat, sobretot si tenim en compte que la crisi que patim és profunda i que fa tremolar els fonaments del sistema productiu de casa nostra, tant a nivell nacional com comarcal.
Aquest cop hi havia representants de tots els partits comarcals (a excepció de la PxC) i algú em va fer notar que era l'únic de Torelló. Aquest qui, era de Torelló.
Feia una mica de feredat adonar-se com la gent amb qui ens creuàvem mirava la manifestació amb ulls distants. Potser els temps de les mobilitzacions ja ha passat, potser ens hem acostumat tant bé que no som conscients que la crisi que ja no planeja damunt nostre, si no que ja ha aterrat, és de les que s'estudiaran en els llibres d'història.
Una consigna de la mobilització era clara: que no paguin la crisi sols els treballadors. Jo hi afegeixo que n'hem de sortir plegats, i és una llàstima que la concertació entre patronal i sindicats no arribi... exceptuant algun cas, com l'Acord de Mesures per l'Ocupació Juvenil.

Galeria de fotos d'Adrià Costa, Osona.com

La crisi a Osona 2. Reunió amb els sindicats.

Vídeo de El9TV

La setmana passada, Esquerra Osona ens vàrem tornar a reunir amb els sindicats, després que establíssim un canal permanent de comunicació. En la primera reunió hi va ser present el Secretari General d'Esquerra, Joan Ridao.
La última reunió la vàrem fer a Torelló, un municipi especilament castigat en el seu teixit productiu per la crisi. Nombrosos EROs afecten a les indústries del municipi, que tenia un perfil industrial molt interessant. I a més de la indústria, cal comptar els efectes en els negocis a l'entorn d'aquestes empreses i en el sector de la construcció.
Osona ha doblat el nombre d'aturats en un any, arribant als 12.000 aturats. Difícilment es podran crear, com a mínim, la meitat de llocs de treball nous.
El mapa productiu s'està desconfigurant i la crisi econòmic s'aplica a la comarca, als nostres municipis.
Osona, com tot el país, cal que es redefineixi productivament, localitzar fil.lons nous de negoci i no només centrant-nos en el sector serveis, cal respectar el sector primari agrícola i sobretot no deixar que es desintegri el sector industrial.
Cal repensar la comarca. Però som un territori que pateix massa política de campanar.
Ara ens dotarem del Consell Econòmic i Social de la Comarca d'Osona, com una eina per coordinar-nos, planificar i, esperem, avaluar. La sabrem aprofitar?


El9Nou.cat: Els sindicats expressen a Esquerra les seves reserves cap al Consell Econòmic i Social
Osona.com: ERC i els sindicats parlen de la crisi a Osona
Ràdio Ona: ERC d'Osona es reuneix amb diversos dirigents sindicals per parlar de la crisi

Crisi a Osona: "Contra la crisi, mobilització!"

Aquest és el missatge que s'ha repetit més en la concentració que UGT i CCOO han convocat aquest matí a la oficina del SOC (l'anitc INEM) a Vic.
Prop de 150 persones, sota la pluja, s'hi han concentrat. I possiblement no serà la última en els temps que correm.
Estem en el que sembla que seran els moments més durs de la crisi, el que no sabem és quan durarà. Hi ha qui té la temptació de fer una previsió seguint paral.lelismes amb la resta d'Europa. El problema espanyol (i aquí l'Estat ens hi enganxa com un imant) és que el model productiu s'ha ensorrat en una crisi que ha rebentat la bombolla de la construcció, un dels sector bàsics pel creixement de l'economia estatal en els darrers anys. Vàrem créixer especulativament.
Ara la crisi toca de ple el teixit productiu industrial, enmig d'una crisi financera que va fer tancar l'aixeta a crèdit, fent caure el consum i tot amarat per una globalització que redestribueix la producció industrial on hi ha menys cost i on hi ha bona mà d'obra.
Aquí ens desindustrialitzem. Osona n'és un bon exemple (i Torelló també), on destruïm milers de llocs de treball, una bona part en el sector industrial. que desapareix sense preveure com substituirem el buit creat.
Això sí, parlem de polígons supramunicipals i d'altres de promoció públic, però algú pensa amb què ho hem d'omplir? Algú té una visió global de comarca i de país?
Contra la crisi mobilització. Però algú pensa en trobar algun solució? Els sindicats han denunciat la manca de lideratge polític a Osona i estan a l'expectativa de què servirà el Consell Econòmic i Social. Esperem que no sigui una cortina de fum, això sí, amb foto inclosa.
Foto: Adrià Costa (osona.com)

Video-post: Reunió d'Esquerra Osona i Ridao amb els sindicats osonencs

.

Més vídeo a CasalsPrat TV
(vídeo extret de El9TV)

Parlant amb els sindicats osonencs i Joan Ridao sobre la crisi a Osona

Ahir, membres d'Esquerra Osona (Josep Maria Freixanet, Carles Sanuy, Joan López i un servidor) i Joan Ridao ens vàrem reunir amb representants sindicals osonencs, d'UGT, CC.OO. i Unió de Pagesos.

Va ésser una trobada que tenia com a element central la crisi econòmica, sobretot en l'àmbit comarcal, on ja arribem a més de 10.000 aturats. El gran repte d'Osona serà la diversificació productiva un cop haguem superat la crisi, per fer això cal apostar per inversions estratègiques, després de massa temps d'empatx de totxo.

Podeu llegir la notícia de la trobada a Osona.com.

El més interessant, però, va ser el compromís d'establir un canal estable de comunicació entre el partit a la comarca i els sindicats comarcals.

Foto: Osona.com (Adrià Costa)