dimarts, 26 de juliol del 2011

Assassinar joves polítics per salvar Europa de l'Islam. Anem en compte!

L'assassina de prop d'un centenar de joves laboristes de Noruega, a més de l'intent d'assassinat al Premier d'aquest país escandinau, han deixat perplexa bona part de l'opinió pública democràtica.

Aquest atac a una acampada de joves polítics, personalment, m'ha afectat emocionalment. No m'ha costat imaginar-me les escenes de pànic en un escenari conegut. Com a membre de les JERC jo he participat en l'Acampada Jove de les JERC, un eseveniment polític i lúdic, de "joves festius i combatius". Joventut, festa i militància política.

L'assassí, un fanàtic ultradretà, ha brandat la bandera d'aturar la invasió de l'Islam i del marxisme. Ha justificat l'assassinat a sang freda com un acte polític.

Quan a Torelló hem aprovat una moció de condemna d'aquests fets, he recordat la bandera ultradretana de l'assassí, de l'anticomunisme i l'islamofòbia. No és un tema a oblidar ni a obviar, cal que estiguem alerta davant les agressions (aquest cop radicalment literal) de les idees intolerants i excloents. Així ho vaig manifestar-ho, algú es va incomodar. Si és així, hi ha algú que té un problema, ben gros, i que esquitxa la nostra societat.



dilluns, 11 de juliol del 2011

Article a Nació Digital, de l'etiquetatge en català a l'Estat propi

Aquest dissabte vaig publicar de nou la meva columna a Nació Digital. Vaig escriure sobre les traves
que posa la UE a l'etiquetatge en català, que no fa res més que desprestigiar la llengua catalana com a llengua social al nostre país.
Cada cop és més clar que la UE és l'Europa dels estats i no dels pobles, és per això que per no ser uns europeus de segona, hem d'apirar a ser més que un poble, que una nació i aspirar a tenir un estat propi a la UE.
Podeu llegir el meu article en el següent enllaç: Europa i Espanya com a problema

dimarts, 5 de juliol del 2011

Fent política des de Catalunya en el marc espanyol I: La Marxa dels Indignats a Madrid

En la política, les accions que es porten a terme poden ser molt honorables i compartides per molta gent, ara bé, hi ha marcs d'actuació que comporten una delimiticació al segment de població per aquí es porten a terme, entenen que la política té com a objectiu actuar en benefici públic.
L'acció política, a més, és pluridimensional. Volguem o no, la gran majoria de les accions polítiques tenen una dimensió nacional, situant aquelles en un marc nacional. I a casa nostra, Catalunya, aquest fet té molta importància en l'impacte vers la ciutadania.

Amb el moviment dels Indignats s'ha posat molt d'èmfasi la seva adscripció nacional, si era un moviment català o bé un moviment espanyol des de Catalunya. Cal descartar que sigui un moviment internacional des de Catalunya, pels fets, no per res més.

És difícil establir un marc únic pels indignats, la seva no volguda definició amb unes fronteres de projecte polític ni cap lideratge, així ho provoca.

Però ara, alguns dels indignats han iniciat una Marxa a Madrid, on diferents indignats de l'Estat Espanyol s'hi dirigeixen per confluir tots a la capital. La seva capital comuna. Així doncs, el marc d'actuació és l'espanyol, ni més, ni menys. Els indigats de Barcelona s'han convertit en el matiex que els de Granada, en indignats d'una capital provincial espanyola. L'#acampadacatalunya es diluirà en l'#acampadasol,

Aquesta és una persa de posició d'adscripció nacional ben clara, d'adscripció al marc nacional espanyol. Ni més ni menys. I qui em vingui amb intenracionalisme, que em digui on és la marxa sobre Atenes dels indignats internacionals.

Foto: Ruta Este, els indignats valencians o del Levante...