dimarts, 30 de juny de 2009

L'alcalde sorneguer pregunta a l'opoisicó

Quan Miquel Franch, l'alcalde socialista de Torelló, somriu per sota el nas quan algú de la oposició parla és que o la Flora Vilalta (bloc) li ha fet algun dels molts comentaris fa quan parlem els de l'altra banda o és que en porta alguna de cap.
El somriure sorneguer va prendre el rostre de Franch quan vaig parlar del Club com a equipament per a joves (que sembla que li molesti que ens posem d'acord amb això, finalment!).
Uns minuts després, un cop s'havia acabat el torn de precs i preguntes de l'oposició, l'alcalde va protagonitzar un fet històric. Sembla que per primera vegada a la història del Ple de Torelló, l'alcalde va fer una pregunta al cap de l'oposició, és a dir, a mi.
Amb una mirada brillant em va preguntar sobre la visita del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, a la futura Oficina Jove d'Osona, a Vic (vegeu vídeo). Temia (però no gaire, que somreia!) que no es dupliqués el que ja es fa des dels municipis.
Així doncs, em vaig haver de canviar el barret i posar-me el de la Secretaria de Joventut i explicar el treball en xarxa que plantegen les oficines joves que estem impulsant. La veritat és que em vaig esplaiar força, sí senyor. El servei d'habitatge, el de salut, el de treball, el treball en xarxa...
Potser l'alcalde s'ha avorrit, perquè ha perdut el somriure sorneguer. Potser no era aquella la resposta que esperava... és que no estic acostumat que l'alcalde em faci un prec o una pregunta...
Bloc d'Esquerra: L'impost perdut (amb frivolitat)
El Ple a la web d'Esquerra:
Esquerra demana un procés participatiu real per la nova Plaça Nova
Desacord amb iniciatives urbanístiques de l'equip de govern
Esquerra no comparteix doblar la beca Segimon Serrallonga en temps de crisi
S'aprova el reglament del Consell Escolar Municipal amb 8 esmenes d'ERC
L'equip de govern rectifica en l'ordenança d'ocupació d'espai públic

dilluns, 29 de juny de 2009

Videopost: La sociovergència i el batxillerat nocturn de Vic

..
La setmana passada, hi va haver Ple al Consell Comarcal.
Tot va anar prou ràpid fins al final, quan PSC i CiU van presentar una contramoció a la presentada per ERC per la millora del batxillerat nocturn i el manteniment del mode presencial, reforçant el no-presencial, però complementant-se.
Podeu veure el vídeo de més amunt, que és la notícia de El 9 TV, i si voleu, a Osona.com hi trobareu els audios on el conseller Colomer, del PSC, tracta al batxilerat nocturn presencial com de "rèmora paliativa"... déu ni do!
Bloc d'Esquerra: Josep Colomer: Petits grans canvis del PSC en contra el batxillerat nocturn presencial

divendres, 26 de juny de 2009

Un dia de barrets, però no casa de barrets!

Ahir va ser un dia llarg i ple de contingut.
Vaig començar en la jornada de treball sobre el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCAT) amb tècnics i polítics d'Osona, vàrem fer l'obertura amb el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí.
Després, amb la Gràcia Ferrer, regidora de Vic, l'Eugeni i el David Ricart, també de la Secretaria vàrem fer una visita d'obres a La Farinera, on a principis del 2010 hi haurà d'anar la Oficina Jove d'Osona.
Tot seguit vàrem anar a la Universitat de Vic, on es va inaugurar una exposició sobre Algèria per acabar fent una reunió amb membres del rectorat a l'entorn de l'Oficina Jove i l'emprenedoria.
Per acabar la meva tasca d'adjunt a la Secretaria de Joventut per la Catalunya Central, vàrem anar a la cloenda de la jornada de treball del PNJCAT.
Un dinar amb un regidor de joventut de la comarca va fer d'intermedi a la feina a la seu comarcal d'Esquerra per després anar al Ple del Consell Comarcal, a defensar infructuosament el batxillerat nocturn presencial de Vic enfront la sociovergència; fer un sopar ràpid i acabar el dia fent reunió amb la gent d'Esquerra de Torelló...
Quantes coses i quants barrets... De moemnt, però, la meva vida no és una casa de barrets!

dijous, 25 de juny de 2009

Un esclat de cultura popular a Torelló: Sant Joan

La revetlla de Sant Joan aTorelló va ser un esclat de cultura popular real, que reeixí des de la base, des de la ciutadania i diverses entitats.
Els sardanistes, els geganters i grallers i els Diables de Ges van fer de la Festa que relliga els Països Catalans a l'entorn del foc i la cultura popular un punt de trobada dels torellonencs, relligant la festa amb la reivindicació, enmig d'un ambient multigeneracional. I tot amb l'esforç del Casal Català la Desperta i Tradicat.
De nou, Torelló ha demostrat que és un poble culturalment viu, amb unes energies que ningú ha de gosar posar-hi portes al seu camí, que ha de ser imparable.
En algun plens municipals, com quan es va aprovar el Pla d'Acció Cultural, com a portaveu d'Esquerra he dit que Torelló pot esdevenir un referent a nivell nacional (Països Catalans). En les cadires governamentals han apareguts somriures. A mi, aquests somriures sorneguers són els que em fan riure...

dimarts, 23 de juny de 2009

Per un no mal finançament: Ordinalitat

Això és com l'obre de la Seu, que mai s'acaba. Això és el finançament.
Hom gairebé ja no se'n recorda de quan es va aprovar l'Estatut al Parlament (i quan es va retallar en una nit monclovita...). Ja fa temps... i a principis d'aquest any ja hauríem hagut de tenir nou finançament.
Es parla per tot que hem de tenir un bon finançament. Mala peça al tel.ler, doncs, de Madrid segur que no ens bé cap de bo. Per mi el bo seria el concert econòmic, recaptar els impostos aquí i pagar per serveis prestats. Bé, el millor de tots seria el d'un estat sobirà...
Ara, però que no sembla que a curt termini hem de viure un procés d'autodeterminació que ens porti a la independència, el què espero del nou sistema de finançament és que com a mínim no sigui dolent. I què és un sistema que no sigui dolent? doncs el que respecti el principi d'ordinalitat.
Què és el principi d'ordinalitat? doncs el principi que fa que Catalunya no passi de ser la 2a o la 3a comunitat a pagar més a ser la 8a o 9a novena a cobrar. El que passa ara...
Seguir aquest principi seria un atenuant de l'espoli fiscal (malgrat que no l'aturaria, però l'estatutet de Mas i ZP dóna pel que dóna...).
Els catalans fa massa temps que perdem llençols en cada bugada, i el de l'ordinalitat no ens podem permetre perdre'l...
Però repeteixo, això no és garantia d'un bon finançament, sinó que no sigui un mal finançament.
Elisenda Paluzié: Ordinalitat (2009)
Bloc No a l'Estafatut:
Cau l'últim mite de l'estafatut: el principi d'ordinalitat (2006)

dilluns, 22 de juny de 2009

Passant comptes per justificar un pacte

..
El dimecres de la setmana passada la sociovergència de Torelló, liderada pel socialista Miquel Franch, va "passar comptes", o millor dit: va intentar justificar el seu pacte de govern, el de PSC i CiU.
Van parlar molt del passat i de grans projecte (desdoblement de la línia de tren inclosa ! com a acció de govern municipal...) d'un futur llunyà, del present poc. Final d'etapa.
Podeu llegir-ne un anàlisi de l'acte al meu bloc d'Esquerra: La sociovergència passa comptes (cliqueu aquí)
Per cert, varen parlar que s'havien portat a terme més del 50% dels compromisos del pacte de govern, però algú sap quin va ser el contingut del pacte entre PSC i CiU, entre Miquel Franch i Lluís Bassas?
En aquest apunt, he posat el vídeo del Ple on s'aprovava el cartipàs del pacte CiU i PSC i les retribucions, hi havien alguns dubtes...
Si voleu veure la versió oficial, podeu llegir la notícia a la web de l'ajuntament: L’equip de govern fa balanç de la gestió a mitja legislatura

dissabte, 20 de juny de 2009

Vicenç Ferrer, al servei de la humanitat

Vicenç Ferrer (wiki) ha mort aquests dies. Un cooperant o un sant, una ser humà al servei de la humanitat, començant per els més dèbils.
Vilaweb: Vicenç Ferrer, l'intocable català
Web de la Fundació Vicenç Ferrer
TV3.cat: Terribas entrevista Vicenç Ferrer

dimecres, 17 de juny de 2009

2a Trobada de l'Osonosfera


Ahir vàrem, en un dia molt tecnològic, vàrem presentar la 2a Trobada de l'Osonosfera, dels blocaires de la comarca d'Osona.
Ho vàrem fer a Taradell, a la Plaça del Twitter (com podeu veure a la fotografia... hehehehe), perquè volem posar especial atenció a l'ús del Twitter, com a eina 2.0.
Si us voleu inscriure a la 2a Trobada de l'Osonosfera, cliqueu aquí. Es farà el divendres 19 de juny amb sopar inclòs.
Blocaires d'Osona, us hi esperem!

dimarts, 16 de juny de 2009

Noves tecnologies, per un bon ús

Avui a la Secretaria de Joventut hi estem fent una jornada sobre l'ús responsable del que se'n diu les pantalles: Internet, les videoconsoles, la televisió.
Tota aquesta tecnologia es ha aportat moltes coses, com la democratització (bé, una major...) de la informació, cultura o, no poc important, oci.
La frontera del mal ús és molt prima, és possible traspassar-la sense adonar-nos en, fer que una eina que és social, ens converteixi en autistes, o que visquem una realitat virtual paral.lela i alienada de al real.
Les noves tecnologies tenen una gran potencialitat, però com tot, se n'ha de fer un bon ús. Ep, i amb això no podem caure en el paternalisme ni en el fatalisme. S'ha de dotar als joves (i no tant joves) de les eines per ser prou crítics (de criteri!) per fer aquest bon ús. Les noves tecnologies no han de fer por, al contrari.
Quan ens vàrem proposar de fer una jornada en l'àmbit de la salut jove vàrem creure que era necessària una que tingués un contacte amb la realitat actual, i el tema de les pantalles n'és un. En tallers que realitzem a secundària, el de les pantalles ha estat un dels que hi ha més oferta. Sovint es dóna la paradoxa que Internet i les noves tecnologies estan plenament normalitzades en els alumnes i en canvi en part del professorat són desconegudes, o conegudes superficialment.
La inscripció i l'assistència a la jornada no posa en dubte l'encert de la jornada i l'interès de la matèria.
Jove.cat. Tecnologies
Bloc de Jordi Casals: Grand theft auto (GTA), una amenaça social?

dilluns, 15 de juny de 2009

Burocràcia

Diu el clàssic que l'Estat es defineix perquè és el subjecte que té el monopoli de la violència.
També podríem dir que qui té el monopoli de l'Estat és la burocràcia, la que sempre hi és, governi qui governi.
La burocràcia ha estat denunciada des de Kafka (a vegades no sabem si són més surrealistes les seves novel.les o la mateixa burocràcia) fins a Trotski, passant pels llibertaris i llibertarians (que veuen en la fi de la burocràcia, la fi de l'Estat).
Això de la burocràcia té molt de metafísic, per la seva omnipresència insubstancial però invasora. Es fica per tot arreu per controlar cada pas. Des d'entrar una petició o un document, tant se val la complexitat. Un membre de l'administració pot estar mesos i anys per aconseguir un bolígraf punta fina. Diuen que hi ha ciutadans que han tardat anys a trobar la finestreta correcta...
Els servents de la burocràcia són molt antics, des dels mandarins als funcionaris actuals, passant pels soviètics.
Els primers, els mandarins, tenien una llengua pròpia per ostentar el monopoli del saber i l'accés a la burocràcia. Els darrers, els soviètics, van esdevenir la classe social que va suplantar a la burgesia com a classe dominant (no va pas ser el proletariat, i ca!).
Els actuals sovint són víctimes del mateix sistema burocràtic, que sembla esdevenir un organisme viu amb afectes anestessiants... També cal dir que hi ha una resistència interna dins el sistema burocràtic, però la resistència és molt complicada. Són uns herois!
El fil històric de la civilització humana no és la lluita de classes, ni la moral, ni la creació de riquesa, ni el nacionalisme... no! és la burocràcia!!

dijous, 11 de juny de 2009

Catalunya, millor amb Aznar o amb Zapatero?

Avui a El Món, conduit per Jordi Basté, han preguntat si Catalunya estava millor amb Zapatero o amb Aznar.
El primer que he fet al arribar a casa ha estat mirar el resultat: 66% a favor d'Aznar, 34% a favor de ZP.
He quedat sorprès de la poca memòria política dels catalans. Ja no recordem els últims quatre anys nacionalistes recalcitrants d'Aznar? La guerra d'Iraq, l'autoritarisme,... Dreta espanyolista pura i dura!
Clar que les mentides i les grans promeses incomplertes de ZP, el del "apoyaré" interruptus, que "apoya" però no compleix, creen frustració.
Però és que els catalans poc poden estar contents amb cap president espanyol, mentre, com a mínim, no s'acabi amb l'espoli fiscal i l'acceptació de la realitat nacional catalana.
Jo crec que a la pregunta de RAC-1 hi falta una opció: "Estaríem millor sense cap president espanyol". Jo votaria aquesta...

dimecres, 10 de juny de 2009

Eleccions europees: un caixer automàtic/un club de poderosos no té sistema de partits

Qualsevol comparació políticoelectoral entre els EE.UU. i la UE és una quimera. Hi ha la temptació, perquè hi ha qui veu en el model de gran estat d'estats units, que són els EE.UU. (valgui la redundància), l'horitzó europeu.
Si ens centrem en el sistema polític són diferents, per començar, a la UE no hi ha un sistema de partits europeu. No hi ha un Partit Demòcrata i un Partit Republicà, que amb les seves particularitats locals són, cadascun, un sol partit.
És per això que en les darreres eleccions europees les conclusions arreu són en clau interna. Algú creu que a Rajoy, Mayor Oreja o Cospedal estan contents perquè el Partit Popular Europeu és el partit majoritari a l'europarlament?
Algú creu que a Aubry li preocupa molt que el PS Europeu s'enfonsa o li preocupa el PS Francès? I al President Montilla li preocupa gaire que l'SPD alemany s'ensorra?
Els partits fan campanya parlant de casa i valoren els resultats pensant en casa. Per què, doncs, els electors han d'anar a votar en massa a les europees? Perquè a més hi hem d'afegir que el Parlament Europeu és una cambra més que legislativa, que fa directives que els estats han d'adoptar (o no...). El President de la Comissió Europea no té cap paper en campanya, serà elegit i ningú sap per què (bé, sí, s'elegeix per una suma d'interessos estatals).
No importa que el PPE sigui majoritari, ni que els liberals pugin, així com els Verds/ALE o que els socialdemòcrates caiguin, fins i tot que els euroescèptics pugin. El que importa és que Gran Bretanya continuarà en l'ambigüitat, que França aportarà la grandieur i Alemanya els calés, que Holanda voldrà menys burocràcia i que Espanya farà el fanfarró mentre para la mà. I sí, els europeus orientals pensaran en la UE com un gran caixer automàtic més que en un pàtria compartida.
Amb tot això, però, no vull treure la importància de la UE, als catalans ens ha d'interessar ser-hi presents (en clau nacional, com tots!), perquè el nostre present i el futur, està lligat a la UE, com a membres que som i pel què ens pot esdeveneir en el futur. Però no ho oblidem, ens ha d'interessar en clau nacional...

dimarts, 9 de juny de 2009

Eleccions europees. A la pell de brau construeixen el mapa electoral espanyol

Al Regne d'Espanya, les eleccions europees van ser plantejades, volgudament o no, pels dos grans partits, PSOE i PP, com una moció de confiança al govern de ZP, en clau interna.
El resultat va ser que el PP va superar els socialistes per 2 diputats. Rajoy i el candidat popular, Mayor Oreja, ho han venut com el primer pas cap a la Moncloa, en un camí recte i fàcil.
El PP obté una victòria territorialment contundent, guanya a totes les comunitats excepte el País Basc, on guanya el PNB, i Catalunya, Aragó, Andalusia, Astúries i Extremadura, on guanya el PSOE.
Les pedres a la sabata dels populars són els bascos i els catalans, on són tercera força política.
Ara bé, els de Rajoy poden estar contents per haver sortit lleugers dels casos de corrupció i espionatge, els presidents autonòmics Aguirre i Camps, han vist com els electors o bé es quedaven a casa o bé els votaven en massa, en especial al valencià, que obté més del 52% dels vots. Els electors de dretes tenen una pell més dura, potser més i tot que alguns dels seus líders...
El PSOE aguanta el xàfec gràcies als vots de la sempre fidel Andalusia, malgrat perdre 5 punts respecte el 2004, i la fidel maltractada Catalunya, que guanya per molt però que perd 7 punts (resultat que els socialistes catalans atribueixen a la manca de paraula de ZP en el tema del finançament).
IU no aprofita la crisi per avançar per l'esquerra al PSOE, com sí que fa Die Linke a Alemanya, ni els soci ecosocialista avança al PSC per allà també, com fan els Verds a França. Cada elecció que passa, l'esquerra parlamentària alternativa al PSOE, perd l'oportunitat d'ocupar un espai que el PSOE s'hi ha establert amb molt populisme ideologista i amb el ventall de la por al PP.
En canvi UPyD, el partit nacionalista espanyol de Rosa Díez, es consolida com una possible tercera via entre PSOE i PP a Espanya. Ha aconseguit treure un diputat i ser present en el Parlament Europeu com també és present al Congrés Espanyol i al Parlament Basc. Així doncs, la tercera via entre dreta conservadora (catòlica i nacionalista) i socialdemocràcia ideologista, no serà el liberalisme sembre frustrat a la pell de brau post-franquista, sinó en el nacionalisme espanyol més excloent.
Al País Basc, és en l'únic lloc on no guany un partit estatal, si no el PNB, situant-se el PSOE i el PP per darrera, i en quarta posició, la llista que va donar suport Otegi, Iniciativa Internacionalista, a pocs vots dels populars i fent un acte de força per reclamar la bandera de l'esquerra abertzale, que li posava en dubte Aralar.
A Galícia, el BNG perd força i guanya PP, com sempre; i a Catalunya ningú no pot estar content.
Unes eleccions europees on el que importava era la política casolana i on la ciutadania s'ha quedat, majoritàriament a casa. Treure'n conclusions és agosarat, però els ànims sí que es veuen afectats.

dilluns, 8 de juny de 2009

Eleccions europees. Catalunya: ningú pot estar content

Ahir van ser les eleccions al Parlament Europeu.
Els resultat d'aquestes a Catalunya són el paradigma d'unes eleccions on ningú pot estar content. Des de la baixa participació als resultats de tots els partits, ningú pot felicitar-se sense un sentit agre a la boca.
Un 37'54% de participació va més enllà de la distància que la societat pot sentir per les institucions europees. Una participació tant baixa va lligada a una desafecció cap a la política. Són temps tèrbols en un país que se sent nació (amb tots els accents que es vulgui) però que no té els recursos per superar una crisi que sacseja totes les dimensions de Catalunya: l'econòmica, la social i la política.
En quan als partits el PSC guanya però perd 7 punts respecte les anteriors europees i és la força de govern que perd més punts, molts!
CiU recupera la segona posició (guanya 4,5 punts) però no aconsegueix imposar-se a les forces que l'aparten de la Generalitat.
ERC manté el diputat que ja tenia, malgrat totes les circumstàncies externes i internes, però perd més del 2 punts de vots respecte les últimes europees i no acaba de trencar la inèrcia de perdre de vots. De nou queda en quarta posició després del PP.
El PP guanya a l'estat, però a Catalunya perd la segona posició malgrat guanyar 0,5 punts.
ICV pot està contenta per mantidre el diputat que moltes enquestes li posaven en dubte, però perd més d'1 punt, quedant-se amb un 6,1% del vot, i depèn absolutament d'IU per mantenir representació.
La dreta puja i l'esquerra baixa, l'oposició puja, però no sembla posar en alerta la majoria governamental. Clar que unes europees no serveixen d'extrapolació a cap elecció, bàsicament per la participació, però cal tenir-ho en compte.
Bé, jo sí que estic content perquè l'Oriol Junqueras estarà a Brusel.les, perquè confio amb les seves capacitats i el seu patriotisme.
Nació Digital: Eleccions Europees
La Vanguardia: El PSC gana las elecciones en Catalunya y CiU arrebata la segunda posición al PP
Avui: Avís al Tripartit
El Periódico: El descens no amarga la victòria socialista

dijous, 4 de juny de 2009

Polítiques d'immigració en clau nacional

Que Esquerra tingui les responsabilitats en l'àmbit de la immigració, malgrat que amb la retallada de l'Estatut es varen perdre les principals competències en aquest àmbit, fa que les coses es facin des d'una vocació clarament nacional (catalana).
A més, el Departament d'Acció Social i Ciutadania, liderat per Carme Capdevila (bloc) i la Secretaria d'Immigració, d'aquest departament i liderada per Oriol Amorós, ha buscat el màxim consens polític i social amb la signatura del Pacte Nacional per la Immigració, del qual he participat en les comissions interdepartamentals, per la Secretaria de Joventut.
Avui podíem llegir que la Generalitat, si el Parlament ho ratifica, expedirà un certificat d'arrelament al país i a la ciutat, i que hauria de servir perquè les tramitacions burocràtiques siguin més àgils pels qui comptin amb aquest certificat. Però per culpa de l'estatutet retalladet Madrid haurà de dir si sí o si no...
A més, amb aquesta iniciativa es vol unificar els criteris d'actuació a tot el territori català.
En la Catalunya del XXI, és clau que les polítiques en immigració s'encarin des d'un perspectiva nacional catalana, malgrat les limitades eines legals que tenim. La nació catalana haurà de caminar amb tothom qui hi viu i qui la volem lliure ho hem de tenir en compte!

dimecres, 3 de juny de 2009

La Veu d'Esquerra, número 13

Ja hem publicat el número 13 de La Veu d'Esquerra, el butlletí de la Federació Comarcal d'Osona, que es centra principalment en les eleccions europees, amb entrevista a l'Oriol Junqueras inclosa.
Si el voleu llegir, cliqueu aquí.
Per veure els altres números, aquí.

dimarts, 2 de juny de 2009

No al batxillerat nocturn presencial a Vic (Flora Vilalta, portaveu de PSC i CiU de Torelló)

..
En el darrer Ple de Torelló, la diputada i regidora socialista, en tant que portaveu del PSC (i curiosament de CiU, també), va anunciar que l'equip de govern no donaria suport a l'acord de Ple de l'ajuntament de Vic en suport al manteniment del batxillerat nocturn presencial a Vic. A la capital osonenca s'hi va aprovar per unanimitat, i que, a més, també va rebre el suport de tots els grups de Roda de Ter.
Van ser argumentacions que no van anar al fons de la qüestió. Raons partidistes... iguals per a PSC i CiU?
Si el Departament d'Educació vol reformular el batxillerat nocturn, hauria de pensar en un estadi transitori que no ho deixi tot en mans dels estudis on-line.

dilluns, 1 de juny de 2009

L'esmolador 1.2

El so d'una petita flauta de Pa (o es veu que també es pot dir siriana) m'ha despertat. Era un esmolador (o esmolet)!
Feia molt de temps que no en veia (sentia) un. Curiosament l'últim cop va ser a Barcelona, prop de la Secretaria de Joventut.
He tret el cap per la finestra i... oh! per sorpresa meva l'esmolador portava anava en cotxe i el bucle del seu eslògan i del so de la flauta de Pa sortia per un altaveu!
Era més semblant a un també mític "cooooooooooooolchonerooooo!" que a l'artesania ambulant dels esmoladors, moto o bicicleta en mà i vinga ara un carrer, ara un altre.
M'ha sobtat també l'eslogan: "Navajas (sic), tijeras, cuchillos, hachas, machetes (sic!!) y máquinas de fiambre!". Déu n'hi dó...
PS: escrivint aquest correu he descobert que a la xarxa també hi ha passió pels esmoladors, mireu alguns exemples:
Ja ho veuen:
L'afilador
Un pot:
L'afilador de rasquera
Bloc de Toni Benítez: L'afilador
Giragonsa: L'afilador
Oficies antics.com: L'afilador