Com el pragmatisme de l'esquerra abertzale va facilitar l'aprovació del Pla Ibarretxe

Jo no he estat un gran seguidor de la política basca, ni tampoc l'he presa mai com a referència. Crec que cada poble té el seu camí propi en la història i que l'ha d'escriure autònomament. Ara bé, sempre és bo mirar què passa en d'altres indrets en situacions més o menys similars a la que un viu.
Actualment Catalunya està immersa en un procés independentista, en la fase final de la creació de la República Catalana, després d'anys de mobilitzacions i ampliació d'un important consens per la independència (com mai) i encara més gran sobre el dret a decidir). En aquesta etapa, des de l'Estat Espanyol no s'ha donat resposta a la gran majoria (prop de 3/4 partes de la ciutadania) a favor der fer un referèndum sobre la independència, el que ha empès a les forces independentistes (de l'independentisme històric d'ERC i la CUP, i la de nova incorporació de CDC, MES i DC) a encarar la creació d'un nou Estat català des del Parlament. Els federalistes han optat per l'immobilisme d'esperar una reforma constitucional que faciliti el dret a decidir dels catalans (ICV, EUiA, Podemos i UDC), malgrat que a Espanya sols IU i Podemos donen suport a aquest dret a decidir dels catalans, o bé abandonar el dret a decidir (PSC).
I just ara estem en el moment de la constitució del nou Parlament amb majoria independentista (62 diputats de Junts pel Sí -ERC, CDC, MES, DC i independents, i 10 de la CUP), en aprovar una declaració d'inici del procés de creació de la República Catalana i la investidura del President de la Generalitat.
En quan a la constitució del Ple, ja s'ha fet i s'ha elegit a Carme Forcadell (de Junts pel Sí i ex-presidenta de l'ANC) amb els 72 vots independentistes i 5 de diputats d'altres grups (segurament de Catalunya Sí Que es Pot) i la declaració ja compte amb l'acord de Junts pel Sí i la CUP perquè tiri endavant. Però Junts pel Sí no compta amb el suport de la CUP per investir el seu candidat, Artur Mas, i l'aritmètica parlamentària demana que que com a mínim dos diputats de la CUP voti a Mas i la resta s'abstingui, o bé l'abstenció de la CUP i de part de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP). Si Junts pel Sí hagués tret un diputat més, amb l'abstenció de la CUP n'hi hauria prou, però no ha estat així.
De moment, la CUP (i CSQP) es mantenen en votar No a Mas, i els primers reclamen un candidat alternatiu, que ha de ser diputat, però cap diputat de Junts pel Sí, a dia d'avui, no es planteja ser alternativa a Mas. I aquest, diu que si no l'investeixen, després dels sis mesos de marge que té per aconseguir els suports necessaris, convocaria unes noves eleccions.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Antonio Baños, de la CUP (www.elconfidencial.com)

Jo ja he opinat quina seria, per mi, la millor opció, no la repetiré altra volta. El que està clar és que unes noves eleccions no serien positives, ja que suposaria la més que possible fi de la unitat d'acció de l'independentisme, amb una ferida oberta en quan a la confiança mútua i, a més, la base independentista viuria una decepció profunda que podria comportar certa desmobilització.
I ara, tornem al País Basc, tal com apuntava al principi.

Ibarretxe amb Otegi i altres membres
de l'esquerra abertzale (www.20minutes.es)

Al 2004, el lehendakari Ibarretxe, va posar a votació el seu nou Estatut, de tall confederal i que reconeixia el dret a decidir dels bascos, el va impulsar amb els partits que formaven el seu govern (PNB, Eusko Alkartasuna i IU), però l'aritmètica parlamentària basca del moment, obligava a què part dels diputats abertzales, llavors dirigits per Arnaldo Otegi i enquadrats en el grup Sozialista Abertzaleak, hi votessin a favor perquè tirés endavant.
La proposta d'Ibarretxe, coneguda com a Pla Ibarretxe, estava situat en un moment en què ETA era activa i es preveia una possible negociació definitiva entre la organització armada i l'Estat Espanyol.
El grup de l'esquerra abertzale d'Otegi, finalment, va dividir el seu vot entre 3 diputats que hi van votar a favor i 3 que hi van votar en contra. Ho van raonar, segons TV3, dient que valoraven l'autodeterminació, la reforma estatutària i per Euskal Herria (es parlava de les relacions entre tots els territoris bascos), per obrir les portes a un procés de superació del conflicte i portar una pau estable, justa i duradora. En canvi els tres que hi van votar en contra ho van fer contra les imposicions i la falta de claredat i llibertat.
Una acció pragmàtica, facilitant l'aprovació del document sobiranista d'Ibarretxe, però alhora manifestant amb vots les mancances respecte el programa polític de l'esquerra abertzale. No es tracta de practicar el mimetisme amb el País Basc, però potser sí que ens mostra un camí cap a un acord des del pragmatisme en un moment polític clau.

Otegi en Ple parlamentari del Pla Ibarretxe (El País)

El Pla Ibarretxe no va properar a Madrid i el va abortar l'ofensiva judicial contra el món abertzale i il.legalització dels partits de l'esquerra abertzale, que va facilitar la formació d'un govern unionista de PSOE i PP al País Basc, al no tenir suports parlamentaris suficients malgrat guanyar el PNB, al desaparèixer l'esquerra abertzale del Parlament. Però això ja és una altra història...

Eleccions europees. A la pell de brau construeixen el mapa electoral espanyol

Al Regne d'Espanya, les eleccions europees van ser plantejades, volgudament o no, pels dos grans partits, PSOE i PP, com una moció de confiança al govern de ZP, en clau interna.
El resultat va ser que el PP va superar els socialistes per 2 diputats. Rajoy i el candidat popular, Mayor Oreja, ho han venut com el primer pas cap a la Moncloa, en un camí recte i fàcil.
El PP obté una victòria territorialment contundent, guanya a totes les comunitats excepte el País Basc, on guanya el PNB, i Catalunya, Aragó, Andalusia, Astúries i Extremadura, on guanya el PSOE.
Les pedres a la sabata dels populars són els bascos i els catalans, on són tercera força política.
Ara bé, els de Rajoy poden estar contents per haver sortit lleugers dels casos de corrupció i espionatge, els presidents autonòmics Aguirre i Camps, han vist com els electors o bé es quedaven a casa o bé els votaven en massa, en especial al valencià, que obté més del 52% dels vots. Els electors de dretes tenen una pell més dura, potser més i tot que alguns dels seus líders...
El PSOE aguanta el xàfec gràcies als vots de la sempre fidel Andalusia, malgrat perdre 5 punts respecte el 2004, i la fidel maltractada Catalunya, que guanya per molt però que perd 7 punts (resultat que els socialistes catalans atribueixen a la manca de paraula de ZP en el tema del finançament).
IU no aprofita la crisi per avançar per l'esquerra al PSOE, com sí que fa Die Linke a Alemanya, ni els soci ecosocialista avança al PSC per allà també, com fan els Verds a França. Cada elecció que passa, l'esquerra parlamentària alternativa al PSOE, perd l'oportunitat d'ocupar un espai que el PSOE s'hi ha establert amb molt populisme ideologista i amb el ventall de la por al PP.
En canvi UPyD, el partit nacionalista espanyol de Rosa Díez, es consolida com una possible tercera via entre PSOE i PP a Espanya. Ha aconseguit treure un diputat i ser present en el Parlament Europeu com també és present al Congrés Espanyol i al Parlament Basc. Així doncs, la tercera via entre dreta conservadora (catòlica i nacionalista) i socialdemocràcia ideologista, no serà el liberalisme sembre frustrat a la pell de brau post-franquista, sinó en el nacionalisme espanyol més excloent.
Al País Basc, és en l'únic lloc on no guany un partit estatal, si no el PNB, situant-se el PSOE i el PP per darrera, i en quarta posició, la llista que va donar suport Otegi, Iniciativa Internacionalista, a pocs vots dels populars i fent un acte de força per reclamar la bandera de l'esquerra abertzale, que li posava en dubte Aralar.
A Galícia, el BNG perd força i guanya PP, com sempre; i a Catalunya ningú no pot estar content.
Unes eleccions europees on el que importava era la política casolana i on la ciutadania s'ha quedat, majoritàriament a casa. Treure'n conclusions és agosarat, però els ànims sí que es veuen afectats.

Front nacional espanyol: opció legítima però de dubtosa ètica democràtica

..

Després de 30 anys, el PNB ha deixat de governar Euskadi i el PSE, amb el suport del PP, ha ocupat la Lehendekaritza.
Patxi López, líder dels socialistes bascos, és el primer Lehendakari en els darrers 30 anys que no és nacionalista, ho ha aconseguit després d'aconseguir més suports al Parlament que Ibarretxe, el candidat del PNB.
No argumentaré que és injust perquè el PSE no és la llista més votada, en un sistema parlamentari, és qui aconsegueix tenir una majoria suficient al Parlament qui governa.
Ara bé, que la majoria nacional espanyola sigui superior a la nacional basca al Parlament basc no ha arribat sols per les urnes, hi ha un factor clau i segurament estudiat per qui va impulsar la Llei de Partits espanyola, que també es podria anomenar d'antisegonsquinspartits. La il.legalitzacó de les candidatures que podien donar resposta a l'electorat de Batasuna (i EHAK i ANV) ha fet que els diputats d'aquestes forces, que no han existit, s'hagin repartit, fruit de la Llei d'Hondt, a PNB, PSE i PP, modificant la majoria parlamentària nacional/nacionalista basca cap als posicionaments nacionals/nacionalistes espanyols.
Només el plaer del fet d'ocupar el poder pot equilibrar la vergonya d'aconseguir-lo després d'il.legalitzar partits d'una ideologia (només d'una, no la falangista, ni la racista, només l'abertzale).
Patxi López té "l'honor" de governar en minoria recolzat pel seu antitètic PP i pel cada cop més ultra-nacionalista espanyol UPyD, de la cada cop més tètrica Rosa Díez (ex-consellera d'un Lehendakari nacionalista basc). El PSE governa Euskadi amb els diputats nacionalistes espanyols, un front nacional espanyol. Una opció legítima, però a través d'uns mètodes de dubtosa ètica democràtica.
PS: No vull deixar d'admetre l'error d'haver predit un pacte PNB-PSE... però el fet que Patxi López no necessités UPyD, al perdre un diputat en el recompte i el vot exterior un nacionalista basc, López només ha necessitat el PP, malgrat el suport d'UPyD. Suposo, però, que el fet navarrès va ser una advertència i va deixar clar que el PSOE busca el nacionalisme espanyol per guanyar vots mesetaris i no depndre tant de Catalunya.

Del tripartit basc a la sociovergència a la basca?

A Euskadi, les eleccions han estat molt participades i s'han vist condicionades per l'absència d'un llista de l'esquerra abertzale hereva de Batasuna, que suposava a l'entorn del 10% de l'electorat. Aquests han demanat el vot nul.
Els resultats ha suposat una bipolarització PNB - PSOE, que ha portat a un augment dels dos partits majoritaris bascos, portant a una gran victòria en nombre de diputats els nacionalistes (que ha passat de 22 a 30, davant del PSE que ha passat de 18 a 24).
Al País Basc, com a Catalunya, els president (Lehendakari) l'elegeix el Parlament, així que el que ens hem de fixar és en les majories que es poden configurar.
La majoria es fa arribant als 38 diputats. El PNB, els seus aliats del govern (EA i EB-IU) i els abertzales escindits de Batasuna, Aralar, en sumen 37. PSOE, PP en sumen 37 i UPyD (el partit espanyolista radical de Rosa Díez) en té 1.
Això vol dir que el PNB no pot fer majoria amb els seus aliats i que el PSOE només pot fer majoria amb el PP i amb el suport de l'ex-PSOE i radical Rosa Díez.
D'aquest escenari se'n desprèn diferents possibilitats:
1. Un govern espanyolista dur PSOE - PP - UPyD.
2. Un govern de PSOE amb el suport extern de PP i UPyD, si més no el dia de la investidura.
3. Un govern PNB - PSOE.
La campanya electoral del PSOE fa pensar que la primera o la segona opció és el que succeirà, sobretot després del discurs dur de Felipe González i el vistiplau de ZP a Patxi López per accedir a la lehendekaritza, clar que el que digui ZP no té perquè ser important, ja ens entenem, oi?
Aquestes dues opcions, però, suposen un casus belli del PSOE cap al PNB, que amb les dificultats per aconseguir majories al Congrés Espanyol, sempre ha estat un bon aliat pel president del govern espanyol. És per això, i perquè l'únic que ZP podria aportar a CiU perquè substitueixi al PNB a Madrid, seria el cap de Montilla, i això no està a les seves mans, que crec que ZP forçarà un nou cas Navarra al País Basc i hi haurà govern sociovergent a la basca: PNB - PSOE.
PS: Curiosament, en aquestes eleccions basques qui ha enharborat la bandera de la identitat han estat PP i PSOE, i qui ha posat damunt la taula la bandera de la gestió han estat els nacionalistes...
Agregador de blocs sobre les eleccions basques: www.eleccionesvascas.com
Resultats de les eleccions basques