Ressenya sobre "Il Divo", de Paolo Sorrentino (2008) (El9Nou)

Si "La Ala Oeste de la Casablanca" era una visió optimista de la política dels EEUU, on el President Barlett i els seus assessors troben els desllorigadors davant desafiaments morals enfront la realpolitik, "Il Divo" és una visió de la política a través d'Andreotti, des del pessimisme tenyit d'ironia en què la progressia italiana observa la política de la corrupció i la Mafia, de la Itàlia de Tangentopolis.
Retrat d'un polític ambiciós, envoltat d'interessats que li reporten vots, d'uns electors humils que se'ls guanya amb caritat paternal i una classe dirigent endogàmica i corrupte, també ens deixa escenes memorables com el d'un passeig nocturn d'Andreotti, acompanyat de guardaspatlles, tal ballet del Bolshoi sota la pluja, o la d'un sopar de la facció andreottista, tal el Sant Sopar, així com també grans frases d'Andreotti com "jo ja sé que no sóc gaire alt, però no veig gegants al meu voltant", parlant dels seus rivals polítics. 
Ah!, i una banda sonora genial.

(El 9 Nou)

Txerniakovski i Mandela: lideratges en la guerra i en la pau

Aquest cap de setmana he acabat un llibre i he vist una pel.lícula molt dispars entre sí, però que m'han fet reflexionar per igual.

El llibre és la biografia del General Txerniakovski ("Cherniakovski: El General T-34", d'Akram Sharipov) i la pel.lícula és "Invictus", de Clint Eastwood.

El primer explica la vida i mort d'un dels generals més brillants (i més desconeguts a occident) de la II Guerra Mundial, un líder admirat pels seus subordinats i amb un gran sentit polític del seu deure com a general soviètic.

La pel.lícula explica com Nelson Mandela (wiki), elegit president de Sudàfrica, un cop alliberat ell de la presó i el país de l'Apartheid, posa especial atenció en l'esport nacional de la minoria blanca, els afrikaners, per tal que esdevingui un element de cohesió nacional.

Els dos protagonistes són, a priori diamatralment oposats. Un és un home de guerra, l'altre un home de pau. Un actua en la lluita bèl.lica, l'altra en la lluita democràtica.

Ambdós, però, lluiten pel seu país i els seus ideals, posant especial èmfasi en la importància dels "seus homes", els subordinats i compatriotes un, tots els ciutadans (blancs, hindús o negres) de Sudàfrica l'altre.

Els dos saben està a l'alçada de les circumstàncies. El soviètic donant exemple de valor i preocupant-se de les condicions de combat i la vida dels seus soldats. El sudafricà donant exemple de principis d'igualtat (l'antitesi de l'Apartheid), tot impulsant la reconciliació.

Ambdós van ser uns líders, que no els va moure mai sentir-se superiors a ningú (ni per grau, ni per raça), que van saber ser respectats des dels principis propis i sent coherents en les accions.

Un va morir per estar aprop dels soldats que posaven la seva vida en joc al front. L'altre va lliurar la seva vida a la causa de al reconciliació i de la igualtat en la "nació arc iris", que deia ell.

Els grans lideratges no s'imposen, si no que es guanyen.

Els grans lideratges no s'aconsegueixen amb el retret al rival sinó amb l'apreci dels propis i el bé comú.

Els grans lideratges no es mouen per rancor si no per la grandesa de construir.

Die Welle (La Ola): el perill del feixisme continua essent-hi

Aquesta nit he anat a veure Die Welle (La Ola) al Cinema Nou, de Vic (mireu sinopsi a Time Out).
Escric aquestes línies encara amb el cervell anant al 150%, m'ha impactat.
El film, de l'alemany Dennis Gansel, gira a l'entorn del feixisme i les seves possibilitats en el nostre temps.
La pel.lícula comença amb unes classes temàtiques sobre tipologies polítiques en un institut germànic i la història es centra en el grup que treballa l'autocràcia, la dictadura. Una pregunta és resposta pels alumnes de forma ràpida i banal: és possible una dictadura en la nostra actualitat? La resposta dels alumnes és no.
Aquest fet fa reflexionar al professor, el qual pretendrà demostrar als alumnes que el feixisme i l'autoritarisme no és un simple episodi històric d'Alemanya, és una amenaça constant per les democràcies.
El professor construirà un moviment autoritari, un experiment que se li anirà de les mans.
És una pel.lícula molt recomanable, perquè el perill del feixisme i dels populisme ultradretans és present a la nostra Europa acomodada i passiva i, en un context de crisi econòmica profunda, i amb una societat cada cop més desarrelada i d'una interconnexió cada cop més virtual, som més vulnerables a la penetració del virus feixista.
ElPais.es: Dennis Gansel: "El deseo de someternos a un líder está en nuestra naturaleza"