Ressenya sobre "Il Divo", de Paolo Sorrentino (2008) (El9Nou)

Si "La Ala Oeste de la Casablanca" era una visió optimista de la política dels EEUU, on el President Barlett i els seus assessors troben els desllorigadors davant desafiaments morals enfront la realpolitik, "Il Divo" és una visió de la política a través d'Andreotti, des del pessimisme tenyit d'ironia en què la progressia italiana observa la política de la corrupció i la Mafia, de la Itàlia de Tangentopolis.
Retrat d'un polític ambiciós, envoltat d'interessats que li reporten vots, d'uns electors humils que se'ls guanya amb caritat paternal i una classe dirigent endogàmica i corrupte, també ens deixa escenes memorables com el d'un passeig nocturn d'Andreotti, acompanyat de guardaspatlles, tal ballet del Bolshoi sota la pluja, o la d'un sopar de la facció andreottista, tal el Sant Sopar, així com també grans frases d'Andreotti com "jo ja sé que no sóc gaire alt, però no veig gegants al meu voltant", parlant dels seus rivals polítics. 
Ah!, i una banda sonora genial.

(El 9 Nou)

Comença el Carnaval (amb civisme, sisplau)

Aquest dilluns comença la setmana de Carnaval de Torelló. És un dels esdeveniments centrals del nostre poble, un dels pilars principals de l'expressió de la nostra identitat col.lectiva com a poble, que mou multitud de persones, no només en les activitats públiques, sinó també durant tot l'any, des de les colles carrossaires i tots els que preparen les seves disfresses, passant per totes les entitats que organitzen els diferents actes.

En els darrers anys han emergit certes tensions, durant la festa amb certes persones incíviques i sovint lligades al consum excessiu de l'alcohol.

Els mateixos torellonencs (i sobretot els que participen i organitzen la festa) som els més interessants perquè no vagi a més. Els incivics no ens poden prendre el Carnaval.

L'Ajuntament, amb la complicitat actives de les entitats organitzadores dels actes, carrossaires i les AMPA, ha impulsat la campanya "Per Carnaval tot s’hi val? Passa-t’ho bé sense passar-te!", que busca una actitud cívica davant la festa, on tots els participants es facin corresponsables del bon esdevenir de la festa. Es fa en el marc del Pla de Barris.

La campanya és fonamentalment de sensibilització i tendeix al treball comunitari. Això, tal com ja li he traslladat a regidors de l'equip de govern, demana paciència, perquè els resultats no seran a curt termini. Temps i paciència.

I ara, a gaudir de la festa, amb civisme!

Ràdio Ona: Presenten la campanya "Per Carnaval tot s’hi val? Passa-t’ho bé sense passar-te!"

Canal Taronja: Presentació de la campanya ‘Per Carnaval tot s’hi val? Passa-t’ho bé sense passar-te’

Premi ACCA a la Sala d'art Jove

Ahir la Sala d'Art Jove va rebre el premi de l'Associació de Crítics Catalans d'Art (ACCA) per la tasca portada a terme des d'aquest espai de la Secretaria de Joventut, de suport a joves creadors emergents i amb un projecte pedagògic al darrera molt interessant. Aquest valor afegit és el toc de qualitat de la Sala d'Art Jove.

Rebre aquest premi, personalment és una satisfacció, ja que l'aposta que es va fer des de la Secretaria de Joventut per la Sala quan un servidor era el responsable polític d'aquesta ha estat clau perquè actualment aquest espai comenci a ser referent en el suport de joves artistes i formem part del procés e transisció entre la formació i la consolidació del jove artista.

L'Eugeni Villalbí és un Secretari de Joventut valent i amb visió, que no ha caigut en la temptació de les tisores retallapressupostos que tenen tendència a caure damunt dels pressupostos de Cultura en qualsevol administració.

Veure al Secretari, a la Marta Vilardell (la tècnica de Cultura de la Secretaria de Joventut), a l'Oriol Fontdevila i al Txuma Sánchez i el Víctor Lobo, d'Expermentem en l'Art, recollint el premi em va emocionar.

Sempre he pensat que Catalunya ha estat un país innovador, creatiu i emprenedor, i aquests són els valors que hem d'inocular als nostres joves. I la Sala d'Art Jove ho fa.

PS: és curiós que el premi a un espai de la Generalitat guanyi un premi en la categoria d'espai alternatiu, oi?

26ens Premis de l'ACCA

Sala d'Art Jove

Ser un jove d'orígen català a Amèrica, per exemple

Ahir un grup de joves de Casals Catalans de l'exterior van participar en una taula rodona en el marc de la Trobada de Joventut que organitzem a Manresa.

Hi havia joves de casals de Costa Rica, l'Argentina, el Québec i Equador.

el que va quedar demostrat que viuen amb molta intensitat la seva identitat, sovint transmesa familiarment, ja que la majoria de joves dels Casals (a excepció, per exemple, del del Québec, que solen ser de joves que han anat allà a estudiar o treballar) no han viscut a Catalunya.

Aquest fet ens porta a una doble reflexió sobre com viuen la identitat catalana aquests joves catalans o els que vivim aquí. I l'altra reflexió és el fet de veure que els catalans no ens dissolem en els països que ens acullen, el que no vol dir que estiguin "integrats" en aquests països. No cal perdre els orígens per acomodar-te en la societat que t'acull.

Per altra banda, el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, va posar damunt de la taula que el fet que els joves prenguin protagonisme deins els casals, aquests són més dinàmics i miren cap al futur. Els casals catalans de l'exterior no només poden viure de la nostàlgia.

Post curt no apte per a joves (perquè no llegeixien)

Els joves llegeixen menys que fa uns anys, però estan més pendents d'Internet.
Només una pregunta: què es fa davant una pantalla d'ordinador o de mòbil si no és llegir? Només es pot llegir a través dels llibres o del paper? És que tenim uns joves que són un desastre...
La Vanguardia: Los adolescentes catalanes leen un 10% menos que hace seis años

Carnaval de Torelló 2010

El Cop d'Estat del Rei Carnestoltes (El9TV)

El Pullassu...
1


2


... i 3



El9Nou.cat
Fotogaleria del Carnaval de Terra Endins 2010
Fotos de les senyoretes i els homenots

Osona.com
Galeria de fotos de les Senyoretes (i els Homenots!)
Galeria de fotos de la Rua 1
Galeria de fotos de la Rua 2

El rei Carnestoltes XXXIIè imposa la seva barrila a Torelló!

L'amenaça s'ha acomplert... el Rei Carnestoltes XXXIIè ha fet un cop d'estat al Ple de Torelló i s'ha proclamat la República de la Barrila.
És una llàstima, perquè reunits en Ple extraordinari tots els grups havíem aprovat una moció que Torelló esdevindria capital de la vegueria de Terra Endins i que tindria la seu a Can Parrella i que la nostre bonica població tindria un cementiri nuclear per donar calefacció gratis a la Vall del Ges (així no caldria la tèrmica de Sant Pere). Una llàstima... havia arribat el consens a Torelló i el Rei Carnestoltes i els seus esbirros han proclamat la república de la festa, la disbauixa i la festa. Ah, i també de la festa!
El falatell ha estat alliberat, després que els esbirros hagin trobat la clau de la caixa a la butxaca del regidor Fontserè (algú hi ha volgut trobar algun sentit en el fet que l'alcalde li hagi donat a ell...)
Quina llàstima... o no!

Vic, capitalitat dramàtica (i no parlo sols de teatre)

Vic sempre ha estat orgullosa de ser capital. A més, ha tingut la voluntat d'ostentar una capitalitat multidimesional: d'Osona, de la Catalunya catalana, de l'Alt Ter (abans), de la Catalunya Central (ara), de la Catalunya Interior (algun dia?).

Però Vic exerceix la capitalitat(s) d'una manera molt sui generis. Vic, no busca el consens territorial perquè la impulsi cap a una posició de fortalesa, la ciutat dels Sants impulsa la seva capitalitat des del perquè sí i perquè sóc la més bonica (la més ordenada, la més catòlica, la més catalana, ...). Aquesta manera de fer la debilita.

Vic ha tirat pel dret, entre d'altres, amb el Parc Tecnològic, amb la capitalitat de la Vegueria (quina? ara una, ara l'altra), amb el tema dels empadronaments (que al marge de ser encertat o no és una mesura que afecta als municipis veïns) i ara amb el nou teatre.

El nou Atlàntida l'han batejat com a Centre d'Arts Escèniques d'Osona. Ara Vic és Osona i a la resta d'osonencs (amb teatres, programacions i activitats diverses) ...

Osona a Vic és una relació d'aquelles que la primera vol estimar i ser estimada per l'altra i Vic només vol ser estimada. Això que podria ser un melodrama romàntic, quan parlem de territori i polítiques públiques és un drama pur i dur. I no parlo de drama teatral...

Web d'Esquerra Torelló: Esquerra recolza a la regidora de Cultura amb l'afer del teatre a Osona

Sostres, Salvador

Pijo, de casa bona, amb passat sociata i present convergent, amic de prenafeta i amant de ministres socialistes, putero i au nocturna, enamoradís i llibertí, capritxós, sibarita, classista i nacionalista, neocon per qüestions de classe, de ploma afilada i llengua esmolada, amant de les dones i enemic del feminisme, independentista anti-espanyol i odia el meu partit més que al PP i Ciutadans junts. Masoquista literari sóc.

M'agradava llegir-lo en paper, en l'apartat d'Oci i Consum (sic) de l'Avui, en el seu bloc és massa poc autèntic.

L'aspirant etern a enfant terrible nacional li han fotut una cossa allà on li agrada ell envestir. Al cul, al seu egòlatra cul.

Dogmàtic polític, heterodoxa ciutadà, persona lliure pervertida per la televisió consumista amb tuf de brossa. El pretenciós projecte de Josep Pla en els temps del Sardà i la Milà.

Catalunya queda incompleta sense la columna publicada, a internet hi som tots, en el paper els escollits (pels qui escullen).

Em sobres a la tele, em faltes al paper.

Wiki del Sostres. Bloc del Sostres

Articles seus:

Classista

xenòfob

Contra Saül Gordillo

Homòfob

Anti-feminista

L'últim

... i El mític!!!!!

Sondheim a Torelló

El divendres passat vaig flipar, com diu el clàssic.
Un dels musicals més complicats de fer, "Alguna cosa divertida va passar camí al Fòrum", de Steven Sondheim (wiki en anglès), que és el que va motivar la versió cinematogràfica de "Golfus de Roma", va ser representat al Cirvianum per la companyia local El 9 69 Teatre.
El resultat va ser esplèndid (i axiò que el divendres era el dia de l'estrena, on hi ha nervis) i el públic es entregar a una repartiment eminenment jove i que posava damunt l'escenari el saber interpretar i el saber cantar. I això, ho diu una persona que arrufa el nas quan veu una pel.lícula o una obra de teatre on la gent es posa a cantar de cop i volta.
La companya El Nou 69 Teatre va aconseguir no sols que no arrufés el nas si no que gaudís del ritme, les cançons i, sobretot, la representació dels actors i, no oblidem, de la música en directe.
Però que al Cirvianum hi trobéssim bon teatre (ja sigui de companyies locals o de fora, amateurs o preofessionals) no és una novetat, però sí que es representés aquesta obra de Sondheim en català, així que Torelló també va viure un fet històric no sols per la població si no també pel país i la seva llengua. Gràcies!
Osona.com: Torelló estrenarà per primera vegada un musical de Sondheim en català
El9Nou.cat: Èxit rotund de Nou 69 Teatre a Torelló amb 'Alguna cosa divertida va passar camí del fòrum'
Foto: Ràdio Ona

Estrena a la Catalunya Central amb suport a músics joves de Taradell

..

L'Eugeni Villalbí (facebook), el Secretari de Joventut, va inaugurar els bucs d'assaig de la població de Taradell. Aquesta inauguració va ser la meva estrena al territori com a adjunt per la Catalunya Central de la Secretaria de Joventut (Ràdio Ona, osona.com i ElTer.net).
La construcció de bucs d'assaig i la seva dinamització, properament amb les Cases de Música Popular, és una de les línies estratègiques de la Secretaria de Joventut de suport a la creació artística de joves, en aquest cas de música. El nostre país té una bona tradició de grups de música de joves, el que s'ha de reforçar són les actuacions i les infraestructures per tal de facilitar que aquests grups puguin plantejar-se, els qui vulguin, alguna cosa més que rascar la guitarra.
La llengua catalana tindrà sentit si s'usa integralment, i el consum i creació de música en català de qualitat és una de les potes importants per la llengua.
Per variar, al venir per Taradell el Secretari, va ploure, així que el concert que havien de fer un grup de joves es va fer al Puntàs. Cançons clàssiques (Police, Green Day, etc) ben tocades i cantades per un grup que fa tant poc que toquen junts que encara no tenen nom.
(Vídeo de El9TV)

Homenatge a Segimon Serrallonga: música popular

Avui, com cada any, s'ha fet l'homenatge a Segimon Serrallonga, Fill Predilecte de Torelló, poeta i intel.lectual de referència. L'homenatge l'organitza l'Aula Segimon Serrallonga i l'ha presentat Berta Faro.
Enguany l'acte ha voltat a l'entorn de l'interès per la música que tenia Serrallonga. Primer, l'ètnograf musical Jaume Ayats, de l'UAB, ha exposat el paper de la música popular en la societat. En el passat, com a via de comunicació de successos i de plantejar vivències. Ayats ha fet un paral.lelisme amb la televisió actual.
En el present, Ayats, n'ha denucniat una tendència de "lirisme fleuma" a l'hora d'encarar la música popular i de tradició oral.
Per acabar la primera part, Ayats, amb el tenor i pedagog musical, Sebastià Bardolet (el meu professor de música en la infància més tendre al Carme de Manlleu) han cantat quatre cançons populars i, Ayats, ens ha explicat el sentit real i l'origen d'aquestes cançons, que han estat "Caterina de Lió", sobre la violència de gènere; "Els estudiants de Tolosa", una cançó propagandística del Regne Francès, en un conflicte amb la ciutat occitana; "El cant dels aucells", una cançó en honor a l'Arxiduc d'Àustria, i "Els Segadors", una música que tenia una lletra que els segadors que baixaven als camps en temps de sega i que es va fer servir per una lletra patriòtica per cridar a les armes als rebels catalns enfront la Monaqruia Hispànica en la Guerra dels Segadors.
Finalment, Joan Rubinat, pianista torellonenc, ens ha deleitat en un seguit de peces del mestre Mompou.
Un acte realment brillant, que serveixper mantenir (i refermar) la memòria del nostre Segimon Serrallonga.

Tresserras: construint el mercat de consum en català

Avui volia escriure sobre el paper que els catalans hauríem de tenir en l'escenari actual de la política espanyola, just després de les eleccions gallegues i basques. La meva reflexió ja la faré més endavant, de moment us deixo amb aquest enllaç del Joan Puigcercós (cliqueu aquí) o la crònica de Quico Sallés d'ahir al Parlament, per Nació Digital.
M'interessa més parlar del tema del català al cinema i la llei que prepara el Conseller Tresserras, un dels consellers més brillants que té i haurà tingut la Generalitat actual.
L'aparició de Tresserras a RAC-1 ha estat després d'una tertúlia on l'inefable popular Francesc Vendrell hagi justificat en el liberalisme la situació de coacció al català en el cinema (a BCN la situació és de 244 pel.lícules en castellà i 0 en català...) i on el sociovergentista Barbeta, de La Vanguardia, ha titllat la mesura de Tresserras de cortina de fum d'Esquerra. Impressionant.
El Conseller ha contextualitzat la llei i la política cultural, amb la seva brillant capacitat de comunicació, en un model nacional de segle XXI, en el marc de la globalització. Ha plantejat la Llei com una canvi de model en el consum del cinema basat en la versió original subtitulada (en català i castellà), que permeti una relació amb diferents llengües. La tradició censuradora encetada els anys 20 del segle passat per Primo de Rivera, ens ha portat a un model de consum de cinema estranger doblat (i modificat!).
Aquest salt qualitatiu (d'inserció en la realitat global i multilingüístic més enllà del castellà i d'apreciar les pel.lícules reals, en la llengua real) va associat, també, a un doblatge també al català de les pel.lícules estrangeres. Amb el suport del govern a les majors.
Tresserras té molt clar que la oferta modifica la demanda i el consum del mercat, i que el català ha de potenciar el seu propi mercat de consum cultural, així que s'ha d'ampliar l'oferta. El conseller posa com a exemple el consum de ràdio. I també té clar, que sense mercat de consum en català, la llengua serà coixa...
El Conseller de Cultura ho té clar, ara caldrà veure si el país li posa les coses fàcils per encarar les negociacions amb els lobbis de les majors i amb els poder fàctics de l'espanyolització de Catalunya...

Cada dia més fan de Manel!

Manel "En la que el Bernat se't troba" from Manel on Vimeo.

Ahir vaig assistir al concert de Manel, un grup de música de Gràcia que està prenent cada cop més força.
Els Manel, un quartet, els vaig conèixer als Premis Sona 9 del 2007, on en nom de la Secretaria de Joventut els hi vaig lliurar el Premi Joventut, el segon premi.
Ja allà em va encantar la seva música que la vaig descriure com a pop minimalista, personificada en la petita guitarra que sovint rasca el cantant.
El concert, que ha estat organitzat per l'Associació Cultural Pro Ateneu de Manlleu (bloc), ha omplert el teatre de l'escola Puig-Agut (qui ha vist i qui veu aquesta escola..).
El concert ha estat a l'alçada del que esperava, malgrat l'ensurt inicial amb la llum. I el final hem pogut viure un concert 2.0, participatiu, on el públic primer hem acompanyat el quartet (a la meva zona ens ha tocat fer de trombons) i posteriorment han convidat al públic a pujar a l'excenari i improvitzar una estrofa de tres versos, on el segon havia de lligar amb el tercer que deia: "I ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí".
Cada dia sóc més fan de Manel!

Ja hi tornem a ser: a encarar la crisi

Com la canalla i "gràcies" al grip, ja hi tornem a ser.
De nou comença la rutina del dia a dia, a l'Agència, a l'ajuntament, al partit, al consell. Esperem que al bloc també.
En d'altres ocasions ja he dit que no sóc dels que amb l'any nou em faig propòsits que, la majoria d'elles, caducarien al cap de poc... Així que res de nous propòsits!
Però, en canvi, sí que amb ganes d'encarar amb energia un any, que serà molt complicat en diferents dimensions, un any de crisi, de crisi no només en termes econòmics com a moment de declivi, si no de crisi en l'accepció de canvi de model.
Vivim una època de canvi, després d'aquesta crisi que vivim, res no serà igual. Ni l'economia, ni la política, ni el país. Estem en una crisi estructural, és a dir, que afecta les estructures socials i econòmiques, és a dir que les polítiques i les culturals també.
La sacsejada serà forta i hem d'estar el més preparats possibles per aguantar-la i ser el màxim d'optimistes (que no ingenus) per superar-la millor del que n'haurem entrat. Perquè possiblement, si no en sortim millor no en sortirem, se'ns emportarà per endavant...
Podem sortir-ne amb una nació més forta o no, amb una economia posada al dia o obsoleta, amb una societat amb més valors compartits o més estocinada.
Un puny tancat, dents serrades, ment desperta i mocador en mà (mentre duri el grip): a encarar la crisi, per guanyar!

Torna el Republicà del Ges

Aquest desembre hem ressuscitat el Republicà del Ges, butlletí local d'Esquerra Torelló, que des del febrer del 2007 no veia la llum.
Si no l'heu rebut a casa o no sou de Torelló i us interessa fer-hi un cop d'ull, us el podeu baixar en aquest enllaç.
Per veure els altres números aneu a la web d'Esquerra Torelló.
En aquest número, el 16, hi podeu trobar escrits sobre l'ambulància medicalitzada, la sociovergència, el Pla d'Acció Cultural o la crisi econòmica i els impostos de Torelló, a més d'un article d'una cooperant, l'Anna Rosanas i Urgell.

Vídeo: debat sobre el Pla d'Acció Cultural de Torelló

Un vídeo amb el debat sobre el Pla d'Acció Cultural (2008-2016) de Torelló, hi podeu veure les intervencions de la regidora de Cultura Núria Güell, la Montse Ayats (ICV) i un servidor.
Podeu llegir la notícia d'aquest tema clicant aquí.

El vídeo l'he tret de El9TV

Fi de jornada de treball: Sala Bikini (Sona 9)

Aquest dimarts va ser un dia bastant ocupat, acabant a la Sala Bikini.
Sí, a la sala de concerts barcelonina, però no per sortir de festa si no perquè es celebrava la final del concurs Sona 9 (bloc, web i myspace), del qual la Secretaria de Joventut hi participa (no tocant ni cantant, eh!). A més del suport global hi ha un premi concret, el que s'anomena Premi Joventut, que em va tocar entregar en representació del Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí. Ja em va tocar anar-hi l'any passat.
És curiós donar un premi amb les cares llargues del qui el reben, ja que és el segon premi, que vol dir que no han quedat primers... cares llargues!
Aquest any, a la final, hi han arribat tres grups prou diferents. En tercer lloc va quedar Espart (Myspace), grup de rock de sant Cugat, en segon lloc el Projecte Bu (Myspace), grup de rock contundent del Bages, i qui va guanyar va ser una opció innovadora, però cada cop més normal (i més que ho serà) com és el hip hop en català, que va portar a guanyar a El Nota (el putu Nota, segons myspace), de Cornellà.
Com diu la Generalitat: Som-hi amb l'aire fresc en el panorama musical en català! Som-hi!
Jove.cat: El grup de hip-hop El Nota guanya la final del Sona 9

Jazz romànic a Ripoll

Ahir vaig passar la tarda i la nit a Ripoll, una ciutat propera, geogràficament i personalment, ja que la part de família de la meva mare és de Ripoll i el Ripollès.
Vaig invertir molta estona al Monestir de Ripoll, immers en el mil.lenari de l'Abat Oliba (ERC, al Consell Comarcal vàrem presentar una moció per l'adhesió del Consell al mil.lenari, vegeu aquest apunt).
Vaig recórrer de nou els racons coneguts, alguns amb novetats. Vaig tirar moltes fotografies, vaig escoltar les pedres i, després d'un cafè amb llet calentor (que refrescava per allà amunt!) i un sopar, entre d'altres, amb el meu oncle Ramon, regidor de Cultura de Ripoll, com no, d'Esquerra, vaig anar al concert de jazz que varen fer en el mateix claustre del monestir.
Romànic i jazz, els espais són nostres i els hem de gaudir... i com ho vàrem fer!
.
PS: Entre els turistes, un fet dels temps que corren: un matrimoni castellà que es queixava perquè amb l'entrada no hi era inclòs la visita guiada, només s'havia de pagar un suplement! Ah! i indignant, les coses estaven en catalan! Quins provincians aquests de Ripoll...
PS2: Gran concert de jazz de Ramon Fossati, Toni Solà i Ignasi Terraza trio, The Black Key.

Apunt d'apunts de Torelló

Aquest és un apunt d'apunts sobre Torelló.
Començaré per l'impacte de la globalització a Torelló, a una de les empreses històricament insignes de la població, la Vitri. Aquesta empresa sempre ha estat present a la meva vida des de xic, ja que el meu pare, malgrat que llavors vivíem a Manlleu, treballava a la Vitri.
Un dels mots lligats a la globalització i que rima: la deslocalització, amenaça la Vitri. Bé, més aviat ha passat d'amenaçar a ser perpetrada. Eslovàquia és el destí, allà la mà d'obra és més barata i a mitjà termini no té perquè està menys preparada.
Mala peça al teler tenim en aquest país si o sabem reconduir el valor afegit d'aquest país, fins ara mà d'obra (més) barata, cap a la qualitat i la innovació.
El Conseller Huguet parla de fer de la crisi actual una oportunitat per la regeneració del teixit productiu. La incògnita, però, recau sobre el futur dels treballadors, sobretot els més veterans.
Sembla que després de 3 dies de vaga, empresa i treballadors han arribat a un acord, el número de gent que es quedarà sense feina, però, és important. No podem estar tranquils.
Notícies relacionades:
Osona.com: Els treballadors de Vitri de Torelló convoquen una vaga i Fumata Blana a la Vitri
ElTer.net: L'empresa Vitri i els treballadors arriben finalment a un acord

***************

En l'àmbit més cultural, ja s'apropa la Festa Major de Torelló, llarga i intensa són dos mots ja tradicionals en aquesta festa de tots els que vivim aquí, a Can Pescallunes. Teatre, Música, danses, Gegants i activitats made in Torelló, ... vaja, que us hi passeu!
Parlant de gegants, en el marc del Centenari dels Gegants de Torelló, es gravarà el CD dels balls dels gegants i els capgrossos de Torelló, que inclourà la peça Els gegants han fet cent anys!. La direcció és càrrec de Xavier Capdevila.
Podeu a la web del centenari: www.gegantstorelló.cat

***************

Per acabar, només posar-vos a disposició l'article del periodista de Torelló, Enric Xicoy (bloc), Torelló Conversialista. L'ha publicat a ElTer.net. Com sempre, interessant.