diumenge, 17 de gener de 2010

Vic, capitalitat dramàtica (i no parlo sols de teatre)

Vic sempre ha estat orgullosa de ser capital. A més, ha tingut la voluntat d'ostentar una capitalitat multidimesional: d'Osona, de la Catalunya catalana, de l'Alt Ter (abans), de la Catalunya Central (ara), de la Catalunya Interior (algun dia?).
Però Vic exerceix la capitalitat(s) d'una manera molt sui generis. Vic, no busca el consens territorial perquè la impulsi cap a una posició de fortalesa, la ciutat dels Sants impulsa la seva capitalitat des del perquè sí i perquè sóc la més bonica (la més ordenada, la més catòlica, la més catalana, ...). Aquesta manera de fer la debilita.
Vic ha tirat pel dret, entre d'altres, amb el Parc Tecnològic, amb la capitalitat de la Vegueria (quina? ara una, ara l'altra), amb el tema dels empadronaments (que al marge de ser encertat o no és una mesura que afecta als municipis veïns) i ara amb el nou teatre.
El nou Atlàntida l'han batejat com a Centre d'Arts Escèniques d'Osona. Ara Vic és Osona i a la resta d'osonencs (amb teatres, programacions i activitats diverses) ...
Osona a Vic és una relació d'aquelles que la primera vol estimar i ser estimada per l'altra i Vic només vol ser estimada. Això que podria ser un melodrama romàntic, quan parlem de territori i polítiques públiques és un drama pur i dur. I no parlo de drama teatral...

2 comentaris:

Sergi Tarrés ha dit...

Molt bo Jordi. Tens tota la rao (tot i que em sembla que algú o altre potser s'enfadarà). Això de "l'estatus" adquirit que dóna dret a capitalitzar-ho tot fa una mica de mandra.

Iñaki ha dit...

Doncs que vols que et digui, company: que tens més raó que un sant (tot i que no estiguis empadronat a la ciutat dels sants...).