El dia que ho va canviar tot

Començo a escriure aquest apunt quan acaba el dia, dic això perquè per mi s'acaba quan tanco els ulls per dormir.
Avui és aquell dia que tot va canviar. No sabem tot com acabarà, però ja no tornarà ser com abans.
Aquest dia l'he començat sentint quan en Basté ha anunciat en directa la detenció de Josep Maria Jové (una abraçada, Fe) mentre entrevistava a Oriol Junqueras.
La Guardia Civil ocupava el govern de la Generalitat i detenia a càrrecs polítics, funcionaris i treballadors d'empreses privades, així com registrava habitatges privats. Han requisat 10M de butlletes de votació i la gent, el poble, la ciutadania ha sortit al carrer.
Sentiment d'humiliació nacional. Sentiment de revoltar-se vers la injustícia. Un moviment intergeneracional i interclassista (bé, els poders oligàrquics al costat de l'Estat oligàrquic que és el Regne d'Espanya, com sempre). El Liceu cantant els Segadors i els sindicats al carrer, pensionistes al carrer colze a colze amb els estudiants. Tots defensant les institucions catalanes. Tots no, trist paper el del PSC. Paper repugnantment conegut el del PP i Ciudadanos.
Els alcaldes també al carrer i els diputats independentistes marxant d'un Congrés de diputats que els convidava a no tornar (car, és això el que volem, que no calgui que tornin!).
Amics i companys han anat revoltar-se a Barcelona, jo m'he quedat a Osona, no a casa, sinó a treballar per poder donar resposta del qui no podia baixar a la capital i volia mostrar el seu rebuig a aquest Estat demofòbic, a qui ens ocupa les institucions i ens empresona servidors públics. Aqui també es volia sumar a la revolta dels catalans davant l'Estat dominador.
A Vic, com a Tarragona, Sabadell, Girona i arreu de tot el país hi ha hagut rèpliques de l'esclat de revolta contra la humiliació dels qui ens sotmet a tots, persenguin urnes, cartells electorals i prohibeix debats.
15.000 veus a Vic clamant que la #LaLlibertatNoEsJutja, que #Votarem i que això va de democràcia i de drets civils. La coalició cívica s'ha eixamplat, arreu del país. A Vic ens han parlat les insticuions, el dret i la cultura.
15.000 veus que s'han sumat a un gresol de reivindicacions pacífiques però persistents que han aparegut arreu del país, 15.000 veus que s'han fos a centenars de milers de veus catalanes i a milions de cors bategant pels nostres drets civils.
L'Estat s'ha instal.lat en la repressió desacomplexada i barroera de la mentalitat colonial i imperial. Ja mai més tornarà ser com abans, perquè els catalans hem sortit a defensar les nostres institucions, sense por, amb il.lusió, pacíficament i persistentment. El poble català ja és adult, ha madurat del tot en unes hores intenses.
Avui és aquell dia que ho va canviar tot,

L'Estat català com a oportunitat contra la corrupció

En Jeroni Vinyet és un referent de l'activisme polític independentista i cultural de la meva comarca, la d'Osona; va ser elegit osonenc de l'any del 2009, en una gala al meu poble, Torelló. Era un reconeixement col.lectiu a tots als qui vam fer que la consulta sobre la independència de Catalunya al 13D fos un gran èxit. La gran majoria, per no dir tots, ens vam sentir orgullosos d'aquest reconeixement que, a més, tenia el morbo que l'ajuntament de llavors, amb alcalde del PSC, no hi havia donat suport.
Us parlo d'en Jeroni, perquè un dia, a les portes de les darreres eleccions al Parlament, em va fer la seva reflexió sobre el què és més interessant del procés independentista que ja s'albirava després de la manifestació de l'11 de setembre. Per ell, aquest procés és un esdeveniment històric en un context de descomposició del sistema (més enllà del context nacional), cosa que fa que sigui una oportunitat per reinventar una nova manera d'entendre com ha de ser l'estat, l'exercici de la democràcia i les relacions socioeconòmiques en el marc d'aquest nou estat. Una opinió que comparteixo al 100%.
Les darreres setmanes veiem com al context de crisi econòmica se li suma una corrupció emergent massa extensa per ser anecdòtica. No ens ha d'estranyar aquesta seqüència d'esfondrament de l'economia especulativa desbocada i la subsegüent emergència de corrupció política-financera. Tot forma part d'un sistema fruit d'una degradació del sentit del bé comú i la solidaritat ciutadana que permet la convivència harmònica en societat. Quan el principi principal d'una societat és l'enriquiment al preu que sigui i sense un interès de responsabilitat col·lectiva arribem on som. No és casual que la indignació per tot plegat surti a la llum pública quan la situació social és obertament crítica per una gran part de la societat. Abans, per exemple, la corrupció no tenia les seves conseqüències electorals, només cal recordar els casos del País Valencià i les Illes respecte al PP.
El procés d'independència del nostre país és una oportunitat per fugir d'aquesta degradació moral col·lectiva i sistèmica. I no ho dic insinuant que la corrupció és aliena als catalans (la corrupció a Europa la trobem des d'Islàndia fins a Grècia), sinó que ara els catalans tenim una gran oportunitat per construir un nou país, un nou sistema socioeconòmic, ho podem fer perquè anhelem un estat propi, però també ho podem fer perquè el capital i els actors de l'statu quo estan prou desacreditats i debilitats com perquè no sigui imperatiu la seva tutel·la al procés sobiranista. Està a les nostres mans abraçar l'oportunitat que en Jeroni va voler compartir amb mi, a les portes del 25N.

Publicat a Nació Digital

Una campanya a l'alçada del moment històric

El 25N són unes eleccions formen part d'un moment històric del nostre país. Després del manifestació més gran mai vista a Barcelona, centenars de milers de catalans van unir-se pacíficament i cívicament sota el clam per la independència de Catalunya. De tots és sabut què ha anat passant des de la magnífica manifestació de l'11 de Setembre.
Ara, encarem unes eleccions, precipitades en el temps perquè amb prou feines s'havia arribat a la meitat de la legislatura, però, necessàries per obrir, si la ciutadania així ho vol, un procés d'emancipació nacional. Les condicions objectives hi són perquè trobem una Catalunya en crisi amb l'Estat Espanyol per l'economia, la llengua, la institució i la democràcia.
Per això cal ser clars i contundents en l'aposta per un estat català. I ERC ho serem. Però també cal escoltar el palpit de la ciutadania, que defuig les picabaralles partidistes per se; ara més que mai hi ha una demanada d'una campanya que defugi les travetes, els dits al ull i l'insult entre el catalanisme.
Aquesta campanya ha de ser neta i afirmativa, mostrant-nos tal com som i el què volem pel nostra país. No es tracta de dir que hom és el més independentista ni el més d'esquerres, sinó de formular unes propostes clares de país. Hem de buscar que la gent ens esculli a nosaltres pel que som, no pel que no són els altres. Defugim el pim pam pum que plantejaran altres formacions. En les últimes eleccions vam rebre estopa per moltes bandes, van ser unes eleccions on els partits independentistes i els d'esquerres miràvem més als altres partits que a la ciutadania. En aquestes no. I per això, des de l'equip de campanya plantejarem una campanya constructiva i afirmativa, i per això tots vosaltres, en tant que electes, membres de les seccions locals i simpatitzants us necessitem.
Són moments històrics i hem d'estar a l'alçada de les circumstàncies. I ho estarem!

Escrit com a Cap de Campanya d'ERC Osona
Esquerra Osona: L'equip de campanya d'ERC Osona es posa en funcionament
Esquerra Torelló: Jordi Fàbrega i Berta Faro candidats de la Vall del Ges a la llista d'ERC

29M, vaga general?

El dijous 29 de març, hi ha convocada una vaga general davant la reforma laboral del PP. Fent tastets en el meu entorn més pròxim, parant l'orella a bars i botigues, sembla que hi ha dubtes davant de si fer vaga o no.
 Hi ha motius sobretot econòmics, molts dels nostres conciutadans han vist escurçada la seva nòmina, d'altres tenen sensació de desempara davant la mateixa reforma laboral i temen, amb proves fefaents o no, que poden ser objecte de represàlies laborals. No crec en el patró malèfic, que posarà en una llista negra els qui facin vaga, però el temor existeix.
També hi ha qui conduït per la desafecció amb les organitzacions de representació social i política (sindicats i partits), reneguen d'una vaga "sindical", per seguidament despotricar de polítics, xoriços tots.
Finalment hi ha qui no creu que aturant el país s'aconsegueixi res, que no s'arregla res deixant de prestar serves ni deixant de produir.
Però cal fer alguna cosa, no? La comarca, el país i el món que ens trobarem quan hagi passat aquesta crisi serà diferent de com hi vam entrar, ja podeu posar-hi la mà al foc. De moment, ja s'ha engolit el sistema de caixes d'estalvis (i les seves obres socials) catalanes, però el sector financer continua acumulant capital i poder, i de moment gràcies a fons públics. Veiem també com l'estat del benestar que ens havíem dotat, i que encara havia de fer més camí, es va aprimant, amb perill d'entrar en un espiral d'anorèxia pública. I si hi afegim la reforma laboral, podem observar com la precarització del mercat laboral ho tenyeix tot, amb un retrocés en els drets col•lectius, que tants anys de lluites i pactes havia costat.
Baumman diu que vivim en una societat líquida, de realitats, relacions i valors volàtils i en constant moviment que tendeix a la individualització. El vincle solidari entre ciutadans s'evapora paral·lelament a la imposició del capitalisme consumista i especulador que ha explotat al costat de la bombolla immobiliària i de les hipoteques. Desconfiem de partits i de sindicats, que possiblement s'han acomodat, s'ha burocratitzat. Però siguem conscients que en democràcia són els qui ens representen segons la legitimitat que els hi donem.
Hem de reprendre la confiança amb els del nostre costat, no competir per les molles sinó treballar pel pa. Utilitzem les eines que tenim, millorem-les i si cal canviem-les, però la resignació ens fa traïdors a nosaltres mateixos i a les properes generacions, perquè esdevé rendició en el manteniment dels drets col·lectius i compartits i per l'assoliment d'un horitzó més just i benestant.
El 29M, vaga? Jo sí, perquè no em vull rendir ni resignar.

Publicat a Osona.com

Descomposició democràtica. Ressorts de Weimar a Vic

L'alcalde de Vic, Vila d'Abadal fa públics els seus dubtes sobre si agafar l'acta de regidor/alcalde o no. Burgaya del PSC, soci principal del govern de Vila d'Abadal, dimiteix disparant a tort i a dret. Ambdós casos són una reacció a l'avenç de PxC i de l'estancament electoral d'un i la davallada de l'altre.

El partit xenòfob d'Anglada ha entrat en una nova fase, després del seu naixement i el seu primer creixement. Ara es consolida i s'expansiona, entrant en grans ciutats i en pobles mitjans i petits. Ho fa en un context de desafecció vers la política i els dubtes i temors davant la crisi, sobretot en les classes mitjanes.

Malgrat tot, els d'Anglada continuen sent, en general un partit marginal, sense arribar al centenar de regidors. No per això, s'ha de baixar la guàrdia, ja que on eren s'han consolidat i fins i tot han crescut.

Vic, i per extensió Osona, és el primer front electoral davant Anglada. És per això que és preocupant la sensació de descomposició que mostren dos grans partits a la capital osonenca, amb els dubtes creats per Vila d'Abadal i la sortida rancorosa de Burgaya.

Ara són moments d'assumir els resultats i respondre amb fortalesa, lideratge polític i de prestar atenció a tota la gent que el 22M no va participar en una festa de la democràcia que cada cop fa menys gràcia.

Cada cop sento més la comparació entre Vic i Weimar, la ciutat que dóna nom a la República Alemanya, il.lustrada però políticament dèbil, que va ser aniquilada per la dictadura hitleriana. El col.lapse de les dubitatives forces democràtiques i la seva descomposició van deixar via lliure las nazis. Un exemple clar que cal mà ferma i responsabilitat política, si no històrica.

L'estat d'ànim és de derrota davant de PxC, quan no és així, però si les partits democràtics es descomponen i es rendeixen, al final la derrota serà real.

De La Vanguardia Española a La Vanguardia en català

(L'enyorat) Ramon Barnils afirmava que serem independents el dia que La Vanguardia fos independentista (o no si posés d'esquena).

Aquest dilluns, a Vic, es va presentar l'edició en català de La Vanguardia (i aquí la versió catalana), una edició que no vol ser una traducció de la versió espanyola, però que poc o molt ho haurà de ser, dic jo... perquè compartiran continguts. Potser és que la castellana també serà una versió parcialment traduïda.

El fet que el diari del Grupo Godó, del Conde homònim, tingui una edició en català és un gran pas per la nostra llengua. No podem ignorar que és el diari més llegit del nostre país.

Ja s'han aixecat veus hostils a La Vanguardia, bàsicament per desavinença amb la línia editorial (monàrquica, liberal conservadora i autonomista ). Però que la "rivalitat" no ens encegui, perquè llavors serem uns sectaris. En visió de país, el que es va presentar a l'Atlàntida de Vic va ser un gran avenç pel país i la nostra llengua (i ara també la del José Antich i el Conde Godó).

Senyores i senyors, que La Vanguardia va ser capaç d'editar-se a les dues Espanyes durant la Guerra Civil! que ara surti en català vol dir que el català ja compte pels més pragmàtics i tot.

Abans d'acabar, però, no voldria fer una petita reflexió sobre el fet de presentar l'edició en català del diari a Vic. Tal com reflexionava en Josep Comajoan al Twitter, es va buscar la capital de "la Catalunya catalana" per semblar més catalans? o és que busquen una edició pels de poble (en català) i una pels de ciutat (en castellà)?

Ja m'està bé que comptin amb la gent de comarques per fer presentacions nacionals, però per quan alguna presentació de tipus econòmic o científic a Vic?

Dos articles sobre el tema:

Jordi Font a Nació Digital: "La Vanguardia" en català

Josep Comajoan al bloc d'ESCAAC: Puix que parla català, vejam què diu

6 anys de comunicació a Esquerra Osona

El divendres 28 de gener vaig tancar una etapa de sis anys com a secretari d'Imatge i Comunicació de la federació comarcal d'Esquerra Osona (quin nom més llarg!).
Han estat sis anys d'immersió en la comunicació política, de forma autodidacta, cosa que comporta certes patacades amistoses o no. A més, aquesta immesrsió ha conviscut amb l'eclosió de les eines 2.0 com a eines de comunicació (també la política), així que he viscut uns moments apassionants i d'aprenetatge impressionant.
A més, per la naturalesa comunicativa d'Osona, he conviscut amb una realitat com és la de la premsa de proximitat, lligada al territori, a la comarca o als municipis. A Osona tenim sort amb això.
També han estat anys on he pogut treballar amb el diputat comarcal, en Freixanet, tot un privilegi, al treballar temes comarcals (com la UVic, o les diferents interlocucions amb actors socials de la comarca) o nacionals (com la LEC, sobretot). Tot un privilegi.
Estic satisfet de la feina feta i del rastre que he deixat en forma de blocs, de Youtube o d'activitat comunicativa, pròpia de la comarcal o en suport a grups municipals, del grup del Consell Comarcal o a les seccions locals. Feina feta no fa destorb, que diuen, sobretot si és servint al comú, en aquest cas el comú republicà d'Osona.
Sis anys de treball sota la presidència de Jordi Serra (bloc), primer, i de Carles Sanuy (twitter) després, i sobretot amb un munt de companys que han treballat en cada secretaria comarcal, amb una menció especial al Lluís Argemí, que també tanca aquesta etapa i que és qui m'hi va embarcar ara fa 6 anys.
Vull il.lustrar aquest bloc amb un vídeo de promoció del nou canal de TV a internet d'Esquerra Osona, on faig (literalment) una declaració de principis: "La informació és un dret, no un privilegi". Doncs això.

Vídeopost: L'Oficina Jove d'Osona ja és una realitat (el9TV)

El passat dissabte, vam inaugurar, a la Farinera de Vic, la primera oficina jove de la Catalunya Central, la d'Osona, que alhora és la tretzena de Catalunya, inserida en la Xarxa Nacional per l'Emancipació Juvenil.
Aquest equipament és una aposta de la Secretaria de Joventut per reformular els serveis d'informació juvenil (que no substituir-los) i que implícitament porta a una manera de treballar en xarxa amb els diferents recursos que hi ha a la comarca.
Osona és rica en serveis a la joventut, hi tenim les borses joves d'habitatge de Manlleu, la Mancomunitat la Plana i Vic, així com 22 Punts d'Informació Juvenil i diferents tècnics, com per exemple els mancomunats de la Mancomunitat, del Lluçanès i del Bisaura, a més de tècnics de salut que treballen la prevenció a Vic, Manlleu i Torelló.
L'Oficina Jove ha de facilitar fer les coses encara millor, tot sigui pels 27.000 joves d'Osona.
Per la part que em toca, com a responsable de la Secretaria de Joventut a la Catalunya Central, estic ben conent d'haver aconseguit tirar endavant aquesta oficina que suposa l'acord de tres institucions diferents, amb la presència de tres partits polítics diferents (fins i tot per més inri un servidor està a l'oposició al Consell Comarcal). Per sort, la lleialtat institucional s'ha acabat imposant.
També cal dir que Esquerra compleix també amb els joves!, l'Oficina Jove era un dels compromissos d'Esquerra Osona en les darreres eleccions, a proposta de les JERC Osona.
La inauguració va comptar amb la participació del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí (bloc), i el Director de l'Agència Catalana de la Joventut, el Juli Fernàndez (bloc).

El9nou.cat: Inauguren a Vic l'Oficina Jove d'Osona destinada als 27.000 joves de la comarca

Video-post: Plats trencats (UGT)

Un vídeo interessant de l'UGT-SICO d'Osona sobre la vaga general.

De nou Osona guardonada. Ara amb el Premi Nacional de Premsa a El 9 Nou

Si fa un any era Osona.com que rebia el Premi Nacional de Comunicació, en l'apartat de proximitat, enguany un altre mitjà de comunicació osonenc ha estat premiat amb el Nacional de premsa, El 9 Nou.

Els dos mitjans són de referència pel país, perquè ho són des de la comarca, fent periodisme de qualitat.

El 9 Nou, que va sorgir, al 1978, com una edició de paper, ha anat creixent creant un grup comunicatiu amb televisió, un portal (i Twitter) a internet i ara ràdio, esvedenint un d'aquells mitjans que ja formen part del paisatge d'Osona.

Crec que és una gran notícia per la comarca d'Osona tenir mitjans de comunicació reconeguts nacionalment, perquè aporten valor afegit a la nostra terra i, a més, qualitat democràtica.

La pluralitat en la comunicació és necessària, i aquesta, a més, ha de ser de qualitat. Però, a més, el periodisme local és un factor de cohesió dels territoris molt important, donant forma a un imaginari compartit que la comunicació de masses, abans, i ara en la societat líquida de l'era d'Internet, és un bé molt preuat.

Des d'aquí, cal felicitar els guardonats, però sobretot donar les gràcies!

El9Nou.cat: El 9 Nou guardonat amb el Premi Nacional de Premsa 2010

Jeroni Vinyet osonenc del 2009, un premi al 13D recollit a Torelló (de mans de Miquel Franch)

Ahir, es va celebrar la gala per donar el premi de l'Osonenc de l'Any que organitza El 9 Nou, es va fer al Teatre Cirvianum de Torelló, que es va omplir per la ocasió.

El guanyador va ser Jeroni Vinyet, delegat d'Òmnium Osona i activista nacionalista de referència per la comarca i, per què no?, del país. Una persona que representa l'activisme patriòtic del segle XXI, en lluita per una nació inclusiva que suma per aconseguir la llibertat.

Els nominats (12) del premi els escull n jurat i el guanyador s'escull per votació popular. Si no vaig errat, enguany s'han comptabilitzat prop de 1500 butlletes de votació.

El guanyador, en Jeroni, havia estat nominat per l'impuls i lideratge en les consultes sobiranistes del 13D a Osona. Així que aquest premi també és per tots aquells qui van (i vam) treballar perquè les consultes fossin un èxit.

Però a més, que l'escenari fos Torelló i que fos l'alcalde Miquel Franch, que amb el seu vot qualitatiu va fer que no s'aprovés una moció de suport a les consultes, fa que el premi tingui un regust encara millor, d'encara més reconeixament als voluntaris del 13D.

Felicitats Jeroni i felicitats a tots els patriotes que en movilitzàrem pel 13D!

El9Nou.cat: Jeroni Vinyet osonenc de l'any

Galeria de fotos de El9Nou.cat

Esquerra Compleix!

Ahir vam presentar la campanya comarcal Esquerra Compleix.
Aquesta campanya té l'objectiu de travessar el soroll que vol amagar la feina feta per l'independentisme que ha estat governant aquest país.
Els republicans d'Osona passarem balanç dels compromisos adquirits en les darreres eleccions, tant a nivell comarcal (els famosos 13 Punts d'Esquerra per Osona) com a nivell nacional.
La campanya té una dimensió interna (fer arribar la informació de la feina feta a la nostra gent) i una altra de cara a la ciutadania. Podríem dir que aquesta part ja va començar amb la conferència del Conseller Ausàs durant la setmana de la República que vam organitza Esquerra Osona.
Volem posar en valor la feina feta, perquè n'estem orgullosos.
Volem passar balanç del què hem aconseguit, però també del què no (i el per què), perquè volem ser transparent.
Volem lluitar contra la desafecció política del "tots són iguals", perquè això només interessa a l'immobilisme social i nacional.

Facebook d'Esquerra Compleix
Bloc d'Esquerra Compleix
Osona.com: ERC diu que «compleix»
Vilaweb: ERC presenta a Vic la campanya Esquerra Compleix
Ràdio Ona: Es presenta a Vic la campanya Esquerra Compleix

Recordant qui estava pel manteniment del batxillerat nocturn i qui no

En els darrers anys el batxillerat nocturn de Vic (el d'Osona) ha estat en el punt de mira del departament d'Educació. No per mimar-lo, sinó per desmantellar-lo. Ara, s'ha fet enrere.
Esquerra Osona vam estar al costat de la mobilització social i de la comunitat educativa pel manteniment del batxillerat.
És de justícia reconèixer la tasca del Josep Maria Freixanet (bloc), el diputat d'Esquerra a la comarca, ja en seu parlamentària o entre bambalines. Com que no està de moda reconèixer la bona tasca i el compromís dels polítics, doncs com a mínim que el reconeixament quedi en aquest bloc.
És curiós ara veure aquest vídeo quan en el Ple Comarcal el PSC i CiU van tombar una moció a favor del manteniment (i la renovació) del batxillerat nocturn presencial a Vic.
Llàstima que la memòria sigui tant efímera en la política (i en l'anàlisi d'aquesta!)...

Bloc de Josep Maria Diéguez (2009): BATXILLERAT NOCTURN A OSONA
Bloc de Josep Maria Freixanet: Malgrat l'oposició de CiU i el PSC, salvem el batxillerat nocturn de Vic
Youtube: Lluita per mantenir el batxillerat nocturn a Vic

Normalitzant Anglada, tot banalitzant-lo

En les darreres setmanes, el fet immigratori ha aflorat com un dels temes que centren l'agenda política.
La polèmica iniciativa del padró de l'alcalde de Vic, la conferència d'ahir de Joan Puigcercós, l'estirabot continuat del popular García Albiol de Badalona contra la immigració romanesa (gitana), la presentació del primer estudi de la realitat dels joves d'origen immigrat a Manlleu, etc.
Però també vivim la banalització d'Anglada per part de televisions espanyoles (que només fan que normalitzar el líder de PxC i li donen una quota de pantalla que no té cap partit extraparlamentari).
A vegades semblen que la intenció és anar a pagès a veure un paio estrafolari i ridiculitzar-lo. Quan aquest home si una cosa no té, és por al ridícul, si això li comporta quota de pantalla.
L'únic del què serveix la presència repetida d'Anglada a la pantalla només fa que ens acostumem a la seva figura i opció i que l'integrem a l'imaginari polític.
La cultura del riure fàcil no serveix per lluitar contra l'ou de la serp.

Anteriors blocades al respecte:

Què és necessari perquè el mal triomfi?

El cabdill de la PxC em llegeix... i no li agrada!

La demagògia xenòfoba d'Anglada vol assaltar el Parlament

Tag Immigració

El Triangle: Anglada condemnat per agredir un menor que li va dir fatxa

Naciódigital: L'ou s'ha trencat

Osona Tour Consultes 25 d'abril

25 d'abril, continuem fent història!

Avui, una nova onada de consultes sobiranistes, de la qual en destaca la de Girona, tornarà a donar veu a catalans i catalanes per tal que mostrin la seva opinió davant una pregunta clara: Vols la independència de Catalunya?
Només cal respondre i encarar la democràcia, és a dir, la voluntat popular.
A Osona Espinelves, Muntanyola, Lluçà, Balenyà i Olost faran la seva consulta.
El 25 d'abril de 2010 ja formarà part de la cronologia de l'alliberament del país. Fem història, anem a votar!

Setmana de la República a Osona

El dia 14 d'abril farà 79 anys de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Esquerra Osona hem organitzat algunes activitats emmarcades en La Setmana de la República, com ara una conferència de Jordi Ausàs, Conseller de Governació, una visita al Parlament de Catalunya (ara que fa 30 anys de la represa d'aquest) i a més batejarem la seu de Vic i d'Osona com a Casal Republicà de Marià Serra i Badell, l'alcalde republicà de Vic.
Podeu anar seguint la Setmana de la República a http://setmanadelarepublica.blogspot.com

Homenatge a les víctimes del conflicte: orgull i absències

El dissabte vaig estar orgullós de ser d'Esquerra Republicana de Catalunya i de formar part d'un projecte com el del govern de progrés de Catalunya.
Sí, en uns moments d'acorralament per part de l'opinió publicada d'aquestes dues opcions, és un gaudi poder assistir a l'homenatge a les víctimes d'Osona de la repressió franquista que es va fer al MIT de Manlleu.
Em vaig sentir orgullós que el govern del que en formo part hagi tirat endavant iniciatives a favor de la memòria històrica de les víctimes del franquisme com l'acte del dissabte.
Òbviament que en la guerra hi van haver abusos en ambdós bàndols, tampoc ara aquí faré una comparativa quantitativa ni qualitativa, només diré que les víctimes en la reraguàrdia de la zona republicana van tenir la seva rehabilitació (els màrtirs i los caídos) i es van recordar durant els anys de la dictadura de Franco. La transició amenaçava en comportar el pacte del silenci, un silenci injust per les víctimes davant l'autoritarisme feixista del general.
I orgullós em vaig sentir de compartir formació política amb l'alcalde de Manlleu, Pere Prat, que va acceptar acollir l'acte i ser-hi present. L'alcalde de Vic no ho va voler fer.
Va ser un moment molt dur veure l'homenatjat de Vic que era l'únic que no rebia el reconeixament per part del seu alcalde...
La Generalitat, a Manlleu i amb Pere Prat al capdavant, va fer justícia i jo me'n sento orgullós.
Apunts sobre la memòria històrica

De blocaires.osona a l'osonosfera.cat

El passat divendres al Casino de Vic, es va fer l'assemblea constituent de l'osonosfera, la comunitat blocaire de la comarca d'Osona.

Tot va començar un 22 de novembre del 2007 a les Gorgues, amb la presentació del manifest blocaires.osona. Aquell va ser un primer pas fet per blocaires que ens movíem en la política).

A partir de llavors, la comunitat blocaire va superar el primer nucli "polític" i l'olla 2.0 va anar fent xup xup i la comunitat blocaire osonenca ha vist néixer un portal de referència, hem fet diferents conferències, hem estat presents a la Catosfera i vàrem tenir un paper en els Premis Blocs que es va celebrar a Vic al 2009.

El divendres érem l'Adriana Barba (elegida presidenta), el Joan Ballana, el Josep Comajoan, el Dani Martínez, Joan Ayats, Jordi Vila, Guillem López, Carles Banús, Jordi Font i Iñaki Escudero, però la Osonosfera són tots els blocaires de la comarca.

Apunts sobre l'osonosfera

PS: un bon salt de blocaires.osona a l'osonosfera

Aliats contra Vic?

El 9 Nou ha publicat una notícia amb un titular espectacular: Aliats contra Vic.
No comparteixo aquest titular, malgrat que subscric l'article. Miquel Franch (PSC), Núria Güell (CiU) i jo mateix (ERC) no estem aliats contra Vic, sinó que estem convençuts que Vic ha d'exercir una capitalitat diferent, una capitalitat solidària amb el territori que lidera i que permeti una comoditat per part d'aquest territori mentre que la seva capital, Vic, en surti més reforçada.
A vegades tinc la sensació que Vic vol exercir una capitalitat centrifugadora en una comarca amb 51 municipis, un dels quals és ciutat amb 20.000 habitants i un altre supera en escreix els 10.000, amb territori interns amb dinàmiques pròpies, que coordinades ens aportaria una fortalesa com a comarca molt important.
El lideratge autista de Vic difícilment catapultarà aquesta gran ciutat a tenir un paper rellevant en el mapa nacional. Un lideratge còmplice amb el territori, reforçaria Vic.
Jo no estic en contra de Vic, estic a favor de Vic amb un altre tipus de capitalitat.

Alguns apunts anteriors sobre la ciutat de Vic:
Vic, capitalitat dramàtica (i no parlo sols de teatre)
Un dia històric territorialment
Videopost: La sociovergència i el batxillerat nocturn de Vic
L'antivigatanisme segons Comajoan
Les urgències de Torelló i el lideratge comarcal

Notícia a la web de El 9 Nou sobre el tema. (Aquesta notícia no és la mateixa del diari paper)