dimecres, 2 de març de 2011

De La Vanguardia Española a La Vanguardia en català


(L'enyorat) Ramon Barnils afirmava que serem independents el dia que La Vanguardia fos independentista (o no si posés d'esquena).
Aquest dilluns, a Vic, es va presentar l'edició en català de La Vanguardia (i aquí la versió catalana), una edició que no vol ser una traducció de la versió espanyola, però que poc o molt ho haurà de ser, dic jo... perquè compartiran continguts. Potser és que la castellana també serà una versió parcialment traduïda.
El fet que el diari del Grupo Godó, del Conde homònim, tingui una edició en català és un gran pas per la nostra llengua. No podem ignorar que és el diari més llegit del nostre país.
Ja s'han aixecat veus hostils a La Vanguardia, bàsicament per desavinença amb la línia editorial (monàrquica, liberal conservadora i autonomista ). Però que la "rivalitat" no ens encegui, perquè llavors serem uns sectaris. En visió de país, el que es va presentar a l'Atlàntida de Vic va ser un gran avenç pel país i la nostra llengua (i ara també la del José Antich i el Conde Godó).
Senyores i senyors, que La Vanguardia va ser capaç d'editar-se a les dues Espanyes durant la Guerra Civil! que ara surti en català vol dir que el català ja compte pels més pragmàtics i tot.
Abans d'acabar, però, no voldria fer una petita reflexió sobre el fet de presentar l'edició en català del diari a Vic. Tal com reflexionava en Josep Comajoan al Twitter, es va buscar la capital de "la Catalunya catalana" per semblar més catalans? o és que busquen una edició pels de poble (en català) i una pels de ciutat (en castellà)?
Ja m'està bé que comptin amb la gent de comarques per fer presentacions nacionals, però per quan alguna presentació de tipus econòmic o científic a Vic?

Dos articles sobre el tema:
Jordi Font a Nació Digital: "La Vanguardia" en català
Josep Comajoan al bloc d'ESCAAC: Puix que parla català, vejam què diu