dilluns, 14 de març de 2011

Ramon Barnils, homenot


El meu apunt número 700 en aquest bloc és en homenatge a un dels homenots del nostre país, Ramon Barnils (wiki), perdiodista, patriota i que bregava on fos per la justícia, també la social.
En Barnils era un home que tenia un país al cap i el verbalitzava. Eren temps del pujolisme hegemònic, que arribava a censurar programes de tele (recordem el Persones Humanes) i de ràdio, on en Vendrell, en Monzó i en Barnils en van ser víctimes.
Personalment vaig connectar amb el pensament del Barnils a través del setmanari El Temps (podeu trobar articles seus a la web de Contrastant) i en la tertúlia radiofònica "Postres de Músic". I, en persona, va ser per primera vegada en unes jornades de les JERC a Manlleu, on va etzibar que Catalunya seria independent quan La Vanguardia ho fos (activament o passivament). Quan es va presentar l'edició en català, vaig pensar en ell.
Com també el dia que vaig sentir a Saül Gordillo, en un sobretaula parlant del projecte de l'ACN, una agència de notícies, a la fi, nacional. Era així com en Barnils creia que ens havíem de mostrar el món i explicar el món als catalans.
No puc oblidar, tampoc, la seva aparició en la pel.lícula "El complot dels anells", de Bellmunt, on feia de diputat.
Avui fa deu anys de la seva mort. És un homenot a recordar.

Web del grup de periodistes Ramon Barnils
Ara.cat: Deu anys sense Ramon Barnils
Nació Digital: Barnils reneix a la xarxa 10 anys després de la seva mort
Biel Barnils: No se'l podia comprar
Saül Gordillo: Ramon Barnils i l'agència nacional

... i recorda, si twitteges (o piules) sobre en Barnils, utilitza el hashtag (o etiqueta) #barnils

5 comentaris:

Anònim ha dit...

EVIDENTMENT ETS MOLT JOVE AMIC MEU,QUI VA PERSEGUIR AN BARNILS I AN VENDRELL,NO TAN AN MONZO,VAN SER ELS SOCIATES,POTSER CiU NO ALS VA DEFENSAR COM CALIA,PERO EL QUASI ODI QUE ELS SOCIATES SENTIEN ENVER A ELLS ERA MITIC,FINS I TOT MOLTS HANS MANIFESTAREM DAVANT EL CARRER NICARAGUA,CONTRA L'IMPOSICIO DE LA SEVA DEFENESTRACIO.
JUGANT AMB BCN.

Anònim ha dit...

A Torelló, coneixem un cas relacionat amb aquests grans mestres de la comunicació nacional que apunta en Jordi i que no té a veure amb els sociates que tu dius.
Per ser convergent no cal sempre la culpa als sociates, que en tenen sovient.

Jaume

Anònim ha dit...

Gran periodista i home de ràdio!

Roger.

Biel Barnils ha dit...

Gràcies per l'entrada, Jordi, que no he llegit fins avui. Al final haureu de muntar un club de fans Ramon Barnils :)
Ell va creure en Erc en moments molt difícils. Més que els d'ara.

Jordi ha dit...

Hola Biel,
si fan el club m'hi apunto.
Saps que la primera vegada que vaig sentir en Barnils (deixa'm dir-ho així...) em va caure fatal!... perquè em va provocar, jo un post-adolescent de mires monolítiques, fruit de la discoteca hormonal. Ja veus...
Amb això d'ERC, ho clava en aquest vídeo.