Ramon Barnils, homenot

El meu apunt número 700 en aquest bloc és en homenatge a un dels homenots del nostre país, Ramon Barnils (wiki), perdiodista, patriota i que bregava on fos per la justícia, també la social.
En Barnils era un home que tenia un país al cap i el verbalitzava. Eren temps del pujolisme hegemònic, que arribava a censurar programes de tele (recordem el Persones Humanes) i de ràdio, on en Vendrell, en Monzó i en Barnils en van ser víctimes.
Personalment vaig connectar amb el pensament del Barnils a través del setmanari El Temps (podeu trobar articles seus a la web de Contrastant) i en la tertúlia radiofònica "Postres de Músic". I, en persona, va ser per primera vegada en unes jornades de les JERC a Manlleu, on va etzibar que Catalunya seria independent quan La Vanguardia ho fos (activament o passivament). Quan es va presentar l'edició en català, vaig pensar en ell.
Com també el dia que vaig sentir a Saül Gordillo, en un sobretaula parlant del projecte de l'ACN, una agència de notícies, a la fi, nacional. Era així com en Barnils creia que ens havíem de mostrar el món i explicar el món als catalans.
No puc oblidar, tampoc, la seva aparició en la pel.lícula "El complot dels anells", de Bellmunt, on feia de diputat.
Avui fa deu anys de la seva mort. És un homenot a recordar.

Web del grup de periodistes Ramon Barnils
Ara.cat: Deu anys sense Ramon Barnils
Nació Digital: Barnils reneix a la xarxa 10 anys després de la seva mort
Biel Barnils: No se'l podia comprar
Saül Gordillo: Ramon Barnils i l'agència nacional

... i recorda, si twitteges (o piules) sobre en Barnils, utilitza el hashtag (o etiqueta) #barnils