L'Estat català com a oportunitat contra la corrupció

En Jeroni Vinyet és un referent de l'activisme polític independentista i cultural de la meva comarca, la d'Osona; va ser elegit osonenc de l'any del 2009, en una gala al meu poble, Torelló. Era un reconeixement col.lectiu a tots als qui vam fer que la consulta sobre la independència de Catalunya al 13D fos un gran èxit. La gran majoria, per no dir tots, ens vam sentir orgullosos d'aquest reconeixement que, a més, tenia el morbo que l'ajuntament de llavors, amb alcalde del PSC, no hi havia donat suport.
Us parlo d'en Jeroni, perquè un dia, a les portes de les darreres eleccions al Parlament, em va fer la seva reflexió sobre el què és més interessant del procés independentista que ja s'albirava després de la manifestació de l'11 de setembre. Per ell, aquest procés és un esdeveniment històric en un context de descomposició del sistema (més enllà del context nacional), cosa que fa que sigui una oportunitat per reinventar una nova manera d'entendre com ha de ser l'estat, l'exercici de la democràcia i les relacions socioeconòmiques en el marc d'aquest nou estat. Una opinió que comparteixo al 100%.
Les darreres setmanes veiem com al context de crisi econòmica se li suma una corrupció emergent massa extensa per ser anecdòtica. No ens ha d'estranyar aquesta seqüència d'esfondrament de l'economia especulativa desbocada i la subsegüent emergència de corrupció política-financera. Tot forma part d'un sistema fruit d'una degradació del sentit del bé comú i la solidaritat ciutadana que permet la convivència harmònica en societat. Quan el principi principal d'una societat és l'enriquiment al preu que sigui i sense un interès de responsabilitat col·lectiva arribem on som. No és casual que la indignació per tot plegat surti a la llum pública quan la situació social és obertament crítica per una gran part de la societat. Abans, per exemple, la corrupció no tenia les seves conseqüències electorals, només cal recordar els casos del País Valencià i les Illes respecte al PP.
El procés d'independència del nostre país és una oportunitat per fugir d'aquesta degradació moral col·lectiva i sistèmica. I no ho dic insinuant que la corrupció és aliena als catalans (la corrupció a Europa la trobem des d'Islàndia fins a Grècia), sinó que ara els catalans tenim una gran oportunitat per construir un nou país, un nou sistema socioeconòmic, ho podem fer perquè anhelem un estat propi, però també ho podem fer perquè el capital i els actors de l'statu quo estan prou desacreditats i debilitats com perquè no sigui imperatiu la seva tutel·la al procés sobiranista. Està a les nostres mans abraçar l'oportunitat que en Jeroni va voler compartir amb mi, a les portes del 25N.

Publicat a Nació Digital

On és l'esperit del 10J?

Fa dies que no feia cap entrada en aquest bloc, la veritat és que la campanya, les eleccions i les post-eleccions municipals han estat bastant bloquejadores, més enllà del diari de campanya.
Avui tampoc no faré un apunt dels que solia fer, però intentaré reprendre la meva activitat blocaire. Aquest cop, però, us vull referenciar l'article que vaig publicar ahir a la meva columna (mòbil, normalment era dimarts, ahir era dilluns i crec que les properes seran en dissabte). Vaig escriure sobre l'auge del poder del PP a Catalunya, que de la mà de CiU ha entrat de ple a la Diputació de Barcelona.
Tot plegat, a través d'un twit, em va fer reflexionar sobre aquest fet, just quan fa un any de la massiva manifestació sobiranista del 10J. On és aquell esperit unitari de la defensa de la nació catalana? I ja no diguem el 13D...
A vegades embla més que l'horitzó nacional que aspirem a Catalunya és més que les forces nacionals algun dia es posaran d'acord per fer un pas en la llibertat del país, que no pas fer aquest pas... I aquí, la reflexió l'hem de fer tots!
Columna a Nació Digital: Els exorcistes de l’esperit del 10-J al poder

Després de les consultes: front cívic i front institucional

Des del 13 de setembre de 2009, quan a Arenys es va fer la primera consulta per la independència, fins el diumenge, que es va fer la darrera onada liderada pel cap i casal, Barcelona, l'independentisme català ha fet un salt social.
L'independentisme ha encetat un nou estadi, el de l'espai cívic, després que hagi transitat per l'estadi més combatiu, el dels grupuscles polítics i intel.lectuals i els dels partits i les institucions.
El nou segle ens porta noves formes d'acció política i nous agents, que segueixen les lògiques de les xarxes socials d'internet, on s'és capaç de crear comunitats d'interès compartit que poden prendre una volada important.
En un altre situació (social, geogràfica i política) trobem els moviments populars al món àrab, que han pres forma ingent des de les xarxes socials d'internet.
Els moviments civils ja són un actor central en les democràcies de principis dels segle XXI, i a casa nostra no en som una excepció.
Ara bé, no podem perdre de vista, però, que vivim en unes democràcies que s'expressen institucionalment a través de la representació política que surt de les eleccions legislatives.
Ni els moviments cívics poden ignorar les institucions democràtiques i representatives ni els partits polítics i les institucions poden ignorar els moviments cívics. I l'independentisme, si vol ser exitós ha de saber conjugar, amb intel.ligència i pragmatisme els dos fronts: el cívic i l'institucional.

Nació Digital: Barcelona decisiva
Vilaweb: Més de 880.000 vots des d'Arenys de Munt
La Vanguardia: El Govern avala las consultas pese a las reticencias de Duran
Ara.cat: La vicepresidenta es nega a confirmar el seu vot contrari a la independència
Avui.cat: Duran asssegura que les consultes no crearàn divisions entre CDC i UDC
El Periódico: Duran considera que la consulta no ha canviat i res i subratlla que CiU només va prometre el pacte fiscal

Del 13D al 10A, consultes per la independència

En la columna que escric cada 15 dies a Nació Digital, he escrit sobre el 13D i el 10A, sobre la primera onada de consultes després de la d'Arenys i la que toca aquest dissabte, una data clau, ja que la ciutat de Barcelona viurà la seva jornada per mostrar la voluntat de poder decidir sobre la independència de Catalunya.

L'article és: Del 13D al 10A

Ahir, l'alcalde de Vic Vila d'Abadal també va escriure sobre la consulta de Barcelona, incitant als barcelonins a votar, tot contraposant-se al seu líder demòcratacristià, Duran i Lleida, ariet de l'independentisme català, des de la seva habitació de 5 (o 6!) estrelles estant... Llegiu l'article aquí.

Independència i socialsme

Fa setmanes, va aparèixer a la llum pública que socialistes del Penedès manifestaven per escrit que eren partidaris de la independència de Catalunya. Avui, una socialista osonenca il.lustra, la Dolors Collell, antiga Delegada d'Educació a la Catalunya Central, és notícia a Osona.com perquè ha twittejat que dóna suport als socialistes penedesencs.
El temps ens dirà si són moviments de cara al congrés del PSC de la tardor o si són moviments de caràcter electoral de cara les municipals (la Dolors Collell és parella del candidat del PSC de Manlleu, que es va posicionar en contra de la independència durant el 13 D -podeu mirar un vídeo del "no-debat" arràn d'això al Consell Comarcal) i molts dels socialistes penedesencs són alcaldes.
És sabut que entre l'electorat i dins mateix de cada partit hi ha independentistes, malgrat que aquests partits no ho siguin, com és el cas de CiU, PSC i ICV.
Sóc de la opinió que cap força política en solitari portarà Catalunya a la creació d'un Estat Propi, malgrat que sigui necessari de forces polítiques eminentment independentistes que moguin la centralitat política cap a aquesta opció. ERC ho ha fet en la darrera dècada, concloent amb el col.lapse institucional Catalunya - Espanya, que va eclosionar el 10J. Jo sóc dels que crec que políticament estem més a prop que mai de la indèndència, des de les darreres no-nades republiques catalanes del 31 i del 34 del segle passat.
Ara bé, el necessari és que els partits majoritaris o la majoria de partits parlamentaris (que no és el mateix) assumeixin la tesi independentista, amb l'horitzó clar, però el camí també (ai, aquest camí que sempre s'oblida...). Però de res servirà que es fossilitzin sectors indpendentistes minoritaris en partits que no ho són.
No és el mateix que un partit sigui independentista, que no que tingui independentistes dins seu. Sobretot si són minoritaris. Mireu si no la CiU dels 80 i 90, i, de moment, l'actual.
S'ha de crear un pol polític independentista, amb programa social i econòmic, que pugui portar a la majoria de partits polítics al consens de la via independentista, sent consciens que no tots els partits ho poden acabar assumint. ICV (o no) i CDC és possible que tard o d'hora se sumin a la via independentista. Però el PSC i la UDC de Duran...?

Jeroni Vinyet osonenc del 2009, un premi al 13D recollit a Torelló (de mans de Miquel Franch)

Ahir, es va celebrar la gala per donar el premi de l'Osonenc de l'Any que organitza El 9 Nou, es va fer al Teatre Cirvianum de Torelló, que es va omplir per la ocasió.

El guanyador va ser Jeroni Vinyet, delegat d'Òmnium Osona i activista nacionalista de referència per la comarca i, per què no?, del país. Una persona que representa l'activisme patriòtic del segle XXI, en lluita per una nació inclusiva que suma per aconseguir la llibertat.

Els nominats (12) del premi els escull n jurat i el guanyador s'escull per votació popular. Si no vaig errat, enguany s'han comptabilitzat prop de 1500 butlletes de votació.

El guanyador, en Jeroni, havia estat nominat per l'impuls i lideratge en les consultes sobiranistes del 13D a Osona. Així que aquest premi també és per tots aquells qui van (i vam) treballar perquè les consultes fossin un èxit.

Però a més, que l'escenari fos Torelló i que fos l'alcalde Miquel Franch, que amb el seu vot qualitatiu va fer que no s'aprovés una moció de suport a les consultes, fa que el premi tingui un regust encara millor, d'encara més reconeixament als voluntaris del 13D.

Felicitats Jeroni i felicitats a tots els patriotes que en movilitzàrem pel 13D!

El9Nou.cat: Jeroni Vinyet osonenc de l'any

Galeria de fotos de El9Nou.cat

Sobre Josep Colomer i el seu article contra la consulta del 13D

En el Ple Comarcal d'aquest mes de desembre, es van aprovar els pressupostos (sense el suport de l'opoisició), es va tocar el tema de les vegueries (aprovant-se una moció un pèl estranya de l'equip de govern) i vaig intervenir per mostrar el meu desacord amb el vice-president socialista Josep Colomer, que va fer en el seu moment un article a El 9 Nou, que atacava (més que fer mofa) als organitzadors de la consulta del 13D a Osona. Parlava de "república bananera", de "deixar votar a immigrants andalusos, negres i moros" (sí, així!), de "trencar la cohesió social catalana" i d'amagar els problemes reals dels catalans.

Curiosament, uns dies després de l'article, els seus socis de govern, CiU aprovaven amb Esquerra i Iniciativa, una moció en suport a la consulta...

Podeu llegir la meva intervenció completa en aquest enllaç. Clica aquí

Unitat, estratègia, partits i ciutadania: Ara!

Una de les preguntes que es repeteix més en el post-13D és: "i ara què?".

Ara és moment d'unitat, de mantenir la tranversalitat del moviment cívic i lleialtat unitària que s'ha donat en cadascuna de vila i ciutat on la gent va poder omplir les urnes.

La fortalesa i la clau dels bons resultats que hi ha hagut han estat la feina ben feta i rigorosa i el treball leial i unitari dels organitzadors.

Ara és moment d'estratègia, de pensar a mitjà termini, saber quin és el procés global de tot plegat. Perquè hem de ser conscients que en la creació d'un estat d'opinió (i d'ànim), de fer una declaració d'intencions de més democràcia i de llibertat nacional sense res al darrera només faria que crear frustració.

Ara és el moment dels partits, perquè prenguin consciència de quin és el paradigma polític en què ens estem endinsant, el paradigma sobiranista, i si volen implicar-s'hi o el volen combatre. És el moment dels programes polític i els programes de país.

Ara és el moment de la ciutadania, perquè plantegin com volen usar les eines polítiques que tenen el seu abast, que són les institucions públiques catalanes i els partits polítics. La independència espontània no existeix, la sobirania s'aconsegueix i s'exergeix a través de la política i les seves eines.

4024 persones pel dret a decidir a Torelló, malgrat els entrebancs

Un moment històric a la meva vida

34,67% de convocats a les urnes a Torelló han anat a votar.

34,67% de ciutadans que formen part del cens electoral, a més de joves a partir dels 16 anys i immigrants amb residència a Torelló.
Un èxit si parlem d'un municipi de més de 13.000 habitants, on el boca orella no és el mitjà de movilització de masses.
Un èxit si parlem d'un municipi on el seu alcalde i la major part del seu equip de govern de 13 regidors no van donar suport a la consulta.
El pes d'un alcalde en el seu poble és important, molt important. És el líder polític de la institució pròpia del municipi, elegit pels representants votats pel poble. Una importància sobretot simbòlica, l'alcalde de tots. Que per alguna cosa no va voler donar suport a què els torellonencs podessin votar responent la pregunta d'una consulta impulsada per la ciutadania, sense els aparells estatals que convoquen i difonen les eleccions.
Si a més i sumem que els regidors del partit més votat (PSC) i la meitat del segon (CiU), ambdós governant, no van donar suport a la consulta, encara complica més les coses.
I si finalment veiem que sols un partit ha fet campanya activa en el marc de les consultes (pel SÍ), la cosa encara és més dificultosa per crear ambient electoral.
Però si encara i afegim el temor de col.lectius de votants nous atemorits per rumors malintencionats, doncs...
Malgrat tots aquests fets, la consulta ha estat un èxit, com ja he dit.
Torelló ha viscut un moment històric, l'inici de l'era sobiranista de Catalunya, en la normalització de l'exercici del dret a decidir. Torelló ha posat damunt la taula la voluntat de decidir el futur de Catalunya, democràticament.
Torelló ha pogut enviar el missatge: democràcia i llibertat nacional.
I moltes gràcies als 4.024 torellonencs que han anat a les urnes i sobretot als que han anat a dipositar un "NO" a la urna, donant una lliçó de democràcia als qui estan en contra de la independència de Catalunya no han volgut que es fés la pregunta.
Per cert, més del 96% dels votants es van manifestar per la independència.
PS: la participació ha estat més alta que en les darreres eleccions europees.

13D, viu la història. Participa

En un article d’opinió vaig escriure que a Catalunya entràvem en una nova era, l’era sobiranista.
Catalunya compte amb un procés històric de llarg abast i que en el període modern té un fil conductor que es diu catalanisme.
El catalanisme té diferents vessants que donen resposta a la pluralitat històrica, social i ideològica del nostre país, però sempre amb la flama de la nostra existència com a estendard.
Cada moment ha tingut el seu catalanisme hegemònic. El conservador de principis del XX, el republicà dels 30 i l’autonomisme dels 80 del segle passat.
Amb la fi del pujolisme, el catalanisme autonomista va començar a esquerdar-se i va començar un període on l’independentisme i, sobretot, el federalisme prenien posicions.
El procés de la redacció d’un nou estatut, que superés nacionalment (i no parlo sols d’identitat) l’anterior, semblava que Catalunya s’endinsava en una era de catalanisme federal. Tot plegat, però, va fracassar amb la retallada prematura per part de la majoria dels mateixos partits catalans i amb el raspall de les Corts espanyoles.
Aquesta ensopegada històrica torna a fer trontollar els fonaments del país. I l’amenaça d’un Tribunal Constitucional al serveis d’una Constitució que s’ha quedat raquítica, després de més de 30 anys de la mort del dictador, fa que les esquerdes s’obrin i que una nova energia penetri en el catalanisme: el sobiranisme.
El 13 de setembre a Arenys de Munt, es va celebrar un referèndum sobre la independència, organitzat des de la societat civil. L’impacte va ser tant important, que tres mesos després són més de 160 municipis que celebren un referèndum sobre la independència.
Unes consultes fetes a base de la mobilització social, sense aparells estatals al darrers ni grans capitals. Amb l’esforç cívic, segurament la matèria primera principal d’aquest país.
Unes consultes que suposen una onada sobiranista de gran magnitud i que en portaran més i que demostren que el temps de la pedagogia a Espanya ja s’ha acabat, que ara és temps de la pedagogia cap als mateixos catalans. Pedagogia per fer saber que com a poble tenim dret a decidir el nostre destí i que com a ciutadans lliures ningú pot coartar la nostra opinió i voluntat.
L’era sobiranista ja és aquí, sigui quina sigui la participació, la mobilització que s’ha generat demostra quina és la musculatura nacional del país.
En el 13D, viu la història en primera persona i participa del referèndum sobre la independència de Catalunya.

De la revolució democràtica americana a la revolució democràtica catalana

Aquests dies he abandonat les meves lectures i m'he centrat en algunes que el meu estat d'ànim polític em demandaven.

Thomas Jefferson (wiki), pare dels Estats Units d'Amèrica i revolucionari republicà, ha pres la meva atenció.

És curiós com quan pensem en revolució pensem sobretot amb la francesa i la russa i quan parlem d'independències de nacions pensem en nacions de l'Europa de l'est, sobretot.

La primera potència mundial del darrer segle i aquest va aconseguir la independència i a través d'una revolució democràtica, republicana, de primer orde. Possiblement el fet que els EE.UU. tingui una actitud reaccionària a nivell internacional ha fet perdre la referència revolucionària dels orígens dels EE.UU.

Llegint la declaració de la independència dels EE.UU. i veient el tarannà democràtic del moviment independentista nordamericà, puc dir que els catalans tenim un referent històric clar en el nostre moviment d'alliberament nacional, el dels EE.UU.

I personalment, em puc prendre com a referent a Jefferson, qui pensava que la revolució democràtica, republicana, ha de ser permetent per mantenir la democràcia autèntica i profunda.

Endavant doncs amb la revolució democràtica catalana i l'alliberament nacional, i que no s'aturi ni en el 13D ni en la jornada d'aconseguir la independència, sinó que continui aprofundint en la democràcia, la justícia i la llibertat.

El 13 de desembre, votem tots!

El diumenge dia 13 de desembre, Torelló serà protagonista d'una data en què 161 municipis catalans celebraran un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Aquests referèndums són convocats per la societat civil de cada una d'aquestes poblacions amb la voluntat de mostrar que el Poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur i el seu estatus respecte l'Estat Espanyol i la comunitat internacional.
Un dret a decidir que s'entén en tant que principi democràtic, perquè és la ciutadania qui lliurement expressa la seva voluntat com a membres d'un col.lectiu nacional com és la dels catalans.
Hi ha qui diu que el dret a decidir no és legal. Possiblement és cert, possiblement la Constitució Espanyola no admet el dret a decidir dels pobles que conformen l'estat actualment. Un dret, per altra banda, que el recull la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides. És possible, també, que aquesta llei espanyola tampoc no admeti la constitucionalitat de la realitat nacional catalana i, malgrat això, els catalans ens sentim nació i ens sabem nació.
Les lleis han d'estar al servei de la ciutadania, no fer que la ciutadania estigui dominada per un cos legislatiu enquistat en plantejaments que neguen la identitat dels pobles o l'exercici democràtic del dret a decidir. Si una llei nega el dret a existir o al dret a ser preguntat a un què vol, és una llei legítima i democràtica?
Aquesta consulta serà una demostració de voluntat democràtica i de voler decidir, hem de fer tots pinya per la democràcia i el dret a decidir, per demostrar-nos a nosaltres mateixos i a la resta del món que els catalans i les catalanes som i volem ser. I volem ser el què nosaltres decidim, lliurement.
Per la democràcia i el dret a la llibertat individual (expressar la voluntat personal en una urna) i la llibertat col.lectiva (decidir què volem com a nació), nosaltres, com a regidores i regidors elegits democràticament per la ciutadania de Torelló, demanem que participeu en el referèndum del diumenge 13 de desembre, per demostrar que el Poble català té dret a decidir el seu present i el seu futur, democràticament i lliurement.
Al 13 de desembre, vota i exerceix el dret democràtic a decidir el teu futur com a ciutadà i membre d'una nació que es diu Catalunya.


Article publicat al Setmanari Torelló i signat per: Jordi Casals, Montse Ayats, Cristina Sala, Manel Romans, Lluís Sabatés, Núria Güell i Albert Soldevila, regidors i regidores de Torelló

A favor del 13D: de tots els partits i de tots els sectors, però l'alcalde no hi era

Avui dimarts al vespre, en l'acte central de la Comissió 11 de Setembre - Vall del Ges Decideix hem omplert la sala d'actes del Centre Cívic del Barri de Montserrat de Torelló.

Més de 200 persones, algunes dretes i tot, han assistit en un acte a favor de la participació en el referèndum sobre la independència de Catalunya que se celebrarà el proper diumenge, el 13 de desembre.

Ha estat un acte on hi havia gent de diferents sectors i de diferents partits. Un acte unitari i cívic. Un acte a favor de la democràcia i el dret a decidir del poble de Catalunya.

Dues imatges, en opinió meva, han sobresortit.

La primera ha estat la dels parlaments dels alcalde de Sant Vicenç i de Sant Pere de Torelló. Dos municipis on el consistori han donat suport a la consulta. El de Torelló no hi era. La majoria del consistori no va donar suport a la consulta. Una imatge, la d'una absència, colpidora.

La següent imatge ha estat la de persones de tots els partits i significatives de la Vall a l'escenari acompanyant a l'antic alcalde de Torelló, Josep Solà, llegint el manifest en suport a la consulta del 13D.

Al final, un clam: al 13, tots a votar, per la democràcia i per la llibertat. Com a poble tenim dret a decidir i volem decidir!

Esquerra respon

... I òbviament respon a favor del 13D!

No és el Tribunal Constitucional, éstúpid!

Ahir hi va haver Ple i s'hi va tornar a parlar del dret a l'autodeterminació. Hi havia una moció de suport a l'editorial que van publicar els principals diaris catalans en defensa de "la dignitat de Catalunya".

La moció era d'adhesió el que es deia en l'editorial. Però l'editorial pot tenir diferents lectures. La única que jo em puc fer meva és que la dignitat no rau en l'Estatut si no en l'expressió del Poble català.

Com tothom sap ni el meu partit, Esquerra, ni jo vàrem fer campanya a favor d'aquest Estatut, ja retallat abans de celebrar el referèndum pertinent. Recordeu el pacte Mas - ZP (amb agenda oculta), oi?

Però encara que jo no estigui d'acord amb aquest text, jo respecto la voluntat del Poble català expressada en aquell referèndum. Això és el dret a decidir, preguntar i acceptar el resultat.

Ara tothom s'esgargamella contra el Tribuna Constituional que vol retallar l'Estatut (encara més!), fent saltar la condició nacional de Catalunya. Sembla.

Curiosament, els que neguen la legitimitat del Tribunal Constitucional, neguen la legalitat de les consultes d'autodeterminació. A Torelló, alguns es van escudar en això per no donar suport la que s'hi farà el 13D.

Legalment el Tribunal Constitucional ha de vetllar per la constitucionalitat de les lleis. Legalment la sobirania popular del Poble català no exiteix, legalment només exsiteix la del Pueblo Español.

El problema no és el Tribunal Constitucional! El problema és la Constitució i l'Estat Espanyol, que en la seva essència no permet la Catalunya nació en el seu sí.

Davant d'això què queda? Quin és el Pla B? Reformar la Constitució (es necessita els vots del PP i PSOE...) o iniciar un procés sobiranista?

Jo ho tinc clar.

Apunts interessants:

Lluís Pérez: L'adolescent autonomisme

Enric Xicoy: L'editorial preventiu

La Vanguardia: La dignidad de Catalunya

El Punt: La dignitat de Catalunya

30 anys de lluita per la llibertat des dels ajuntaments

Ahir vàrem homenatjar els càrrecs electes que han treballat als ajuntaments sota les sigles d'ERC en els darrers 30 anys.

30 anys de democràcia després de dècades de feixisme, dictadura i repressió.

30 anys de lluita per la llibertat des dels ajuntaments. Abans ja ho havíem fet, en portem 78 amb les sigles d'ERC.

I lluita per la llibertat, llibertats de l'individu i llibertat nacional, perquè sabem que des dels ajuntaments, a més d'ordenar i fer polítiques de cohesió i benestar ens els municipis, són la base de qualsevol lluita política, entre elles, la llibertat.

És per això que Esquerra Osona donem suport en els nostres municipis a les consultes del 13D.

Ahir vàrem omplir l'auditori de la Caixa de Manlleu, 140 càrrecs electes i quadres del partit, amb la companyia de Joan Puigcercós, president d'Esquerra i candidat a la presidència de Catalunya.

Ahir vàrem parlar de llibertat, finançament local i de la importància dels polítics que donem la cara als ajuntaments, que uns casos de corrupció vergonyants fan que se'ns posi en dubte a tots.

Com va dir Puigcercós, sens política hi ha anti-política i això ja ho vàrem patir ara fa més de 30 anys.

Web d'Esquerra: 30 anys de lluita per la llibertat des dels ajuntaments

Galeria de fotos d'Osona.com (Adrià Costa)

Galeria de fotos de El9Nou.cat (Albert Alemany)

Pel 13D, ERC posa tota la carn a la graella

Vídeo de El9Nou.cat

Ahir vàrem presentar la campanya que ERC farà a la comarca d'Osona, sota el lema "Fem un pas endavant. Vota Sí", en motiu de les consultes del 13 de desembre.
Esquerra hi posarà tota la carn a la graella i vindràn a la comarca Joan Puigcercós, Joan Ridao, Marina Llansana, Anna Simó, Joan Tardà i Oriol Junqueras, a més de la participació activa del nostre diputat Josep Maria Freixanet.
Hem de crear una dinàmica positiva i de normalitat democràtica i que tots els partits fessin campanya a favor de la seva opció. Tots sabem que el gran repte és la participació... i alguns tindran la temptació de fer campanya a favor de l'abstenció...

Vilaweb: Esquerra Osona presenta una ambiciosa campanya pel 13D
El9Nou.cat: ERC porta la cúpula nacional per fer campanya pel 13D
Osona.com: 13-D: la plana major d’ERC aterrarà a Osona per demanar el «sí»
ElTer.net: Àudio

Ex-càrrecs electes pel dret a decidir

La consulta del 13 de desembre sobre la independència de Catalunya té el repte d'aconseguir una participació important.
A Torelló, va ser un cop molt dur el fet que la sociovergència no deixés aprovar la moció de suport a les consultes. Tant sols era que la institució que representa a tots els torellonencs donés suport "moral" a la consulta que impulsa la Comissió 11 de Setembre de la Vall del Ges (facebook).
M'he trobat molts veïns que creien que la consulta no es faria perquè l'Ajuntament havia dit que no. Ans el contrari, la consulta es farà. I tots els de la comissió ens hi farem perquè sigui un èxit de participació. Als partits ens tocarà fer campanya i Esquerra perquè el Sí sigui un èxit.
Aquest dimarts a la nit, però, s'ha presentat un manifest de suport a la consulta per part de dos ex-alcaldes i ex-regidors de tots els colors (en Josep Malo i la Montse Guillamon, del PSC, no han pogut venir però ens han traslladat el seu suport explícit).
Gràcies a totes i tots els que treballeu perquè el 13D la gent de Torelló tingui el dret a expressar la seva voluntat sobre la independència, o no, de Catalunya.

Torelló: no defallirem!
Reaccions sobre la moció a favor de la consulta a Torelló
On és la majoria sobiranista al Ple de Torelló?

Foto: L'ex-alcalde Josep Solà presentant el manifest

Vídeo-post: 13 D, Osona decideix