Una de les preguntes que es repeteix més en el post-13D és: "i ara què?".Ara és moment d'unitat, de mantenir la tranversalitat del moviment cívic i lleialtat unitària que s'ha donat en cadascuna de vila i ciutat on la gent va poder omplir les urnes.
La fortalesa i la clau dels bons resultats que hi ha hagut han estat la feina ben feta i rigorosa i el treball leial i unitari dels organitzadors.
Ara és moment d'estratègia, de pensar a mitjà termini, saber quin és el procés global de tot plegat. Perquè hem de ser conscients que en la creació d'un estat d'opinió (i d'ànim), de fer una declaració d'intencions de més democràcia i de llibertat nacional sense res al darrera només faria que crear frustració.
Ara és el moment dels partits, perquè prenguin consciència de quin és el paradigma polític en què ens estem endinsant, el paradigma sobiranista, i si volen implicar-s'hi o el volen combatre. És el moment dels programes polític i els programes de país.
Ara és el moment de la ciutadania, perquè plantegin com volen usar les eines polítiques que tenen el seu abast, que són les institucions públiques catalanes i els partits polítics. La independència espontània no existeix, la sobirania s'aconsegueix i s'exergeix a través de la política i les seves eines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada