dijous, 19 de novembre de 2009

Sostres, Salvador

Pijo, de casa bona, amb passat sociata i present convergent, amic de prenafeta i amant de ministres socialistes, putero i au nocturna, enamoradís i llibertí, capritxós, sibarita, classista i nacionalista, neocon per qüestions de classe, de ploma afilada i llengua esmolada, amant de les dones i enemic del feminisme, independentista anti-espanyol i odia el meu partit més que al PP i Ciutadans junts. Masoquista literari sóc.
M'agradava llegir-lo en paper, en l'apartat d'Oci i Consum (sic) de l'Avui, en el seu bloc és massa poc autèntic.
L'aspirant etern a enfant terrible nacional li han fotut una cossa allà on li agrada ell envestir. Al cul, al seu egòlatra cul.
Dogmàtic polític, heterodoxa ciutadà, persona lliure pervertida per la televisió consumista amb tuf de brossa. El pretenciós projecte de Josep Pla en els temps del Sardà i la Milà.
Catalunya queda incompleta sense la columna publicada, a internet hi som tots, en el paper els escollits (pels qui escullen).
Em sobres a la tele, em faltes al paper.
Wiki del Sostres. Bloc del Sostres
Articles seus:
... i El mític!!!!!

1 comentari:

Roser ha dit...

Lliure, intel.ligent, amb criteri,no acatava les directrius del políticament correcte. Defensor de les llibertats i del país i amb un estil literari d'una bellesa inigualable. A vegades, comptades, fora de lloc, també.