dimarts, 3 de novembre de 2009

Desafecció, delinqüents, política, nació, catalans...



La corrupció ha ocupat el debat política a casa nostra.
El supermagistrat Garzón (i no és cap heroi de còmic) va aterrar a Catalunya amb la Benémerita i va ocupar a la capital de la Catalunya real (expressió frívola com la que més) i va emmanillar a dos prohoms del pujolisme triomfants dels 80.
La sociovergència de la Catalunya dual pujolista a la presó a l'espera de judici i enmig d'una investigació profunda.
Presumpció d'innocència i judici públic prematur ocupen l'actualitat d'aquests protagonistes públics de la Catalunya política, dels segle passat o no.
I queda un regust d'intriga de Palerm en busca de l'ormetà les amenaces d'estirar la manta que va iniciar ja fa molt de temps (en realitat 4 anys) Maragall i el 3% i que de moment ha clausurat Pujol.
En una Catalunya frustrada amb la classe política fruit del desencant amb l'avort del salt qualitatiu nacional amb el procés estatutari bord i amb una crisi econòmica que les institucions nacionals (sense pressupostos nacionals) no poden resoldre (ni van poder prevenir).
Frustració política i empastifamenta de corrupció engendren la paraula màgica de la Catalunya post-estatutària: desafecció.
El regionalisme escanya els anhels nacionals i uns (presumptes) delinqüents empastifen la política i provoquen desafecció. Catalunya, catalans...
Nació Digital: Presó

PS: El "Barto" ja ha tancat el seu bloc...
clica aquí

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El millor article que has fet. Felicitats nanu

Oriol Papell ha dit...

Un bon article, s'ha de reconèixer, però sembla que evitis parlar del PSC i vulguis ressaltar els dos convergents.

Sort que esmentes la sociovergència que de poc te n'oblides dels que ho governen tot i ara són els actuals lladres. I no diré gràcies a qui.

PSC-PSOE: el càncer de Catalunya.

Jordi ha dit...

Gràcies, anònim.
Hola Oriol, home si t'hi fixes esmento tants cops ciu com el psc, cap.
Perquè per mi la política no és corrupció, els corruptes són uns delinqüents que normalment s'autoanomenen pares de la pàtria o salvadors del poble.
Gràcies pel comentari, vehement com sempre. ;)

Anònim ha dit...

L'Alavedra i en Prenafeta són dos grans patriotes que els persegueixen i els exhibeixen només per fer mal a Catalunya i a la única força política que defensa els interessos de Catalunya: Convergència Democràtica de Catalunya.
http://www.facebook.com/reqs.php#/profile.php?id=100000419453841&v=wall&ref=ts

Anònim ha dit...

EN AQUESTA VIDA,LO PRINCIPAL ES SER FIDEL,PERO QUI ESTA FENT MAL A CATALUNYA NO MEREIX CAP FIDELITAT,I AQUEST SON ELS "SOCIATES",CORRUPTES FINS EL MOLL DEL OSSOS.
MOLT AVIAT TINDREM NOVES ESGARIFOSSES,NOMES CAL ESPERAR.
JUGANT MB BCN.