dimecres, 30 d’abril de 2008

Grand theft auto (GTA), una amenaça social?

Ahir i avui he rebut alguns sms, emails o trucades referents a la meva participació a El Món de RAC-1 del periodista Jordi Basté.
Els missatges, més enllà de les típiques, i tòpiques, felicitacions anaven gairebé totes en el sentit que valoraven l'actitud gens paternalista de la Secretaria de Joventut davant la venda del videojoc Grand theft auto (wiki), la quarta entrega d'un joc de gran qualitat, paradigma de la qualitat i la potència de la indústria del videojoc (sense res a envejar a la del cinema), però també d'una violència molt explícita.
La meva participació en el programa va ser en forma de tertúlia junt amb David Broc, Toni de la Torre i el mateix Jordi Basté.
Aquest últim va plantejar la qüestió de si la violència explícita del videojoc havia de ser regulada (altrament dita censurada), tal com s'ha fet als EE.UU. o a Austràlia, per exemple.
El Grand theft auto (GTA) compta amb l'etiqueta PEGI (Pan European Game Information) que classifica els jocs segons el seu contingut. Aquesta classificació la fan conjuntament les empreses i l'organisme independent europeu NICAM. Com podeu veure, les empreses s'hi adhereixen voluntàriament. En aquest cas, el joc no és recomanat per menors de 18 anys.
Així, que ja tenim la premissa que l'empresa productora s'autoregula.
Un cop marcat que el públic a qui va dirigit és el de majors de 18 anys, podem parlar que de als menors, que hi tinguin accés sigui responsabilitat tant dels comerços com de la família, que és en última instància la responsable dels menors. El paper de la família és important.
També cal educar en el consum responsable, saber consumir. Perquè els videojocs no són dolents per sí mateixos, com tampoc la televisió. Els videojocs serveixen per desenvolupar diverses habilitats, fomenten la superació i permeten l'expressió d'emocions i sentiments. Estimulen la creativitat i molts permeten compartir el joc amb d'altres persones.
A més, el videojoc és una expressió central en el canvi de paradigma d'expressions culturals del nostre temps, el de les noves tecnologies i d'Internet 2.0, on l'usuari és protagonista de l'expressió.
Més enllà de la resposta reactiva de la censura, cal apostar per una formació en valors sòlida, de consum responsable i de valors cívics que fomentin l'esperit crític dels i les joves, juguin, o no, al GTA.

2 comentaris:

Culius ha dit...

Molt bon anàlisi de la realitat Jordi! Els videojocs són una gran afició per mi, i moltes vegades em dol que la gent els menysprei sense coneixement de causa. La solució no és prohibir, sinó que igual com s'ha de fer amb les películes, la televisió, etc... la solució és regular.
Altre cop felicitats pel bog!

Sandra ha dit...

Discrepo només en part. La diferència entre la televisió i el videojoc és el personatge principal, aquell que decideix matar a Spiderman, no és el ,mateix que decideix fer-ho al GTA...Potser passariem una estona debatint sobre el tema amb una cervesa.

Àpali!