dimarts, 15 d’abril de 2008

I després dels 25 diputats...

Deixeu-me ser una mica catalanocèntric en la meva mirada sobre el nou govern del Regne d'Espanya.
Després dels 25 diputats que el PSC aportaven a ZP (i sobretot els pobres 8 del PP), semblava que Catalunya (si més no la socialista) hauria de veure's respectada i representada en la configuració del nou govern Zapaterista.
Ens trobem, però que es manté el nombre de ministres catalans, però que la Carme Chacón esdevé ministra d'una cartera clau pel desenvolupament econòmic i de l'autogovern de Catalunya com és la de... Defensa! No em fa res que una catalana i dona (i prenyada) sigui ministra de defensa, però no crec que aporti res a Catalunya, a excepció de reforçar el perfil nacional espanyol de la ministra.
El segon ministre, enlloc del pichiponià Joan Clos, és l'(ex-)alcalde de l'Hospitalet, Celestino Corbacho, el que sembla que és l'esperança blanca del PSOE a Catalunya, rival conegut de José Montilla i pacificador de l'Hospitalet davant els esvorancs i caos de Rodalies.
Així doncs, tenim una Carme Chacon castrense i un ministra català que no sabem quin és el mèrit que ha pesat més pes en la seva designació, si pacificar l'Hospitalet del mal fer amb Rodalies o bé ser rival del díscol President Montilla...
I per acabar-ho d'adobar, Magdalena Álvarez, la ministra dels esvorancs, manté la cartera de Fomento, així que ni partía ni doblaa, sinó ministra!
Com em deia ahir un socialista catalanista: els 25 diputats, "un regal enverinat".

7 comentaris:

filomeno2006 ha dit...

Clos, Alcalde de Barcelona el 19 de enero de 2006........

Dessmond ha dit...

Em demano si la ministra catalanista de defensa donarà d'una punyetera vegada el castell de montjuïc lliure de bandera espanyola.

Anònim ha dit...

Dessmond: els socialistes, a l'igual que els convergents, sols fan catalanisme de simbologia, així que segur que ens tornarà el castell de montjuic

Dessmond ha dit...

Anònim,
Ben ben igual, no. El catalanisme simbòlic és bastant diferent en un cas o altre.

Anònim ha dit...

El catalanisme no deixa de ser simbolisme amanit amb altas dosis de folklore. Catalunya mai serà un estat fins que la gent que hi viu no tingui conciencia d'estat i això, a dia d' avui, no passa ni per casualitat. El catalanisme d' enfrontament amb Espanya és pa per avui i gana per demà doncs és un catalanisme de contraposició en lloc de creixement. Els edificis es comencen pels fonaments no triant el color de la façana.

Anònim ha dit...

Diuen que Joan Clos anirà a AENA? això serà una país de Monty Pythion!

Jaume ha dit...

D'aquest vint-i-cinc diputats no n'espero res.