dilluns, 15 de juny de 2009

Burocràcia

Diu el clàssic que l'Estat es defineix perquè és el subjecte que té el monopoli de la violència.
També podríem dir que qui té el monopoli de l'Estat és la burocràcia, la que sempre hi és, governi qui governi.
La burocràcia ha estat denunciada des de Kafka (a vegades no sabem si són més surrealistes les seves novel.les o la mateixa burocràcia) fins a Trotski, passant pels llibertaris i llibertarians (que veuen en la fi de la burocràcia, la fi de l'Estat).
Això de la burocràcia té molt de metafísic, per la seva omnipresència insubstancial però invasora. Es fica per tot arreu per controlar cada pas. Des d'entrar una petició o un document, tant se val la complexitat. Un membre de l'administració pot estar mesos i anys per aconseguir un bolígraf punta fina. Diuen que hi ha ciutadans que han tardat anys a trobar la finestreta correcta...
Els servents de la burocràcia són molt antics, des dels mandarins als funcionaris actuals, passant pels soviètics.
Els primers, els mandarins, tenien una llengua pròpia per ostentar el monopoli del saber i l'accés a la burocràcia. Els darrers, els soviètics, van esdevenir la classe social que va suplantar a la burgesia com a classe dominant (no va pas ser el proletariat, i ca!).
Els actuals sovint són víctimes del mateix sistema burocràtic, que sembla esdevenir un organisme viu amb afectes anestessiants... També cal dir que hi ha una resistència interna dins el sistema burocràtic, però la resistència és molt complicada. Són uns herois!
El fil històric de la civilització humana no és la lluita de classes, ni la moral, ni la creació de riquesa, ni el nacionalisme... no! és la burocràcia!!