2012, any de transicions

El 2012 el plantejo com un any d'aprofundiment en la transició, una transició que no s'inicia enguany, sinó que ja la venim fent des de fa mesos o anys.
Una transició és la nacional, i no la planificada pel president Mas, sinó per la transició nacional que es va iniciar en la redacció d'un nou estatut que va suposar un xoc de legitimitats, la del poble català enfront les estructures constitucionals espanyoles. Un escenari que ha portat a l'ensorrament electoral dels qui van protagonitzar el xoc de legitimitats des del govern (els partits d'esquerres, independentistes i federalistes) i que ha portat al Palaru de la Generalitat a una CiU amb un discurs més sobiranista que mai, parlant de Transició nacional i de Pacte fiscal, en principi en la línia del concert econòmic.
Una segona transició és la socioeconòmica, fruit d'una crisi econòmica que ha portat al col.lapse al sistema capitalista especulatiu dels dolços anys de la sortida i entrada al segle XXI. Una crisi que ha afectat a la ciutadania hipotecada i expulsada dels seus llocs de treball davant el tancament del fluxe creditici en el marc d'un sistema basat en l'endeutament privat.
Tot plegat ha fet que emergeixi el poder ocult dels "mercats" en forma de tecnòcrates i d'empreses financeres que juguen en un nou tipu d'especulació: el dels deutes sobirans dels estats, regions i ciutats. I juntament a l'emergència dels "mercats" hi ha la de l'ensorrament dels estats com a pilars sòlids en el seu paper de fonaments socioeconòmics. L'estat del benestar està esdevenint una nova espècia líquida dels temps de Baumann en què vivim. El desmantellament de l'estat del benestar s'està fent en nom del sistema, el del capitalisme per uns ("els mercats") i el de l'estat del benestar per a d'altres (societat). Però amb ministre de Goldman Sacks i Lehman Brothers emergint per Europa, un jas'imagina per on van les coses, oi?
En aquesta transició, també hi podem trobar o no, una transició cap noves formes de participació política, només depèn de com s'acaba plasmant l'efecte dels "indignats" en l'àmbit de l'activisme i de les estructures polítiques. Pot ser que la "indignació" sigui un símptome de l'esgotament d'una democràcia acomodatícia que no sap donar respostes als embats dels "mercats". Una desconnexió social entre estructures polítiques i societat que l'únic que fa és que la capacitat de resposta social i política davant una crisi tant injusta com l'actual, sigui nul.la, marginal o segmentada. Fins i tot pot ser paradoxal.
Clar que també pot ser que els Mayas la clavéssim i el 2012 transitem cap a la fi...

Què es deia ara fa 4 anys a E-noticies?

Per casualitat, buscant la fotografia d'ahir al bloc, vaig anar a parar a una pàgina antiga de l'E-notícies, un espècie de reality show polític, groc groc, que tothom diu que no llegeix, però que tothom sempre sap el que hi ha.
Curiosament vaig anar a para a una pàgina on hi havia informació de tot just després de les eleccions del 2006, on, després d'una agressiva campanya de CiU per aconseguir tenir més vots que els partits d'esquerres catalans, es va reeditar el pacte entre les forces progressistes.
Rellegir aquella informació fa que hi trobis autèntiques perles com les de Felip Puig tractant el tripartit de "berenar de negritos" (literalment) o bé que la d'un Oriol Pujol trascendental que acaba un article dient: "Ni en Pujol va fer sol el País, ni el nou tripartit sol se'l podrà carregar".
També hi trobem informacions que esquitxen a CiU de casos de corrupció, el cas Pallerols, o bé que Duran i Lleida raja de Madí, així com del responsable d'Exteriors: Carod; el Departament de Cultura no tenia un nom clar, l'apropament de del PP a CiU o bé el líder del nou partit parlamentari, Ciutadans, que es posa com a objectiu l'ajuntament de Barcelona. Ah! i en Sostres tractava de subnormals als catalans.
Quatre anys després, CDC i UDC pugnen i negocien pel nombre de Conselleries i es reparteixen el càrrec de President de la Generalitat per un i el de President(a) del Parlament per l'altre. El tresorer de CDC, Osàcar, esquitxat pel cas Palau, dimiteix; Madí es retira amb tots els honors després d'una victòria sense DVD, exteriors ho portarà Duran i Lleida des de Madrid, encara no se sap qui serà el conseller de Cultura ni quin perfil ha de tenir, el PP festeja a CiU, apuntant a la Moncloa, i el nou partit parlamentari, SCI, es posa com objectiu l'ajuntament de Barcelona. Ah! i en Sostres mostra les seves tendències sexuals cap a les adolescents.
Com va escriure el Pujol (Oriol): El tripartit no s'ha carregat el país, segueix bastant igual a nivell polític (i del Sostres).

PS: No sé si la imatge continuarà essent vigent...

Aquest bloc està en reflexió

Diari de campanya 34: Un final dur... però peristirem!

(foto de final de campanya amb els caps de campanya del PP, CiU i PSC, no és la millor fotografia que ens va fer l'Isabel Campos, de Canal Taronja, però és la més natural)

Avui ha estat un dia complicat, perquè ha estat la continuació de la nit anterior, que es va acabar bebent una amarga cervesa negra mentres sopava patates xips. Era després d'haver anat a donar la cara (i quina cara que devia tenir!) a El9TV i al Canal Taronja.
Va ser un final molt dur i crec que injust per ERC, excessivament injust. Que hi hauria càstig a ERC estava clar, al igual que el PSC, els dos principals partits del govern, i amb propostes de futur antagòniques, malgrat haver compartit un govern productiu.
ERC no ha pogut escapar de l'escenari tripartit vs Artur Mas, d'una suposada continuïtat vs el canvi. I he dit suposada conscientment. El Tripartit no tenia continuïtat, la retallada del TC, el mur d'Espanya separa els camins dels federalistes estatutaris i dels independentistes. Però la percepció de l'electorat ha estat aquesta, el rebuig d'una continuïtat impossible.
La jornada electoral es va anar emboirant a mesura que es filtraven enquestes a peu d'urna, però la realitat va ser més dura i durant uns moments traumàtica, com quan vaig veure 8 diputats per ERC en directe a El 9 TV... vam arribar fins a 10. Un mal resultat. Una derrota, d'un partit esquinçat.
El dia, però ha anat avançant amb mostres d'afecte, de suport i renovació de compromís. En 7 mesos tenim les eleccions municipals i avui hem fet una etapa més amb un Ple municipal post-electoral (i pre-futbolístic).
Cal felicitar els vencedors: CiU, clars vencedors, tintant de blau tot el mapa electoral, tot, a excepció de les victòries socialistes a l'Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet.
Una abraçada més que afectuosa al Freixanet, el nostre cap de llista, i al Culí, que tinc un molt estret vincle. I també a la resta de candidats osonencs, com la Filo, la Núria i el Diéguez, que també han donat la cara per l'Esquerra Republicana de Catalunya a Osona.
I gràcies als qui ens heu fet confiança, dels que heu cregut amb nosaltres i ens heu donat 10 diputats.
Amics, amigues, persisitirem fins a la victòria final i aquesta comença als nostre pobles.

PS: Gràcies pels que heu anat seguint aquest diari de campanya, un diari que volia ser diferent de la resta de blocs sobre les eleccions. Ens retrobem al bloc.

Diari de campanya 33: la meva campanya en imatges

Diari de campanya 32: ressaca després de l'acte central, a -1,5ºC

(fotografia de Lluís Reyné, tot preparat per dir "Adéu, Espanya")

Avui és l'últim dia pròpiament de campanya. Algú em podria explicar la raó de ser del dia de reflexió i el fet que no es pugui demanar el vot ni en aquest dia ni en el dia de votar?
Si ho pensem bé, no té gaire sentit, però vaja...
Avui ha estat i serà un dia tranquil, amb un deix de ressaca de l'acte d'ahir a l'audiori Marià Vila d'Abadal (Gràcies Frei, per l'acudit...;). Que temporalment ha passat de cop i volta amb l'estona que he estat a Tona, a -1,5ºC... Per un moment amb els de RCat hem tornat a compartir sostre: la boira glaçada! Bromes a part, he anat a saludar al cap de campanya de RCat a Osona, rivals electorals però no enemics. Ens hem desitjat sort mútuament, amb el nas vermell. En front nostre hi havia un cartell amb el Laporta, de cara al sol, el petit sol que tocava a "ratos", massa curts.
Hem pogut llegir El 9 Nou, la crònica de l'acte d'ahir i la crònica de part del debat del dimarts. Crec que se n'extreu una conclusió errònia, sembla que hi hagués hagut un 3 contra 1, un triaprtit contra CiU, però el debat va ser molt més plural que això, però és la meva percepció. Podeu veure el debat sencer a El9nou.cat.
Fruit de l'acte d'ahir a Vic, Nació Digital i Osona.com han publicat entrevistes a Joan Puigcercós i Josep Maria Freixanet, respectivament. També hi ha una galeria de fotografies de l'acte.
Entrevista a Puigcercós: «Per prometre la independència amb 68 diputats no cal una escissió»
Entrevista a Freixanet: Freixanet: «Un notari no ens pot venir a donar lliçons d'independentisme»
En Freixanet, al seu bloc ha penjat el vídeo que va grabar en Miquel Macià ahir, el podeu veure aquí.
A la tarda he hagut de començar a organitzar el diumenge, l'Argemí ja té controlat tot el tema d'apoderats i gairebé ja tinc tancada la llista de persones que seràn presents als mitjans de comunicació comarcals després de les eleccions.
I ara, com diria aquell: Alea jacta est.

Diari de campanya 31: El gran dia de campanya

Avui era el nostre gran dia. Havíem d'omplir un auditori en l'acte central d'Esquerra a Osona, on hi intervindrien Joan Puigcercós, Josep Maria Freixanet i Joan López.

El matí, però, ha començat amb el darrer debat de la campanya, el del Canal Taronja. Aquest cop CiU si que hi ha enviat un candidat.

Jo no m'hi he quedat me n'he tornat a treballar i fins a la tarda no m'he trobat de ple a la campanya.

S'han anat incorporan tots, de mica en mica, el primer ha estat en Diéguez, després la Montse, l'Arnau, els lluïsos i el Jaume, i el Sergi, i ...

Teníem el protocol lligat, l'escaleta feta. Canvis d'última hora, massa d'última hora, alguns nervis.

Notàvem, a més, que l'auditori se'ns quedava petit. Hem hagut de modificar l'escenari i habilitar cadires als laterals i a l'escenari (i quina vergonya que té la gent de pujar a l'escenari!).

Han anat arribant els convidats, com entitats, membres de l'Osonosfera (l'Adriana i el Jordi Vila), el Miquel Macià, el Gerard Fernàndez, el Jordi Fàbrega i el Francesc Codina, entre d'altres.

El Puigcercós ha arribat, volia entrar però li faltava el micro...

Però, i en Culí, el candidat de les JERC!? se l'hi havia escapa el tren, arribava tard. L'acte ja ha començat.

Primer, per sorpresa del personal en Puigcercós ha donat la benvinguda als assistents, flanquejat per Freixanet i López. Tot seguit la Petra ha llegit el manifest contra la violència envers les dones i la Montse Juvanteny ha presentat l'acte.

El primer orador ha estat en Joan López, amb un bon discurs. Però s'ha allargat i havia una fita, que era la connexió en directe a les 21.09h (segons el periodista de TV3). Així que en Freixanet ha hagut de comprimir el discurs, cosa que ha suposat l'esforç de retallar durant la marxa sense trencar el fil argumental, ho ha aconseguit. Ha estat fi, amb algun acudit i tot...

Finalment, en Puigcercós ha pogut fer el seu discurs i ha pogut fer la connexió en directe per TV3. Segons els periodistes, avui ha estat el millor discurs del Joan Puigcercós en la campanya. Ha estat francament bé.

I al final, a l'escenari amb els tres oradors, els candidats osonencs (Culí inclòs, finalment) i en Fàbrega i en Ballana (dos exponents de persones progressistes que donen suport a ERC), hem cantat els Segadors i hem clos l'acte.

Ha estat el moment de la baixada de tensió. De gaudir del somriure de la gent que marxava satisfeta. Gent valent i satisfeta, malgrat que molts s'han quedat drets (com en Titot) i alguns fins i tot fora de la sala.

Per cert, avui un mitjà de comunicació m'ha donat un obsequi (igual que a tots els partits) com a cap de campanya per la col.laboració. M'ha sorprès. Agradablement. Hi ha qui entén la relació entre periodista i polític com una guerra freda o obertament calenta... quin error, tots formem part de l'engranatge democràtic.

Diari de campanya 30: la recta final amb debats i a les portes de l'acte central

Ja estem absolutament endinsats en la recta final de la campanya a Osona, enmig dels debats televisats i preparant l'acte central a Osona d'Esquerra, que el fem el dijous a les 8 del vespre a El Sucre.
Ahir es va fer el segon de El9TV, on el Freixanet va estar brillant, imposant el ritme que ell volia, que és la clau dels debats, controlar el marc i el ritme. A més vam aconseguir introduir tots els missatges que ens vam proposar.
El debat es va centrar en el paper d'Osona a Catalunya i de l'encaix (o no) de Catalunya a Espanya.
En el tema d'Osona va sortir, com ja prevèiem, el tema de les delegacions territorials. Espadaler fa setmanes que va dir que eliminaria "les delegacionetes". Deu creure que per aquí tenim unes comarquetes...
El més al.lucinant és quan el diputat de CiU va mostrar una desconeixença total de la comarca quan no sabia quines delegacions hi havia a Vic! Però es que a més va dir que era insostenible tenir delegats de tots els depertaments a cada comarca (sic). De delegats territorials i coordinadors territorials n'hi han per cada "vegueria", no per comarca. Ignorància o demagògia?
I en l'àmbit nacional del debat va transcórrer com l'esperat: CiU: concert econòmic sí, referèndum "ehem! ehem!"; PSC: "un referèndum trencaria el país!"; ICV: "hem de recuperar l'estatut i fer pedagogia a Espanya (sic)", i ERC defensant el dret a decidir i donant suport al concert econòmic, cosa que indigna a PSC i ICV...
Que consti que em vaig mirar el debat d'El9TV a la redifusió de la 1 de la matinada (a les 2.30!)...
Avui el matí ha tocat el debat del Canal Català Osona. La sorpresa ha estat en veure que CiU no ha enviat cap candidat al Parlament, sinó en Xevi Solà, regidor de Vic, un bon orador i home de pes convergent a Osona, però no està a les llistes.
Sincerament ho he trobat una manca de respecte als ciutadans, al mitjà de televisió i a la resta de forces polítiques (amb el PP inclòs, a El9TV no se l'ha convidat). Abans del debat hi ha hagut una conversa entre els partits on s'ha retret a CiU el fet de no aportar cap candidat, malgrat tenir-ne tres. Però amb l'agenda plena d'Espadaler, es demostra que Quico Homs no és candidat comarcal sinó nacional i que a l'alcalde de Vic no l'interessa desgastar-se en debats.
Al vespre hem treballat el míting amb el Freixanet i hem acabat de tancar l'escaleta. Hi parlaran en Puigcercós, el Freixanet i Joan López, sembla que finalment l'Ernest Benach no hi serà.
La dificultat del míting, pels protagonistes és que no hi ha faristol, sols un micròfon amb diadema (estil Madonna, que diuen) i ja està. No és fàcil, no...

En Freixanet ha començat un seguit d'apunts sobre educació al seu bloc, n'ha publicat dos.

Diari de campanya 29: Matí amb Ridao i tarda de debat (amb el cotxe abonyegat)

Ridao i Freixanet i el jutjat penal de Manresa a Vic...

Si avui és dimarts és que toca mercat de Vic. I així ha estat, avui amb el Joan Ridao, secretari general d'ERC.
Amb el Ridao, abans, hem fet una trobada amb advocats de la comarca per parlar, entre d'altres, sobre el jutjat penal de Vic. La veu serena del Joan Ridao dista molt del debat estrident sociovergent de Vila d'Abadal i Tura.
Després hem fet visita al mercat, on avui hem repartit una barbaritat de díptics informatius. El Lluís Reyné, regidor de Folgueroles, se n'ha fet un munt. I la gent parava i parava al Ridao, al Freixanet i al Joan López. Era d'agrair en la zona on tocava el sol... avui a Vic feia un fred que pela! Només veient la cara del Roger Civit, ja et venia rasca!
Continuo sorprès davant la bona resposta de la gent en les paradetes que fem per Osona, diametralment a les projeccions de les enquestes.
Tot seguit hem anat a atendre els mitjans davant del jutjat de Vic, on per cert avui hi havia l'ACN, n'he pogut llegir la crònica a Osona.com.
Acomiadats dels mitjans ens hem dirigit al Canal Català, on en Joan Turró ha entrevistat a Ridao, però abans ens hem aturat a les instal.lacions que té a Vic el jutjat penal de Manresa. M'ha recordat al punt fronterer entre Sèrbia i Montenegro... a fora hi havia la jutgessa amb un mòbil. No hi ha ni cobertura?
En el dinar hem repassat amb el Frei els apunts pel debat a la tarda al 9TV i després ell s'ha dirigit cap a la televisió a gravar el debat. Aquest cop no l¡'he acompanyat. Al vespre, retrobats tot pagant multes a la zona blava, estava satisfet. Ho mirarem a la repetició de la 1 de la matinada, perquè ara mateix l'estan fent a El9TV i jo estic a la Seu comarcal encara.

Aquesta és la setmana dels debats televisats: avui El9TV, demà Canal Català i demà passat Canal Taronja. Déu ni do, per ser una comarca amb menys de 200.000 habitants, no?

Acabo en com he començat el dia: un cotxe m'ha picat per darrere al parquing de la Caritat de Vic i ha fugit, un conductor fortiu! i he acabat el dia pagant una multa a la zona blava... l'Herrera no deu tenir aquests problemes fent campanya amb bicicleta, oi?

PD: 1x1 del debat de TV3: El meu 1x1: Montilla 3 (despistat); S.Camacho 3 (extraterrestre); Rivera 5 (hooligan); Herrera 6 (ara callo ara crido); Mas 7 (austeritat presidencial); Puigcercós 7 (hàbil). (Per cert, no hi haurà, de moment, el cara a cara, que dibuixaria un escenari bipartidista irreal a Catalunya).

Diari de campanya 28: Les JERC entren en campanya

El diumenge a la tarda, a Torelló, es va fer l'acte de campanya de les JERC Osona, amb la participació de la Gemma Lago, la cap de cartell de les JERC a les llistes d'Esquerra, i del Josep Culí, candidat de la Catalunya Central de les JERC.
Vam fer l'acte a la seu d'Esquerra Torelló, el casal republicà Joan Girbau, acompanyats d'una vintena de persones, primer per escoltar als candidats de les joventuts independentistes i després per fer una mica de tertúlia mentre vam menjar xocolata amb coca. He dit coca? sí, també ens acompanyava el portaveu nacional de les JERC, el Gerard Coca (he fet un xist...).
Vaig xalar de valent veient com en Culí feia un discurs ben travat i àgil, fent balanç de la feina feta a la Secretaria de Joventut, comandada per les JERC.
En Josep, de Sant Pere, amb qui vam fundar la primera secció local de les JERC a la Vall del Ges, ara ja fa uns anys, va madurant políticament, ha fet camí, forma part de la direcció nacional. M'enorgulleixo.
I la Gemma va fer un discurs brillant, ple de tremp, d'aquells que et carrega d'energia positiva. En aquesta campanya hem descobert una bona oradora, que, a més, és la millor candidata de qualsevol joventut de qualsevol partit. Ja ho va demostrar en un debat l'Àgora amb d'altres joves candidats.
La Gemma no fa discurs de manual i el seu to no és el previsible per una jova candidata, tal com ha dit algun periodista amic. En això no podem està d'acord, Quico.
Les JERC han tingut el seu moment en aquesta campanya a Osona i va ser un plaer que el tinguessin a Torelló.

Diari de campanya 27: L'efecte Norbert

Avui diumenge ha començat amb unes enquestes demolidores de Polanco (El País) i el comte de Godó (La Vanguardia). Ja en portem unes quantes d'enquestes, les podeu veure totes en aquest wiki de les eleccions 2010.
Però el camí s'ha reconduït a Centelles, en una població on Esquerra no va treure cap representant en les darreres eleccions municipals (després d'una escissió) i on el PSC té una majoria absolutista. En aquesta població és on hem anat a fer campanya amb el Josep Maria Freixanet, al mercat.
Allà ens hem trobat la gent valenta d'Esquerra de Centelles: l'Isidre, la Maria, el Màrius, la Rosa, l'Arisa (el Josep!) i el Norbert Gómez.
El Norbert és el nostre candidat a Centelles, l'han escollit fa poc. Tothom en parla molt bé, i ara sé el per què. En Norbert, habituallat amb un gorro siberià (avui feia fred siberià) ha parlat amb gairebé tothom qui passava per la parada d'Esquerra. I no perquè els parés, si no que la gent es dirigia a ell!
I en Norbert els convidava a votar per Esquerra, per Joan Puigcercós, per avançar cap a la independència. Amb un somriure, sempre. El somriure s'apoderava de la zona de la paradeta.
Efecte Norbert, això és el que ens cal. Creure en nosaltres. Si creiem en nosaltres la gent creurà, perquè som l'esperança de molta gent que dia sí i dia també viu immersa en unes enquestes que ens desencanten (alguna cosa de nou?).
De l'efecte Norbert n'ha parlat en Freixanet en l'acte del migdia que hem fet a Sant Julià de Vilatorta, amb l'Anna Simó, que ha estat fantàstica, amb un somriure norberterià constant.
I el somriure que neix de l'efecte Norbert no és el de l'encarcarat que es creu vencedor, ni del forçat de qui es veu perdedor en les seves darreres eleccions. El somriure norberterià és el de qui creu en el progrés del país cap a la llibertat, el de qui s'arromanga les mànigues per treballar pel bé comú, del qui creu que tot està per fer i tot és possible.
Esquerra necessita l'efecte Norbert, Catalunya també.

Avui el conseller Llena ha dit gilipolles a CiU, els de Solidaritat fan vídeos amb una actriu porno mig en pilotes i els del PP han hagut de retirar un vídeo on la seva candidat matava independentistes i immigrants sense papers. Déu ni dó...

Per cert, ahir Esquerra va omplir el Palau de la Música de gent valenta i gent honesta: de gent d'Esquerra. I no ens vam emportar res!

Diari de campanya 26: 15 minuts sobre el cas Millet

Si teniu 15 minuts us recomano aquest vídeo sobre el Cas Palau.

Diari de campanya 25: Dia de cuina electoral i ara fan un diari

Avui he retrobat el candidat Freixanet, hem dinat amb en Lluís en n restaurant de grans finestres que deixen veure pistes de tennis i padel.

Començo a acostumar-me que si menjo alguna cosa que no sigui un entrepà és que és un dinar per treballar. Hem repassat l'activitat en els propers dies i hem parlat dels tres debats televisats que venen la propera setmana (el de dimarts al 9TV, el podeu mirar aquí). Però, sobretot, hem parlat de l'acte central d'Esquerra Osona, el dijous 25, a Vic, amb en Puigcercós i en Benach.

La tarda ha estat de cuina de campanya. Tenir un candidat que a més de ser d'Osona és el d'Educació fa que l'agenda no pugui sé fixa. A més, sembla que el fet d'estar en campanya i que la presència pública de la política fa despertar l'interès de col.lectius a reunir-se amb el candidat o el partit. És una sensació positiva, que es contraposa en la reiterada "desafecció" amb la política.

Al vespre, amb el Freixanet ens hem dirigit a la UVic, on els osonencs Carles Capdevila i Albert Om han presentat el diari Ara, que sortirà el dia de les eleccions, el 28 de novembre.

Ha estat curiós que a l'entrar a la UVic he sentit a Albert Om dir "gent valenta!", estava parlant amb Francesc Codina, amb qui he pogut parlar, juntament amb el Freixanet. Sempre és interessant parlar amb en Francesc, sempre s'aprèn alguna cosa.

La presentació del diari Ara ha estat molt amena, divertida i ens han mostrat una fiolosofia de mitjà molt interessant, basat en diferents plataformes (paper, IPad, Iphone, SMS, web) que no servirà per replicar, sinó per complementar.

En la fotografia, tirada per Antoni Reig (feia de mestre de cerimònies com a vice-president d'Omnium Osona, no com memebre de l'equip de campanya de CiU) i es pot veure el desembarcament de CiU i ERC en la presentació, encapçalada per Vila d'Abadal i Freixanet. També hi era la Montse Ayats d'ICV. Ningú del PSC, estaven al míting central a Osona, amb la Tura.

Al mig del públic estàvem l'Arnau Martí (cap de campanya d'ICV) i un servidor, de costat.

A la nit, reunió i sopar amb en Lluís Sabatés, regidor d'ERC a Torelló. Conversa: eleccions nacionals, municipals i, amb l'arribada d'un veí, bitlles catalanes.

Avui a CiU han tingut la visita de Marta Ferrussola, que exerceix de primera dama fins i tot quan ja no ho és. Se l'aprecien tant a can CiU que perquè no hagués de caminar gaire, han posat uns cubells en una plaça de pàrquing (zona blava) per tal que el cotxe que l'ha portada pugués aparcar davant el local de CiU (que està al costa del nostre). Molta comoditat però no és gare just pels pobres conductors que buscaven desesperadament un aparcament i es trobaven els cubells...

Diari de campanya 24: Artesans i Millet, a Osona

Avui, de nou, ha estat un dia sense el candidat, el Freixanet, però hem comptat amb la candidata, la Filo Tió.

En Freixanet ha tingut de participar en un acte sobre Educació a Rubí, però això no vol dir que la campanya s'hagi aturat, al contrari, avui hem tingut dos moments a Osona.

El primer moment ha estat la trobada de la Filo Tió, alcaldessa i número 2 d'Esquerra Osona per les properes eleccions, amb representants de la Federació d'Associacions d'Artesans d'Ofici de Catalunya (FAAOC).

En aquesta trobada, que hem fet a Santa Eugènia de Berga hem parlat de la feina feta pel Conseller Huguet i també per la feina feta pel Consell Comarcal sota la presidència d'ERC i amb la Filo de Consellera de Promoció Econòmica. I, òbviament, la revolució de l'artesanat a Catalunya no s'hauria entès sense gent com la de la FAAOC. Hem recollit les seves demandes per la propera legislatura i les traslladarem a Seu Nacional.

Després he anat a El 9 Nou per preparar la sala on faríem l'acte sobre Millet, amb el Jordi Portabella. Ho hem fet a l'auditori d'El 9 Nou.

Tot seguit he fet una aturada en la campanya i he anat a la constitució del nou consistori infantil. Pugen forts!

15 minuts de conversa amb la Cristiana Sala, regidora de CiU, i cap a Vic a escoltar en Portabella.

Primer hi ha hagut un passi del vídeo que ha fet ERC sobre el cas Palau (mireu-lo aquí) i després el portaveu republicà a l'ajuntament de Barcelona ha parlat de Millet, del cas Palau, del cas Hotel del Palau (que ha viscut ben a prop el paper galdós de PSC, CiU i ICV) i del cas Pretòria. Un silenci tens, d'indignació, relligava la sala... Me'n faig creus de tot plegat! I compte, que si mireu el vídeo, veureu que els silencis són més indignants que les paraules.

Posteriorment amb els companys de Torelló, hem fet un entrepà (el tercer del dia) i cap a encartellar Torelló, en concret el barri de Montserrat. Quin fred!

I he pogut arribar a casa just per poder veure a Puigcercós a La Sexta. Es fa estrany veure a Buenafuente i Puigcercós parlant castellà entre ells... Encara se'm fa estrany sentir a Buenafuente en castellà.

En Diéguez, candidat d'Esquerra Osona, ha fet un apunt amb un recull dels actes on ha participat, amb les fotos corresponents, podeu llegir-ho aquí.

Des d'avui segueix el twitter de CiU Osona, m'ha sobtat un twit on citen a Vila d'Abadal: "Si tenim majoria absolutat direm a Espanya que ara, aquí a Catalunya, manen els catalans". I és que només CiU són catalans? Ja hi tornem a ser, han engegat la repartidora de carents de catalans... L'enemic de la Catalunya lliure és la Catalunya pura.

Diari de campanya 23: El primer debat comarcal

(La posada a punt abans del debat)

Avui hi ha hagut el primer debat de candidats d'Osona, a El9TV.
S'ha gravat al matí. El meu matí, però, ha començat amb els ulls inflats després d'haver anat a dormir tard escrivint informes de la feina. M'hi vaig posar i em van tocar les tantes.
Una dutxa ràpida amb un últim raig glaçat, un cafè ristretto begut d'un glop i cap a Vic, a buscar aparcament en un dimarts de Mercat: 35 minuts voltant.
Finalment ens hem trobat amb el Freixanet a la paradeta d'Esquerra i hem anat a fer el meu segon cafè. Després ja hem anat cap a El 9 Nou on han habilitat als candidats per ser televisats i s'ha gravat el debat. 80 minuts de debat sobre crisi, educació, salut i immigració. Jo m'hi he quedat al principi i me n'he anat cap a una reunió. En Freixanet s'ha quedat amb en Comajoan, l'Espadaler (CiU) i les torellonenques Flora Vilalta (PSC) i Montse Ayats (ICV). Hi ha un bon viver de candidates al Parlament a Torelló, cal recordar que Beth Font (ICV) també és de Torelló.
Després dinar amb gran concentració de colesterol, comentar la jugada i el Freixanet ha anat cap a l'acte nacional d'educació i jo cap a la feina fins al vespre.
Després d'anar a El 9 Nou per veure la sala on farem l'acte de demà sobre el cas Millet, amb el Jordi Portabella, he anat a la seu comarcal d'Esquerra, on hi havia moviment: en Dani de Sant Boi, amb les seves reflexions de fons molt personals, el Jaume Vidal (recuperat), el Sergi que ha vingut a buscar cola per anar encartellar i en Culí, l'Ignasi i en Joan, de les JERC, que anaven a encartellar per l'acte de les JERC del diumenge, amb la Gemma Lago.
A casa, després de sopar ràpid he fet zapping amb el debat d'El9TV amb el Freixanet i l'entrevista a Canal Taronja de la Filo Tió. La podeu mirar a Taronjadigital.cat
He fet un seguiment del debat pel Twitter, els activistes 2.0 dels altres partits, en prou feines. Ha estat un monòleg twittaire.
El debat: tots molt correctes, i la cosa s'ha animat quan davant la demanda d'un govern fort per CiU, en Freixanet ha dit que un govern fort no és garantia de res i ha recordat els governs forts d'Aznar... Governs valents és el que necessita el país! La conclusió, és que en general ha tingut un to molt suau i que segurament el segon debat d'El9TV serà més animat: Catalunya i Espanya.
Val a dir, però, que és d'agrair donar un espai per parlar de temes com la crisi o l'educació i, per qui volgués (com el Freixanet) en dimensió comarcal. No a tot arreu és possible això.
Per cert, en Carles Banús, de CiU, diu que el debat ha estat massa sovint un Tripartit contra CiU, suposo que ha confós estratègia en realitat, és l'Espadaler qui l'ha buscat i no l'ha trobat.
La setmana que ve, més debats.

Via twitter, però, si que he debatut amb l'Iñaki Escudero sobre la denúncia de Puigcercós del desequilibri en la pressió fiscal entre Catalunya i altres indrets de l'Estat. Per què costa tant entrar en el fons de la qüestió? Llegiu: Les dades d'Hisenda demostren que les inspeccions d'Hisenda massacren Catalunya.

Diari de campanya 22: andalusos, primer debat, empresaris, pancartes a Vic i molta cafeïna

Aquest dilluns en Freixanet ha tingut el primer debat de campanya, ha estat a Styl FM, de Manresa, amb candidats de CiU, PSC, PP i ICV de la Catalunya Central. N'hi havia del Bages (ICV i CiU), del Berguedà (PSC), l'Anoia (PP) i Osona i Lluçanès (ERC). Menjant un xuxu de crema i bebent cafè he pogut constatar que ni mediàticament ni psicològicmaent la Catalunya Central està madura.
No puc dir com ha anat, perquè a l'estudi no hi cabíem i no hi havia manera de sentir què deien, així que he aprofitat per fer feina i fer un cafè (el tercer i no eren ni les 11!!) amb l'Anna, periodista. Hem parlat sobretot de sí el tripartit repetiria o no, si sumés. És curiós que malgrat que ni PSC vol pactar amb ERC, ni ERC vol fer un pacte que no contempli el dret a decidir, encara volta per l'ambient que el tripartit és possible. Curiosament tothom parla del tripartit d'esquerres, i ningú parla del tripartit de dretes (Convergència, Unió i PP).
Tornats de Manresa hem dinat (abans un netejador de vidres ens ha cridat que ens votaria) i hem fet el cafè amb l'Argemí, en Sanuy i en Sergi, hem aprofitat per fer conya per la derrota de l'Alonso. El Freixanet és Alonsista... Moment de distensió (i de gaudi per un de McClaren, com jo).
Després, amb el Freixanet hem preparat el debat de demà a El9TV, el primer de les teles d'Osona.
Després he anat a una reunió de la Secretaria, que s'ha allargat més del compte i he arribat just per la trobada del Conseller Huguet amb els empresaris del Consell d'Empresaris d'Osona, on el contertulià de la SER, Joan Rovira, ha fet d'amfitrió. Huguet, com sempre, ha fet una exposició molt interessant.
I després, un cop haver fet un sopar de cafeteria de policies americans (pastís de nous i cafè, el sisè del dia), amb el Ballana i l'Argemí hem penjat pancartes i cartells per Vic. Sabeu que als EE.UU. no existeix la campanya elecoral com a període específic i la propaganda electoral a partir de pancartes i cartells en prou feines existeix? És le que té està en campanya electoral permanent.

No ho esmentat al principi del post, però el dia ha comença amb les enquestes de El Periódico i del Racòmetre, una allau de mal rotllo per ERC (no és nou, fa quatre anys la Hecatombe també arribava). Però això ha estat tapat per la controvèrsia creada per les paraules de Puigcercós sobre la pressió fiscal a Catalunya i a Andalusia. Llegiu aquest apunt de Puigcercós: Cansats de pagar.
A Puigcercós li han caigut pals per tot arreu, en un atac del políticament correcte, ningú ha volgut entrar en el fons de la qüestió, llàstima. Bé, hi ha alguna excepció fins i tot del PP!
En quan a les enquestes, després de les eleccions el col.legi de sociòlegs hauria de dir alguna cosa al respecte, com pot ser que es donin resultats tant dispars?

Llegeixo una entrevista d'ABC a Mas:

—Es previsible que ni PSOE ni PP accedan (al concierto). ¿Hay plan B? ¿Un referéndum sobre la independencia?

—Si la respuesta es «no», nosotros no podemos ser socios estables en la política española. Pero no vamos a poner encima de la mesa un referéndum. Prefiero tener una tensión controlada con el Estado que no un problema de dimensiones incalculables dentro de Cataluña.

Diari de campanya 21: cap de setmana de mercats, amb Ernest Benach

(A vegades, a un li toca fer diferents papers de l'auca)

Ha estat el primer cap de setmana de campanya, amb dos matins de mercat.
Buscar la proximitat durant la campanya es pot fer a través de muntar actes dimensionats perquè el contacte amb els electors sigui real i aquests vinguin, o bé anant a buscar els electors.
Si en els darrers sis mesos hem estat fent actes de petit format en el marc de la campanya Esquerra Compleix, durant la campanya anirem a buscar els electors.
Un bon lloc per anar és els mercats, hi ha moviment i bastant diversitat d'electors.
El dissabte al matí ens vam centrar amb el de Vic, on el President del Parlament, Ernest Benach, va visitar-lo durant dues hores, al costat del diputat Freixanet i del candidat a l'alcaldia vigatana, Joan López.
Això d'anar al mercat de Vic, però, no és gaire original, hi eren PSC (la Flora Vilalta em va pagar el cafè), CiU i ICV també.
Per uns moments vaig pensar que la desafecció política era una cosa que està de moda dir-ho, veient com la gent s'apropava a la paradeta d'ERC (i de la resta de partits) i en especial a Ernest Benach.
A Osona.com han fet una galeria de fotografies del mercat de Vic i els partit, cliqueu aquí.
El diumenge hem repetit mercat, aquest cop a Calldetens i sense cap altre partit. I la gent també s'ha apropat. Ha estat agradable i algun moment divertit, quan un home s'ha apropat i m'ha dit: "no us penso votar, votaré a Esquerra Republicana" i se n'ha anat... No serà perquè la pancarta no es veigués!
Entre els dos mercats, però una nit de sopar i alguna copa amb un company d'universitat, el Ferran, sempre interessant de parlar. Però per conversa la tinguda apassionadament a Xauxa. La batalla electoral també té lloc als pubs!
I també es juga en inauguracions, com al del camp de gespa artifical de Torelló, que l'ha fet el socialista Fogué, president de la diputació el diumenge a la tarda.
Dilluns en Freixanet té el primer debat, en aquest cas a Manresa, en una ràdio. Al vespre el Conseller Huguet es reuneix amb empresaris osonencs. La temperatura puja!

Diari de campanya 20: caps de campanya

És curiosa aquesta campanya per la importància que dóna El 9 Nou als caps de campanya dels partits a la comarca.
En Comajoan va fer esment d'alguns caps de campanya en un dels seus articles "A corre-cuita". Després han fet un vídeo al respecte i el divendres van obrir en portada amb una fotografia amb tots els caps de campanya.
Cada cop ho tinc més clar, en època electoral, Osona és diferents, tant per la intensitat dels mitjans de comunicació com pels partits polítics. I, jo crec, això és bo.

Diari de campanya 19: Primer dia de campanya: Vídeo de campanya, UGT i el lipdub

Ja estem en campanya, el primer dia. És per això que he penjat el vídeo de campanya d'Esquerra Osona: Frei, Valent.
Avui ha marcat molt l'agenda la visita de Josep Maria Álvarez, líder de la UGT, a la comarca. Al matí ha fet una conferència a la UVic sobre la reforma laboral i, a la tarda, Àlvarez acompanyat de Cesc Poch ha visitat l'ajuntament d'Olost i el seu alcalde, el Josep Maria Freixanet.
Està clar que la crisi econòmica i el respecte als drets socials són dos aspectes importants dels nostres dies.
A l'hora de dinar hem repassat, amb el Freixanet, l'agenda per la setmana que ve. Caldrà preparar dos debats, un per una ràdio manresana i l'altre per El9TV. A més, El 9 Nou ja ens ha posat feina de cara a l'exemplar del dilluns, i no només respondre sinó també preguntar...
I continuant parlant d'El 9 Nou, avui a la portada hi havia la foto dels caps de campanya osonencs. Podeu veure la foto i veure el vídeo aquí. En el bisetmanari també hi podeu llegir un article del Freixanet: Economia, independència i comarca. Prou interessant.
La tarda me l'he passat davant l'ordinador, navegant, llegint i escrivint, alhora que revia les visites fugaces de la Marta Rovira, de Jordi Argemí, d'en Ventura, en Jordi Bertran, el veterà Joan Colom i el David Bosch. La majoria volien talonaris de loteria d'Esquerra Osona.
Després amb el Freixanet hem anat a l'acte a la Central d'homenatge als participants del Lip dub per la independència. Veure els organitzadors amb els ulls negats ha fet posar la pell de gallina.
I al final, ja tard, ha sorgit una tertúlia improvisada sobre la política educativa de l'Ernest Maragall (que avui visitava la comarca), amb el Freixanet pel mig, òbviament...

Diari de campanya 18: Què passa quan et quedes sense local per l'inici de campanya 5 hores abans?

(Aquesta foto capta el moment abans de fer la foto oficial de l'enganxada de cartell)

El dia ha arribat, la campanya ha començat. Tot plegat després d'un dia excessivament intens.
Al migdia, abans d'anar a la tertúlia de SER Osona (no electoral, de la que que hi vaig normalment), tots els caps de campanya osonencs hem anat al segon pont de Malla, on els d'El 9 Nou ens han posat de cara el sol (i només un de nosaltres no s'ha queixat) i ens han tirat múltiples fotos i ens han preguntat per les perspectives de la campanya.
Tot seguit, ha tocat anar cap a la tertúlia de SER Osona, on m'han dit que havia de fer els apunts del diari de campanya més curts... potser sí. Què hi dieu?
Una qüestió amb interessant debat que ha plantejat el Joan Lagunas: I si votar fos obligatori? Ho deixo aquí.
Just després de dinar ha començat un tornado vital: ens hem quedat sense espai per fer la festa d'inici de campanya! Menys de 5 hores abans de començar la festa l'espai sdel Casino s'havia esfumat (no físicament). Què fer? On anar qui hi tingués cabuda un grup de música? Un espai de la UVic? l'auditori d'Unnim? la pròpia seu d'Esquerra?! La Casa Galadies... uf! Gràcies al Centre Excursionista de Vic per la seva generositat i deixar-nos un espai.
Però quan hem tingut nou espai ja eren quarts de sis! Llavors ha tocat avisar a la gent que havia confirmat l'assistència, avisar la premsa i retular el canvi d'espai.
Un cop hem estat a Casa Galadies veiem que no hi ha cobertura i no podíem baixar el vídeo de campanya que havíem de presentar i el DVD no ens el suportava l'ordinador... Però sorprenentment algú porta un pen-drive amb un programa de reproductors de vídeos que ho ha solucionat! L'Albert ha estat el nostre salvador!
La resta ha estat un exitàs, la sala plena de gom a gom i amb gent dreta, el Conseller Tresserras ha estat brillant i el concurs "per girar la truita a les enquestes" també ha estat exitós, i l'Òscar Pitarch ha guanyat el concurs.
Hem presentat el vídeo de campanya i després de les paraules del Freixanet ens hem dirigit bona part dels assistents a fer l'enganxada del primer cartell, amb el Freixanet i el conseller.
Premsa i partits barrejats a la Plaça Major entre flashos i cola.
És important començar amb energia i força i la gent valenta d'Osona ho hem fet. Un bon inici de campanya, després d'un dia ple de reptes gairebé sobrenaturals.