dilluns, 14 de juny de 2010

De Laporta a Sandro

Una etapa s'ha tancat en el Barça, la de Joan Laporta, la del laportisme.
Ha estat una etapa marcada pels èxtis esportius i per la resituació del Barça en el món global, després dels forat negre de l'era Gaspart.
Però a més, el laportisme ha estat una etapa marcada pel desacomplexament catalanista (del sobiranisme català, millor dit) de la institució més gran de la història, trencant el consens nacionalment conservador en l'exercici de les diferents juntes directives. Un reflex de l'actitud de la burgesia catalana, que és qui ha dominat la cúpula del Barça.
Tampoc cal oblidar que aquest desacomplexament nacional ha vingut de la mà de les ambicions polítiques de Laporta, segurament una cosa no pot anar deslligada de l'altra.
Però al costat dels èxits esportius del desacomplexament nacional Laporta ha tingut obscurs, com ara l'afer del seu cunyat de la Fundació Francisco Franco, la moció de censura (impulsada d'una forma molt oportunista i irresponsable, però seguida per la majoria dels socis votants) i d'estirabots de l'estil de "Al loro" i del "no em toquis".
I, a l'igual que el successor del nuñisme va ser el post-nuñisme (Joan Gaspart), el successor del laportisme ha estat el post-laportisme (crític, però amb origens laportistes), ja que el proper president era peça important en els inicis de l'era Laporta, així com la resta dels altres tres candidats.
Sandro Rossell és el nou president. Em temo que trobarem a faltar el desacomplexament nacional de Laporta que tant enervava a la caverna, i que el Grup Godó s'hagi volcat en fer campanya descarada per Rossell fa preveure que viurem un desacomplexament del "balla sardanes però amaga l'estalada".
En quan a la vesant esportiva Rossell sembla que tingui una solvència inqüestionable, era l'home de la part esportiva dels primers anys Laporta, clar que Gaspart també ho era de l'època Núñez... això ja se sap, si la pilota entra molt bé, si no...
Nació Digital: Que n'aprengui!

1 comentari:

Ferran Camps ha dit...

Però per què tants dubtes i tanta prudència? Aquest senyor desmuntarà tot l'edifici, ho sabem. Què és Al loro! en comparació al que deia Núñez als primers 80. Ja ningú no se'n recorda? No tenia raó quan deia que no estábamos tan mal? No tenia raó quan acusava el grup Godó de estar embaucando a muchos de ustedes? Núñez, Gaspar i Rosell no han demostrat ser res diferent a l'espanyolisme atroç.

Ferran