Cap a una nova unitat

El passat dissabte, Esquerra va celebrar un Consell Nacional on es va votar una moció de confiança al President Joan Puigcercós, després de la patacada electoral del 28N.
Al final, el que es va votar va ser fer confiança (o no, que va ser que sí) a que Joan Puigcercós liderés el partit fins a les municipals i el Congrés nacional que ha de fer el partit a la propera tardor, llavors Puigcercós no es presentaria a la reelecció.
Amb aquest gest, potser amb un camí massa rebuscat, Puigcercós vol poder encarar les eleccions municipals amb la calma necessària i arribar a un Congrés amb una direcció d'unitat, que sumi a tothom.
Però què vol dir d'unitat? On és ara el consens que ens ha de portar la unitat? Des de la sortida de Colom i Rahola, el consens es va bastir a l'entorn de la opció de l'esquerra nacional (bastir una esquerra hegemònica amb un sentit nacional del país per avançar cap a la independència, és a dir, ocupar l'espai progressista, no el nacionalista). I aquest consens programàtic es va fer a l'entorn de dues personalitats: Carod i Puigcercós.
Un consens de programa, però també de persones, que ha llanguit fins al darrer Congrés Nacional, que mesos després acabava amb escissions dels sectors més nacionalistes.
La revisió de l'executiva nacional que es va fer en el darrer Consell Nacional s'entén amb una lògica de provisionalitat cap a la nova etapa, perquè segueix el mateix paradigma del consens que regia el partit des de la presa del lideratge per part de Carod i Puigcercós.
El repte del partit pel proper Congrés és trobar el punt de consens programàtic i construir uns lideratges clars i sincers, sense peatges apriorístics del passat, capaços de reformular organitzativament un partit que està en la cruïlla de la Catalunya del segle XXI, modernització o estancament.
Jo crec que en Joan Puigcercós, si actua lliurement, és capaç de fer-ho, perquè poca gent com ell viu tant sincerament les sigles del partit.

Nació Digital: Puigcercós anuncia que no tornarà a optar a la reelecció a la presidència d'ERC
Ara.cat: Mas inaugura el debat d'investidura pendent de seduir PSC i PP

PS: En el 15è Congrés de CDC, tots els assistents es van trobar clamant: "Mas President!". En el darrer congrés d'ERC, els assistents sols ens vam trobar cantant els Segadors. Avui comença el debat d'investidura d'Artur Mas...

Afer Carretero: l'estómac, un mal conseller per l'independentisme polític

Des que Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat (web) va insinuar la creació d'un nou partit o plataforma electoral independentista per a les properes eleccions catalanes del 2011, els fets s'han precipitat i han acabat amb la sortida d'aquest d'Esquerra o ERC (que és el mateix).
El fet que es negués a donar explicacions de l'article suara esmentat (amb portada a l'Avui, on es parlava obertament d'un nou partit) i el fet innegable que l'article debilitava el partit davant unes eleccions europees, on Esquerra ha trobat un candidat que il.lusiona a la base republicana i independentista en general, han fet que la direcció suspengués de militància a Carretero.
Així doncs, hi ha hagut trencadissa. Carretero i més militants marxen i marxaran d'ERC, la millor eina de l'independentisme en les institucions polítiques catalanes.
La Història ens mostra que només la unitat ens pot fer avançar en un procés de ruptura. La unitat a l'entorn de l'Esquerra Republicana de Macià i Companys (unitat de partits i d'agrupacions republicanes locals) va fer possible la proclamació de la República Catalana i la recuperació de l'autogovern després de segles.
Hom pot estar en desacord amb l'estratègia d'ERC de governar i des d'una majoria progressista, per tal de crear una Esquerra Nacional que sigui hegemònica en l'àmbit de l'esquerra catalana i liderar la nació cap a la llibertat nacional.
Governar per crear unes bases que ens permeti avançar cap a l'emancipació nacional, establir unes bases per tenir un teixit econòmic que miri més enllà de la frontera occidental i tingui una visió global. Per tenir una nació cohesionada des d'un punt de trobada nacional català.
Hom hi pot estar d'acord, però trencar la baralla de cartes, perquè els teus plantejaments són minoritaris és fer política amb l'estómac, no amb el cap.
Segur que tots ho fem amb el cor, però el millor company és el cap, la raó, la reflexió i, sobretot pels independentistes, la paciència.
Bloc de Daniel Mallen: Entre la ouija i l’abducció ( amb tots els respectes )
Bloc de Pere Aragonès: Article recomanat: “Front patriòtic” de Jordi Muñoz
Bloc de Lluís Pérez-Lozano: L'escissionisme i l'expulsionisme, malalties infantils de l'independentisme
Bloc de Jordi Casals: La insinuació d'un nou partit
Nació Digital: Carretero deixa Esquerra després que la direcció l'expedientés
Avui: El corrent EI no seguirà Renyer marxant d'ERC
Crònica: ERC, la casa gran de l'independentisme

ERC: Sumar... o no

Vaig rebre un sms dient "històric". M'havia autoimposat unes vacances reals, així que no havia anat a la conferència de Joan Puigcercós, "L'esquerra que decideix".
Després va sonar el mòbil, un altre company em va dir que sí, que havia estat impressionant. Josep Lluís Carod-Rovira va anunciar que feia un pas enrera i donava suport a Puigcercós perquè lideri Esquerra en les properes eleccions.
Mesos de negociació després d'un congrés nacional tens i mogut havia donat, a la fi, resultat. Ara Esquerra era més unida i més forta. I pel que per molts és important: Polònia haurà de canviar la línia argumental sobre Esquerra...
L'endemà, el divendres, vàrem fer el sopar de la República d'Esquerra Osona, tothom estava realment content, el pas fet per Carod era realment un fet que ha d'estabilitzar el partit. No vol dir que ara Esquerra sigui un partit monolític (mai ho ha estat, ni als 30, ni durant la dictadura, ni dirant la transició, ni durant els 80 ni els 90), però hi havia un consens ampli.
Però ja el mateix divendres a la nit, corria el rumor que Carretero anunciaria el dia següent que creava un nou partit.
L'endemà tothom va poder llegir que Carretero advoca per una "pataforma" electoral independentista, ni de dretes ni d'esquerres, independentista. No creu que cap partit actual doni resposta a l'independentisme social d'avui.
Joan Carretero, líder del sector crític de Reagrupament, deu creure que ja no pot sumar a l'esquerra nacional (i independentista) que és Esquerra Republicana de Catalunya. Les minories són importants, poden sumar i reforçar.
Realment, després que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat en el darrer Congrés del partit, vaig tenir al miratge que Carretero exerciria una oposició constructiva dins d'Esquerra. No és així. És una llàstima, però la vida continua i la lluita també!
Bloc de Saül Gordillo: Maduresa a Esquerra
Bloc de Joan Ballana:El repte d´Esquerra
Bloc de Ferran Casas: Carretero busca pis
Article de Joan Carretero: Patriotisme i dignitat (Avui)
PS: Hi ha un article que vaig escriure a La Veu d'Esquerra que parlava de valors, crec que ara és un bon moment per rellegir-lo. Els valors són el que importen

Congressos

Avui hem acabat un reguitzell de congressos d'Esquerra que m'afectaven: el comarcal i el regional.
En els dos, han estat elegits els dos candidats a qui donava suport, en Carles Sanuy (la candidatura de la qual en formava part) i en Jordi Serra, ex-president comarcal en l'executiva del qual he fet de secretari comarcal. En la candidatura d'aquest també hi formaven part els osonencs Lluís Argemí i Montse Juvanteny (bé, del Lluçanès!).
En ambdós congressos hi havia una candidatura alternativa que s'erigia com a representant de Reagrupament Independentista (apunt al bloc de Josep Romeu), la fusió (o absorció, segons amb qui parlis) entre el Reagrupament de Carretero i l'Esquerra Independentista d'Uriel Bertran.
En ambdós congressos els resultats han estat clars 88 a 39 a Osona, i 173 a 75 a la Regional.
Hi ha qui vol, li interessa, li dono morbo, entre d'altres sensacions, el fet de la pugna eterna interna de l'independentisme parlamentari, mirant amb deteniment les "batalles" territorials entre "faccions". Molt bé, doncs, si veiem els resultats de les regionals, fins ara, sembla que la majoria de la militància tampoc avala en aquest cas els "crítics".
El què si és real, és que a excepció de la sortida de to, del candidat Marc Ges, perdedor en el congrés d'avui, un cop sapigut que no era elegit per la majoria de la militància, tots els processos congressulas viscuts des d'Osona han estat nets i molt correctes, sense perdre de vista que tots som d'Esquerra i que tots treballem pel mateix projecte: la República Catalana.
Ara toca governar els mandats de les dues executives i que tots anem a una.
Foto: Osona.com

Un 11 de setembre

l'11 de setembre va ser un dia molt intens, amb dues manifestacions i una ofrena floral. I això sense comptar la Marxa dels Vigatans del dia anterior, a Vic, amb la nova columna de la Vall del Ges. La primera manifestació va ser la de la Vall del Ges, a Torelló, convocada per la Comissió 11 de Setembre de la Vall, amb un caràcter obertament reivindicatiu i festiu. Hi havia molta gent, sobretot si pensem que era a Torelló i el mateix dia 11 de Setembre, quan la gent té la possibilitat i l'hàbit d'anar a la platja o a Barcelona. Per cert, l'estelada va lluir al balcó de l'Ajuntament de Torelló.
Ah! i feia molt temps que no veia a ningú de CiU al "cercavila reivindicatiu", tal com ho va anomenar en Bassas a la última Junta Local. Benvinguts! ara només falten els del PSC. Tot seguit van venir les ofrenes florals, els parlaments de Francisca Criballés i Eduard Pujol, la Coral Jove Lloriana (cantant Sa Balanguera i els Segadors), el pica-pica de rigor amb els d'Esquerra i marxar cap a Barcelona amb en Culí. On ens esperava un dinar ràpid i tot seguit cap a la segona mani del dia, una estona al bloc d'Esquerra i una altra al de la JERC. Després vàrem anar a fer un volt per la Ciutadella, però les energies s'havien acabat...
Un dia patriòtic i reivindicatiu, quin dia, però, podrem deixar de reivindicar perquè ja tindrem?
Podeu veure fotos clicant en aquest enllaç

Una comparació congressual entre Convergència i Esquerra

Els de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ja han acabat el seu 15è Congrés.

Sembla que els hi ha anat prou bé, ells el comparen amb els congressos d'Esquerra i del PP. Sense poder-se comparar, sobretot perquè cada partit té una forma de funcionar en els seus congressos diferent, la veritat és que CDC l'ha tirat endavant més plàcidament que d'altres, malgrat algun vot de càstig important, com en el cas de Madí.

Això sí, l'ambigüitat continua essent la marca de la casa...

Encara que fer comparacions entre el funcionament intern i congressual de CDC i Esquerra no serveix per res, m'agradaria fer una reflexió sobre el comportament dels congressistes d'ambdós partits.

En veure els assistents al congrés de CDC cridant "Mas President!" (sense allò de Catalunya independent, eh!), recordo que en el congrés d'Esquerra, tots els militants assistents ens vàrem trobar en el cant dels segadors.

Uns, els convergents, es troben units i cohesionats a l'entorn de la missió que Mas arribi a la presidència de la Generalitat.

Els altres, els republicans, ens trobem units per la nació, pel país.

Els d'Esquerra hauríem de ser conscients que sense poder (exercit de moltes maneres, però no de qualsevol) no hi haurà independència ni millor benestar pels nostres conciutadans. Esquerra ha de voler ser un partit de govern (que no de poder)

XXVè Congrés Nacional d'Esquerra, comença la era Puigcercós

Aquest havia de ser un congrés d'unitat, on Esquerra n'havia de sortir ferma i preparada per iniciar una nova època.
Però va ser un congrés ple de tacticisme, dels que veuen el partit com un espai de quotes. El tacticisme és un mal que pateix la política catalana. I quan un partit treballa a llarg termini no es pot permetre aturar-se en batalles tacticistes de curta volada.
Si el Superdissabte la jornada electoral va transcórrer amb tota cordialitat, l'assemblea congressual es va viure amb més apassionaments i, sense generalitzar, ni molt menys, sorgint en algun moment les passions més baixes.
La voluntat de Joan Puigcercós era la de sumar, no pactar quotes si no fusionar les diferents sensibilitats, es van transaccionar la majoria d'esmenes. Ara, la voluntat continua sent la mateix.
La cosa no va poder ser. Ja va ser molt, i crec que important, que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat.
Esquerra Independentista sembla que treballi més pel Congrés d'aquí quatre anys que per l'Esquerra dels propers quatre anys. Discursos èpics (López-Bofill) i il.lusionats (una brillant Paluzié que s'estrenava en un Congrés d'Esquerra), però era hora de ser generosos, també.
ERC Futur treballa en clau candidatura a la presidència a la Generalitat de Carod-Rovira, està molt bé, però un candidat no fa el tot i, si arribem al 2010, cal picar molta pedra. I això ho hem de fer tots, sigui quin sigui el candidat.
Joan Puigcercós té una executiva on tota la gent és de la seva confiança, però segurament no hi són tots els de la seva confiança que voldria que hi fossin.

**********************************

Carretero, comptador a zero?
Joan Carretero, el líder de Reagrupament, que anuncia amb vehemència que no és convergent (mai ho he dubtat, però no treu que tingui seguidors de CiU), fa un pas endavant i tanca la porta al coitus interruptus.
Amb el dubte de si ha posat definitivament el comptador a zero o no, el que sí que és veritat és que el fet de retirar l'esmena a la totalitat obre moltes portes a trencar una dinàmica excessivament caïnita. Si l'actuació de Carretero no és tacticista, Esquerra és més forta que abans del dissabte.

*******************************

Xavier Vendrell, fora...
No comparteixo el fet de fer caure el Xavier Vendrell, però les regles del joc són clares.
Vendrell, el cap de la sala de màquines li han fet pagar anar brut de grassa de les mateixes màquines...
Jo em vaig emocionar veient un Vendrell cara a cara amb l'assemblea que l'havia tombat, parlant amb el cor, amb un missatge ple de lleialtat cap a Esquerra i el què representa, que és l'independentisme.
Veient-lo allà vaig sentir frustració, però més tard el seu antidesànim em va fer veure que amb persones com ell tot és possible. També, però, que hi ha molt per fer, com diu el ja
clàssic.
Podeu veure aquest vídeo, amb una part de la seva intervenció en la meva presentació com a candidat a Torelló.

****************************

El partit no està trencat, però sí esquerdat. Ara cal rejuntar les ferides.
L'esperança, és que Joan Puigcercós ha viscut pel partit, se l'estima. Com d'altres. Aquest valor afegit, més la capacitat de lideratge en positiu i les capacitat polítiques del president d'ERC, és el que fa que ens sobreposem a les sorpreses que ens donen els del costat, dels personalismes i dels tacticismes.
Ara és l'hora de sumar. Una suma que està per construir. La suma dels que volen una Esquerra sòlida i capaç de treballar estratègicament, amb paciència i el cap fred per alliberar aquesta nació nostre.

Un treball que només s'entén des de la lleialtat (no parlo de fidelitat) a l'equip.

Sense tot això, sense Esquerra, el procés sobiranista que ens ha de portar a exercir el dret a decidir no reeixirà mai. Nosaltres sols no ho farem, però sense nosaltres, tampoc es farà.

Post Congressual "under construction"

Encara estic posant en ordre les reflexions i els pensaments (complexos) post-congressuals.
Espero que esmorzant pugui teclejar-los. I encara tinc pendent el post de l'Osonosfera!
De moment, en motiu d'un dels temes cabdals d'aquest Congrés Nacional, el fet de no sortir elegit Xavier Vendrell, us deixo aquest apunt de Saül Gordillo i aquesta notícia a NacióDigital
També vull apuntar que ja hi ha un grup de suport a Vendrell al Facebook, impulsat per un blocaire republicà de Torelló.

Els tres mosqueters republicans?

Diuen (Dumas) que el lema dels mosqueters francesos era "un per tots, tots per un".

Un lema que és compartit, per Suïssa. Sols ho apunto a tall anecdòtic.

Avui, jornada pre-congressual d'Esquerra, hi ha un trio (sorprenent) que sembla entonar aquest to de cara al Congrés Nacional de demà.

Les informacions són contradictòries i arribades a través de diferents mitjans electrònics (vilaweb, Nació Digital, ElPeriódico.cat i Avui.cat).

Per una banda els membres de les tres candidatures que no van guanyar el Superdissabte demanen que Puigcercós i Ridao no es pensin que són "el 100% d'ERC" i que respectin la pluralitat. Per altra banda hi ha qui diu que no estan per entrar a l'executiva actualment (Carretero i Uriel) i encara un altre proposa noms (entre el qual el seu) per entrar-hi (Niubó).

Enmig hi ha la ponència congressual, la mesa del Congrés Nacional, etc...

També es parla del Consell Nacional, diuen que no és un òrgan funcional perquè està dominat per la direcció. El primer que em ve al cap és que a la meva comarcal hem elegit els representants del Consell Nacional democràticament i que entre els escollits hi va haver el membre d'Esquerra Independentista Jordi Brillas.

Si al final es fa aquest front mosqueter, veient les divergències programàtiques i els diferents posicionaments en quan a l'executiva a formar, sembla que serà més "un tots contra un" que "un per tots i tots per un".

Potser és que està núvol i un potser veu les coses en gris. Però és important que la responsabilitat sigui el fil conductor de tots els militants d'Esquerra en el proper Congrés Nacional.

Aquest Congrés ha de ser d'unitat, amb un resultat integrador, igual que l'executiva. Però entendre aquesta integració com un pacte de sectors seria un error. Cal que sumem tots i que estiguin en els llocs de direcció els millors i treballar en positiu pel projecte comú.

Del Superdissabte Republicà al Congrés Nacional

Aquesta setmana és de transició i treball, de l'esforç del consens del Superdissabte al Congrés Nacional.
Les diferents candidatures han fet els seus balanços i comencen a treballar per construir la unitat que ens ha de ser més forts.
Comencen converses del nou president elegit, Joan Puigcercós i membres d'altres candidatures, com el cas d'ahir amb Carretero a Manresa (mireu aquest apunt de Saül Gordillo).
Encara queden moltes esmenes vives a la ponència del Congrés, entre elles, dues de meves. El Congrés s'espera èpic (ni que sigui per la durada) i intens. Un Congrés que ha de ser clau i que ens ha d'impulsar a una nova etapa de construcció d'una base social hegemònica per poder exercir el Dret a Decidir.
Apunts sobre el Superdissabte:
El meu bloc d'Esquerra: Els resultats del Superdissabte Republicà
Bloc de Lluís Pérez-Lozano: No, we couldn't (Esquerra Independentista)
Blog de Dessmond: Un primer pas (no és d'ERC, però sí de Reagrupament.CAT)
.
ElTer.net: La comarca d'Osona vota Joan Puigcercós en les eleccions a la presidència d'ERC
Ràdio Ona: Joan Puigcercós, el més votat a la comarca d'Osona
Osona.com: Puigcercós guanya les eleccions d'ERC d'Osona
El9Nou.cat: El tàndem Joan Puigcercós i Joan Ridao guanyen a les eleccions d'ERC a Osona i al Ripollès
PS: dels blocaires d'ERC Futur que llegeixo normalment no n'he trobat cap apunt i a Vilaweb Vic no hi ha cap informació sobre el Superdissabte a Osona.

Puigcercós - Ridao guanyen a Osona i a tota la nació

Més endavant arribaran les reflexions, de moment els resultats.
Els d'Osona els podeu trobar a Osona.com, cliqueu aquí.
Els dels Països Catalans els podeu trobar a Nació Digital, cliqueu aquí.
Gent d'Esquerra, els dos joans s'han imposat. Joan Puigcercós serà el President i Joan Ridao serà el Secretari General.
Una jornada electoral sense incidències, a Osona, un tracte exquisit entre companys d'un mateix partit.

Avals i llistes negres oportunistes

Aquesta setmana s'han presentat les signatures per avalar les candidatures a la Presidència i a la Secretaria General d'Esquerra.
Gent d'Esquerra ha presentat 2232 signatures per Joan Puigcercós i Joan Ridao, Esquerra Independentista 934 per Uriel Bertran (a secretari general) i 758 per Jaume Renyer. La candidatura de Carretero, Reagrupament, n'ha aportat 896 per l'ex-conseller i 812 per Ruth Carandell, candidat a secretària general.
Finalment, la candidatura d'ERCFutur, és la que n'ha aportat menys de totes, 764 per Benach, les mateixes que per Niubò.
Això vol dir que de moment quatre candidatures, amb vuit candidats, intentaran fer-se amb la Presidència i la Secretaria General.
Salta a la vista que Gent d'Esquerra és la que té, de llarg, un major nombre d'avals; així com que Uriel Bertran supera en gairebé 200 avals al seu company de candidatura, Jaume Renyer. Això vol dir que hi ha qui ha avalat a Bertran però no a Renyer. Alguns sembla que a Carretero (84 avals més que Carandell), la resta no han estat exposats ni per Puigcercós ni per Benach.
Però el que em sorprèn és que la candidatura de Benach-Niubò (i Carod), és la que té menys avals. Diuen que en tenen el doble, però que se les reserven com a prevenció a possibles futures llistes negres.
Increïble! Ja va sorprendre la denúncia d'opacitat dels comptes per part de Niubò, que aquest cop, a diferència dels darrers anys (molts), es va abstenir en la votació dels comptes en el darrer Consell Nacional, amb un gest més d'oportunisme que de dignitat política.
Sols se m'acudeix una pregunta davant la insinuació de futures llistes negres: Niubò ja té les seves llistes negres fetes, amb avaladors de les altres candidatures?
En un procés tant transparent i democràtic com aquestes "primàries", aplicant el sufragi universal per elegir els dirigents del partit, la demagògia i l'oportunisme de vol gallinaci hi sobren, perquè en unes eleccions internes, la calúmnia no fa mal al rival, sinó a companys de partit i, al capdavall, a la mateixa Esquerra.
.
Podeu seguir el procés de primàries a Primàries Republicanes

Blocaires de Carretero, amb convergents inclosos

Abans de dinar, llegeixo una mica per Internet. Fa dies que no tinc gaire temps per fer-ho, veig que les primàries republicanes s'animen a la Xarxa.

Gent d'Esquerra, candidatura de Joan Puigcercós i de Joan Ridao, ha presentat web pròpia (www.gentdesquerra.cat), tal com podeu llegir en aquest apunt del bloc de Saül Gordillo, que supera el manifest inicial d'Esquerra Positiva, també amb web pròpia.

Esquerra Independentista també té web pròpia, des de ja fa temps, així com els seguidors de Carretero de Reagrupament.CAT.

Els reagrupats o carreteristes, a més de la web, tenen un portal de blocaires a favor de l'ex-Conseller del Tripartit maragallià: Blocs amb estrella. És curiós, però, que entre els blocaires n'hi ha algun de convergent, com ara Dessmond (bloc), un blocaire liberal de referència, que sempre escriu coses interessants, malgrat no estar-hi sempre d'acord (i no per qüestions de liberalisme).

Curiosa i sorprenent aliança la dels carreteristes i convergents com Dessmond, que últimament sols fa que escriure sobre personatges lligats a ERC. Potser durarà fins al 7 de juny aquest republicanisme del Dessmond?

.

PS: m'agradaria fer referència a un post que vaig escriure quan es va fundar Reagrupament.CAT, on mostrava el meu neguit per una possible escissió carreterista a l'estil hortalanià i colomina. De moment no ha succeït, esperem que tot segueixi igual.

"L'independentisme català: de l'ejaculació precoç al coitus interruptus?"