divendres, 13 de juny de 2008

Els tres mosqueters republicans?

Diuen (Dumas) que el lema dels mosqueters francesos era "un per tots, tots per un".
Un lema que és compartit, per Suïssa. Sols ho apunto a tall anecdòtic.
Avui, jornada pre-congressual d'Esquerra, hi ha un trio (sorprenent) que sembla entonar aquest to de cara al Congrés Nacional de demà.
Les informacions són contradictòries i arribades a través de diferents mitjans electrònics (vilaweb, Nació Digital, ElPeriódico.cat i Avui.cat).
Per una banda els membres de les tres candidatures que no van guanyar el Superdissabte demanen que Puigcercós i Ridao no es pensin que són "el 100% d'ERC" i que respectin la pluralitat. Per altra banda hi ha qui diu que no estan per entrar a l'executiva actualment (Carretero i Uriel) i encara un altre proposa noms (entre el qual el seu) per entrar-hi (Niubó).
Enmig hi ha la ponència congressual, la mesa del Congrés Nacional, etc...
També es parla del Consell Nacional, diuen que no és un òrgan funcional perquè està dominat per la direcció. El primer que em ve al cap és que a la meva comarcal hem elegit els representants del Consell Nacional democràticament i que entre els escollits hi va haver el membre d'Esquerra Independentista Jordi Brillas.
Si al final es fa aquest front mosqueter, veient les divergències programàtiques i els diferents posicionaments en quan a l'executiva a formar, sembla que serà més "un tots contra un" que "un per tots i tots per un".
Potser és que està núvol i un potser veu les coses en gris. Però és important que la responsabilitat sigui el fil conductor de tots els militants d'Esquerra en el proper Congrés Nacional.
Aquest Congrés ha de ser d'unitat, amb un resultat integrador, igual que l'executiva. Però entendre aquesta integració com un pacte de sectors seria un error. Cal que sumem tots i que estiguin en els llocs de direcció els millors i treballar en positiu pel projecte comú.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Deixa'm que al·lucini una mica amb el teu relat... però i el tripartit? que van guanyar potser? no és un pacte de perdedors? però és democratic, oi? Democracia i justicia no sempre van de la mà.

Que què els uneix el tres mosqueters? doncs són d'esquerres i tenen un rival comú? et sona d'alguna cosa?

La vida reconforta quan veus que la gent va prenen la seva propia medicina. Que podrà dir ara en Puigcercos? doncs res!

Anònim ha dit...

i a mi que em sona que el que avui renegava del consell nacional resulta que actualment és el vicepresident del mateix consell nacional!! com s'ha de veure...
A l'anònim afectat per convergentitis aguda sols recordar-li que el president de la generalitat de Catalunya l'escull la majoria del parlament, en canvi al president d'Esquerra Republicana de Catalunya el van escollir els militants dissabte passat... quina llàstima oi ??

Xavi ha dit...

cert, Jordi. Quan l'únic en comú és un "contra algo" malament anem.

Així doncs, crec que s'hauria d'apostar per a unir en pro d'alguna cosa i no en contra, i sinó la cosa anirà malament.

Les tres candidatures han de comprendre que si ve la candidatura guanyadora no té la majoria, hi ha més gent que ha votat a aquesta que no pas la seva, i això els hauria de fer reflexionar.

No crec que les comparacions siguin massa equivalents amb les del Govern de la Generalitat, ja que aquí tots els votants ja tenen algo en comú, formen part d'Esquerra.