divendres, 6 de juny de 2008

Gaspar Espuña: "Catalunya, Déu i Turisme"

Aquesta setmana ha estat marcada, per mi, per l'emprenedoria.
El dimecres, vaig formar part al jurat de premis dels Jove Empresaris de l'AIJEC (Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya).
Va ser en una sala de Foment Nacional del Treball (on curiosament hi ha un gravat de la portalada del monestir de Ripoll). Hi havia gent de mitjans de comunicació i de l'àmbit de l'empresa i de la universitat. Ara, els premiats es faran públics en un sopar, com en els darrers anys, a la Llotja de Barcelona.
I ahir, vaig ésser en l'entrega de diplomes de màster de la Fundació Gaspar Espuña - CETT (fundació impulsada per Gaspar Espuña associada amb la UB) i a premis de projectes d'emprenedors en l'àmbit del turisme.
En presència del mateix Gaspar Espuña (wiki), empresari, llicenciat en teologia i Creu de Sant Jordi, entre d'altres i amb que vaig poder compartir petites converses molt animades durant l'acte, i, en el marc del Paranimf de la Universitat de Barcelona (fa posar la pell de gallina, si més no per mi, com a ex-alumne de la UB on sols havia estat als bancs del "públic"), es van entregar diplomes i premis. Hi havia gent d'altres indrets entre els alumnes i els premiats. Fet que va donar peu a uns discursos, no dels joves estrangers, sinó dels qui presidien l'acte, estranyament bilingües, on el català de cop donava pas al castellà a mitja frase per tornar a la llengua d'Ausiàs March.
Cada cop que canviaven, el senyor Gaspar Espuña em mirava. Potser estava estranyat.
A destacar el Subdirector General d'Ordenació Turística, Joan Abat, amb un discurs de país. I és que l'emprenedoria, sigui en el sector turístic, o no, és un capital que qualsevol país dinàmic ha de voler comptar-hi.
Emprenedoria és vitalitat, valentia i innovació, tot amb una voluntat d'èxit i de treball.
Per acabar, els tres pilars vitals del senyor Gaspar Espuña: "Catalunya, Déu i Turisme", segons les seves pròpies paraules, fermes en la fragilitat del seu cos.
Una Santíssima Trinitat molt catalana...