dimecres, 4 de juny de 2008

Romania: bon menjar, bona i variada gent i arquitectura socialista

Després de pair l'èxit de la Secretaria de Joventut a l'EYCA, situant un català al consell d'administració al Carnet Jove Europeu, així com haver paït la visita a Romania, em disposo a escriure quatre ratlles d'aquest país.
La veritat, però, és que veure molt país no ha estat possible, sols Bucarest i en una gran minsa part, ja que ens hem passat tot el temps tancats en reunions o amb àpats protocol·laris, però quins àpats! Sí senyor! el retrobament amb els gustos romanesos ha estat d'antologia: el sarmale (rotllets o farcellets de col farcits de carn i arròs, amb un salsa amb base de tomàquet), la polenta (una espècie de cus cus espès), les ciorbas (sopes, algunes amb nata agra), formatges tant forts com blancs, entre d'altres menges retrobades a més d'un vi negre afruitat però potser amb massa poc cos.
Una delícia, tot plegat!
Del poc que he pogut veure, vull destacar quatre coses.
La primera són els edificis socialistes de la ciutat, semblants a Podgorica, omnipresents, però amb més detalls, socialistament grisos però detallistes. Ja és molt. En algun barri, a més, davant dels blocs de ciments hi ha petits jardins, alguns asilvestrats.
En segon lloc, tenim la mobilitat. Si diuen que Nàpols és la ciutat més caòtica en quan a mobilitat, vist Bucarest, no em puc imaginar com deu ser la nineta d'Alfons el Magnànim. Quin caos llatí enmig dels Balcans! amb carrils no pintats que ara són dos, per passar a ser quatre i després tres. Uf!
En tercer lloc la gent. Cap mala mirada a personatges estranys i forasters com nosaltres, excepte una cambrera, tal els els catalans, un somriure de complicitat seguia els multu mesc i larevedere amb accent català. Pells torrades, rossos de pot excessiu o magiarment naturals. Figures esveltes femenines i farcides en accés masculines. Gitanos, llatins i hungaresos (menys) formen un paisatge mestís i colorista.
En quart lloc, el Parlament de Romania, amb la seva Avinguda de la Victòria del Socialisme, un Boulevard que va costar la vida a centenars de coses i esglésies per fer content al conducator Ceaucescu. Això sí, jo vaig poder estar en el balcó fet construir pel dictador per dirigir-se al Popur, el qual el va executar i no li va deixar estrenar.
El Parlament romanès té unes dimensions increïbles, ostentosament visible en tota la ciutat. Espectacular!
Haig de tornar a aquest país llatí rodejat d'eslaus i hongaresos, amb empremtes turques i amb la veu cridanera dels gitanos.
.
PS: Pels qui ho vulguin saber, no vaig poder anar al McDonald's, malgrat tenir-ho planificat... queda pendent!
PS2: el tabac romanès també pot matar, però és més barat.
PS:3 hi havia una fira de cotxassos de segona mà just al costat de l'Hotel, al darrera, una central tèrmica...
PS4: Us ho he dit que m'encanta el sarmale? (més informació del sarmale en aquest relat)

1 comentari:

ex-jerki ha dit...

En Caste és únic! que tremoli Europa!