Aquest dissabte el fil conductor va ser el monestir de Sant Pere de Casserres, d'estil romànic i en un entorn que el fa més especial del que ja és. Tot un tresor històric i monumental que, segur, molts osonencs i catalans no coneixen prou bé.
En el marc d'aquest espai vaig poder gaudir d'una nova iniciativa innovadora a l'entorn de la comunicació poètica, que va més enllà de les paraules escrites i dels rapsodes estàtics. Una nova iniciativa on en Joan Crosas (bloc) hi era pel mig.
Juntament amb el poeta i amic torellonenc, en el marc de "Casserres Poètic" i amb la coordinació del poeta osonenc Josep Checa, hi era l'Anna Miralpeix, amb caràcter i qualitat artística indubtable, i el torellonenc d'adopció i de llinatge implicat amb el país, Biel Barnils (bloc clausurat fins a l'alliberament de Franki i bloc poètic), de mirada serena i contundent com el seu pare Ramon Barnils (wiki, Youtube i especial a Vilaweb). Amb aquests tres poetes els acompanyava l'actriu Marta Parramon.
En Joan Crosas cada cop em reafirma més en la idea que té un futur tant gran com ell vulgui, la qualitat i la iniciativa la té i, si cal, com a artista total.
Per acabar la jornada a Casserres, després de menjar una fusta d'embotits i formatges amb accent iberoamericà, vaig participar en una actuació de les "Nits de Serrallonga". Dic participar perquè té un to bastant interactiu (2.0! hehehe), compte amb els rellotges...
És important reforçar l'imaginari col.lectiu, com pot passar amb Serrallonga (wiki), la cohesió d'un país no sols bé donada per les polítiques de benestar, les culturals de tall popular també. I la memòria històrica que conforme el nostre país, va molt més enllà del 1936... I acostumats com ens tenen, nosaltres també tenim els nostres Bravehearts!
Si ets suscriptor del 3/24.cat podeu veure aquest vídeo.
2 comentaris:
Sant Pere de Casserres és un dels racons més bonics i desconeguts dels Països Catalans.
Està molt bé que escriguis sobre aquest indret i que ho facis conèixer a tots els qui et llegeixen.
Felicitats
Era un invent més o menys assajat. Vam sortir-ne contents i la gent, pel què, sembla també. És possible que ho repetim a Montesquiu, Versos Bisaura.
Salutacions cordials del teu veí! Visca el barri de Montserrat!
Publica un comentari a l'entrada