dimarts, 21 d’abril de 2009

La insinuació d'un nou partit

Tothom té dret a crear un partit, només faltaria.
En la meva opinió, però, crear un partit independentista nou, com l'insinua Joan Carretero, líder de Reagrupament, anatemitzant el fet d'entrar en un govern (que no sigui independentista) i trencar la força parlamentària de l'independentisme és portar l'independentisme en un cul-de-sac.
Només un gran crisi política a l'estil italiana dels 90 (que va destruir el sistema de partits vigents per la corrupció d'uns i la caiguda del Mur de Berlín pels altres) podria portar a la ciutadania a donar suport a un partit nou i amb voluntat aïllacionista. Llavors, a Itàlia, no va ser la Lega Nord (wiki) qui va ser hegemònic (ni al nord) si no Berlusconi (wiki), és a dir, mitjans de comunicació i poder econòmic. I és que si l'independentisme català a patit d'alguna cosa ha estat de suport d'algun grup comunicatiu potent i de part del poder econòmic (com podria ser en el seu moment el Banc d'Escòcia, ara en mans de l'estat britànic).
No albiro una gran crisi del sistema de partits, més enllà d'un abstencionisme cada cop més homologable a moltes democràcies consolidades. Sí, és així de trist...
Sense aquests dos elements, la influència mediàtica i el poder econòmic, cap partit nou pot aspirar a construir una formació amb voluntat d'esdevenir hegemònica a curt o mitjà termini. Sols podrà a aspirar a ser un grup minúscul, que pugui esdevenir un petit lobby parlamentari, a l'estil Ciutadans.
I si això succeeix, haurem de passar balanç de quants diputats independentistes hi haurà al Parlament, de moment n'hi ha 21. Un nou partit farà augmentar aquests diputats?
Clar, que de moment, Carretero, sols ho ha insinuat...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

doncs jo el votaria... i com jo, molts dels cançats companys que veuen com els seus representants d'erc encara discuteixen sobre l'estatut... quina llàstima de pais..
si, avui em quedat molt be... volem 12000 millons aquest any i vint i no se quants mils mes d'aqui dos..
ara...
potser massa tard...

Josep ha dit...

estic molt d'acord amb tu, Jordi, el fet de crear un nou partit no només faria disminuïr el nombre de parlamentaris independentistes, ans a mes, aconseguiria dividir i enemistar encara mes l'independentisme.

Tampoc podem oblidar que, un nou partit seria legítim, però, en la meva opinió, no tindria cap sentit tenint en compte que des de Reagrupament s'estan tancant les portes al dialeg...

Però esclar, com bé dius, potser es queda en això, en una insinuació (i així ho desitjo)...

Anònim ha dit...

Els "unitaris" sempre ens demanen que renunciem a l'esquerra mentre ells s'aferren de manera prioritària a la dreta. Aquesta gent no entén que presentar-se a la societat orfe d'ideologia no et permet avançar (com tampoc et permet avançar l'absència de pefil propi o la falta de fermesa en qüestions claus). Si en Carretero vol fer feina de veritat per la independència faria molt més profit a CiU apostant per "sobiranitzar" el partit que no pas buscant satisfer la seva egolatria. Si es vol quedar a ERC que accepti el dicurs esquerrà de manera definitiva i que se sumi a la línia crítica fidel a la Declaració Ideològica i als Estatuts del partit.

Jaume ha dit...

És una llàstima que un patriota com en Carretero no sàpiga sumar, si més no, a l'espera que el cicle del Puigcercós fracassi... o no! No podem sempre està a matadegolla els independentistes.

Anònim ha dit...

CERTAMENT CREA UN NOU PARTIT POT SER UNA ETZAGELLADA,PERO LO QUE TENIM ARA ES UNA DEBACLE.
JUGANT AMB BCN