divendres, 3 d’abril de 2009

Europa: Welcome home, President Obama

Barack Obama (wiki), un polític que ha provocat una il.lusió de masses a nivell global, està de gira per Europa. Primer toca la cimera del G20 i després cimera de la OTAN i reunió de la UE.
Obama es trobarà com a casa. L'opinió pública i la publicada van inserir al llavors candidat a ser candidat pels Demòcrates a la presidència dels EE.UU. en el cim de la il.lusió i del canvi. Un canvi que psicològicament anava més enllà de la substitució de Bush Jr. Segurament el seu color de pell hi va tenir molt a dir. Però sobretot el seu "Yes, we can", l'eslogan que vola demostrar que tot era possible.
Obama no és d'esquerres ni de dretes, és transversal, parlava d'un sol poble, una sola nació (l'americana), cosa que vol dir moltes coses. El pensament progre, però, el va assumir com a abanderat dels humils. Els liberals com l'abanderat contra la burocràcia. Hi havia un Obama per gairebé tothom.
A Europa, en estat d'avorriment i envelliment li manca alguna èpica on agafar-se. Sarkozy i Segolene van protagonitzar l'últim acte d'èpica política a Europa, en un mar de grisor gestora.
Obama emociona a Europa, és l'èpica que el vell continent necessita, desitja i no té. Una èpica gens arrauxada, però, que amb el benestar material no s'hi juga!
Una èpica optimista, del que tot és possible i anirà millor. Malgrat la crisi, tot pot anar millor. Yes, we can!
Obama viatja a Europa, un viatge que es sentirà com a casa seva. Obama, a Europa, juga a casa.