divendres, 24 d’abril de 2009

Overbooking per Sant Jordi (i no parlo d'excés de llibres)

Ahir va ser el dia de Sant Jordi, segurament el dia més català de tots, perquè sumem la cultura i el romanticisme, tot amb un aire patriòtic implícit i en dia laboral. El còctel ens porta a la Diada, més viscuda que el Dia Nacional, l'11 de Setembre.
Com ja fa uns anys, em toca viure la Diada de Sant Jordi a Barcelona.
Els primers anys visitava les Rambles i després feia un tram de la Rambla Catalunya. Enguany, però, ho vaig reduir a la Rambla Catalunya i en un recorregut restringit. Quina massificació!!
Va ser una mica frustrant, sincerament. En cap moment vaig poder tenir un d'aquells instants íntims amb els llibres de les parades, per poder-los tocar, llegir en diagonal quatre pàgines. Mirar títols, portades, curiositats,... aquest any res, sols esquivar persones, globus de la Casa Gran del Catalanisme i venedors de roses que t'assaltaven amb ofertes supereconòmiques i amb una causa molt justa al darrera (em ser totes les necessitats dels caus d'escoltes de Barcelona i tots els viatge de fi de curs també de totes les escoles de Barcelona).
Caram quin estrès! Si seguim així, al final els únics llibres que es vendran seran els d'autoajuda i de relaxament...
PS: Com cada any he viscut debats físics i virtuals sobre la necessitat o no, sobre la idoneïtat o no, d'establir St. Jordi com a dia festiu. Seria la millor opció pels del sector turístic de la costa... i potser aquell dia els venedors de cocos ("Al riiiiico cocoooooooo!") també vendrien llibres!

2 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Jo sóc dels que opinen que St Jordi segueixi com ara i no sigui festiu, i crec que els que defensen la tesi contraria no acaben d'entendre la festa.
Salut!

Jordi ha dit...

Hola Joan,
jo penso igual que tu. Un St Jordi festiu seria un dia de platja i no de llibres i roses