diumenge, 5 d’abril de 2009

Descens del Voltregà una tragèdia grega

L'altre dia parlava amb en Dani, sobre hoquei (per mi això vol dir sobre patins). Ell va sovint a veure partits del Cerdanyola (web), que ara juga la divisió de Plata.
Jo no sóc un gran seguidor d'aquest esport però m'hi proper. Com a anècdota només dir que el meu pare em va fer aprendre a patinar per veure si tenia habilitats per jugar a hoquei (és dels pocs esports que li agrada). Com podeu imaginar: no jugo a hoquei i no patino...
La qüestió d'aquest apunt, però, és el descens dramàtic i cruel del Voltregà (web). Dramàtic perquè és un equip humil, fet a base gent de casa i a pesar de "l'espoli" constant dels seus millors jugadors. El descens del Voltregà és com si baixés l'Athletic.
Una altra anècdota: el meu primer metge era una ex-estrella del hoquei que havia jugat amb el Voltregà en la seva dècada màgica.
I ha estat un descens cruel perquè just aquest any el seu arxirival, el Vic, ha guanyat la Copa del Rei. Ni en la misèria del rival es poden recolzar els voltreganesos... el déus s'han posat en contra dels del Voltregà...
L'esport és cruel, però també és alegre. Cal fer la feina ben feta i esperem que el Voltregà no es converteixi en un equip que sigui capaç de treure jugadors com el Borregan, però que no estigui consolidat a l'OK lliga, com el Cerdanyola.
L'hoquei al Voltreganès és una cultura, una manera de veure la vida (sembla que la canalla neixi amb patins!), tot un patrimoni.