dimarts, 28 d’abril de 2009

Afer Carretero: l'estómac, un mal conseller per l'independentisme polític

Des que Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat (web) va insinuar la creació d'un nou partit o plataforma electoral independentista per a les properes eleccions catalanes del 2011, els fets s'han precipitat i han acabat amb la sortida d'aquest d'Esquerra o ERC (que és el mateix).
El fet que es negués a donar explicacions de l'article suara esmentat (amb portada a l'Avui, on es parlava obertament d'un nou partit) i el fet innegable que l'article debilitava el partit davant unes eleccions europees, on Esquerra ha trobat un candidat que il.lusiona a la base republicana i independentista en general, han fet que la direcció suspengués de militància a Carretero.
Així doncs, hi ha hagut trencadissa. Carretero i més militants marxen i marxaran d'ERC, la millor eina de l'independentisme en les institucions polítiques catalanes.
La Història ens mostra que només la unitat ens pot fer avançar en un procés de ruptura. La unitat a l'entorn de l'Esquerra Republicana de Macià i Companys (unitat de partits i d'agrupacions republicanes locals) va fer possible la proclamació de la República Catalana i la recuperació de l'autogovern després de segles.
Hom pot estar en desacord amb l'estratègia d'ERC de governar i des d'una majoria progressista, per tal de crear una Esquerra Nacional que sigui hegemònica en l'àmbit de l'esquerra catalana i liderar la nació cap a la llibertat nacional.
Governar per crear unes bases que ens permeti avançar cap a l'emancipació nacional, establir unes bases per tenir un teixit econòmic que miri més enllà de la frontera occidental i tingui una visió global. Per tenir una nació cohesionada des d'un punt de trobada nacional català.
Hom hi pot estar d'acord, però trencar la baralla de cartes, perquè els teus plantejaments són minoritaris és fer política amb l'estómac, no amb el cap.
Segur que tots ho fem amb el cor, però el millor company és el cap, la raó, la reflexió i, sobretot pels independentistes, la paciència.
Bloc de Daniel Mallen: Entre la ouija i l’abducció ( amb tots els respectes )
Bloc de Pere Aragonès: Article recomanat: “Front patriòtic” de Jordi Muñoz
Bloc de Lluís Pérez-Lozano: L'escissionisme i l'expulsionisme, malalties infantils de l'independentisme
Bloc de Jordi Casals: La insinuació d'un nou partit
Nació Digital: Carretero deixa Esquerra després que la direcció l'expedientés
Avui: El corrent EI no seguirà Renyer marxant d'ERC
Crònica: ERC, la casa gran de l'independentisme

9 comentaris:

Oriol Papell ha dit...

Sobretot mai no divergeixis ni un mil·límetre de la direcció del partit.

Jordi ha dit...

Oriol, no sé perquè ets tant ortodoxa en això de ser crític.
LA gent que em coneix, i molts no pensen igual que jo, saben prou bé que no em mou cap sectarisme cec a l'hora de fer els meus plantejaments. La única consigna que segueixo és la meva.
Salut, company!

Xavi ha dit...

Papell!!!
deixa en Carretero que marxi i ens deixi treballar tranquils!!
Que no veus que només li interessa el seu caudillisme??

Quico Ventalló ha dit...

Tota la teòrica que fas sobre el procés d'alliberament nacional que, segons tu, desenvolupa ERC des del govern, estaria molt bé, si fos veritat.
Sóc un dels 400.000 votants que ens hem negat a seguir donant suport a la línia de submissió i renúncia del tàndem dirigent d'Esquerra. Jo, com molts, he passat a l'abstenció. Si es forma un partit independentista al voltant d'en Joan Carretero, tornaré a votar.

Oriol Papell ha dit...

A mi m'interessa que ERC faci les coses bé i no les està fent bé. Si voleu seguir creient que som els reis del mambo, endavant. A les eleccions del 2010, quan plorem tots, ja us ho recordaré. Començo a estar una mica fart d'aquesta bena als ulls. Ja sé que ERC fa coses bé i sóc el primer a defensar-les, però n'hi ha tantes que em fan caure la cara de vergonya que sovint he de tancar el televisor per no haver de sentir coses típiques de CIU. No sé perquè us costa tant d'adonar-vos que el pacte amb el càncer de Catalunya, el PSC-PSOE, no ens és gens beneficiós (no cal que surti el típic que diu que clar, jo volia un pacte amb CIU, per favor, que som grandets). No parleu amb la gent que sempre ens ha votat? no aquells que diuen que ens voten i és mentida, em refereixo a aquells que sempre ens han estat fidels i sempre ens han donat suport. Estic fart de sentir que em diguin que no ens pensen votar mai més. La memòria és fràgil, però hi ha gent molt emprenyada, i ara no parlo d'en Carretero. Jo no sóc carreterista, però veig una cosa clara, la direcció s'ha deixat portar pels mitjans de comunicació, en Carretero al seu article no parlava ni d'escissions ni de partits nous, parlava d'una candidatura. Qualsevol d'ERC hauria de poguer signar el que deia aquell article, era la declaració ideològica.
I quan et dic això, Jordi, ja sé que tens el teu punt de vista, però sempre que hem parlat tens el mateix que té la direcció, clavat. Deu ser casualitat. En fi, tampoc vull dubtar de tu, seria fàcil dir els motius pels que sempre coincideixes amb la direcció, però no ho diré ni aquí ni enlloc, o m'agrada fer demagògia.

Que tots voleu veure que ho estem fent de conya? endavant.

Jo no abandono ERC, és el meu partit i me l'estimo, és l'única eina vàlida per arribar a la independència, fora d'ERC no hi ha res. Per això no em va semblar bé que en Carretero ara abandonés, cosa que també entenc després d'humiliar-lo suspenent-lo de militància, quan això no ho pot fer la direcció, és cosa de la comissió de garanties.

En fi, ara s'apropa el finançament, i ja ho poden fer bé, pel seu i nostre bé.ç

salut i visca Esquerra Republicana de Catalunya.

Jordi ha dit...

Oriol, gràcies per aquest comentari tant llarg, no crec que els meus plantejaments siguin clavats a la direcció (ni a ningú) i menys recordant algunes converses amb tu. El tòpic és massa fàcil.
Jo no dic que tot sigui un festival i que siguem els reis del mambo, clar que es fan coses malament, però segurament no tantes com se'ns mostren o si més no, segur que no es mostren totes les bones. Tu estàs en política municipal i ho pots viure en les pròpies carns què ens passa als d'ERC.
En quan a l'article, arriba amb una remor, que ja deus saber, de nou partit o no, i acompanyat d'una notícia de l'Avui que ho deixa molt clar, o em diràs que la notícia no està pactada? i que ho ha desmentit, potser? quan tens una sola font d'informació has de ser conscient que el que diguin de tu et farà de portaveu.
I per acabar, el que cal és fer el balanç quan toca. El Congrés Nacional va tenir uns resultats i s'han d'acceptar, hi ha coses que es van aprovar i que a mi no m'agraden, però les accepto. I ja farem balanç si per on anem és el camí correcte, o no.
Esperem pel país que el finançament sigui els menys dolent possible, perquè el bo seria tenir ministeri d'Hisenda propi.
Salut, company.

Ricard M ha dit...

Jordi, quan és el proper Congres Nacional d'Esquerra?. Potser serà massa tard per a redirigir algunes conductes. Potser el partit de Macià i Companys ja no és el capdavanter de les aspiracions sobiranistes (i creu-me que em sap greu, pels molts anys de militancia activa).
És ben cert que governar crema, no soc jo qui ho discutirà. I tampoc discutirè la bona tasca tècnica que porten a terme un bon nombre de militants d'ERC. Però ja veus el que arriva al medis de comunicació...
No puc estar d'acord amb avançar en el govern al preu d'acceptar implicitament la dimàmica imperi-colonia.
Salut.

Anònim ha dit...

MACIA?.
COMPANYS?.
SEGUR QUE TAMPOC CALLARIENT.
TANTA ORTODOXIA ...ES TRIST.
"QUIEN SE MUE..."A.GUERRA.RES CAMBIA DINS LA PARTDOCRACIA.
JUGANT AMB BCN.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Anònim(a) que jugues amb BCN, Ui, ja veig a molts titllar a Macià de traidor per haver rennciat a la República per tenir la Generalitat...