dimarts, 6 d’octubre de 2009

Els Fets d'Octubre, 75è aniversari ignorat pel poble català

Avui fa 75 anys que Lluís Companys, president de la Generalitat Republicana va proclamar l'Estat Català de la República Catalana, una proclama davant l'entrada al govern de la República Espanyola de la pre-feixista CEDA (wiki), en l'inici del que es coneix com a bienni negre republicà.
També cal sumar-hi la crisi institucional que provocava la impugnació de la Llei de Conreus, aprovada pel Parlament català, per part del Tribunal Constitucional Espanyol. Tot un torpede a la política agrària de la Generalitat.
En un acte de sobirania catalana i, segons els criteris de les aliances del catalanisme republicà, en solidaritat amb els pobles ibèrics (aquell vell somni de la cooperació de totes les nacions ibèriques en igualtat...), Lluís Companys va repetir el que va fer Francesc Macià poc més de 3 anys enrera, proclamar l'Estat Català, sumant els interessos socials i nacionals.
Aquest cop, però, l'exèrcit va reaccionar i va anorrear la proclama sobiranista de Companys (així com la revolta minera a Astúries) i es va anul.lar l'autonomia catalana i va acabar amb el govern català, amb Companys al davant, a la presó.
És un fet històric prou rellevant com perquè els catalans no l'eliminem de la nostra memòria col.lectiva, un moment més en la història (i un cop més no reeixida) on els catalans hem manifestat la nostra existència i la nostra voluntat de ser, malgrat els amenaces materialitzades hores després.
Els Fets d'Octubre varen ser un altre 11 de Setembre de 1714, potser amagats en el desastre de la Guerra de Franco contra la República (i Catalunya!) i la posterior repressió i dictadura nacionalcatòlica espanyola.
I enguany, en el seu 75è aniversari, el Fets d'Octubre no existeixen són ignorats o amagats. Aquesta és la pitjor derrota que podria patir Lluís Companys quan va proclamar l'Estat Català per la ràdio a tots els catalans.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si Companys i ERC (ara Esquerra) haguessin tingut més convicció i fermesa ho haguessin preparat bé i avui seria festa. El que va passar és que es va fer el "farol" de la proclamació per solidaritat amb les esquerres espanyoles. Al final es van carregar els neulés en en Dencàs (només cal llegir les actes parlamentaries de 1936). Després ERC ho va aprofitar per treure's de sobre els nacionalistes radicals d'EC i ser més d'esquerres.

El sacrifici del patriotes morts, especiament en Jaume Comte i en Gonzales Alba no serà en va.

Quina concidencia que l'endemà de 6 d'octubre peró del 2009 els sectors del poder i dels carrecs d'Esquerra s'hagin tret de sobre els Carods.

Cal coneixer la própia història Jordi.

Jordi ha dit...

Quina gran capacitat de relligar no sé què amb el Carod...
I sí, cal conèixer la pròpia història i per mi és tant important que em vaig passar quatre anys intentant aprendra alguna cosa...
Si llegeixes el llibre de l'Amadeu Hurtado veuràs que es trenca el mite que va ser una revolta en paràmetres d'esquerra espanyola.
Hi ha qui li costa molt entendre que als 30, justicia social i llibertat nacional anaven junts i, a més (de MAcià a Companys) en una solidaritat (una entelèquia) amb els pobles ibèrics.
I sí hom aprofundeix en la història, es veurà que Companys va voler aplicar el mateix mètode que l'abril del 31, però que a l'octubre del 34 no tenia el suport de la CNT.