dimecres, 1 de setembre de 2010

L'independentisme en el mite de Saturn


Hi ha un mite de l’època antiga que explica que el déu Saturn devorava els seus fills. Era una mesura per mantenir l’hegemonia del poder per part de Saturn; no volia que cap dels seus fills el substituís.
Amb l’hegemonia absoluta i eterna de Saturn, l’ordre establert era inqüestionable, però també la fortalesa d’aquest. Qui plantaria cara a qui devora el seus propis fills?

Però la por als fills perquè et destroni porta a l’estancament i al col•lapse, amb tints de paranoia, ni que siguis Cronos (el nom grec del déu Saturn) el temps no es pot aturar.

Zeus, un dels fills de Cronos es va poder escapar i va acabar amb el poder de Cronos que va ser expulsat del Cel.

Davant de l’actitud política de devorar els fills per perpetuar-se en el poder, hi ha la de devorar el pare per aconseguir el poder. És a dir, l’aniquilació constant de qui ocupa el poder des de la base.

Si devorar els fills per mantenir-se al poder, porta a un estancament dins un ordre estricte i inqüestionable, devorar constantment els pares per aconseguir el poder, porta a la crisi i el desordre constant, a una debilitat que acaba en qualsevol capacitat per portar a terme una empresa ambiciosa.

Els projectes polítics demanen un procés dinàmic que permeti mantenir l’ordre i la fortalesa en una realitat canviant. Els projectes polítics, com l’independentisme, demanen la no obsessió pel monopoli del poder, però tampoc perdre el respecte al fort i a la seva trajectòria.

L’independentisme català no es pot permetre devorar constantment els fills ni els pares.