dimarts, 21 de setembre de 2010

La crisi amb regust a frankfurts i hamburgueses

Entre frankfurts i hamburgueses casolanes es poden tenir grans converses, sobretot si hi poses salsa d'hamburguesa, mai igual que la del McDonald's imperialista, però prou bona.
Amb regust encara de la mostassa que inundava la salsitxa enorme vaig sentir una gran frase: "La vaga més bèstia des del crack del 29 i no tindrà cap culpable. La crisi se'ns mostra com un esperit vaporós". Bé, van ser dues frases.
És ben veritat. Patim una gran crisi econòmica, d'aquelles sistemàtiques que ens han de portar a un nou escenari, on la cobdícia especuladora s'ha emportat per endavant un tret identitari dels catalans: les caixes, un model únic i que molts observadors internacionals "al.lucinaven" (no trobo cap paraula millor).
Ens hem d'ajustar el cinturó, hem de congelar pensions, retallar sous i despesa pública, retallar (o aniquilar) plantilles dels sector industrial i fer plans de salvament del sector financer. Per arribar on?
La societat paga la crisi. La societat... tots! però qui és el responsable? qui ha d'assumir la responsabilitat?
Ah, sí... el 29 de setembre hi ha vaga general. Demanarem responsabilitats als causants? Sabrem dirigir les proclames?
Com diu el clàssic, "La verdad está allí fuera", serem prou valents per acceptar-la i fer-hi front?