"Que tornen els grisos" he llegit. La contundència dels Mossos d'Esquadra, polícia de Catalunya, en el desallotjament (no podia pas ser light) i en les manifestacions posteriors (no era necessària la violència emprada, segons diferents versions) ha fet remmemorar a alguns la polícia franquista espanyola, porra amb mà perseguint manifestants (Avui, TV3, El Periódico, La Vanguardia, Vilaweb, NacioDigital).
És irònic, però, que un govern es vegi criticat i desgastat per una càrrega de la seva policia a manifestacions que en el seu fons, aquest govern, no hi pot donar solucions.
El Pla de Bolonya, procés que dona nom a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, és la bèstia negra dels ocupants de la universitat desallotjada per la policia, la qual ha estat la que ha carregat contra els manifestants que denunciaven el desallotjament.
Entre els problemes que denuncien que comporta el Pla Bolonya és que els hi demana una dedicació gairebé exclusiva, això provoca que els que han de treballar per pagar-se els estudis no ho puguin fer. Com s'ho faran? La resposta és una: majors i millors beques, però això no és així.
Les beques són competència de l'Estat Espanyol, és aquest el qui no dóna resposta a la qüestió i l'únic que ho pot fer.
El mateix podríem dir del Sistema de Finançament i el finançament òptim per les universitats catalanes.
Diu Weber (wiki) que "l'Estat és qui té el monopoli de la violència", a Catalunya tenim el monopoli de la violència però no tenim l'Estat que ens hauria de permetre trobar solucions perquè no s'hagi d'emprar la violència.
Paradoxes autonòmiques...
Bloc de Roger Tugas: Crònica sentida i en calent del meu primer cop de porra
Bloc d'Isaac Peraire: Quin fàstig l'actuació dels Mossos
Bloc de Joan Safont: La farsa de la revolució
2 comentaris:
Una bona i diferent reflexió
I per què l'Huguet no dóna les culpes a Espanya, doncs?
Publica un comentari a l'entrada