Avui he recuperat una tradició abandonada fa uns anys, el de llegir llibres a l'autobús que em porta o em torna de Barcelona.El fet que la companya Sagalés regali El Periódico i Sport als viatgers, la necessitat de recuperar hores de son durant el trajecte i el fet de llegir ja dos o tres llibres simultàniament, m'havien fet desdir.
Avui, però he posat un llibre a la maleta, el qual he tret al seure a la butaca (si se'n pot dir així) de l'autobús.
Un llibre lleuger, un divertimento, l'autora del qual vol que ens faci reflexionar (a més de passa una bona estona). El llibre és "Crònica de la independència", de Patrícia Gabancho, editat per l'Arquer, i s'hi explica l'assoliment de la independència el 2010, els conflictes conseqüents i la realitat de la societat plural catalana d'aquesta Catalunya independent.
La història està construïda a base d'articles periodístics ficticis, però signats (malgrat que no escrits) per periodistes reals, a més d'entrevistes a personatge del 2037 que ens expliquen des de la seva visió tot el procés d'emancipació nacional.
Gabancho aprofita per analitzar el context actual, a més d'imaginar-ne una sortida per la via independentista.
Com he dit, un llibre àgil i un exercici d'història ficció en clau futura (com???), on Gabancho ens mostra la seva tesi de com s'aconseguiria la independència i com seria la Catalunya independent.
Per cert, el pare de la independència és ... Miquel Roca i Junyent! Serà que Gabancho no creu en els líders actuals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada