Torelló misteriós...

Els Plens de Torelló poden ser plàcids o moguts, però sempre hi ha una sorpresa.
Preparant el d'ahir, em preguntava per on podria sortir aquesta sorpresa. La veritat és que pintava molt tranquil.
Seria amb els reglaments de l'àmbit educatiu? seria en la moció pel Dia Europeu de l'Esport? o per alguna obra del Pla ZP?
Doncs no! la sorpresa va ser l'aparició de dos misteris...
El primer misteri va ser el de l'autofelicitació de Marc Fontserè (amb l'assumpció d'un discurs d'home d'estat -bé, de govern-, voldrà dir alguna cosa?) per la tasca portada a terme ara i durant els darrers anys de govern socialista per encarar la crisi actual (futurologia?).
Va enumerar un reguitzell d'estratègies en l'àmbit educatiu i econòmic que han fet els governs Franch que fa que ara encarem aquesta situació de crisi amb els deures fets.
On rau el misteri? doncs amb l'anunci del Bassas que anunciava apocalípticament que l'atur arribaria al 20% en les properes setmanes a Torelló... Qui desllorigarà el misteri? Fontserè o Bassas? Hi haurà medalla en temps de crisi o no?
El segon misteri fou el de l'existència o no d'una invitació a l'Ajuntament de Torelló per assistir a l'entrega de la Medalla d'Or al primer rector de la UVic, Ricard Torrents.
Vaig preguntar si s'havia rebut la invitació, ja que ningú de l'equip de govern va assistir a l'acte. L'alcalde va respondre amb un "no ho sé".
No ho sap...
Ningú sociovergent sabia si existia aquesta invitació, ningú hi va anar... quin misteri... hi haurà hagut invitació o no? S'hauran oblidat de convidar a l'Ajuntament de Torelló? Algun dels 13 regidors de PSC i CiU, de CiU i PSC ho esbrinarà? algú d'ells es mira el correu? O serà que Vila d'Abadal no ha pensat amb Torelló, malgrat que hi haurà de passar per arribar a Olot?

Avortament: dret o tacticisme electoral?

Ahir sector catòlics van tornar a agafar la pancarta i van sortir al carrer per manifestar-se contra el govern del PSOE. L'avortament i la reforma de la seva regulació en són el motiu.
En tertúlia amb el diputat al Congreso, Joan Tardà, durant l'Escola de Formació de les JERC a Sant Pere de Torelló, el republicà ens va explicar que el PSOE no havia mostrat fins ara cap clara voluntat de debatre, i menys, toca de debò la llei d'avortament.
Aquesta iniciativa és clarament un cop d'efecte de tacticisme polític de ZP. Un més.
On marca distàncies el president socialista i el seu govern respecte el PP és en l'àmbit dels drets cívics i ens els espais més ideologitzats (matrimonis gais, Aliança de les Civilitzacions, posar una dona de minstra de defensa, l'avortament, etc). I en un moments de crisi, com l'actual, on el govern pateix un clar desgast davant un PP (que s'autodesgasta amb espies i trajos a mida valencians), ZP necessita un cop d'efecte.
Aquest és l'avortament, que incomòde bona part del PSOE, però el necessiten per autoafirmar-se, fent posicionar a un PP extremat.
Una frivolitat més. Frivolitat no per intentar millorar la regulació de l'avortament, sinó per utilitzar aquest tema per tacticisme electoral...
Ara bé, el sector més esquerrà i el feminista del PSOE, ho aprofitarà i la resta de foracions progressistes també ho haurien de fer, per tal de millorar una llei que deixa desemparada a dones i professionals i que deriva cap al sector privat una intervenció de gran calat social.
Ara veurem, però, si el PP pica l'ham i es posiciona al costat dels antiavortistes clericals que agafen la pancarta en el dia del senyor.

Afer aeroport de Taradell en apunts i notícies

Foto: osona.com

Al Ple Comarcal del dijous, vàrem tancar un dels capítols més foscos del Consell Comarcal, el de l'afer de l'aeroport i la nefasta gestió política de la sociovergència osonenca.
Déu n'hi do el què escrit sobre el tema. Podeu trobar-ho en els enllaços següents:
La sociovergència és un estat d'ànim: el cas de l'aeroport (bloc, 27 de juny de 2008)
Manca de respecte institucional al Consell Comarcal (bloc, 16 de juliol de 2008)
Un aeroport a Taradell? No als fets consumats de la sociovergència (bloc, 11 de març de 2009)
AtARISA com puguis! (bloc, 12 de març de 2009)
Un aeroport a Taradell, un president comarcal solitari (bloc, 20 de març de 2009)
Un aeroport a les estovalles (Opinió Nacional, 21 de març de 2009)
L'aeroport en el Ple Comarcal: Fi d'un capítol negre del Consell (bloc, 27 de març de 2009)
Notícies: Web d'Esquerra:
Esquerra demana responsabilitats polítiques pel tema de l'aeroport
Esquerra denuncia la crispació provocada per la incapacitat de consens del Consell Comarcal amb l’aeroport
Osona.com:
Crònica del Ple Comarcal del 26 de març
El Consell Comarcal proposa ubicar l'aeroport als plans de Mont-rodon de Taradell
El9Nou.cat:
ERC de Taradell es posiciona en contra de l'aeroport de Mont-rodon
Taradell no es presentarà al concurs per acollir l'aeroport corporatiu

En Ballana, no canvia de camisa, canvia de corbata

(Foto d'Osona.com. Adrià Costa)

Ahir un nou patriota català d'esquerres es va sumar a la gran família republicana.
Joan Ballana, l'ex-primer secretari del PSC a Vic, es va sumar, de la mà del president d'Esquerra, Joan Puigcercós, al projecte d'Esquerra Republicana de Catalunya, del sobiranisme d'esquerres català.
Esquerra a Vic i a Osona, suma.
Com va dir en Puigcercós, qui sigui d'esquerres a Catalunya ha de ser independentista, perquè sense un estat propi, a Catalunya mai es podran fer polítiques socials avançades. Només cal mirar el tema del finançament... malgrat parlar de xifres que no solucionaran la balança fiscal, el PSOE es nega a acceptar-los.
En Joan, suma a Esquerra. Com li vaig dir, en Joan no s'ha canviat de camisa, sinó de corbata, perquè com va dir, ell no s'ha mogut de l'espai polític, sinó d'eina.
Estic realment satisfet del pas del Joan a Esquerra, i espero que molta més gent d'esquerra i que tingui sentit de país truqui la porta d'Esquerra, segur que els hi obrirem.
Bloc de Joan Ballana: Per Vic, som-hi!
Bloc de Jordi Casals (antic): El PSC s'ha carregat en Ballana!
Bloc de Jordi Casals (antic): Ballana, advocat i polític (socialista i català)
Osona.com: Puigcercós presenta Joan Ballana com l'esperança blanca d'ERC a Vic
El9Nou.cat: Joan Puigcercós presenta Joan Ballana com el nou fitxatge estrella d'ERC a Vic
Avui: ERC de Vic fitxa Joan Ballana, exregidor i exprimer secretari del PSC de la capital osonenca

La socialdemocràcia està estranya...

Hi ha un munt de partits socialdemòcrates que tenen una actitud ben estranya, i s'hi han ficat ells solets.
A França, el PSF està ensotat en una crisi de manca de popularitat fruit de l'últim congrés on van apartar a l'heterodoxa Segolen Royale del camí cap al lideratge orgànic del partit, per situar-hi una apparatxic feta i dret com és Aubry. Ara sembla que fins i tot l'extrema esquerra supera als socialistes francesos...
A Alemanya Die Linke, el partit a l'esquerra dels socialdemòcrates del SPD va avançant gràcies al mordaç Napoleó del Sarre, Oskar Lafontaine, ex-secretari general del SPD que va marxar enfrontat per Gerhard Schroeder.
A Espanya, el PSOE està empantanegat en una política de cortines de fum per la incapacitat d'encarar una crisi econòmica negada fins després de les eleccions, mentres es cuina un acord amb el PP (arxienemic) a Euskadi per foragitar el nacionalisme (basc) del govern basc, cosa que li complica formar majories al Congrés espanyol.
A Israel, els laboristes entren a governar amb la coalició de dreta-extrema dreta de Netanyahu i els extremistes nacionalistes i religiosos.
A Hongria, el primer ministre penja d'un fil, després que hagués estat enregistrat afirmant que havia mentit i rementit sobre la mala situació econòmica del país (això em sona...).
A Catalunya, el govern del PSC es veu escanyat pel seu aliat hispànic, el PSOE, que frena un acord de finançament (aprovat en l'estaut), esperant que caigui el govern presidit per un socialista català per tal que CiU pugui ocupar la Plaça Sant Jaume i pugui ajudar a Zapatero a governar a la Moncloa.
La rosa es va pansint...?

La batalla partidista dels immigrats

Era previsible, comença la batalla pels immigrats, batalla en camp obert.
A Catalunya hi ha comunitats d'immigrats que tenen dret a vot, els comunitaris (sobretot gent de Romania i Polònia) i d'altres que tenen convenis de reciprocitat, és adir que els ciutadans del Regne d'Espanya poden votar als seus països, sobretot de Sud-Amèrica. També hi ha els immigrats que ja han aconseguit la ciutadania. I no podem perdre de vista la voluntat política del PSOE d'accelerar el procés d'aprovar el dret a vot dels immigrats en les eleccions municipals.
Hi ha qui veu el dret a vot una eina de ciutadania, que ho és, per mi, i tal com ja he escrit, però, no hauria de ser el primer, sinó el culminant. Votar és un dret qualitatiu com a ciutadà, que demana un arrelament en la societat que hom en forma part.
I aquesta societat és multidimensional, té a veure en el benestar, en l'àmbit local i el nacional. I és en aquest darrer on hi haurà una batalla ideològica per sumar els immigrats a la concepció nacional catalana o a l'espanyola.
També, no ens enganyem hi ha els ui pensen en el dret a vot com un factor quantitatiu, la quantitat de vots que van destinats als partits. Una visió pobrament partidista, molt reduccionista.
Els socialistes catalans han creat sectorials per a immigrats segons el seu origen (sudamericans, subsaharians, europeus de l'est, etc.). Això no es fa des d'un punt de vista transversal i nacional, sinó comunitarista. Fa tuf a cases regionals... Qui és el responsable del PSC en això? Josep Maria Sala (wiki, entrevista amb PDF de "Amigos de Andalucía"), un llauner de la política catalana del PSC que ha passat per la presó...
A CDC, amb la Casa Gran del Catalanisme com a paraigua, té a Àngel Colom (wiki) com a agent actiu per captar a sectors de la immigració. Enlloc de tenir una estratègia transversal (d'inclusió nacional) ha encetat un mètode comunitarista, com el PSC, i ha creat una Casa Gran dels romanesos que viuen a Catalunya.
Òbviament hi ha hagut xoc de trens entre Colom i Sala, entre CDC i PSC. Tot per voler captar la comunitat romanesa.
És una llàstima que els dos principals partits catalans juguin a captar el vot immigrat a través de de les seves comunitats. És que els immigrats no són persones per si soles? És que els immigrats no poden ser ciutadans al marge de la seva comunitat?
Catalunya necessita incloure als immigrats a la seva comunitat nacional, en tant que futurs ciutadans d'aquesta, no com a membres de comunitats captives dels partits.
Dubto que els immigrats, molts dels quals menyspreen la política fruit dels polítics dels seus països d'origen, s'incorporin políticament a la nostra societat si el partidisme de vol gallinaci els assenyala com a peons electorals.
PS: Una curiositat, què en diu del treball de CiU i PSC respecte els immigrats el diputat de Ciudadanos, Antonio Robles: Pastores i Rebaños en el PSC

Dia estrany

Avui ha estat un dia espès, d'aquells que són fills d'una nit de mig insomni, mig nuvolosa del dormir inconsistent.
He sentit cadascuna de les vegades que el termòstat ha provocat l'encesa del calefactor i la dispersió d'aigua calenta pels radiadors, amb una improvisació de concert d'estranyes percussions vàries pels tubs.
El matí de reunions i emails estranys, la tarda de reunions a l'ajuntament i de dinar a l'hora del te, oh, my god!
Avui és un dia de notícies kosovars, de finançaments indignes, de plantejaments cínics i notícies amb plantejaments estranys, de pistolers amb pistoles d'aigua.
Monges argentines patriotes catalanes, tigres de mafiosos fugits als boscos, policies compinxats amb macarrons, robots femenines nudistes i el retorn de Spandau Ballet!!!!!
Clar que em pregunto si l'estrany sóc jo...

Apunts sobre la crisi

En Quico Sallés (bloc abandonat) és un d'aquells periodistes que deixen empremta en el què escriuen, que si mai redacten una notícia signada per "Redacció", tothom sap qui l'ha fet.
En diversos apunts ja he mostrat la meva admiració cap a la ploma esmolada, incisiva i sempre amb un somriure sorneguer del Quico.
Com ja vaig escriure, entre d'altres coses, dirigeix el Diari de la Crisi, diari d'economia del Grup NacióDigital.
Sempre hi ha una petita editorial, signada per en Sallés, que no em perdo cap dia. Podeu llegir-les aquí.
Us transcric un exemple:

Si Marx aixeca el cap, torna a la tomba

Marx afirmava: "la classe obrera només pot vendre la seva força de treball. Els treballadors no poden esdevenir emocionalment, intel·lectualment o estètica éssers humans complets, queden desposseïts de si mateixos, pateixen l'alienació". Seat, 18 de març,els antics marxistes munten un referèndum, i queden desposseïts, això sí, democràticament. Pobre Marx, pobre sindicat, pobres de nosaltres.

Diari de la Crisi
Editorials del Diari de la Crisi

El monopoli de la violència (Mossos), però sense Estat (Beques)

Foto de NacióDigital

"Que tornen els grisos" he llegit. La contundència dels Mossos d'Esquadra, polícia de Catalunya, en el desallotjament (no podia pas ser light) i en les manifestacions posteriors (no era necessària la violència emprada, segons diferents versions) ha fet remmemorar a alguns la polícia franquista espanyola, porra amb mà perseguint manifestants (Avui, TV3, El Periódico, La Vanguardia, Vilaweb, NacioDigital).
És irònic, però, que un govern es vegi criticat i desgastat per una càrrega de la seva policia a manifestacions que en el seu fons, aquest govern, no hi pot donar solucions.
El Pla de Bolonya, procés que dona nom a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, és la bèstia negra dels ocupants de la universitat desallotjada per la policia, la qual ha estat la que ha carregat contra els manifestants que denunciaven el desallotjament.
Entre els problemes que denuncien que comporta el Pla Bolonya és que els hi demana una dedicació gairebé exclusiva, això provoca que els que han de treballar per pagar-se els estudis no ho puguin fer. Com s'ho faran? La resposta és una: majors i millors beques, però això no és així.
Les beques són competència de l'Estat Espanyol, és aquest el qui no dóna resposta a la qüestió i l'únic que ho pot fer.
El mateix podríem dir del Sistema de Finançament i el finançament òptim per les universitats catalanes.
Diu Weber (wiki) que "l'Estat és qui té el monopoli de la violència", a Catalunya tenim el monopoli de la violència però no tenim l'Estat que ens hauria de permetre trobar solucions perquè no s'hagi d'emprar la violència.
Paradoxes autonòmiques...
Bloc de Roger Tugas: Crònica sentida i en calent del meu primer cop de porra
Bloc d'Isaac Peraire: Quin fàstig l'actuació dels Mossos
Bloc de Joan Safont: La farsa de la revolució

Vídeo-post: Oriol Junqueras a Osona

. .

Més vídeos a CasalsPrat-TV
(vídeo extret d'El9Nou.cat)

Retrobant la lectura al bus amb la independència de Catalunya

Avui he recuperat una tradició abandonada fa uns anys, el de llegir llibres a l'autobús que em porta o em torna de Barcelona.
El fet que la companya Sagalés regali El Periódico i Sport als viatgers, la necessitat de recuperar hores de son durant el trajecte i el fet de llegir ja dos o tres llibres simultàniament, m'havien fet desdir.
Avui, però he posat un llibre a la maleta, el qual he tret al seure a la butaca (si se'n pot dir així) de l'autobús.
Un llibre lleuger, un divertimento, l'autora del qual vol que ens faci reflexionar (a més de passa una bona estona). El llibre és "Crònica de la independència", de Patrícia Gabancho, editat per l'Arquer, i s'hi explica l'assoliment de la independència el 2010, els conflictes conseqüents i la realitat de la societat plural catalana d'aquesta Catalunya independent.
La història està construïda a base d'articles periodístics ficticis, però signats (malgrat que no escrits) per periodistes reals, a més d'entrevistes a personatge del 2037 que ens expliquen des de la seva visió tot el procés d'emancipació nacional.
Gabancho aprofita per analitzar el context actual, a més d'imaginar-ne una sortida per la via independentista.
Com he dit, un llibre àgil i un exercici d'història ficció en clau futura (com???), on Gabancho ens mostra la seva tesi de com s'aconseguiria la independència i com seria la Catalunya independent.
Per cert, el pare de la independència és ... Miquel Roca i Junyent! Serà que Gabancho no creu en els líders actuals?

Secretari d'Imatg... què?

Hi ha qui es pregunta què coi fa un secretari d'imatge i comunicació comarcal d'Esquerra.
Una imatge val més que mil paraules, oi? doncs aquí ho teniu!

(foto gentilesa d'un que passava per allà, l'Isaac Peraire -bloc-)

Un cap de setmana amb quatre homenots: Joan Crosas, Juqueras, Tardà i Tresserras

. .

El cant de la Senyera, que és amb què he acabat el cap de setmana al Cirvianum

Aquest cap de setmana que va començar el divendres al vespre ha estat un dels caps de setmana més densos de la meva vida. Tot un tour personal amb 4 homenots.
El divendres al vespre, com he dit, vaig començar el meu tour personal a la presentació del nou llibre del Joan Crosas i Escudero (bloc), el gran Joan! El llibre, que es diu Absort, i que abandona la tònica poètica dels seus darrers llibres, el va presentar juntament amb la seva consciència, que va arribar tard (hehehe!) i que van conversar en veu alta, per gaudi dels presents a la biblioteca Dos Rius de Torelló.
El dissabte hi van haver diferents etapes amb l'Oriol Junqueras (bloc), primer donant un tomb pel mercat de Vic, després al Congrés Regional d'Esquerra Catalunya Central, seguit d'un dinar amb la militància avantsala de la visita de l'Oriol a l'escola de formació de les JERC, que han fet aSant Pere de Torelló. Ell va continuar a Sant Julià de Vilatorta i jo vaig cedir el relleu al Lluís (facebook).
L'Oriol és passió, passió pel seu país i per la seva gent. Em va carregar les piles, sí senyor! Oriol Junqueras, membre de la nova generació d'homenots nacionals.
Al diumenge vaig començar amb el Joan Tardà (bloc), també a l'escola de formació de les JERC, parlant de l'avortament, que s'ha de discutir la seva legislació al Congrés espanyol. Tardà també és passió, passió per la justícia social i els drets de les persones. Parla clar, un defecte molt gran al país del gran oasis.
Posteriorment em va tocar fer un taller sobre socialisme a l'escola de formació, que la vaig convertir en un taller de reflexió de què fer amb la plusvàlua. Està prou bé com a aperitiu d'abans de dinar, oi?
I per acabar el cap de setmana, vaig assistir a l'acte homenatge de la Colla Sardanista de Torelló als seus presidents. Els sardanistes de Torelló d'aquí a dos anys celebraran el seu centenari. Hi ha molta gent que no és conscient que el nostre municipi és molt ric en cultura. Ara farà un any del centenari dels gegants i dels capgrossos.
A l'acte, que ha estat l'estrena de la nova junta, hi ha assistit el que per mi ha és i haurà estat el millor Conseller de Cultura de Catalunya, Joan Manuel Tresserras.
A més, Tresserras (wiki) ha demostrat ser un home de paraula, ja que quan va venir a Torelló per les eleccions municipals, es va comprometre, davant les entitats presents en una gran trobada amb aquestes, a tornar a Torelló. Ho ha fet, i esperem que no sigui la darrera vegada.
Joan Crosas, Oriol Junqueras, Joan Tardà i Joan Manuel Tresserras, quatre homenots, diferents, contradictoris en la forma, però apassionats per la literatura, la història, la justícia i la cultura, malalts de Catalunya i de la seva gent.

Resultat de l'enquesta: Creus que haig de mantenir 2 blocs?

Aquesta és la segona enquesta del bloc, una altra manera de participar. Gràcies als qui ho he fet.
En aquest cas volia saber la vostra opinió sobre l'existència de diferents blocs meus, cosa que comporta un exercici blocaire important, sobretot perquè no hi escric el mateix, malgrat que a vegades parlo del mateix. No és que hi escrigui el contrari, sinó que s'hi ha de buscar el matís propi de cada bloc. El d'Esquerra és més institucional de l'ajuntament i del Consell Comarcal, aquest és més personal, malgrat que també hi parlo de política, també del Consell i de l'ajuntament.
En un mes, en total hi han votat 34 persones. Majoritàriament estan d'acord en mantenir el dos blocs (73%), però un 27% creu que s'hauria de clarificar millor la temàtica dels blocs, és a dir, què s'hi pot trobar en un i en l'altre.
N'hi ha de molt simpàtics (24%) i que encara volen que n'obri un tercer... per favor!
A l'altra banda, n'hi ha que els hi fa mandra anar amunt i avall, que ho voldrien més simple. Són el 14%.
I finalment, hi ha els que voldrien que em carregués el d'Esquerra (vaig posar aquest perquè és menys visitat que el personal), no sé si perquè no els agrada el partit, perquè no els agrada el bloc o perquè amb un ja n'hi ha prou. També són el 14%.
Bé, a veure què hi puc fer.

Apunts sobre enquestes en aquest bloc

Monàrquics a Girona

El felipisme (borbònic, no del PSOE) comença a agafar força i té Girona com a punta de llança de penetració a Catalunya. El mitjà és la creació de la Fundació Príncep de Girona, que ha de servir per promocionar Catalunya i Girona a l'Estat Espanyol.
Si més no, aquesta és la missió oficial. Però una terra amb Dalí, Pla, la Costa Brava, els paisatges i tantes altres coses, li cal el reclam d'una institució anti-democràtica i arcaica com la monarquia per promocionar-se?
No costa, però, gaire de veure quina és la real funció d'aquesta fundació monàrquica creada per la Cambra de Comerç de Girona, la Caixa de Girona, la Fundació Gala Salvador Dalí i La Caixa (on ja treballen membres de la família reial espanyola). La funció no és cap altra que la de la promoció de la figura del príncep hereu de la monarquia espanyola, el futur Felip VI, si no és que els carlins es fan amb la Corona o que es proclami la República.
Els monàrquics (espanyols) de Catalunya sempre han representat l'immobilisme polític, el no tocar res per no emprenyar.
Potser aquestes entitats tant arrelades al país, com diu el diari monàrquic La Vanguardia, s'haurien de preocupar més per un bon finançament i de com podem sortir de la crisi que no pas de promocionar el monaquisme a casa nostra, a no sé que la seva solució davant aquests reptes de país sigui el dret de sang de la monarquia...
La Vanguardia: Nace la Fundación Príncep de Girona para vincular la Corona a Catalunya
El Periódico: Quatre entitats impulsen la Fundació Príncep de Girona
Diari de Girona: Neix la Fundació Príncep de Girona
Directe.cat: Per ERC la Fundació Príncep de Girona és un 'intent' de 'legitimar' la monarquia en una zona 'hostil'
El meu Bloc antic: Poder Judicial espanyol: Fes l'amor i no la censura del Jueves

AtARISA com puguis!

Ahir hi va haver una assemblea a Taradell on l'alcalde va anunciar que no presentarà el projecte de l'aeroport de Mont-rodon que el president del Consell, Miquel Arisa, i la sociovergència comarcal havien posat damunt la taula. Fets consumats i manca de consens. Crispació, al cap i a la fi...
Segur que la pressió dels veïns de Mont-rodon i la decisió ferma d'Esquerra Taradell de dir no al projecte ha tingut a veure amb la decisió final de l'alcalde convergent, que ha evitat posicionar-se fins ahir. Havia parlat fins i tot de fer un referèndum sense que ell es posicionés per no influir.
Si fins ara les preguntes obertes eren sobre si es tiraria endavant l'aeroport a Taradell o no, un cop la qüestió queda tancada amb l'assemblea d'ahir, ara les preguntes obertes són unes altres.
Com queda el president comarcal, Miquel Arisa, després de la mala gestió d'un tema de les dimensions com és el de l'aeroport, després de la crispació creada?
Com queda el govern del Consell, després de veure com membres com l'alcalde de Seva, Josep Palmerola (CiU), o el conseller Sardà, de Tona Futur, han dit des dels seus municipis no a l'aeroport que ha defensat el seu govern?
Quina és la situació dels vicepresidents de CiU, Lluís Vila i Jaume Puig, després de defensar el projecte de Mont-rodon, quan tots els alcaldes afectats, tots de CiU, l'han rebutjat?
Caurà en el no res un fracàs de gestió política tant gran com aquesta?
I finalment... tot haurà estat una cortina de fum o un globus sonda per plantejar una altra ubicació?
El9Nou.cat (els més ràpids en la publicació de la notícia): Taradell no es presentarà al concurs per acollir l'aeroport corporatiu
Osona.com: Notícies publicades sobre l'aeroport
Taradell Bloc: Taradell diu no a l'aeroport

Un aeroport a Taradell? No als fets consumats de la sociovergència

..

L'aeroport sociovergent... però aquí què passa?
Vídeo extret de El9Nou.cat, en podeu trobar més a CasalsPrat-TV

Esquerra Osona vàrem aprovar ahir en la nostra permanent oposar-nos al projecte del Consell Comarcal sociovergent d'impulsar un aeroport a Mont-rodon, Taradell. Esquerra Taradell ho havia fet el dimarts.
Si en un post parlava que Miquel Arisa, president del Consell i alcalde de Centelles pel PSC, ha actuat sol i amb secretisme, arribant a la pèrdua del respecte institucional al Consell, ara hi podem afegir que l'equip de govern del Consell, CiU i PSC, han actuat amb una irresponsabilitat molt gran, volent imposar un aeroport a un municipi, amb presses i sense buscar cap tipus de consens polític, social ni territorial.
Tots els municipis afectats pel projecte com Tona, Seva i Malla, tots tres a mans de CiU (que és el partit dels vice-presidents comarcals Lluís Vila i Jaume Puig) s'hi han oposat. Els partits de l'oposició a Taradell i al Consell Comarcal també ens hi hem oposat.
L'oposició a un projecte, que s'ha posat damunt de la taula sense debatre'l en profunditat, perquè no s'ha volgut, i que s'ha anunciat amb precipitació (o per la premsa) a les parts afectades, creix i va a més.
El Consell Comarcal ha de ser una institució al servei dels municipis, no un creador de problemes a aquests, com ha fet la sociovergència comarcal. I si vol ser una institució de lideratge territorial doncs que ho faci bé, no amb imposicions ni fets consumats.
I amb tot això, la sociovergència només ha fet que crear crispació.
I s'hauran de demanar responsabilitats a qui li pertoqui, que sembla clar, oi?
Comunicat d'Esquerra Osona: Esquerra denuncia la crispació provocada per la incapacitat de consens del Consell Comarcal amb l’aeroport
Apunts anteriors sobre l'aeroport, al meu Bloc d'Esquerra:
La sociovergència és un estat d'ànim: el cas de l'aeroport
Manca de respecte institucional al Consell Comarcal
Un aeroport a Taradell, un president comarcal solitari

Cabres de la legió, poesia de la crisi, caçadors caçats i tutti quanti i olé!: 1 any de ZP (2a Part)

Ahir va fer 1 any de la victòria de ZP que li va donar Catalunya amb els 25 diputats del PSC. Hi van anar i els altres no van tornar. Paraula de Zaragoza, preguem...
Un any on hem vist com dos ministres catalans i 25 diputats del PSC no serveixen perquè Catalunya tingui el que li pertoqui: el finançament que marca l'Estatut (sí, aquell retallat, no parlem pas de concert econòmic ni de res per l'estil!). Ni tenint una ministra que condueix tancs. Potser és per això. Segur, però, és que Carme Chacón (wiki i web eufòrica, i futurologia), Viva España, Viva el Rey, està missing, desapareguda en combat per Catalunya. En un any, Chacon ha passat del catalanisme federalista progre i feminista a la cabra de la Legión.
En un any hem passat de no estar en crisi (quins records aquells del Solbes vacil·lant al primer que deia que hi havia crisi. Cervantes i Machado es van fer socialistes i van nodrir de metàfores i subterfugis per no dir "crisi". No ho estàvem... o sí! sí, sí, després de la victòria zapaterista, la crisi va entrar al regne borbònic espanyol. I de quina manera... i com s'enyoren els txecs ZP!!!!!
Un any que ha servit per enterrar l'Espanya plural a l'EspaÑa nacional, de la devolution a la involution, ni deixant en pau el 0'7% per les ONG...
Un any on hem vist guerres religioses entre ZP i les hosts COPEres per passar a un romanç cada cop més intens i tòrrid entre el PSOE basc i el PP basc, entre el PSOE i el PP... vaja...
Un any de ministres caçadors caçats, un any de relacions bilaterals tridimensionals al quadrat entre Catalunya (qui?) i Ejpaña, la nació dels toros... i olé!
Un any del segon regnat de ZP, el del tarannà o el mentider, a gust del lector. Què ens portarà el futur?

Dia de les Dones a Vic

Avui a Vic hem commemorat el Dia de les Dones, amb el leitmotiv de la dona pagesa, com a símbol d'esforç i lideratge enfront les dificultats econòmiques i socials.
En l'acte hi han participat activament moltes dones republicanes d'Osona, cada cop en són més i moltes són joves, com la Marta, la Laura, la Montse, la Rosa o la Bruna. També institucionalment hi ha hagut la presència de la regidor de Vic, la Gràcia, que han parlat.
I en els parlaments, també vull destacar les paraules de l'Anna Piella, amb la seva força que captiva als oients, igual com quan la tenia de professora a l'IES de Manlleu.
El que m'ha agradat més de l'acte: que la gent que passava per allà, pel monument a la Dona Pagesa que hi ha a la Plaça dels Màrtirs de Vic, es quedava a escoltar el manifest (de forta càrrega social), poemes de poetesses osonenques i les paraules de l'Anna.

Manifest d’Esquerra i les JERC en comm emoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones

10.000 Patriotes a Brusel.les

Amb la simbologia dels 10.000, una munió de patriotes catalans es desplaçaran en massa a Brusel.les, la capital europea en el nostre imaginari.
Ahir, de moment, representants d'aquesta mobilització a favor d'un estat propi per la nació catalana han entregat un document a tots els eurodiputats en què es reclama el dret a l'autodeterminació del poble català.
El sobiranisme català fa temps que està en un procés de desacomplexament, un sobiranisme transversal en la seva base.
Que ningú esperi un referèndum l'endemà del 7 de març, dia de la manifestació que es farà a la ciutat flamenca, però, n'estic segur, la consciència nacional estarà més desperta.
Nació Digital: 10Mil a Brusel.les reclama al PArlament Europeu el dret a l'autodeterminació

www.deumil.cat

Tresserras: construint el mercat de consum en català

Avui volia escriure sobre el paper que els catalans hauríem de tenir en l'escenari actual de la política espanyola, just després de les eleccions gallegues i basques. La meva reflexió ja la faré més endavant, de moment us deixo amb aquest enllaç del Joan Puigcercós (cliqueu aquí) o la crònica de Quico Sallés d'ahir al Parlament, per Nació Digital.
M'interessa més parlar del tema del català al cinema i la llei que prepara el Conseller Tresserras, un dels consellers més brillants que té i haurà tingut la Generalitat actual.
L'aparició de Tresserras a RAC-1 ha estat després d'una tertúlia on l'inefable popular Francesc Vendrell hagi justificat en el liberalisme la situació de coacció al català en el cinema (a BCN la situació és de 244 pel.lícules en castellà i 0 en català...) i on el sociovergentista Barbeta, de La Vanguardia, ha titllat la mesura de Tresserras de cortina de fum d'Esquerra. Impressionant.
El Conseller ha contextualitzat la llei i la política cultural, amb la seva brillant capacitat de comunicació, en un model nacional de segle XXI, en el marc de la globalització. Ha plantejat la Llei com una canvi de model en el consum del cinema basat en la versió original subtitulada (en català i castellà), que permeti una relació amb diferents llengües. La tradició censuradora encetada els anys 20 del segle passat per Primo de Rivera, ens ha portat a un model de consum de cinema estranger doblat (i modificat!).
Aquest salt qualitatiu (d'inserció en la realitat global i multilingüístic més enllà del castellà i d'apreciar les pel.lícules reals, en la llengua real) va associat, també, a un doblatge també al català de les pel.lícules estrangeres. Amb el suport del govern a les majors.
Tresserras té molt clar que la oferta modifica la demanda i el consum del mercat, i que el català ha de potenciar el seu propi mercat de consum cultural, així que s'ha d'ampliar l'oferta. El conseller posa com a exemple el consum de ràdio. I també té clar, que sense mercat de consum en català, la llengua serà coixa...
El Conseller de Cultura ho té clar, ara caldrà veure si el país li posa les coses fàcils per encarar les negociacions amb els lobbis de les majors i amb els poder fàctics de l'espanyolització de Catalunya...

Supèrbia

Supèrbia, Mario Donizetti

"La naturalesa dels homes superbs i vils és mostrar-se insolents en la prosperitat i humils en l'adversitat". (Maquiavel)

"Cesen los soberbios y cesará la necesidad de levantar a los humildes". (José Martí, patriota cubà)

Video-post: Reunió d'Esquerra Osona i Ridao amb els sindicats osonencs

.

Més vídeo a CasalsPrat TV
(vídeo extret de El9TV)

Del tripartit basc a la sociovergència a la basca?

A Euskadi, les eleccions han estat molt participades i s'han vist condicionades per l'absència d'un llista de l'esquerra abertzale hereva de Batasuna, que suposava a l'entorn del 10% de l'electorat. Aquests han demanat el vot nul.
Els resultats ha suposat una bipolarització PNB - PSOE, que ha portat a un augment dels dos partits majoritaris bascos, portant a una gran victòria en nombre de diputats els nacionalistes (que ha passat de 22 a 30, davant del PSE que ha passat de 18 a 24).
Al País Basc, com a Catalunya, els president (Lehendakari) l'elegeix el Parlament, així que el que ens hem de fixar és en les majories que es poden configurar.
La majoria es fa arribant als 38 diputats. El PNB, els seus aliats del govern (EA i EB-IU) i els abertzales escindits de Batasuna, Aralar, en sumen 37. PSOE, PP en sumen 37 i UPyD (el partit espanyolista radical de Rosa Díez) en té 1.
Això vol dir que el PNB no pot fer majoria amb els seus aliats i que el PSOE només pot fer majoria amb el PP i amb el suport de l'ex-PSOE i radical Rosa Díez.
D'aquest escenari se'n desprèn diferents possibilitats:
1. Un govern espanyolista dur PSOE - PP - UPyD.
2. Un govern de PSOE amb el suport extern de PP i UPyD, si més no el dia de la investidura.
3. Un govern PNB - PSOE.
La campanya electoral del PSOE fa pensar que la primera o la segona opció és el que succeirà, sobretot després del discurs dur de Felipe González i el vistiplau de ZP a Patxi López per accedir a la lehendekaritza, clar que el que digui ZP no té perquè ser important, ja ens entenem, oi?
Aquestes dues opcions, però, suposen un casus belli del PSOE cap al PNB, que amb les dificultats per aconseguir majories al Congrés Espanyol, sempre ha estat un bon aliat pel president del govern espanyol. És per això, i perquè l'únic que ZP podria aportar a CiU perquè substitueixi al PNB a Madrid, seria el cap de Montilla, i això no està a les seves mans, que crec que ZP forçarà un nou cas Navarra al País Basc i hi haurà govern sociovergent a la basca: PNB - PSOE.
PS: Curiosament, en aquestes eleccions basques qui ha enharborat la bandera de la identitat han estat PP i PSOE, i qui ha posat damunt la taula la bandera de la gestió han estat els nacionalistes...
Agregador de blocs sobre les eleccions basques: www.eleccionesvascas.com
Resultats de les eleccions basques

Galícia: Guanya Feijoo, perd ZP i Rajoy agafa aire

Hi ha hagut eleccions a les dites nacionalitats històriques de Galícia i País Basc.
A la primera, el bipartit galleguista i de progrés, format per PSGa i BNG amb la presidència del socialista Touriño (wiki) ha perdut davant un tecnòcrata del PP, Alberto Núñez Feijóo (wiki). D'aquesta manera, el PP retorna al poder mantenint la seva hegemonia en l'àmbit rural i reforçant-se en les ciutats, a priori més progressistes.
El bipartit gallec no ha superat l'exàmen de les urnes, la manca de la visualització d'unes reformes estructurals post-fraguistes i la pressió mediàtica de la Brunete han pogut amb Touriño i Quintana (wiki), allà també hi va haver una ofensiva amb els cotxes oficials.
Com ha governat el bipartit gallec enfront de la xarxa clientelar de Fraga? No hauràn caigut en la temptació, socialistes i nacionalistes, d'intentar adaptar-se al sistema fraguista?
Segurament les expectatives creades amb el post-fraguisme havien estat excessives per Touriño i Quintana.
Ara, igual que a Balears, a Galícia, hi ha un empat tècnic consolidat entre la dreta i l'esquerra i nacionalistes junts, i són els indecisos d'una banda i de l'altra la que fa decantar la victòria electoral.
Amb la victòria de Feijóo, Rajoy agafa aire i ZP perd una fitxa en el tauler "autonòmic".
Resultats de les eleccions de Galícia (web de la Xunta)

Pepe Rubianes ha mort

L'actor galaico-català, tal com ell es definia, Pepe Rubianes (wiki), ha mort del càncer de pulmó que l'havia apartat dels escenaris els últims temps. Tenia 61 anys.
Actor irreverent, provocador, irònic, sarcàstic i amb una xerrera de rècord mundial galaico-català!
La seva llengua afilada i contundent li va costar estar al punt de mira de l'Espanya (i no només) de dreta.

.
.

El dia que he rigut més amb ell, arribant a la llàgrima, va ser el dia de l'estrena de l'obre de teatre "Croades", que vàrem fer un grup de joves. Per relaxar-nos vàrem posar un monòleg del Rubianes sobre el naixement de Jesús, els tres reis, etc. L'obra va sortir perfecte.
Però el meu primer record d'ell va ser amb el "Digui digui", el Follow-me català. Rubianes coprotagonitzava una mini sèrie amb Juanjo Puigcorbé. La veritat és que no recordo ben bé de què anava, però sí que tinc gravada la tofa arrissada que portava el Rubianes al cap.
Si va cap amunt, que vagi en compte que no l'enviin cap avall de pet!
3cat24.cat: Pepe Rubianes mor als 61 anys a causa d'un càncer de pulmó