Tresserras: construint el mercat de consum en català

Avui volia escriure sobre el paper que els catalans hauríem de tenir en l'escenari actual de la política espanyola, just després de les eleccions gallegues i basques. La meva reflexió ja la faré més endavant, de moment us deixo amb aquest enllaç del Joan Puigcercós (cliqueu aquí) o la crònica de Quico Sallés d'ahir al Parlament, per Nació Digital.
M'interessa més parlar del tema del català al cinema i la llei que prepara el Conseller Tresserras, un dels consellers més brillants que té i haurà tingut la Generalitat actual.
L'aparició de Tresserras a RAC-1 ha estat després d'una tertúlia on l'inefable popular Francesc Vendrell hagi justificat en el liberalisme la situació de coacció al català en el cinema (a BCN la situació és de 244 pel.lícules en castellà i 0 en català...) i on el sociovergentista Barbeta, de La Vanguardia, ha titllat la mesura de Tresserras de cortina de fum d'Esquerra. Impressionant.
El Conseller ha contextualitzat la llei i la política cultural, amb la seva brillant capacitat de comunicació, en un model nacional de segle XXI, en el marc de la globalització. Ha plantejat la Llei com una canvi de model en el consum del cinema basat en la versió original subtitulada (en català i castellà), que permeti una relació amb diferents llengües. La tradició censuradora encetada els anys 20 del segle passat per Primo de Rivera, ens ha portat a un model de consum de cinema estranger doblat (i modificat!).
Aquest salt qualitatiu (d'inserció en la realitat global i multilingüístic més enllà del castellà i d'apreciar les pel.lícules reals, en la llengua real) va associat, també, a un doblatge també al català de les pel.lícules estrangeres. Amb el suport del govern a les majors.
Tresserras té molt clar que la oferta modifica la demanda i el consum del mercat, i que el català ha de potenciar el seu propi mercat de consum cultural, així que s'ha d'ampliar l'oferta. El conseller posa com a exemple el consum de ràdio. I també té clar, que sense mercat de consum en català, la llengua serà coixa...
El Conseller de Cultura ho té clar, ara caldrà veure si el país li posa les coses fàcils per encarar les negociacions amb els lobbis de les majors i amb els poder fàctics de l'espanyolització de Catalunya...