Ahir van ser les eleccions al Parlament Europeu.Els resultat d'aquestes a Catalunya són el paradigma d'unes eleccions on ningú pot estar content. Des de la baixa participació als resultats de tots els partits, ningú pot felicitar-se sense un sentit agre a la boca.
Un 37'54% de participació va més enllà de la distància que la societat pot sentir per les institucions europees. Una participació tant baixa va lligada a una desafecció cap a la política. Són temps tèrbols en un país que se sent nació (amb tots els accents que es vulgui) però que no té els recursos per superar una crisi que sacseja totes les dimensions de Catalunya: l'econòmica, la social i la política.
En quan als partits el PSC guanya però perd 7 punts respecte les anteriors europees i és la força de govern que perd més punts, molts!
CiU recupera la segona posició (guanya 4,5 punts) però no aconsegueix imposar-se a les forces que l'aparten de la Generalitat.
ERC manté el diputat que ja tenia, malgrat totes les circumstàncies externes i internes, però perd més del 2 punts de vots respecte les últimes europees i no acaba de trencar la inèrcia de perdre de vots. De nou queda en quarta posició després del PP.
El PP guanya a l'estat, però a Catalunya perd la segona posició malgrat guanyar 0,5 punts.
ICV pot està contenta per mantidre el diputat que moltes enquestes li posaven en dubte, però perd més d'1 punt, quedant-se amb un 6,1% del vot, i depèn absolutament d'IU per mantenir representació.
La dreta puja i l'esquerra baixa, l'oposició puja, però no sembla posar en alerta la majoria governamental. Clar que unes europees no serveixen d'extrapolació a cap elecció, bàsicament per la participació, però cal tenir-ho en compte.
Bé, jo sí que estic content perquè l'Oriol Junqueras estarà a Brusel.les, perquè confio amb les seves capacitats i el seu patriotisme.
Nació Digital: Eleccions Europees
La Vanguardia: El PSC gana las elecciones en Catalunya y CiU arrebata la segunda posición al PP
Avui: Avís al Tripartit
El Periódico: El descens no amarga la victòria socialista
Enhorabuena, señor Casals, por los espléndidos resultados electorals que su estrambótica y melenuda coalición ha obtenido en las elecciones europeas.
ResponEliminaNo me defraude, hágame caso: pásese a Convergencia o al Partido Popular, que al fin y al cabo viene a ser lo mismo. Ya sabe: aquello del regionalismo bien entendido...
Arriba España!
Que yo sepa, la coalición de estrambótica no tiene mucho o mas que otros... pero bien, es su opinión, señora Matilde.
ResponEliminaI donde estoy, ja estoy bien. Pero gracias por preocuparse.
PS: I per acabar, no sabia que Espanya se n'havia anat i que ara "arriba"...
Feia temps que no veia uns escrits en un espanyol tan catalanitzat...
ResponEliminasi ho dius pel meu... t'imagines que fos afrancesat? hehehehe
ResponEliminaJordi, agafa-t'hi, que la monja va per tu. I de monges com aquesta ja no en queden...
ResponElimina