El "deja vu" de la unitat davant la retallada de l'Estatut (ja retallat)

La paraula unitat sobrevola sovint el catalanisme, sobretot en moments de dificultats, ara, amb la possible sentència (ara sí?) del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, retallant el que ja havia retallat Mas menjant patates chips amb en ZP a la Moncloa, torna a sortir a la palestra la unitat.
És per això que vull recuperar un apunt que ja vaig escriure fa temps, que em porta a un deja vu. L'apunt es deia Unitat per a què?, i és més vigent que mai. O bé, torna a ser més vigent que mai. I és que la unitat és un mitjà per arribar a un lloc, però hi ha qui fa un estil de vida no anar en lloc i fer de la unitat la finalitat. Per mi, la única finalitat és l'alliberament d'aquest país, alliberar-nos d'un estat que no ens vol nació ni ens respecte com a poble (la llengua, la cultura, el llegat històric, el desenvolupament econòmic, etc.). Volem una unitat, però per a què? per pactar de nou amb Madrid (encara?)? per recuperar l'Estatut retallat de Mas? La unitat ha de ser per fer un pas endavant i resoldre el conflicte.
Us recomano també l'apunt de l'amic Dani Mallén: La resposta a l’autòpsia de l’Estatut no és un govern d’unitat!

Racó Català: Mas marca distàncies amb l'independentisme