El meu NYC (I): immersió culinària

Un dels grans plaers que tinc a l'hora de viatjar és menjar, provar el menjar autòcton del país d'acollida. El menjar és cultura i hi trobem el pòsit de la història d'un poble.
I a NYC es pot veure realment el pòsit històric: he pogut menjar italià, japonès, xinès, carn del mig oest, a un Mc Donald's, mexicà i he begut cervesa irlandesa. Hauria pogut menjar també grec, vietnamita, espanyol, basc, rus, jueu, indi i paquistanès. Segurament amb molts d'altres.
Això és NYC, el gresol per excel.lència als EUA. Una amalgama de llengües, d'accents, de colors de pell i de menjars, amb les seves olors.
Què millor que sentir-te immers en la ciutat que anar en un cafè d'aquells on hi ha una barra baixa amb tamborets rodons, il.luminat amb fluorescents i amb les parets de blanc enrajolat i amb fotografies de famosos clients, on serveixen pancakes i ous remenats amb acompanyaments i ketchup, tot amb un cafè aigualit i abundant per fer-ho baixar tot?
I què millor per ser conscient de la multiculturalitat de NYC que passar per davant un paradetes de hot dogs halal?
Sí NYC fos Catalunya, el TS espanyol hauria imposat el cocido madrileño com a obligatori en tots els àpats, per trencar amb la immersió culinària de la diversitat que reforça la identitat pròpia de NYC.