El meu NYC (II): Manhattan és...

Només he estat a Manhattan, a excepció dels meus viatges d'anada i tornada a l'aeroport JFK, del desembarcament a State Island (única zona de NYC que vota republicà) i dels instants polars i nocturns a Brooklin, davant el bust de Robert, l'altre Kennedy assassinat.
I en cinc dies no he pogut voltar per tot Manhattan, però m'he pogut fer una idea que Manhattan és skyline, és ports de ferris, és centre financer, és un pont, un altre pont i més ponts, és pantalles multicolor i hiperinformatives, és final d'any a Times Square, és cap d'any a 5 cruïlles de Tims Square, és cap d'any en carrers tancats per policies d'assalt que es deixen fotografiar amb turistes i altres espècies habituallats per fi d'any, és restaurants que emeten diferents colors i olors, és amalgama de gent de diferents colors, és zona universitària amb llibreries "no imperialistes", és lloc de banderes americanes (moltes) i de banderes estrangeres consulars, és nit i és dia, és obesitat i menjar hipercalòric, és esglésies i cementiris, és zona zero i fetitxisme cristià, és halal i koesher, és zona de joiers amb kipà i de venedors de hot dogs paquistanesos, és lloc de treball de cuiners hispans, de netejadors negres i d'atenedors de públic blancs, és cultura, és Central Park amb esquirols, és terra d'avantguarda de museus i de metro decadent, és Xina i és Itàlia, és camí de taxis grocs cridaners i de turistes caminants. Ah! i aquests dies també és zona plena de de deixalles i de neu.