Auf viedersen

Me'n vaig a Berlín, abans que això peti! Potser aconseguiré connectar-me per escriure alguna coseta teutònica, o potser no. Si no, quan torni ja ens retrobarem.
D'aquí a una setmaneta... Si l'STASI (still watch you, deia una camiseta que venien a Praga) ens ho permet!
Auf viedersen!

Jazz romànic a Ripoll

Ahir vaig passar la tarda i la nit a Ripoll, una ciutat propera, geogràficament i personalment, ja que la part de família de la meva mare és de Ripoll i el Ripollès.
Vaig invertir molta estona al Monestir de Ripoll, immers en el mil.lenari de l'Abat Oliba (ERC, al Consell Comarcal vàrem presentar una moció per l'adhesió del Consell al mil.lenari, vegeu aquest apunt).
Vaig recórrer de nou els racons coneguts, alguns amb novetats. Vaig tirar moltes fotografies, vaig escoltar les pedres i, després d'un cafè amb llet calentor (que refrescava per allà amunt!) i un sopar, entre d'altres, amb el meu oncle Ramon, regidor de Cultura de Ripoll, com no, d'Esquerra, vaig anar al concert de jazz que varen fer en el mateix claustre del monestir.
Romànic i jazz, els espais són nostres i els hem de gaudir... i com ho vàrem fer!
.
PS: Entre els turistes, un fet dels temps que corren: un matrimoni castellà que es queixava perquè amb l'entrada no hi era inclòs la visita guiada, només s'havia de pagar un suplement! Ah! i indignant, les coses estaven en catalan! Quins provincians aquests de Ripoll...
PS2: Gran concert de jazz de Ramon Fossati, Toni Solà i Ignasi Terraza trio, The Black Key.

Sobiranisme d'estiu a El 9 Nou (i Amadeu Casellas, 62 dies en vaga fam, i més de 20 anys a la presó)

Avui m'han publicat un article al bisetmanari osonenc (i del ripollès) El 9 Nou. El seu títol és: Estiu de Sobiranistes: Olimpíades, Cauques i finançament.
És de la sèrie estiuenca que vaig començar ja fa anys: Estiu de Sobiranistes, el dels altres anys són:
Estiu Sobiranista (2002)
Estiu de Sobiranistes II (2003)
Estiu de Sobiranistes III: Europa, Iraq i Gibraltar (2004)
Estiu de Sobiranistes IV: El caos còsmic post-Pujolista (2007)
.
PS: El 2005 i 2006 no hi va haver articles de sobiranismes estiuencs, però no per això vol dir que no hi haguessin sobiranistes d'estiu...
PS2: En Josep Comajoan, d'El 9 Nou ha publicat en el seu bloc sobre Amadeu Casellas, anarquista de Tona, que està en vaga de fam des fa 62 dies, per reclamar que després de 23 anys a la presó la seva condemna s'acabi. Podeu llegir aquí l'apunt al bloc del Comajoan, així com llegir els blocs de Roser Iborra i Sergi Carqués. Hi ha molt silenci en el cas Amadeu Casellas, com bé diu en Comajoan, "no és De Juana Chaos".
A la web d'en Carqués hi trobem que el dissabte a les 18.30 hi ha una xerrada informativa a La Torratxa de Vic.

Els paladins de la sociovergència: Corbacho i Cullell

Avui es poden llegir declaracions d'un rehabilitat Josep Maria Cullell, de la vella guàrdia convergent, que en el seu moment va haver de dimitir de Conseller d'Obres Públiques de la Generalitat per un suposat tràfic d'influències a Sant Pere de Torelló. Aquest fet va ser el que va estroncar la carrera política del qui sonava com a delfí de Jordi Pujol.
En Cullell, que ha estat, com he dit, rehabilitat per CDC fent-lo President del Consell Assessor, ha manifestat en una entrevista a El Periódico que el que cal és "la sociovergència". Tota l'entrevista, que la podeu llegir clicant aquí, té una remor de roquisme pur i dur, de la convergència més regeneracionista espanyola que no pas sobiranista. A vegades va bé, que algú ens recordi que bona part de CDC (i molt bona part de la vella guàrdia pujolista) està per la sociovergència, per l'status quo del vell pujolisme, on fem veure que tot va bé però que la nació es desinfla, en totes les seves dimensions: lingüística, de benestar, política.
Un altra que surt avui als mitjans és Celestino Corbacho (wiki), l'home més reforçat a Catalunya després de les últimes eleccions espanyoles (ja sabem que la dona és Carme Chacón).
Corbacho sempre ha estat el guardià de les essències del PSOE a Catalunya, no és cap secret que és el màxim contrincant intern a José Montilla, sobretot després que el de Cornellà pactés amb ERC a esquenes de les opinions de Ferraz, seu del PSOE.
Ara, des de la tal.laia del seu ministeri, serà el vigia d'occident del PSOE. I ja ha avisat que el PSC votarà a favor dels pressupostos de Zapatero (també ho podeu llegir a l'Avui), hi hagi finançament, o no. Un autèntic torpede a la línia de flotació dels socialistes catalans.
Dos paladins d'un possible futur de Catalunya, el sociovergent, amb una CiU regeneracionista espanyola i un PSC més PSOE que mai!

Sort que els catalans no som independents

Una vegada una persona d'aquelles que sempre s'ha d'escoltar em va dir que "sort que els catalans no som independents, perquè en política exterior sempre ens fotríem perquè algú d'aquí a dins ens vendria al de fora a canvi d'una foto".
La manca d'unitat de les forces catalanistes és clamorosa. Ja ho va ser d'una forma pornogràfica amb el procés estatutari. Ara, el fantasma del trencament de la unitat sobrevola damunt de les negociacions pel sistema de finançament.
Tothom encara té a la retina la foto de Mas amb Zapatero després de la retallada.
Ara, amb una unitat que déu n'hi do, els companys d'ICV passen de demanar unilateralment la compareixença de ZP al Congreso, tot passant de les negociacions bilaterals Catalunya - Espanya. Suposo que Joan Herrera pensava que era una mesura de pressió.
De la mesura de pressió unilateral (amb suport posterior de CiU i ERC), ICV, de mans de Saura, es tira enrere unilateralment, també, renunciant a que ZP doni explicacions.
Els socialistes catalans contents (potser era apretar massa al PSOE en el marc de les negociacions bilaterals?), Ridao que diu que els d'ICV han actuat d'escalfabraguetes, Carod que el finançament no pot dependre d'un diputat d'un partit i Iniciativa lamenta que no hagin entès la seva estratègia ERC i CiU (algú ho ha entès?).
Podeu llegir també l'editorial de El Periódico, fent equilibris governamentals entre PSOE i PSC, el fàcil és fer sortir l'espantall del PP... com sempre! Zapatero se salva de donar explicacions

L'estelada als ajuntaments d'Osona, el què hi ha a dia d'avui

Manlleu, Tona, Calldetenes, Santa Eugènia de Berga, Montesquiu i segurament Olost (on l'ERC governant va organitzar una xerrada sobre el centenari) són les poblacions on es penjarà l'estelada el proper 11 de Setembre en motiu del centenari de l'ensenya independentista.
ERC ho ha demanat a Prats (on governa CiU que en el seu moment va intentar que el gegant de Prats deixés de lluir l'estelada), on la JNC s'ha adherit a la demanda. A Vic no es penjarà l'estelada però hi ha adhesió al centenari.
Segurament hi haurà més municipis que la penjaran entre els quals Sant Quirze de Besora (que ja s'ha adherit a la campanya), Alpens o Tavèrnoles, allà hi governa Esquerra.
I queda pendent a veure què decideix la sociovergència torellonenca, hi haurà estelada a Torelló per l'11 de Setembre, o no?
Podeu seguir l'actualitat del centenari en aquesta web.
PS: a la veïna comarca del Ripollès, l'estelada lluirà a la capital, governada per ERC

Torelló és notícia (mentres cuino llenties)

Aquest és un cap de setmana llarg, espero està fora demà i demà passat, sempre va bé sortir tot esperant les vacances. Perquè les meves, malgrat començar-les teòricament ahir dijous, no serà fins entrada la setmana que ve i ja veurem!
Aprofitaré el cap de setmana per acabar de perfilar el ja tradicional article d'"Estiu sobiranista". Si voleu, fent un repàs als articles de la web d'Esquerra Torelló hi trobareu els darrers articles estiuencs d'un servidor amb el títol suara esmentat.
Aprofito aquest post per reconèixer una jove torellonenca que a base de caminar per camps de gespa i picar pilotes petitonetes en un esport que es diu Golf, i que ella en guanya campionats internacionals, fa de Torelló una vila més coneguda, i ara internacional. Felicitats Mireia Prat!
Me'n vaig a acabar de fer les llenties i paro l'orinador fins dilluns (o no)!
.
PS1: Hi ha d'altres successos més desafortunats que també fan famós a Torelló, com aquest, sembla tret d'una novel.la de Ferran Torrent.
PS2: He demanat a l'anònim que escriu comentaris amb majúscula per què acaba els missatges amb "JUGANT AMB BARCELONA...". Agrairia una resposta. Gràcies.
PS3: Les llenties de la foto són salamantines.

4-0 i debut del primer bielorrús del barça de la història

Aquesta nit he anat a veure el debut oficial del Barça, al Camp Nou, contra el campió de la lliga polonesa, el Wisla Cracòvia (wiki i web). Era el partit d'anada de la prèvia de la Champions League.

Seguint amb la meva excèntrica devoció bielorrussa, vull destacar que Alexander Gleb/Hleb (ara escriu el nom Hleb, fruit de la mala transcripció del cirílic que li van fer en el seu pas per la Bundesliga), va debutar, esdevenint el primer jugador bielorrús a debutar oficialment amb el Barça.

La veritat és que no ha estat un gran debut, al voltant de 15 minuts i jugant de... davanter centre! Josep Guardiola ha demostrat ser un bon deixeble de Cruyff, capaç de posar a Goiko de lateral esquerra (era extrem dret) o Alexanko de davanter centre.

Hleb (wiki) és polivalent, però no tant!

Per cert, 4-0 amb dos gols d'Etoo (ovacionat i conciliat amb el Camp Nou), un d'Henry (també ovacionat) i un de Xavi (únic líder del migcamp ja madur i consagrat).

L'equip pinta bé i compte amb un bielorrús, què més puc demanar?

Intimidació del PSOE al PSC real o pactada?

El Conseller Castells se sent amenaçat pel PSOE, més ben dit, per Espanya i el seu govern. Concretament ha dit que la intimidació és l'especialitat de la casa del govern Espanyol, de ZP i de tots els temps. Cada dia em sorprenen més els socialistes catalans, posen molta carn a la graella, no sé si estaran a posar el bou, és a dir, el vot dels diputats del PSC a l'hora de votar els pressupostos del 2009. Potser haurem passat del "Si guanya Zapatero guanya Catalunya" al "Si guanya Catalunya guanya Zapatero"... Ara bé, amb tot plegat, tinc el temor que acabin passant dues coses que no desitjaria per a res:
1. Que al no posar número a un bon finançament (per què no ho posen damunt la taula?), s'arribi a un acord, que sigui quin sigui s'activi tota la maquinària afí als socialistes per dir que és un bon acord, com quan l'estatut retallat.
2. Que el PSC i el PSOE hagin pactat tot aquest enfrontament dialèctic (el polític arribarà quan s'hagi de votar alguna cosa) per escenificar que el PSC pot ser el partit central de Catalunya, i que, lligat amb el temor número 1, acabem pactant amb molta passió un mal finançament.
Déu, si existeix, no ho vulgui...

Ossètia del Sud: La geopolítica és força i cinisme

El Caucas ha estat sempre un trencaclosques que en els darrers segles ha basculat entre l'aliança i fidelitat a Rússia i la rivalitat i la pugna amb la gran potència eslava.
Els anys 90, amb l'esclat de la URSS (wiki), Geòrgia (wiki) s'independitza i, alhora, dues províncies de la jove república georgiana, Abkhasia i Ossètia del Sud (dos pobles aliats dels russos), trenquen amb Tblissi (capital georgiana) i proclamen la seva independència sota la protecció russa. Podeu llegir, en anglès, el wiki del conflicte entre el poble osseti i Geòrgia.
La independència d'aquests pobles caucàsics, pero, mai ha estat reconeguda per la comunitat internacional occidental, en busca d'un aliat, Geòrgia, que faciliti el transport de petroli del Caspi al Mar Negre i aquest cap a Europa.
Ara, Geòrgia ha fet un cop de força atacant els ossetis del sud (els del nord formen part de Rússia) rebels, pensant que occident faria costat a tothora al president Saskaviili (formats als EE.UU. i instal.lat al govern després d'una revolta popular que va fer caure a Shevernadze -wiki-, antic aparatxik de Gorbatxov).
La resposta de Rússia, protectora dels ossetis (que tenen la nacionalitat russa, també) ha estat contundent, amb un contraatac que no s'ha aturat als límits de la província rebel i que s'extén cap a la part septentrional i costera de Geòrgia. L'altra província rebel, Abkhàsia, ha començat a mobilitzar tropes per expulsar als soldats georgians estacionats al seu territori.
És curiós que ara els EE.UU. condemnin a Rússia, però no a Geòrgia, que va ser la primera a atacar. Ara es parla d'integritat del territori de la nació sobirana de Geòrgia. Això és el que Rússia deia de Sèrbia davant el suport americà a la independència dels albanokosovars. Llavors els americans facilitaven la llibertat del poble albanokosovar.
No tenen el mateix dret a la separació els ossetis i abkhasis que els albanokosovars? I els txetxens? I els catalans...?
Per què es tracta a Rússia d'agressora si qui va atacar primer va ser Geòrgia als ossetis del sud? La Geopolítica entén sobretot de força i està carregada de cinisme, en tots els bàndols...
.
El Periódico: Putin acusa occident de cinisme i d'entorpir Rússia
La Vanguardia: Putin cuestiona abiertamente la posibilidad de que Georgia mantenga su integridad territorial
Pravda: Russia, Ossetia and public opinion

Continuem en el post-pujolisme: Del conflicte estatutari al conflicte pel finançament

Cada cop es fa més que evident que l'Espanya de Zapatero és la mateixa que la d'Aznar (wiki) o Felipe González. Potser més liberal en quan a drets individuals, potser sí, però en la qüestió de les nacions que conviuen dins l'Estat, res de res.
Amb Catalunya, se n'ha mofat diferents vegades, amb promeses que han estat falses (Estatut, finançament, etc.) o bé que al cap i a la fi no han servit per res (les balances fiscals no són un referent pel nou finançament).
Un Estatut és, per sí mateix, un document de pacte de Catalunya amb l'Estat, no una eina rupturista, sinó una eina que emmarqui les relacions entre ambdós.
Zapatero ja va pactar una retallada al document aprovat per CiU, PSC, ERC i ICV amb el líder de l'oposició de llavors (i ara), Artur Mas, de CiU. Així, que el no respecte a l'Estatut actual, ja posat a mida pel PSOE i acceptat per CiU, PSC, ICV i aprovat en referèndum, és una mostra de deslleialtat institucional alarmant per part del govern espanyol.
Amb un sistema de finançament que ja hauria d'estar a provat des del 9 d'agost d'enguany, fet des de la bilateralitat, i que no s'acorda, a causa d'accions dilatòries per part de la Moncloa, la situació de crisi política no té comparació des de fa dècades.
El PSC i el PSOE viuen un conflicte que porta al seu Vice-Secretari Primer, Miquel Iceta a parlar de Concert Econòmic (malgrat que abans havia dit que no el volia per insolidari i anti-històic, tal com diu en aquest post de Joan Arnera), a Castells posant damunt la taula els pressupostos espanyols del 2009 i a Montilla a "excesos verbales", segons la Vice-Presidenta del Govern Espanyol, per parlar clar.
Sembla que d'una vegada per totes els partits catalanistes estan disposats a fer un front comú pels interessos de Catalunya, esperem que ningú es despengi altre cop com en l'estatut retallat o que s'hagi pactat la visualització d'un conflicte escenificat però que tant PSC com PSOE ja saben com s'acabarà...
De moment, però els que tenen clar que Catalunya ha de ser mestressa de la seva sobirania, ja parlen de nous escenaris, com ara el Conseller republicà Josep Huguet (bloc) o el president de Catalonia Acord (llegiu aquest article en castellà: Embaucadores y mentirosos).
Sembla que aquest cop els partits estan disposats a ser ferms, la societat civil també?
La sacsejada post-pujolista continua.
.
Enllaç d'interès: Observatori del Finançament de Catalunya

En Quico Sallés surt de l'armari!

En Quico ha sortit, a la fi, de l'armari blocaire.
Sí senyor, després de reiterades amenaces, en Quico Sallés, el partisà d'Osona, ha entrat a blogger i ha perdut el temps imprescindible i necessari per tenir un bloc obert i a disposició dels lectors (i les lectores!).
Aquesta és la seva adreça partisadosona.blogspot.com .
De d'escola de Zun Tsu, en les terres de Jaume Balmes, amb apunts lakoffians i fins i tot Punestians (!), en Quico promet tenir un dels blocs de referència de l'actualitat política osonenca, i per què no, nacional.
Des del mot que un dia em vas posar, Quico, en un article a El 9 Nou, el Més Petit de Tots (a la imatge, el teniu), una salutació blocaire!

PS: però pensa que les relacions blocaires no substitueixen les dels gintònics, eh!

Mossèn tot terreny ha mort

Ahir dijous ha mort el mossèn Ramon Vila, a Torelló, d’on era fill.
El mossèn tot terreny tenia 101 anys i té un historial d'oficis sacerdotals en fiferents pobles del Bisbat de Vic.
El vincle que puc sentir amb la seva figura no és tant de fe, sinó que sempre havia estat present en el Torelló on visc.
Recordaré sempre els seus comentaris darrera la vicaria, un cop acabada la missa de Rocaprevera, comentaris companyats d'un somriure, a vegades, "pillo".
Ramon Vila és ja un personatge de la història de Torelló. Que descansi en pau.


Osona.com: Mossèn tot-terreny celebra avui els seus 100 anys

Més reaccions hispàniques pel finançament: Els catalans no som internacionalistes

He rebut aquest email a través del bloc d'Esquerra, així que el Sr. Villa Fuentes potser l'ha enviat a tots els blocaires d'Esquerra.

Francisco José Villa Fuentes m'ha escrit:

1.- Los fachas de mi pueblo dicen que si pagan más impuestos, ¿por qué tienen los mismos derechos a servicios públicos que los demás? El que quiera un médico, que se lo pague, dicen. Por supuesto, pagan más impuestos porque ganan más dinero porque trabajan más. Los fachas de Ezquerra dicen lo mismo.

2.- Los fachas de mi pueblo creen que la tierra que heredaron de sus padres (que la trabajaron, dicen!) es suya. Los fachas de Ezquerra también creen que su “tierritorio” es “suyo”.

La izquierda es internacionalista. Derecha Republicana de Cataluña es independentista: nacionalista, facha. Me levanta el estómago que se atrevan a ensuciar a la izquierda. ¡Viva la Internacional!
Agrupémonos todos, en la lucha final. El género humano es la Internacional.

Sembla que el tema del finançament està posant molt nerviós als espanyols, sobretot els que s'han beneficiat durant molts anys d'un transvassament de recursos econòmics sense limitacions sobre el PIB de les "comunitats" que han aportat aquests recursos.

És curiós però, veure que el gran titllador de paletos i actual lector d'aquest bloc, l'independentista extremeny (i massai) Pedro López, nega la solidaritat catalana i el tal Sr. Villa Fuentes veu el dèficit (o espoli) fiscal català com el resultat d'una redistribució de riquesa entre rics i pobres, però, com a mínim, accepta la solidaritat.

Bé, cenyint-nos al què escriu el Sr. Villa Fuentes, ens ve a dir que Ezquerra (sic) no enten que els impostos són redistributius i que és un partit de dretes perquè anar en contra de la solidaritat (o espoli fiscal) amb les comunitats espanyoles "pobres" és ser antinternacionalista (Amunt els pàries de la Terra!) i, per acabar, que Ezquerra, com que és independentista, és nacionalista i facha. I Olé!

Em sap greu que un home com el Sr. Villa Fuentes, amb una voluntat tant internacionalista com la mostrada, restringeixi la redistribució de la riquesa sols entre territoris espanyols. Coi! si jo vull ser solidari (perquè la solidaritat és voluntària o no és solidaritat, llavors té un altre nom...) que em deixin triar amb qui!!!! Potser preferiria centrar-me amb la Catalunya Nord, tant oblidada per París, o per Eritrea o Nicaragua.

I si vol aprlar de redistribució de pobresa internacionalistament, doncs que es prepari, que al món hi ha molts països més pobres que qualsevol dels territoris hispànics. Que "El género humano" que "es la Internacional" més avall de la pell de brau les passa molt fotudes...

Però, bé, suposo que malgrat tot continuaré sent un facha, per preocupar-me pel benestar dels meus conciutadans catalans, 1 milió dels quals es pot considerar pobre i que veu com el seu Estat del Benestar fa el ridícul per culpa d'una manca de recursos alarmants pel seu govern "autonòmic", fruit d'una solidaritat intra-hispànica que suposa un dèficit fiscal de prop d'un 10% del PIB català.

L'estelada i Vic

A l'espera que l'equip de govern sociovergent de Torelló es pensin si homenatgen l'estelada, o no, anem seguint l'actualitat de la commemoració del centenari de l'ensenya independentista catalana.
A Manlleu es penjarà l'estelada, a Tona també.
A e-noticies he llegit que Calldetenes i Santa Eugènia de Berga també.
A Vic, hi va haver moguda, perquè la CUP va presentar una moció perquè és pengés l'estelada al balcó i l'equip de govern en va presentar una altra d'alternativa, on es proposava posar el nom del creador de l'estelada, Vicenç Ballester (wiki), a un carrer, a més d'adherir-se, com a Ajuntament, al centenari de l'estelada. Tot això, excepte hissar l'estelada.
La moció de la CUP pot voler dues coses, o bé que Vic sigui present en el centenari de l'estelada, o bé posar de manifest que els socis majoritaris d'un govern, on ERC és minoritari, no són independentistes.
Si és la primera, i crec que hauria de ser així, hauríem de felicitar-nos perquè la capital de la nostra comarca homenatjarà l'estelada. I CiU i PSC (i sense bona cara) sols accepten una moció com la presentada.
Ara bé, si el que es volia demostrar és que ERC governa amb partits no indepentistes, no calia posar el centenari de l'estelada pel mig, sincerament...
Hauria estat molt fàcil votar favor de penjar l'estelada al balcó en una moció condemnada al fracàs, però el resultat, com a país, hauria estat pitjor. Això sí, hauríem desemmascarat a CiU i PSC com a no independentistes. Però algú encara en té cap dubte?
.
Anotacions sobre el Ple de Vic:
- En Quim Soler, regidor de la CUP de Vic, diu que 4 regidors del PSC manen més que 8 de CiU i 2 d'ERC. En Quim pensa que CiU de Vic és independentista?
- Josep Comeres, ex-candidat de la CUP Vic i director de Vilaweb Vic, sent vergonya i diu que potser algú penjarà l'estelada per l'11 de Setembre al balcó de l'ajuntament.
- En Quico Sallés diu que els d'ERC fan trampes, en una crònica a Osona.com on parla molt de la moció de la CUP(148 paraules) i gairebé s'oblida (41 paraules) dels 740.000€ que el regidor d'ERC, Joan López, ha aconseguit per Vic amb la Generalitat, per aplicar polítiques i serveis socials. Les dues coses són molt importants.
Per cert, en Quico també cita a Pallach (wiki): "per la independència treballo cada dia i no en parlo mai”, ep! però no es tracta de res sobre el tema de l'estelada, sinó de la Vegueria de l'Alt Ter i l'alcalde Vila d'Abadal...

Un massai (ho diu ell) extremeny em respon (poc educadament)

Pedazo de paleto, ¿que la solidaridad de las familias catalanas sufraga los gastos de los funcionarios extremeños? ¿Pero cómo sois tan tontos?
Lo primero, Extremadura no recibe ni un duro de tu país, que te quede claro. Te lo excplico: mi país, Extremadura (que yo también soy independentista) da, repito, da "gratis" un cantidad ingente de agua (la mayor parte a otro pays catalayins, o como se diga: Valencia) sin que nadie le ponga precio a eso.
Y eso vale más que toda la diferencia negativa de vuestras balanzas fiscales.
Por no hablar de la energía de la central nuclear de Almaraz, que solo deja de en mi tierra lo concerniente al Impuesto de Bienes Inmuebles. Lo demás, repito, se va gratis a otros territorios españoles, como el vuestro. Y eso no figura en las balanzas que vosotros esgrimís con paletismo e impiedad.
Además, eso de las balanzas fiscales es muy gracioso, porque resulta que contáis en vuestro PIB la facturación de empresas que operan fuera de Cataluña (te puedo decir mil empresas) y que sólo tienen allí su sede fiscla porque, como sabrás por muy tonto que seas, Cataluña tiene privilegios fiscales. Por tanto, contáis en vuestro PIB con dineros que jamás pasan por vuestro país.
Por otra parte, dejad en paz a nuestros funcionarios, porque supongo que serán igual de malos que los de todas partes. Vosotros, para chulear, tenéis un cuerpo fascista de policía propio (los mozos de cuadra) y nosecuántos gastos públicos desaprovechados como los de vuestro ente público de radiotelevisión, que gasta una millonada y de todos es sabido la deficiente calidad que tiene.
Repito, dejadnos en paz. Yo también quiro independizarme de España. Lo único de lo que tenemos culpa los extremeños es de tener una clase política tan subnormal como la vuestra. De lo contrario, si fueran competentes, no permitirían que vosotros utilizáseis la palabra "solidaridad"... porque ni hay ninguna.
Por otra parte, qué curioso que, aún con vuestra solidaridad, el Estado tiene contraída una deuda histórica con Extremadura: esto quiere decir que se nos debe dinero, espabilado.¿A qué no lo sabías? ¿Y sabes por qué? Porque en etapas ignminiosas de la historia española, como el franquismo, se hizo una planificación económica de todo el territorio español como un ente unido, común, y a vosotros os tocó algo de industrialización (que se sufragó con dinero del estado central) y mucho de reconversión turística. A nosotros, en cambio (y no me arrepiento en absoluto), se nos aconsejó seguir en el campo para explotar la privilegiada tierra que tenemos, aunque después fallamos en algo tan evidente como la comercialización de los productos, que, ahí os doy el méritop a vosotros, caso siempre hacen empresas catalanas.
En definitica, como le comentaba a otro amigo tuyo en un blog, no voy a seguir hablando, porque encima me cabreo y redacto mal. Seguro que a vosotros os da igual lo que se os diga: sois unos etarras, igua que lo soy yo de mi patria extremeña, y en este estado de cosas hemos de acordar que nunca jamás nos vamos a convencer los unos a los otros. Lo que me jode es que mintáis, amigo solidario...
No piséis nunca esta tierra, por favor, que os vais a reconcomer de lo felices que somos en nuestra humildad y honradez.
Idos al carajo mentirosos. Y encima me creo que tú seas un tío honrao, pero te tragas todo lo que te cuenta tu clase política de pacotilla, que llevan inventándose un mosntruo para satisfacer vuestro victimismo toda la vida.
Por cierto, tú y tus amigos de icv, erc y demás, tenéis de izquierda lo que yo de massai. Hacéroslo mirar, anda.
Pedro López dosgaviotasparati.blogspot.com

(Les negretes són meves, el text, però, és íntegre del comentari que em va deixar en aquest bloc)

De visita oficial per Osona amb el Secretari de Joventut

En aquest darrer mes, han estat dos els cops que m'ha tocat anar de visita oficial a Osona, a casa meva. Primer va ser el 25 de juliol, quan amb el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i el Coordinador Territorial de la Secretaria, el David Ricard, vàrem anar a signar el conveni de la Borsa Jove d'Habitatge amb Pere Prat, alcalde de Manlleu. Aquesta borsa serà la primera que signarem enguany, després vindrà la de Vic. Amb aquestes, la comarca tindrà tres borses joves d'habitatge, ja que ara ja es compte amb la de la Mancomunitat de la Plana.
En un moment de crisi en el sector immobiliari, s'ha d'aprofitar per canviar de paradigma en matèria d'habitatge. Ahir mateix, en els inicis de la Festa Major, altre cop el Secretari, el Coordinador i un servidor, vàrem anar a inaugurar el nou equipament de Can Licus, una antiga fàbrica d'embotits, on ara s'hi ubicarà espais per joves, una ludoteca, espais de formació, per entitats, entre d'altres. En aquesta inauguració, multitudinària i calorosa, vàrem coincidir amb el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, i el Coordinador de Catalunya Central del Departament, el company Toni Casassas. En ambdues visites, l'Eugeni ha pogut constatar que una comarca d'Osona, que per alguns és rural, les polítiques de joventut són força reeixides. Sols mirant les dades de nombre de Plans Locals de Joventut, veurem que des del 2003 hem passat de 13 Plans Locals a 28 el 2007. Una bona dada, sí senyor! Però a més, com en el cas que vàrem poder veure a Tona, la riquesa del teixit juvenil és important, en la població del sud d'Osona, hi ha diverses entitats i ara s'ha creat una coordinadora d'associacions, fet que mostra les ganes de treballar i fent-ho bé. Ara bé, encara em continua sent estrany fer aquest tipus de visites a la meva terra, no sé si al Toni també li passa... Cares conegudes, espais coneguts i protocols oficials, un cocktail difícil de pair. Si algun dia toca anar a Torelló no sé pas com ho faré!
.
PS: Apunts sobre la Secretaria de Joventut, en aquest bloc i en el bloc antic